Llibre : Flora i fauna del Parc Nacional Aigüestortes Estany de Sant Maurici

Autor : Llobet François, Toni

ISBN: 9788496905399

EDITORIAL: BRAU EDICIONS S L

ANY PUBLICACIÓ : 2010

Nº EDICIÓ : 1ª

COLECCIÓ : Guies il·lustrades de natura

IDIOMA: Català

ENCUADERNACIÓ:  Rústica

Informació sobre el llibre :

Número 6 de la col·lecció Guies il·lustrades de natura, aquest cop dedicada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquesta guia trobarem representades al voltant de 600 espècies de flora i fauna d’aquest espai natural del nostre país, de les més comunes a les més singulars. Adreçades a un públic ampli, ofereix la possibilitat de trobar, identificar i conèixer la immensa biodiversitat d’aquest paratge natural. Està integrada per il·lustracions en color de Toni Llobet, clares, netes i detallades, uns textos descriptius breus i concisos, unes icones que sintetitzen dades d’interès i unes pàgines inicials, que ens introdueixen als diferents ambients naturals.

Altres Guies de flora i fauna d’espais naturals de l’ Autor : Toni Llobet François.

Recopilació : Ramon Solé

Anuncis

Llibre : L’Atles dels ocells nidificants del Maresme

Fitxa :

Autor/es :  Badosa, Enric / Andino, Héctor  entre altres col·laboradors

ISBN13 :  9788495526137

ISBN10 :  8495526131

Tipus :  Llibre

Pagines : 181

Primera edició : desembre de 2005

Segona edició : 2008

Enquadernació : Rústica

Editorial:  ELS LLIBRES DEL SET-CIENCIES

Preu aproximat : 18 euros

Comentari :

És un estudi exhaustiu de Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria de les espècies nidificants a la comarca.

La segona edició,  inclou un CD amb material sonor recollit a les observacions fetes durant la recerca.Aquesta obra col·lectiva ens mostra que al Maresme hi crien 114 espècies d’ocells.

D’ençà l’anterior treball que s’havia fet el 1983 s’ha constatat un canvi a l’avifauna del Maresme, ha augmentat el nombre i distribució d’espècies forestals, de rapinyaires, d’aus aquàtiques i d’espècies urbanes.Per contra, s’ha reduït la distribució de les espècies lligades als conreus, un fet lògic ates la regressió que l’agricultura ha patit en aquesta comarca.

 

Recull de Dades : Ramon Solé

Llibre : Plantes Medicinals de Montserrat

Autor: Jaume Jorba

Dibuixos: Mercè Viladiu

Pagès editors

213 pàgines

Format: 21 x 13 cm

ISBN : 978-84-9975-075-0

PVP : 20 €

Dades del llibre :

Aquest llibre pretén donar a conèixer les propietats terapèutiques de les 74 plantes considerades més importants des del punt de vista farmacològic que viuen a la muntanya de Montserrat.

El lector trobarà per cada planta una fitxa que conté:

· la descripció morfològica, un dibuix, l’ecologia i possible localització.

· la part de la planta utilitzada amb els seus principals constituents i les seves accions farmacològiques.

· les indicacions, tant les acceptades per reconegudes instancies internacionals com les tradicionals.

· les contraindicacions, possibles efectes secundaris i posologia.

Les fitxes van precedides d’una breu història de l’ús de les plantes medicinals, una relació de les malalties que poden ser tractades amb plantes montserratines, un glossari de termes mèdics i farmacèutics, un altre de termes botànics i fotografies de gran part de les plantes estudiades.

 

Recerca del llibre : Ramon Solé

Llibre : Fonts de la Plana Alta – visites i excursions. (Castelló) – Any 2017

Dades generals :

Autor : Monfort Galmés, Jordi.

Fonts de la Plana Alta: visites i excursions.

[El Ejido]: Círculo Rojo, 2017.

Pagines : 104

ISBN 978-84-9160-174-6.

Preu : 14 €.

Comentari sobre el Llibre :

Aquest any 2017 està essent fructífer per als aficionats a les fonts. Fa pocs dies comentàvem el llibre de Joan Soler sobre les fonts de Montserrat. Avui ens plau parlar d’una altra obra que ha vist la llum fa pocs mesos. En aquest cas l’estudi s’escapa dels límits de Catalunya, però està escrit en la nostra mateixa llengua, ja que es tracta d’una guia referida a les fonts de la comarca valenciana de la Plana Alta (capital, Castelló de la Plana).

En aquesta ocasió la realització no és tan reeixida com l’anterior; però no hi ha dubte de la seva bona intenció i dels seus punts positius. En total el llibre recull 74 fonts (inclou fonts i altres elements, com pous o ullals), i les presenta agrupades pels 15 municipis on es troben, ordenats alfabèticament. (Cal dir que el primer municipi inclòs, Alcalà de Xivert, pertany realment a la comarca del Baix Maestrat.) Benicàssim, «Benlloch» (nom oficial de Bell-lloc), Borriol, Cabanes, Castelló… fins a Vilafamés i Vilanova d’Alcolea.

De cada font se’n dona la mateixa informació: indicacions bastant detallades per arribar-hi (sense representació cartogràfica), coordenades UTM, altitud, descripció de l’entorn i mesura del cabal (amb la data de la presa de les dades). Quan acaben les descripcions de les fonts comença un apartat anomenat «Fotogaleria», que inclou les fotografies de les fonts, en blanc i negre (n’hi ha dues o tres per pàgina), amb el mateix ordre que el cos del llibre.

La primera de les fonts descrites, que pertany com hem dit al municipi d’Alcalà de Xivert, són les fonts d’Alcossebre, que sorgeixen arran de mar mateix i que van tenir una entrada en aquest blog fa uns anys:

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/05/20/les-fonts-daigua-dolca-a-la-platja-dalcossebre-de-castello-comunitat-valenciana/

Sens dubte es tracta d’un llibre fet amb estimació, per un excursionista amant de la comarca de la Plana Alta i del seu patrimoni històric i antropològic. L’autor (nascut el 1971 a Castelló) ha trigat més de quinze anys a aplegar les dades –segons confessa al pròleg– i, si bé no inclou totes les fonts, sí que n’hi ha una quantitat important.

Aquesta edició es podria millorar incloent les fotografies al costat de la informació de cada font; naturalment, si les fotos fossin a color se’n podrien apreciar millor els detalls, encara que el preu del llibre hagués d’augmentar una mica. Afegir un mapa de localització de cada font (o de les més apartades de les vies importants) seria útil per trobar-les sobre el terreny amb més facilitat. I un índex alfabètic final, amb el nom de totes les fonts, ajudaria a recuperar-les amb més rapidesa. Una darrera correcció ortogràfica i ortotipogràfica li hauria anat molt bé, a aquest llibre.

Com a anècdota direm que l’editorial del llibre té la seu a la província d’Almeria, i que els exemplars s’han imprès a Polònia. Són coses de l’economia global.

Animem a Jordi Monfort que, després d’aquest seu primer llibre, ens continuï regalant amb més propostes de descobriment de fonts i paratges naturals d’un interès innegable. Enhorabona!Podeu fer la consulta de llibres de Fonts a la biblioteca virtual de l’Amadeu Pons :

https://cat.librarything.com/catalog/apons

 

Text de presentació del llibre en aquest Blog : Amadeu Pons. Col•laborador del blog “Fonts Naturals, aigua, muntanya i mes…”

Recull de la informació : Ramon Solé

Llibre de recent edició : Fonts de Montserrat i indrets amb aigua

Dades  generals del Llibre :

Títol : Fonts de Montserrat i indrets amb aigua

Autor : Soler Gironès, Joan.

Editorial : Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2017. 111 p. (Llibres de muntanya; 51).

ISBN 978-84-92811-91-5.

Preu : 19 €.

Comentari :

Montserrat és una muntanya singular. La seva forma peculiar i el simbolisme que li confereix el fet d’allotjar el santuari de la patrona de Catalunya l’han fet una destinació excursionista i de pelegrinatge molt freqüent. Al voltant del monestir hi ha hagut una tradició d’eremitisme que ha arribat pràcticament fins als nostres dies.

Sobre les fonts de Montserrat (i les seves ermites) disposàvem d’un llibre entranyable, escrit pels Amics de Montserrat: Ermites i fonts montserratines, publicat a Granollers per l’editorial Montblanc el 1967. Naturalment, estava exhaurit fa molts anys, tot i que es pot trobar en el mercat de llibre vell:

https://www.iberlibro.com/servlet/SearchResults?sts=t&an=&tn=Ermites+i+fonts+montserratines&kn=&isbn=

Els aficionats a les fonts i a Montserrat, estem d’enhorabona. Tenim la sort que fa pocs mesos ha aparegut una obra nova sobre el mateix tema. El seu autor, un jove geògraf (nascut el 1992 a Olesa de Montserrat) ha estat dos anys treballant-hi, fins que finalment el llibre ha vist la llum, publicat per l’encomiable editorial Farell, de Sant Vicenç de Castellet.

Es tracta d’un llibre molt ben fet. Té la intenció de deixar constància de totes les fonts, degotalls, basses i cisternes que existeixen a la muntanya de Montserrat i als municipis del voltant (Collbató, Monistrol de Montserrat). En total, descriu més de 90 punts d’aigua.

La presentació és pensada per resseguir totes les fonts anant-hi d’excursió. En total, 15 itineraris. Cadascun d’ells, amb el seu mapa i les indicacions per seguir el camí sense perdre’s. De cada font, una fotografia a tot color (no gaire gran) i les coordenades per GEO localitzar-la, a més de les notes que calguin per trobar-la. En altres llibres sobre fonts hi ha notes sobre les propietats de l’aigua, que en aquest llibre no es troben. Al final, l’índex alfabètic de fonts i altres punts d’aigua, molt útil per recuperar-ne una de concret.

En conclusió: una molt recomanable novetat per als afeccionats a les fonts, que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada. Felicitem ben sincerament l’autor pel reeixit resultat i animem l’editorial

a seguir publicant llibres similars.

Altres referències de llibres sobre fonts les podeu trobar a:

https://cat.librarything.com/catalog/apons

Text de presentació del llibre en aquest Blog : Amadeu Pons – Col-laborador

Autor del Llibre – Fotografia : El Punt Avui

Us facilito l’enllaç de El Punt Avui del 12 juliol 2017, on fa referencia, d’aquest interessant llibre :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1191031-itineraris-d-aigua-a-montserrat.html

Us recomano el llibre !

 

Recull de dades : Ramon Solé

Llibre : Parc de la Serralada Litoral – HISTÒRIA I ITINERARIS

Autor : Adrià Triquell i Salomé (Lleida, 1947 – Premià de Mar, 2010)

Descripció

El Parc de la Serralada Litoral, amb una extensió de 4.053 ha, forma part de l’EIN (Espai d’Interès Natural) la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Aquest territori està regulat i protegit per tal de preservar-lo de la intensa pressió urbanística i altres impactes que podrien comprometre la seva conservació.

En aquest llibre guia hi trobareu la descripció i localització de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, diferents tipus de vegetació, arbres singulars, fonts d’aigua i mines, miradora, turons i altres. Tot això acompanyat de 9 itineraris que us permetran visitar la majoria d’aquests elements del Parc de la Serralada Litoral.

La intenció de l’autor és donar a conèixer el ric patrimoni natural i històric. Tot i que ja hi ha una bona quantitat de material publicat sobre aquest parc, tan des del punt de vista científic com excursionista, no existeix, fins a l’arribada d’aquesta publicació, un compendi general, una guia que exposi amb un xic d’ordre els elements interessants, que els descrigui d’una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los. Aquestes tres premisses han estat el pal de paller per estructurar aquest treball.

Aquest llibre el pots trobar als canals habituals de venda de l’Editorial Piolet (llibreries especialitzades, web oficial de l’editorial i altres llibreries del Maresme i Barcelonès principalment).

PVP oficial: 18€

Mes informació :

http://www.llibreserraladalitoral.info/aigua

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

Llibre : Els Ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

par0001Autors : Josep del Hoyo, Jordi Sargatal

Il·lustrat per Francesc Jutglar

Publicat per Lynx Edicions

Característiques tècniques :

Codi : PAR0001

ISBN-10 : 84-87334-02-4

ISBN-13 : 978-84-87334-02-3

Idioma : Català

Format : Rústica

Data de publicació : Juliol 1989

Temes :

Hàbitats presents al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i identificació de les 315 espècies d’ocells vistes fins ara.

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Demà dia 1 de Juliol de 2017serà el dia de la data d’Inici del nou Blog Rasola  :           Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Espero que us  agradi.

Llibre : Flors dels Pirineus

Autors : HERNÁNDEZ CARDONA,ÀNGEL MANUEL, ALTIMIRA NOGUERO,JOAN

Editorial : FARELL

Any : 2016

Ref. :  9788492811724

Import : 17 euros

Dades :

El recull i estudi que aquí oferim de 170 plantes amb flors ens dóna una idea de la gran biodiversitat dels Pirineus i també ens permet copsar la bellesa i l’encant d’aquestes flors.

De cadascuna s’inclou una fotografia, es fa la descripció, s’indica dades generals.

 

Recopilació : Ramon Solé

Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

Portada

Us faig transcripció del Llibre Vermell sobre plantes en perill editat l’any 2010, per la Generalitat de Catalunya , que jo crec que és molt interessant :

“ 37 espècies de plantes estan en perill crític d’extinció a Catalunya

En total, unes 200 espècies estan amenaçades a casa nostra, però no són endèmiques, i moltes tenen una distribució mundial àmplia

 El principal factor de risc per a la flora és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables

 Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a l’aprovació, fa dos anys, del Decret de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya”

 De les aproximadament 3.600 plantes diferents que hi ha a la flora de Catalunya, 199 estan amenaçades i 126 són endèmiques (exclusives o gairebé, a escala mundial) del país. Aquest és el resultat principal al qual s’ha arribat gràcies als treballs per elaborar el Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya, una obra que es presentarà demà, 15 de desembre re de 2010, a les 19 hores, a la sala d’actes de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, a la Pedrera, a Barcelona.

Els autors d’aquest llibre són Llorenç Sáez, Pere Aymerich i Cèsar Blanché, que han comptat amb l’aportació d’informacions de més de 120 persones i amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Institució Catalana d’Història Natural, de l’Institut Botànic de Barcelona i del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La publicació de l’obra, un volum il·lustrat de 800 pàgines que ha estat editat per Edicions Argania, ha estat possible gràcies al finançament de CatalunyaCaixa i de la Fundació Carl Faust de Blanes.

El Llibre Vermell considera com a plantes endèmiques de Catalunya les que existeixen només al nostre territori o bé hi tenen més de la meitat de la seva població mundial. Seguint aquest criteri, la concentració màxima de plantes endèmiques es troba al Pirineu oriental, en especial a l’eix de muntanyes que va des de la serra del Cadí fins al Puigmal. Una altra zona força rica en endemismes és el massís del Port, a les Terres de l’Ebre. La major part de les plantes endèmiques de Catalunya es troben escampades per àrees força grans (d’uns quants milers o centenars de quilòmetres quadrats), són relativament abundants (tenen poblacions de desenes o centenars de milers d’individus) i no estan amenaçades, però no és així en tots els casos. Algunes només es troben en àrees molt limitades, on no resulten especialment rares, com és el cas de Polygala vayredae (exclusiva de la vall del Bac a la Garrotxa), de Saxifraga genesiana (que es troba en comptats llocs del Montseny i les Guilleries), de Saxifraga catalaunica (que viu a Montserrat i Sant Llorenç del Munt) o d’Antirrhinum pertegasii al massís del Port. Altres estan molt localitzades i es consideren més o menys amenaçades, com poden ser Limonium vigoi (coneguda d’alguns saladars del delta de l’Ebre i del Baix Camp), Delphinium bolosii (existent en tres punts de la Noguera i el Priorat), Silene sennenii (que viu només als voltants de Figueres) i Spiraea crenata subsp. parvifolia (que es coneix en un lloc d’Osona i en quatre o cinc de les serres de la Noguera i el Pallars Jussà). Un cas extrem de planta endèmica rara és el de Festuca paucispicula, una gramínia descoberta l’any 1942 a la serra de Cardó (Baix Ebre), que mai més no ha estat retrobada i que s’ha donat per extingida, tot i que darrerament l’observació de plantes semblants als Ports ha revifat l’esperança que aquesta espècie encara persisteixi.

Delphinium montanum, una planta alhora endèmica de Catalunya i catalogada com a amenaçada, que en tot el món només viu en una desena de punts dels Pirineus orientals

Però la gran majoria de les 199 plantes amenaçades a Catalunya no són pas endèmiques, sinó que tenen una distribució mundial àmplia, i sovint fins i tot són abundants més enllà dels nostres límits administratius. Es tracta en general de plantes que aquí es troben al límit de la seva àrea de distribució mundial o que són pròpies d’hàbitats que a escala local són molt rars o han estat destruïts. Aquestes plantes amenaçades es localitzen sobretot a les comarques costaneres (Empordà, delta del Llobregat, litoral del Camp de Tarragona, delta de l’Ebre), en un petit sector de la plana de Lleida, als Ports de Tortosa i en una àrea del Pirineu central a cavall entre el Pallars i l’Aran. Hi ha 17 espècies que es considera que ja s’han extingit, la major part de les quals estaven lligades a aiguamolls i a platges, i 37 espècies més que es considera que estan en perill crític i podrien desaparèixer en poc temps. De fet, algunes d’aquestes potser ja han desaparegut, perquè no han estat vistes des de fa més de quinze anys, com és el cas de l’orquídia Gymnadenia odoratissima, observada fins als anys 1980 en tres punts del Pirineu oriental, o d’Anthericum ramosum, trobada per darrera vegada a la muntanya d’Alinyà (Alt Urgell). Aquestes plantes en situació d’alt risc tenen poblacions molt petites (en alguns casos no se’n coneixen més de 25 individus) o bé estan concentrades en superfícies molt petites, d’uns pocs metres quadrats. La situació és particularment alarmant per a un grup d’espècies d’ambients salins de la plana d’Urgell, que depenen de la conservació de petites taques de terreny sense cultivar i que ja han estat molt alterades, entre altres raons perquè han estat utilitzades com a abocadors. El principal factor de risc per a les plantes amenaçades és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori (urbanització al litoral i prelitoral, regadiu a la plana de Ponent) com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables (obertura d’una carretera o pista, creació d’una pedrera o un abocador, etc.).

Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a l’aprovació fa dos anys del Decret 172/2008, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Però cal que la normativa proteccionista es vagi actualitzant, ja que no totes les plantes amenaçades tenen aquesta cobertura legal, incloent-hi algunes en situació molt dolenta com Teucrium campanulatum o Ceratophyllum submersum, la supervivència de les quals depèn del que es faci en dues petites basses situades respectivament al Segrià i a l’Alt Empordà.”

Orchis spitzelii, una orquídia amenaçada que es considera en perill crític. A Catalunya només se’n coneixen menys de 50 individus.

Fins aquí tota la informació sobre el Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

 

Generalitat de Catalunya  / Departament/s  Territori i Sostenibilitat

Recull de la Informació : Ramon Solé

Llibre : La Puda, un balneari als peus de Montserrat

Autor/Artista : Estrada i Planell, Gemma

Publicació          Esparraguera : Ajuntament d’Esparreguera; Olesa : Ajuntament d’Olesa ; [Barcelona]

Editat : Abadia de Montserrat

Any : 1989

Descripció          : 99 + APÈNDIX (12 PÀG). 20,5X16 CM. TELA AMB SOBRECOBERTA.

Contingut Inclou:  Goigs adreçats a Nostra Senyora de la Puda de Montserrat

Tema :       Balneari de la Puda de Montserrat

ISBN  :       8478260579

Continguts  :

Nombroses làmines fotogràfiques , gravats i goigs.

Historia del Balneari de la Puda, Descripció de tot el conjunt Arquitectònic i Paisatgístic .

Nota : Es pot adquirir de segona ma.

 

Recopilació : Ramon Solé