Llibre recomanat: «La font de la Mare de Déu», de Manlleu

Fitxa Tècnica

Autor : Arimany i Juventeny, Joan.

Museu del Ter: Ajuntament de Manlleu, 2022.

191 pagines

ISBN 978-84-09-

40610-4. 21 €.

Disponible també en línia a: https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/la-font-de-la-mare-de-deu-2022/

Dades generals :

De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.

Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.

Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.

El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.

En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.

A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.

El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.

Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).

En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.

Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.

Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.

Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Presentació del llibre : El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII.

Ens plau fer-vos saber que avui dimarts 24 de gener a les 18 hores a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, carrer de Santa Llúcia 1, davant la Catedral) tindrà lloc la presentació pública del llibre El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, coordinat per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve; coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona.

El Llibre de les fonts és un volum manuscrit de 1650 escrit pel mestre de les fonts Francesc Socies per encàrrec del Consell de Cent. En ell es descriu i s’explica tot el sistema d’abastiment d’aigua de boca a la Barcelona de l’època.

Francesc Socies, amb el seu manuscrit, ens dóna a conèixer les mines situades a Collserola des de les que Barcelona es proveïa d’aigua, i també totes i cadascuna de les fonts a les que, ja dins la ciutat, arribava aquesta aigua. No només explica quines són, sinó, fins i tot, els mecanismes interiors que les feien funcionar. Llegint les seves pàgines podem recórrer els camins que feia l’aigua pels carrers i places de Barcelona, i dins dels seus principals edificis públics i privats, en el que és, segurament, el primer gran itinerari escrit de la ciutat.

No només això, durant aquesta descripció del circuït de l’aigua per la Barcelona de mitjan segle XVII, Francesc Socies explica fets de la vida quotidiana relacionats amb l’aigua –com el cas de la font que s’assecava tres mesos l’any de manera inexplicable o els abusos i fraus sobre l’aigua comesos per alguns convents– i com eren els interiors d’alguns edificis avui desapareguts o molt transformats a la ciutat.

I sempre, amb un discurs on és constant la preocupació per l’aigua com a bé comú dels barcelonins i barcelonines, amb una gestió d’aquest recurs amb uns criteris que avui en diríem de sostenibilitat i consum responsable.

El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, ofereix la transcripció completa del manuscrit del Llibre de les fonts del mestre Francesc Socies, fins ara inèdit, junt amb set estudis sobre el context de l’època i l’obra, l’autor i diversos aspectes del que s’hi explica, des de la mirada de la història urbana, la història ambiental, cultural i tecnològica. Articles escrits per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Cazeneuve, Manel Guàrdia i Oriol Hostench, Mariano Barriendos i Albert Cubeles. La publicació és una coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona,

Recull de dades: Amadeu Pons i Serra

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

Llibre recomanat : ELS NOMS DELS OCELLS EN EL LLENGUATGE POPULAR CATALÀ

Fitxa Técnica:

ISBN : 978-84-1356-230-8

Data de l’edició : 01/11/2022

Any de l’edició : 2022

Idioma : Català

Autores : CARRETERO SERRA,ANDREU

Nº de pàgines : 344

Col·lecció : EL TINTER

Nº de col·lecció : 174

Preu : 21.50 Euros

Descripció:

Els noms dels ocells en el llenguatge popular català pretén, abans que el temps ho esborri, documentar la riquesa ornitonímica catalana, és a dir, les diferents maneres d’anomenar els ocells per part de la nostra comunitat lingüística, a més de la seva aparició en diverses manifestacions del llenguatge popular. Així, s’han recollit 6.816 sinònims de 387 espècies d’ocells salvatges, ferals o domesticats, i s’han consignat frases fetes, refranys, lèxic i argot, derivats, endevinalles, mimologismes, topònims i altres facetes on eren presents. El criteri d’admissió ha estat d’àmplia acollida i per descomptat que deu haver-hi encara material per afegir: el treball continua obert a noves incorporacions.

EL LLIBRE S’ADREÇA TANT A L’ORNITÒLEG, EXPERT O AFICIONAT, COM A L’INTERESSAT EN EL LLENGUATGE. EL PRIMER HI TROBARÀ VALUOSA INFORMACIÓ DE DIVERSOS ASPECTES DELS OCELLS QUE ES RELACIONEN AMB ELS NOMS (HÀBITAT, COMPORTAMENT, DIETA…). EL SEGON GAUDIRÀ AMB L’EXUBERÀNCIA DELS SINÒNIMS I COM AQUESTS SÓN SUBJECTES DE NOMBROSÍSSIMES EXPRESSIONS DEL LLENGUATGE CATALÀ.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibre recomanat : L’intens respirar dels arbres

De quina manera els arbres aprenen a fer front al canvi climàtic i com poden salvar els boscos.

Peter Wohlleben descriu com de meravellosa és la capacitat d’autoregulació i de recuperació de la naturalesa.

Tenen els arbres la capacitat d’aprendre? Són capaços d’adaptarse a canvis com ara la pujada de temperatures o la sequera per tal d’assegurar-se la supervivència? Podria ser que fins i tot transmetin els coneixements i l’experiència adquirits a la descendència a modede preparació enfront de l’escalfament global?

El canvi climàtic no és pas l’única font de problemes dels arbres. La gran amenaça per als boscos és especialment la intervenció humana…

Com un foc candent, l’extinció dels boscos caducifolis té lloc en paral•lel a la mort de les plantacions. Ara bé, hi ha una diferència essencial entre una i altra. Les plantacions expiren a causa de les altres temperatures estivals; els boscos caducifolis, en canvi, desapareixen a mans de serres elèctriques. És hora d’aturar aquesta crua sobreexplotació.

Wohlleben va rebre l’any 2019 la Medalla a la Protecció mediambiental de Bavaria en reconeixement per la labor de transmetre coneixements científics.

A Alemanya s’han venut més de 100.000 exemplars d’aquest llibre en menys d’un any, i s’han venut els drets a 16 llengües.

Fitxa tècnica:

Autoria: Peter Wohlleben

Traducció: Laura Patricio

Gènere : Ciència i coneixement | Natura

Col•lecció La Mandràgora, 12

Primera edició: Setembre 2022

ISBN: 978-84-1356-208-7

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Pàgines: 240

Preu: 12,90€

Informació : Peter Wohlleben (1964) és un gran amant de la natura des de ben petit.

Va estudiar enginyeria forestal i va treballar vint anys en un organisme públic de gestió forestal. Actualment dirigeix una acadèmia als boscos d’Eifel i defensa internacionalment la restauració dels boscos primaris. Participa en programes de televisió, dona conferències, imparteix seminaris i ha escrit llibres sobre temes relacionats amb els boscos i la protecció de la natura.

Els seus llibres La vida secreta dels arbres, La vida interior dels animals i La xarxa secreta de la natura han sigut veritables best- sellers i han entusiasmat els lectors de tot el món.

Darrerament també publica una revista, Wohllebens Welt. L’any 2019 li van concedir la Medalla de Baviera a la Conservació de la Natura per transmetre coneixements científics de manera emotiva i poc convencional.

Informació : Laura Patricio Sedano és llicenciada en Filosofia i Estudis anglesos.

Llegir, escriure i traduir són els tres fars que mantenen la seva barca flotant. Durant molt temps s’ha dedicat a la docència de llengües i a la traducció de l’alemany, especialment de llibres de ciències naturals. Actualment com pagina la traducció amb la tasca de conduir clubs de lectura a les Biblioteques Municipals.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibre recomanat : 101 Plantes medicinals i aromàtiques silvestres de Catalunya

Autors : Toni Llobet | Imma Espel

Il·lustracions : Toni Llobet

Mini-guia completa i il·lustrativa sobre plantes medicinals i aromàtiques silvestres que es poden trobar a Catalunya

Les plantes remeieres, amb aplicacions medicinals i tot sovint també amb qualitats aromàtiques i usos gastronòmics, formen part del nostre patrimoni natural i etnogràfic. El nombre i varietat d’espècies amb aquestes qualitats és enorme en un país com el nostre, amb una gran diversitat d’ambients, des de la terra baixa mediterrània fins al Pirineu.

En aquesta guia s’hi han recollit 101 espècies silvestres que cal conèixer, d’entre les que creixen espontàniament al camp i al bosc. Una eina per iniciar-se, saber quines són i reconèixer-les, amb una aproximació molt sintètica. S’han prioritzat les més fàcils d’identificar, les més populars i aquelles sense contraindicacions per toxicitat severa. Tot i això, els seus usos varien geogràficament i segons la cultura popular de cada indret.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibres recomanats: Tres llibres de Pous i Fonts d’Eivissa

• Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Sant Carles de Peralta. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2015. 98 p. (Aigua viva; 1). ISBN 978-84-940550-8-9. 25 €.
• Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Santa Eulària des Riu. Fotografies, Ramon Mayol.Eivissa: Edicions Aïllades, 2018. 125 p. (Aigua viva; 2). ISBN 978-84946214-5-1. 20 €.
• Joan i Marí, Josep. Santa Gertrudis de Fruitera: vendes, pous i fonts. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2020. 132 p. (Aigua viva; 3). ISBN 978-84-120033-9. 20 €.

En Josep Joan i Marí és un mestre d’escola d’Eivissa jubilat, poeta i enamorat de les fonts de la seva illa. És conegut pel sobrenom de «Pep Xomeu». En Pep ha compost una poesia per a moltes de les fonts d’Eivissa. No només per a les fonts, també per als pous i les vendes.

Una venda és com s’anomena a Eivissa un barri o entitat menor de població. De moment han aparegut tres volums, que recull cadascun d’ells les poesies dedicades a les fonts pròpies de tres pobles eivissencs: Sant Carles de Peralta (al nord de l’illa, lloc de naixement de l’autor), Santa Eulària des Riu (a l’est) i Santa Gertrudis de Fruitera (al centre).

A cada volum es parla al voltant de 30-40 fonts, pous i vendes; però, com diem, les descripcions no són en prosa, sinó en vers. Són poesies llargues, en quartetes, amb un contingut que combina la descripció de fonts i pous amb els sentiments que provoquen en l’autor el seu record i, molt sovint, la constatació que l’abundància de l’aigua va de capa caiguda. L’estil literari és molt popular, sense barroquismes ni figures molt elaborades. Són poesies fàcils de memoritzar i de recitar.

Vegem un parell d’exemples. Així comença la poesia sobre la Font d’En Lluna, de Santa Eulària des Riu:

Damunt es puig de sa Creu

de recules pujaria

si es nostre estimat riu

portàs aigua com solia.

Aquí, el començament del poema a la Font de sa Pedra, de Santa Gertrudis:

Carretera a Sant Miquel,

misteriosa i amagada,

trobam sa font de sa Pedra

i és joia ben destacada.

Cal dir que cada entrada va acompanyada d’una fotografia a color, a tota plana, de la font o pou a què fa referència, obra de Ramon Mayol.

L’edició és força reeixida, a cura d’Edicions Aïllades.

Els llibres són enquadernats en rústica, però amb un paper d’un gramatge alt, i les fotografies, molt ben reproduïdes.

Ens hagués agradat trobar un mapa, en cada llibre, amb la localització de cada sorgència estudiada, ja que de vegades el llenguatge poètic, si bé és ric en imatges, pot perdre en concreció geogràfica.

Sobre fonts d’Eivissa val la pena esmentar un altre llibre, publicat ja fa anys: Calendari de balls a pous i fonts d’ Eivissa i Formentera, de Joan Marí Tur (Palma de Mallorca: la Caixa, 1980).

També parla d’algunes fonts eivissenques un altre llibre: Els camins de l’aigua de les Illes Balears: aqüífers i fonts, de Rosa María Mateos Ruiz i Concepción González Casasnovas (Madrid: Instituto Geológico y Minero de España; Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient, 2009).

Aquest es troba disponible en línia per Internet:

http://www.caib.es/sites/aigua/ca/llibre_els_camins_de_laigua_de_les_illes_balears-38077/

Els tres llibres sobre fonts que hem comentat avui són ben diferents del que estem acostumats a llegir. L’autor, poeta, utilitza el gènere líric per explicar-nos les fonts. Animem el seu autor a continuar la seva tasca, i que vagi composant nous poemes per a totes les fonts d’Eivissa.

Text : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Fem una ullada fora de Catalunya : Ullal dels Pouets

L’Ullal dels Pouet està en La Llosa. Comarca de La Plana Baixa (Castelló).

Un ullal entre camps de tarongers, a 1 km. del poble.

Dona cabal a una sèquia, amb la que es rega una part del terme municipal.

Ullal està inclòs al llibre “Fonts de La Plana Baixa. Excursions entre Espadà i la mar”, on estan recopilades més de 80 fonts d’aquesta comarca del sud de Castelló.

Video (duració 30 segons):

Text, fotografies i l’autor del Llibre : Jordi Mig

Llibre recomanat : Contes i Llegendes dels arbres

Fitxa tècnica

Autoria : Louis Espinassous

Traducció: Francesc Roma i Casanovas

Gènere: Natura

Col·lecció: Prisma, 61

Primera edició: Juny 2022

ISBN: 978-84-1356-188-2

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Pàgines: 152

Preu : 13,80€

Altres dades :

Un recull de contes tradicionals destinats als adults

Contes i llegendes dels arbres aplega trenta-tres històries d’orígens molt diversos: Europa, Sibéria, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, el Pacífic i Sud-amèrica. Recollits i escrits pel reconegut narrador Louis Espinassous, es basen en una llarga investigació etnològica, però també en la tradició oral contemporània, que segueix viva, així com en la veu dels savis, per oferir-nos una àmplia selecció de contes ancestrals escrits per una ploma elegant.

Els treballs d’Espinassous l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.

Dades de Louis Espinassous

Nascut l’any 1951, és educador, biòleg, etnòleg, narrador, assagista, novel·lista i pastor. Pioner en educació sobre la natura i antic assessor tècnic del Parc National des Pyrénées, els seus treballs l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.

És autor de diversos títols, entre els quals Pyrénées, montagnes sauvages, Ours, Contes et légendes de l’arbre, Besoin de nature  i Pour une éducation buissonnière.

Viu i treballa a la vall de l’Ossau, als Pirineus.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibre recomanat : Entre cingleres i fonts. Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts.

Fitxa Técnica:

Autors : Alonso, Joan; Galizia, Maria; Martí, Enric; Santaló, Roger; Vidal, Maria.

Girona: Diputació de Girona.

Any : 2021.

Pagines : 183 p.

(Guies de patrimoni local; 14).

ISBN 978-84-18734-01-4.

Preu : 18 €.

Comentari sobre el llibre :

Un aficionat a les fonts i als llibres de fonts (com presumeixo que són els lectors d’aquest blog) s’ha de sentir atret per força davant d’un llibre amb aquest títol: Entre cingleres i fonts, publicat recentment per la Diputació de Girona.

Tanmateix, el llibre a penes parla de fonts; tan sols hi dedica quatre pàgines (de la 23 a la 26).

El llibre, en realitat, és una guia dels municipis garrotxins de Castellfollit i de Sant Joan les Fonts.

El contingut es troba organitzat en tres apartats principals: «Entorn natural» (p. 16-41), «Síntesi històrica i econòmica» (p. 42-81) i «Patrimoni cultural» (p. 82-167).

Com a complement, quatre itineraris proposen excursions per aquest sector tan bonic de la província de Girona, marcat per l’origen volcànic.

Els autors del llibre són cinc joves llicenciats que han sumat els seus coneixements per confegir un llibre enquadernat en rústica, format de butxaca, amb nombroses il·lustracions a color, que és força atractiu i útil per conèixer amb profunditat aquests dos municipis des d’una perspectiva geogràfica, històrica i econòmica.

La publicació s’inscriu en una col·lecció de monografies del mateix estil de la qual ja n’han aparegut 15 volums, cadascun d’ells dedicat a un parell o tres de municipis gironins.

Les poques fonts que s’esmenten són la de Can Xerbanda, la de les Mulleres, la Font Freda, la Font del Serrat de Baix i algunes poques més.

Els interessats en les fonts del poble de Sant Joan les Fonts saben que disposen d’un llibre que les recull de manera exhaustiva, de Manel Soler i Josep Oliveras: Les 256 fonts de Sant Joan les Fonts.

Tant de bo tots els municipis de Catalunya comptessin amb un llibre similar.

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Guia recomanada : GR 107 – EL CAMI DELS BONS HOMES. BERGA-FOIX

Fitxa tècnica:

Nº de pàgines: 6

Editorial: COSSETANIA – ALPINA

Idioma: CATALÁN

Enquadernació: Tapa dura

ISBN: 9788490347072

Any de edició: 2018

Plaza de edició: ES

Data de l’edició: 01/02/2018

Dades generals:

Carpeta amb 6 mapes a escala 1:50.000 del Camí dels Bons Homes (GR 107), entre Berga i Foix, amb les modalitats de senderisme i de BTT.

En el revers dels mapes s’inclou informació a quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) sobre les característiques de cada etapa i dades útils per portar a terme aquesta travessa transpirinenca.

Recull de la Guia : Ramon Solé