Poesia : La Font Pudosa

“La Font Pudosa”, de Xavier Garcia – 3r premi Poesia I Concurs Literari dels Amics de la Puda.

Amarada de la suor de l’estany,

ombrívola i fresca,

reposa la Font Pudosa.

Un rajolí d’aigua,

clivella el gris boirós

i esquinça el silenci

a què l’han condemnada.

Ja no ets qui eres, ho saps,

van oblidar-te trista i rònega

-i d’orgull ferida-

vas quedar-te per a tu sola

les rialles, els cants

i les jornades de joia.

Mes, la boira del temps

-gris mantell que tot ho esborra-

no ha callat les veus passades

i, subtil la música s’entossudeix,

[sàvia, sap que la vida reneix,

allà on l’aigua brolla].

Font Pudosa,

ets de qui t’ha estimat,

el poble a qui vas acollir,

-d’aigua generosa-.

oferint-li la teva amistat.

Avui, el teu cor suau batega

-ragen els bons dies passats-

Font Pudosa, vella amiga:

-Voldràs aixoplugar de nou

qui sempre t’ha estimat?

 

L’autor: Xavier Garcia. 

Dades del Autor :

Bibliotecari i il·lustrador. Treballa a la Biblioteca Comarcal del Pla de l’Estany deixant llibres en préstec i tenint cura dels tresors que aquesta biblioteca guarda. Té una especial sensibilitat, com altres bibliotecaris de la biblioteca, pels temes culturals que es cuinen a la capital del Pla de l’Estany. Va il·lustrar “La Cova del Gegant”, el quart volum de la col·lecció Contes de Llegenda.

  • Des del Blog felicito a aquest jove autor, en Xavier Garcia, i vull expressar que m’ha agradat molt aquesta poesia, com crec que a la majoria dels seguidors del Blog. Ànims i fer-ne moltes mes. –

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Les dues Torres- Dipòsit d’aigua, que son les mes destacades de Sant Celoni

Us presento dues Torres – Dipòsit d’Aigua que son les mes destacades a Sant Celoni :La primera Torre d’aigua, a prop de les vies del tren de RENFE., a l’entrada i a l’esquerra,  a l’estació provinent de Barcelona.Actualment, està encerclada per un ballat d’una propietat privada. El dipòsit  de dimensions considerables està sobre una estructura d’obra de cinc cares. En el seu dia, deuria dependre pel subministrament a trens de la línia.

 

La segona Torre, la trobem  en l’Av. Verge del Puig, 22 , en un solar i entre dos blocs de pisos.Aquest dipòsit està de munt de 6 columnes de formigó.Es pot pujar per una escala de ferro, situada en un lateral i exterior.Podem veure aquesta Torre-Dipòsit,  ja a principis del segle passat, segons fotografies de l’època.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Pla de la Damunt de Folgueroles

A poca distancia de Folgueroles, hi ha l’ermita de la Damunt, la Font esta situada en l’esplanada front mateix de l’ermita, trobareu cartells indicatius fins el lloc.Tothom li diu la Font de la Damunt, però amb aquest nom era coneguda la font que es troba sota l’ermita, al començament de la torrentera del Gudaiol.L’aigua de La Font del Pla de la Damunt prové de la xarxa pública del poble.Sobre mateix de l’aixeta de la Font, cal destacar una poesia de Jacint Verdaguer, que fa referència a l’ermita.Per saber mes de Folgueroles, podeu consultar la seva Web. :

http://www.folgueroles.com/cat/poble.php

En aquesta mateixa Web, trobareu les indicacions de totes les Fonts del Municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

La Font de la Guineu de Navas al districte de Sant Andreu de Palomar a Barcelona

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts, siguin naturals o d’aigua de xarxa pública, avui será la Font de la Guineu de Barcelona :Dins del barri de Navas, al districte de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, hi ha la plaça de la Guineu , cantonada amb el carrer de Palència, on hi ha la seva font a peu d’una paret.Està on era l’antic Torrent de la Guineu, on poca a poc es va anar formant tota una barriada de cases petites, estem parlant de fa mes de cent anys en rere.Us passo una amplia informació històrica sobre l’antic  Torrent de la Guineu :

https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/12/05/la-placa-de-la-guineu/Informació de La Vanguardia d’Abril de 2016 sobre l’immediat enderroc del mur que impedia accedir a la plaça de la Guineu :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160414/401101162872/barcelona-plaza-fantasma-guineu.html

Barcelona. Fotografia d’una plaça tapiada que hi ha entre el carrer Biscaia i Palència, a tocar a la Meridiana, al barri de Navas.

Informació feta en la Web de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’obertura de la Plaça de la Guineu :

http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/noticia-go/obrim-la-plaza-de-la-guineuDes de fa mes d’un any , si pot tornar a circular i pujar o baixar a/de la Meridiana per unes escales laterals, per ho la font esta cerclada per una balla metàl·lica i no raja aigua.Esperem que no tardi massa temps que la Font de la Guineu, pugui donar aigua de xarxa. !

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

La Noticia : El Roure del Molí d’en Coll de Sant Celoni es va esberlar a mitjans de l’Agost

Avui he mirat una noticia local del Vallès Oriental, que donava una trista noticia, sobre El Roure del Molí d’en Coll de Sant Celoni, es va esberlar a l’agost. Era un Roure de gran interès local, que la Diputació de Barcelona, ens donava un itinerari per fer i per conèixer ho.

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Celoni aparaguda a NacioBaixMontseny – Digital.

La noticia la donava a conèixer :  NacióBaixMontseny – Digital , el dissabte 31 d’agost de 2017, i deia així :

“ Redacció | 31/08/2017 |  a les 09:16hEl roure centenari del Molí d’en Coll s’ha esberlat fins a trencar-se pel seu tronc. Aquest roure martinenc -Quercus pubescens- era un dels arbres més grans del municipi de Sant Celoni, amb un perímetre de tronc de 3,7 metres, que feia companyia el Molí d’en Coll, un molí fariner documentat des de 1553.  El roure, imponent i admirable malgrat la seva forma peculiar, es podia visitar i s’havia posat en valor a través de l’itinerari senyalitzat de la Roca del Drac, l’any 2011.

El roure, vell i guerxo, havia patit un trencament d’una de les seves branques principals després de la Guerra Civil. Aquesta ferida havia anat produïen putrefaccions i l’entrada d’escarabats banyarriquers que finalment l’han fet sucumbir la setmana passada. Els propietaris actuals estan tallant les branques caigudes i estudien la manera de deixar la soca ben tallada perquè es pugui veure com era de gran.”

El Roure del Molí d’en Coll, a partir d’ara, serà un arbre mes dels “centenaris”, que formarà part del llistat dels arbres històrics de la natura a Catalunya, molts han deixat d’existir, per ho els amants de la naturalesa els recordarem tal com van ser !!!.

Fotografia : Arxiu RASOLA – 29 d’Abril de 2017

Us passo l’enllaç on va sortir l’article aquesta any en el meu blog, el  29 d’Abril de 2017:

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=19719&action=edit

 

Recull de premsa i text : Ramon Solé

Fotografia : de l’Ajuntament de Sant Celoni aparaguda a NacioBaixMontseny – digital

 

Avui destaquem : La Font de les Delícies de Viladrau

Aquesta Font també es coneguda com La Font Deliciosa.Està al tocar de Viladrau, des del centre cal agafar la sortida de la carretera GI -520, direcció Espinelves, per una vorera inaugurada l’any 2011, que porta directament a la Font de les Delícies, situada a sota d’un revolt molt tancat de la carretera.Un majestuós plataner fa d’indicatiu del lloc i bona ombra a l’estiu per la gent que hi va, molts a buscar amb garrafes la seva aigua, donat que te bona fama de ser de les millors del Montseny.El dia que vaig fer les fotografies, havia un matrimoni de Tarragona que havia anat a recollir aigua… Deliciosa !En 1914, és va substituí l’antic camí carreter a Espinelves, per la carretera asfaltada, tot respectant la Font i el Plataner. ( en la fotografia de principis del segle passat, no sembla un plataner )La Font de les Delícies disposa d’un banc i una taula de pedra separats entre si, amb una bona explanada, hi ha també, al costat de la carretera un lloc per aparcar dos a quatre cotxes.Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van acompanyar a Viladrau i vaig poder fer aquest article

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Pi pinyoner del carrer de l’Enginyer de Granollers

Avui us presento un Pi pinyoner dins del casc urbà de Granollers, està situat en el carrer de l’Enginyer amb cantonada el carrer Joan Enric Dunant i per un altra costat hi ha un aparcament de pago.En la ciutat de Granollers hi podem trobar molts arbres destacables, alguns us els he fet menció en altres anteriors articles, en aquest cas, he volgut destacar aquest Pi, ja que te una copa molt bonica i es troba molt sa.Podia haver sigut eliminat al fer l’aparcament, per ho no va ser així.Es pot considerar un arbre insígnia donat que per aquesta barriada no abunden els arbres.

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Poema : Niño Tom

Niño Tom:

Si vas al campo,

no subas por los almendros.

Ni cojas nidos,

ni caces pájaros,

ni mates insectos negros.

¡Ay, esa flor, esa flor

que ahora muere entre tus dedos,

sus novecientas hermanas

la están echado de menos!

Si vas al campo,

sé bueno.

¡Échate en la hierba,

canta,

estate quieto!

No deshagas las casas

de los insectos

Niño Tom:

Si vas al campo

Sé hombre,

niño pequeño.

 

Autora : Gloria Fuentes

Si voleu saber mes de l’autora, consulteu a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gloria_Fuertes

 

 

Recopilació del poema i fotografies  : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Rosita de Vallvidrera (Barcelona)

La Font de la Rosita de Vallvidrera (Barcelona), està dins del que era la Finca de Vilajoana.Des de l’estació Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sortireu al Pla de l’Estació, des d’aquí preneu el camí ample de l’esquerra, conegut com “Camí del Fondal”.A la llarga d’aquest passeig que remunta molt suaument un torrent, trobareu a la vostra esquerra, tres placetes amb seients semi circulars de pedra.A pocs metres de l’última placeta, surt un camí a l’esquerra , el preneu i tot seguit a la vostra dreta hi ha un altre d’estret, on veureu que està situada la Font de la Rosita.

Font Rosita, any 2005 – Arxiu Rasola

De fet es una petita mina, actualment esta tota seca.

L’estructura és feta de maons i adornada de rajoles blanques. En cada costat de l’entrada trobareu un lloc on és podia deixar el got.De munt seu hi ha escrit el nom de “Fuente Rosita”.Tenia un tub on sortia l’aigua i anava a una petita pica, ara esta ple de terra.

Font Rosita, any 2005 – Arxiu Rasola

Si seguiu el camí us portarà a les fonts : Nova, Vella, dels Platans i de Vilajoana.

 

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotos d’Arxiu Rasola: Any 2005

 

 

L’antiga Torre d’Aigües de Catalana de Gas de Barcelona

Aquesta magnifica i gran torre d’aigua, esta situada en el parc de la Barceloneta, al costat del carrer del Gas i el passeig Marítim i a prop del Hospital del Mar de Barcelona.Entre el 1905 i el 1906, “ la Sociedad Catalana para el Alumbrado del Gas en Barcelona “, va fer construir una torre d’aigües per augmentar la pressió de l’aigua que havia d’arribar a les noves instal•lacions.El projecte s’encarregà a Josep Domènech i Estapà, qui es decantà per una decoració exterior modernistaLa torre té 45 metres d’alçada i s’aixeca sobre una base de planta rectangular sobre la qual es disposa un esvelt cos de planta octogonal, en cada paret disposa de dos finestres.A sobre està el dipòsit de cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat per agrupacions de dobles obertures.Es corona amb una coberta cònica amb un lleuger mirador d’estructura metàl·lica en la qual s’obren quatre obertures a manera de mansardes; el mirador està recobert de ceràmica que forma anells circulars de diferents cromatismes.

Es propietat del Ajuntament de Barcelona i està inclosa en “Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic”.

 

Informació extreta de l’Ajuntament de Barcelona

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé