Pèlag Gran de Vilobí del Penedès

Per anar al Pèlag Gran deixareu el Parc dels Talls, seguiu el carrer Talls, tot passant entre vinyes i bosc, veureu a l’esquerra una zona habilitada com aparcament, on es necessari deixar el vehicle, seguiu a peu fins arribar a l’entrada del Pèlag Gran.

Una cadena no ens permet seguir amb vehicle, però si a peu.

Es el Pèlag més gran de tots els cinc.

A la llarg de las seves rodalies disposa de varis miradors que us poden donar idea de la seva grandària.

Va ser l’últim d’extreure el guix per la seva comercialització.

A les seves pròximes explanades trobareu llocs per fer un àpat.

Vigileu si porteu criatures, que no caiguessin a dins de l’aigua.!

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pèlag Llarg de Vilobí del Penedès

El Pèlag Llarg està situat al tocar del carrer Pèlag de Vilobí del Penedès.

Disposa d’una llargada aproximada de 70 metres.

Si mirem l’aigua donat que esta en un lloc que fa més ombra, l’aigua es d’un blau o verd molt fosc.

A la llarg del carrer Pèlag, podreu veure’l una barana ens protegies de no caure d’una alçada considerable.

La vegetació existent pel costat de la barana, us pot dificultar en part veure’l be.

Aquest Pèlag, no es pot baixar fins l’aigua, seria perillós. !

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pèlag Sec de Vilobí del Penedès

El Pèlag Sec està dins del Parc dels Talls de Vilobí del Penedès, s’accedeix pel carrer Talls.

Es el tercer Pèlag que esta dins del mateix sector, cal deixar els Pèlags del Petit i Fiol en rere, cal segui tot recta i entrareu en el Pèlag Sec. Com diu el mateix nom, esta sec tot l’any.

Es molt planer amb algo de petita vegetació natural.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pèlag Petit de Vilobí del Penedès

El Pèlag Petit està dins del Parc dels Talls de Vilobí del Penedès, s’accedeix pel carrer Talls.

Tal com el seu nom indica, és de dimensions reduïdes.

A l’entrada al Parc del Tall, esta situat a l’esquerra.

En funció de les pluges pot tindre més o menys aigua, però algo sempre trobareu.

Hi ha un camí que fa baixada, i us portarà fins a tocar de l’aigua.

Us passo més dades:

Si aneu amb criatures vigileu de que no caiguessin al Pèlag. !

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pèlag Fiol de Vilobí del Penedès

El Pèlag Fiol està dins del Parc dels Talls de Vilobí del Penedès, s’accedeix pel carrer Talls.

A l’entrada al Parc del Tall, aquest Pèlag esta situat a la dreta.

Es un pèlag d’uns 20 metres de llarg.

En general no disposa d’aigua, hi ha molta vegetació,

el que fa que el seu accés es faci algo més complicat.

En un extrem hi ha una font sense aigua,

i unes taules amb bancs de fusta per poder fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els pèlags. El Parc dels Talls de Vilobí del Penedès

El turó de Vilobí destaca sobre la gran plana del Penedès.  En aquest turó es conserva unes pedreres d’on s’han extret guix durant molts anys. 

Des que es va abandonar l’explotació de guix, l’Ajuntament de Vilobí del Penedès ha vetllat pel manteniment i l’adequació de la zona. 

Avui, aquest indret s’ha transformat en un espai de gran valor ambiental on l’aigua és la seva protagonista. Rep el nom de Parc dels Talls.

Les pedreres de guix de Vilobí s’han explotat des d’època romana fins a finals del segle XX.

El nom del parc fa referència als fronts d’explotació coneguts com “talls”. La perforació del terreny ha fet que aflorés l’aigua freàtica, omplint de vida les antigues guixeres. Aquestes espais d’aigua es coneixen amb el nom de “pèlags”.

Passejant per aquest espai en trobarem cinc:

Pèlag sec, pèlag fiol, pèlag petit, pèlag llarg i el pèlag gran.

Us recomano la seva visita. Durant els propers dies us faré la descripció de cada un d’ells.

Recull de dades : l’Ajuntament de Vilobí del Penedès i Altres.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat, entre medi urbà i natural

El carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és un dels carrers històrics del nucli antic, originat com a camí ral fins a l’església de Santa Maria Magdalena.

Us passo la seva història:

L’origen de l’antic camí va lligat a la fundació d’una ermita al segle X, església parroquial des del 1103.

El carrer no està documentat fins al segle XVI, època de l’origen de les masies que s’han conservat.

En els segles XVIII i XIX es propicià el creixement i la consolidació de la trama urbana.

L’escultor Xavier Corberó i Olivella va instal•lar el seu taller a Can Cargol, i la fundació privada va esdevenir un centre de creació artística.

És un carrer sinuós situat dalt del petit turó que domina el nucli antic, al costat del torrent de la Creu.

El carrer comença davant de l’església en la plaça del Pare Miquel, on acaba el carrer de l’Església,

fins a la confluència amb el carrer Laureà Miró i l’avinguda dels Països Catalans, al sud, al costat de la Finca les Torres del Comte de Montseny.

Al nord, destaca la influència de l’Autopista del Baix Llobregat sobre tot el sector.

A l’oest limita amb el Parc dels Torrents.

Les antigues cases rurals amb hort i pou s’han anat transformant en residències aïllades amb jardí a les que s’hi han afegit altres habitatges entre mitgeres.

Prop de l’església destaquen les masies de Can Cargol i Can Bialet.

Més endavant es troben Can Rosselló, Can Llavinés i les Cases d’en Rovira.

Alguns arquitectes amb obres al segle XX en les cases del carrer són Emili Bofill Benessat, Enric Sagnier Villavecchia, Gabriel Borrell Cardona i Climent Maynés.

Es un carrer molt bonic per fer una passejada tota la família, veure recons plens de plantes i flors, un antic pou i molt més per poder gaudir d’un dia diferent dins d’una ciutat.

El carrer Montserrat amb un ambient urbà format per cases de tipologia diversa està protegit en conjunt com a bé cultural d’interès local d’Esplugues de Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mirador de Castelladral de Navàs

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navàs, del qual fou l’antic cap de municipi.

El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.

Des d’aquest punt, hi ha el mirador, amb unes grans vistes d’una part important de la Comarca del Bages.

Llàstima del dia que es va anar, que feia un temps entre núvols i boires.

Us recomano fer una visita de Castelladral i rodalies…!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La sèquia dels manresans

Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022

La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]

Rescola dels manresans i caseta des d’on es regula la entrada de les aigües a l’inici de la sèquia a Balsareny. Foto: Ramon Solé [1]
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.

La sèquia al seu pas per Sallent, prop de la muntanya de sal d’aquesta localitat.
Foto: Ramon Solé [3]
https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.

La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022

L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.

Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022

En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.

Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022

El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]

Parc de l’Agulla a Manresa. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/13/el-llac-del-parc-de-lagulla-de-manresa/

Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.

Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022

Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.

A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022

A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.

——————————————————————————————————————

[1] https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

[2] https://fontsaigua.wordpress.com/2019/04/07/itinerari-per-la-sequia-a-prop-de-manresa/

[3] https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

[4] https://www.diba.cat/es/web/mediambient/parc-sequia-manresa

[5] https://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-la-llum-de-manresa-2017-164938.php

La Torre d’aigua de can Jorba (abans can Llissach) de Santpedor

Aquest text es fonamenta a l’article de 2017 de Mireia Vila Cortina i Jordi Falip Sabartés sobre las famílies Llissach i Jorba, les obres que es van fer en la finca de la que van ser, i són actualment, propietaris i, especialment, les intervencions del que va ser arquitecte, artista, investigador i regidor Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) en la època de la última descendent dels LLissach: Serafina Jover de Llissach (1850-1928) en relació a la torre d’aigua.

1 D’entrada ens situem al nucli de la població medieval de Santpedor (Sant Pere d’Or, degut al riu d’Or que travessa el terme). Sembla que les cases medievals i la portada romànica de l’església de Sant Pere va inspirar l’arquitecte en la obra d’autoria conjunta: “L’arquitectura romànica a Catalunya”.

Fotografia: Viquipèdia

L’actual torre d’aigua va substituir un antic molí que funcionava amb la força del vent i un sistema de pistons a l’època de la mare de Serafina, Concepció de Llissach. L’actual torre, un element emblemàtic de Santpedor, combina elements medievals amb el modernisme però sense deixar de banda una enginyeria funcional que utilitzava la energia elèctrica quan encara aquesta, com l’aigua corrent, no era a l’abast de la població; tot just començava a instal·lar-se a les fàbriques tèxtils de la zona.

El dipòsit d’aigua a dalt de la torre (on es veu l’escala de cargol), podía emmagatzemar 8.000 litres d’aigua. L’interès de Serafina per millorar el jardí va fer que contractés a un jardiner expert, Manel Armengol, originari de l’Hospitalet de Llobregat que va instal·lar, amb la seva família, a la part de dalt de la casa.

Serafina va fer posar una bassa, millorant així el reg del seu jardí, va estar preocupada per l’aigua que trobava tèrbola, mentre la gent de Santpedor emmalaltia de tifus i moria. Puig i Cadafalch va ser diputat entre 1907 i 1909, s’ha trobat un full amb la capçalera de “Congreso de los diputados”, amb esborranys de projectes per a millores d’aquesta casa.

1 Falip Sabartés, J. i Vila Cortina, M. (2017) “L’empremta de Puig i Cadafalch a Can Jorba (Santpedor). Intervencions de l’arquitecte i altres artistes del seu entorn a l’antiga casa Llissach”.

Serafina, vídua, mor sense descendència en 1928 deixant la casa per a que es traslladés una escola religiosa per a nenes, de la mateixa manera que la seva mare va cedir l’ús d’una part de la propietat per a una escola de nens. El projecte no es va poder fer per una fallida del banc hipotecari en 1933.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_7406-copia_01.jpg

La fundació del llegat dels Llissach va vendre la casa als Jorba de Manresa (dels magatzems Jorba de Barcelona) que van tenir cura del que van trobar i, per aquest motiu, podem gaudir d’uns elements de la història que en molts altres indrets s’han abandonat i perdut.

Conèixer les històries de l’art, de la tecnologia, dels interessos dels propietaris, de les feines de diferents sectors… ens ajuda a veure, darrera d’aquestes obres, objectes d’interès per a totes i tots, les penúries i els anhels d’una gent anònima que ens ha deixat el seu esforç. Els propietaris van ser uns benefactors, però també uns privilegiats, homes i dones del seu temps, van tenir uns objectius i els van desenvolupar de la millor manera que van poder.

Text : Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, l’Hospitalet, 11-12-2021

Fotografies : Ramon Solé

Dedicat : Als treballadors i a les treballadores anònimes.