El Dia Mundial de l’Aigua es celebra principalment el 22 de març de 2023.
El Dia Mundial de l’Aigua 2023 té com a objectiu accelerar el canvi per resoldre la crisi de l’aigua i el sanejament.
El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.
La cova de les Toixoneres és una cova càrstica, una de les dues coves que formen el complex de les Coves del Toll, al terme municipal de Moià (Moianès). Conte tant restes de carnívors que van viure a la cova com restes de presència de neandertals. Forma part dels conductes de drenatge del torrent Mal. Aquesta cova està formada per tres galeries que juntes fan una forma d’U, fent que hi hagi dues entrades a la cova.
La Cova de les Toixoneres o de les Teixoneres és un jaciment arqueològic i paleontològic del Plistocè superior. El 16 d’agost de 2016 s’hi van descobrir les primeres restes d’un homínid en aquest jaciment: una dent canina inferior i un parietal d’un neandertal, que s’estima podrien ser d’un individu d’entre 7 i 9 anys, batejat pels arqueòlegs com «el nen de Moià». La troballa es va fer pública el dia 20.
La cova era refugi de diferents carnívors, en especial de hienes, i s’hi han trobat restes d’ossos tant de carnívors morts com de preses d’aquests animals, així com copròlits. La presència de carnívors es veu trencada per la presència de neandertals que ocupaven temporalment la cova, sobretot a l’entrada, on hi ha vestigis de llur presència.
Per incrementar l’interès per la visita de les coves, s’ha reconstruït un poblat Neolític, en un espai proper, que reprodueix diferents tipus de cabanes i la manera de viure en un poblat d’aquesta època. És una manera de donar a conèixer la vida al neolític conjuntament amb la visita del museu on, a més de les troballes que s’han fet a les coves, hi ha una reproducció de la manera de viure en el neolític i de l’arquitectura megalítica trobada a la rodalia.
Per anar al Pèlag Gran deixareu el Parc dels Talls, seguiu el carrer Talls, tot passant entre vinyes i bosc, veureu a l’esquerra una zona habilitada com aparcament, on es necessari deixar el vehicle, seguiu a peu fins arribar a l’entrada del Pèlag Gran.
Una cadena no ens permet seguir amb vehicle, però si a peu.
Es el Pèlag més gran de tots els cinc.
A la llarg de las seves rodalies disposa de varis miradors que us poden donar idea de la seva grandària.
Va ser l’últim d’extreure el guix per la seva comercialització.
A les seves pròximes explanades trobareu llocs per fer un àpat.
Vigileu si porteu criatures, que no caiguessin a dins de l’aigua.!
El Pèlag Sec està dins del Parc dels Talls de Vilobí del Penedès, s’accedeix pel carrer Talls.
Es el tercer Pèlag que esta dins del mateix sector, cal deixar els Pèlags del Petit i Fiol en rere, cal segui tot recta i entrareu en el Pèlag Sec. Com diu el mateix nom, esta sec tot l’any.
Es molt planer amb algo de petita vegetació natural.
El turó de Vilobí destaca sobre la gran plana del Penedès. En aquest turó es conserva unes pedreres d’on s’han extret guix durant molts anys.
Des que es va abandonar l’explotació de guix, l’Ajuntament de Vilobí del Penedès ha vetllat pel manteniment i l’adequació de la zona.
Avui, aquest indret s’ha transformat en un espai de gran valor ambiental on l’aigua és la seva protagonista. Rep el nom de Parc dels Talls.
Les pedreres de guix de Vilobí s’han explotat des d’època romana fins a finals del segle XX.
El nom del parc fa referència als fronts d’explotació coneguts com “talls”. La perforació del terreny ha fet que aflorés l’aigua freàtica, omplint de vida les antigues guixeres. Aquestes espais d’aigua es coneixen amb el nom de “pèlags”.
Passejant per aquest espai en trobarem cinc:
Pèlag sec, pèlag fiol, pèlag petit, pèlag llarg i el pèlag gran.
Us recomano la seva visita. Durant els propers dies us faré la descripció de cada un d’ells.
Recull de dades : l’Ajuntament de Vilobí del Penedès i Altres.
El carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és un dels carrers històrics del nucli antic, originat com a camí ral fins a l’església de Santa Maria Magdalena.
Us passo la seva història:
L’origen de l’antic camí va lligat a la fundació d’una ermita al segle X, església parroquial des del 1103.
El carrer no està documentat fins al segle XVI, època de l’origen de les masies que s’han conservat.
En els segles XVIII i XIX es propicià el creixement i la consolidació de la trama urbana.
L’escultor Xavier Corberó i Olivella va instal•lar el seu taller a Can Cargol, i la fundació privada va esdevenir un centre de creació artística.
És un carrer sinuós situat dalt del petit turó que domina el nucli antic, al costat del torrent de la Creu.
El carrer comença davant de l’església en la plaça del Pare Miquel, on acaba el carrer de l’Església,
fins a la confluència amb el carrer Laureà Miró i l’avinguda dels Països Catalans, al sud, al costat de la Finca les Torres del Comte de Montseny.
Al nord, destaca la influència de l’Autopista del Baix Llobregat sobre tot el sector.
A l’oest limita amb el Parc dels Torrents.
Les antigues cases rurals amb hort i pou s’han anat transformant en residències aïllades amb jardí a les que s’hi han afegit altres habitatges entre mitgeres.
Prop de l’església destaquen les masies de Can Cargol i Can Bialet.
Més endavant es troben Can Rosselló, Can Llavinés i les Cases d’en Rovira.
Alguns arquitectes amb obres al segle XX en les cases del carrer són Emili Bofill Benessat, Enric Sagnier Villavecchia, Gabriel Borrell Cardona i Climent Maynés.
Es un carrer molt bonic per fer una passejada tota la família, veure recons plens de plantes i flors, un antic pou i molt més per poder gaudir d’un dia diferent dins d’una ciutat.
El carrer Montserrat amb un ambient urbà format per cases de tipologia diversa està protegit en conjunt com a bé cultural d’interès local d’Esplugues de Llobregat.
El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navàs, del qual fou l’antic cap de municipi.
El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.
Des d’aquest punt, hi ha el mirador, amb unes grans vistes d’una part important de la Comarca del Bages.
Llàstima del dia que es va anar, que feia un temps entre núvols i boires.
Us recomano fer una visita de Castelladral i rodalies…!
fonts naturals, aigua, muntanya i més 