Avui coneixerem : La Mina d’aigua de Santeugini de Castellbisbal

Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.

Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.

Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.

Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.

La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.

La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.

La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.

L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.

Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de La Prada de Sant Boi de Lluçanès

La Font de La Prada de Sant Boi de Lluçanès esta a 1150 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 3’100. (Sector central del terme municipal)

Historia:

  • El nom original de la font és el de la font de la Parada, ja que ben a prop de l’emplaçament hi havia la parada de Pujols.
  • Les parades eren punts d’aigua on els habitants de la masia estovaven el cànem en basses i el treballaven.

La font de la Prada està situada a tocar de la riera de Sorreigs, al sud del nucli urbà de Sant Boi i al nord-oest de la Cirera, en una raconada amb grans arbres. S’accedeix a la font des d’una pista forestal que surt del mateix nucli urbà i es dirigeix a la font passant per la masia de Pujols. Un cop s’arriba prop de la riera hi ha dues opcions per a creuar-la: un pas per sobre les roques prop d’un camp amb pollancres plantats o bé una passera moderna de fusta, situada uns metres més a l’est. Creuant la riera pel pas de les roques es troba, a l’altre costat, una gran esplanada, molt ombrívola gràcies a la presència d’arbres de grans dimensions, com pollancres i avets. Des d’aquesta esplanada surt un corriol que, seguint paral·lel al rec, condueix fins la font.

La font està ubicada sota un cingle rocós que sobresurt a la superfície a pocs metres de la riera. A la part inferior del cingle s’observa un tram de mur de maçoneria de pedra, darrera el qual s’amaga el dipòsit. Just davant del mur sobresurt una petita estructura totalment coberta de molsa on es troba el brollador, format per un tub metàl·lic. Just a sota hi ha una petita pica delimitada amb blocs de pedra treballada.

Al costat de la font es troben diversos bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra i en algun cas també amb formigó. Uns metres sobre la font, adossada al cingle rocós, hi ha una placa de pedra on es llegeix la inscripció: “AL DR. PER PONT COLL I A LA SEVA ESPOSA, ELS AGRAITS VEINS D’AQUEST POBLE. ANY 1971”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Amadeu Pons

Arbres – El Roure al carrer Moià de Castellterçol

Aquest destacat Roure esta situat en el carrer Moià (davant nº 160) de Castellterçol,

en un dels accessos principals de l’àrea nord del municipi.

No es tracta d’un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació del Text  al Bloc i Fotografies: Ramon Solé

Font de l’inici del camí vell a Collbató en El Bruc

camí vell del Bruc a Collbató.

Aquesta Font es situada al costat del carrer de l’Església on hi ha un aparcament, que des d’allí s’inicia el camí vell del Bruc a Collbató.

Es d’obra molt senzilla, feta de totxanes planes, al centre de la cara principal te la aixeta polsador .

L’aigua cau a una pica rectangular. Es molt utilitzada per excursionistes i ciclistes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de les Aigües de Figueres

El Parc de Les Aigües esta situat en el Passeig Nou, 13 en Figueres (Girona).

De fet aquest nou Espai o Parc ja existia.

El nom era el de Les hortes de Vilabertran, un antic espai rural a cinc minuts del centre de Figueres.

Va estar uns anys mig abandonat i no es podia accedir-hi.

Es va procedir a un remodelatge, respectant la majoria de la vegetació i la font d’aigua.

Es van portar a terme la construcció de camins, passarel·les elevades, bancs i canals per portar l’aigua que surt de l’antiga Font de Les Dues Pilars.

Hi ha una bassa quadrada on es recull l’aigua.

Es un Parc que fa de bon estar, es fresc a l’estiu i els xiprers fan de pantalla al vent de la tramuntana.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

“El Mur “ Espai de silenci de Begues

El Mur es situat en el carrer El Mur, 8 de Begues (Barcelona) en un entorn privilegiat, el mirador del Mur és un lloc idoni per gaudir del silenci i contemplar un paisatge totalment panoràmic del sud del Baix Llobregat.

Es tracta d’un espai dedicat a la reflexió, la tranquil·litat i la meditació. Per aquest motiu s’ha batejat com a ‘Espai de silenci’.

El mirador inclou un parc amb recorreguts dissenyats per estimular els sentits de la vista, l’olfacte i l’oïda, amb quatre passejos sensorials que recorren els camins del mirador.

Els colors, les olors, la contemplació i la meditació són els quatre eixos que guien aquestes rutes.

Compta amb bancs públics, serveis i un magatzem de material per guardar-hi l’equipament necessari per organitzar activitats al voltant de la meditació i la contemplació.

Un dels atractius principals del mirador són els camins que desfilen just per sota de les voltes de l’entrada. Es poden recórrer els corriols fins arribar a l’anomenat mirador de la cova, des d’on es veu una panoràmica extensa del Delta del Llobregat.

Horari de visita : 

Hivern: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 17.00h Estiu: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 21.00h.

Recull de dades: Ajuntament de Begues

Darrera actualització: 18.08.2022

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou i safareig de cal Rei Vinyes de Celrà

La masia cal Rei Vinyes, es una destacada masia del terme de Celrà. A prop seu i a l’entrada del bosc, esta el seu antic Pou.

Aquest pou es destacat per que adossat a ell hi ha el safareig.

L’estructura del Pou es casi circular i cobert per dalt, disposa d’una portella tancada per un enrajat de fusta.

L’aigua subministrava al safareig de dos compartiments.

Les dones de la masia feien la rentada de la roba utilitzant l’aigua freda del Pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font de l’ermita de Sant Marc de can Bassacs de Gironella

Aquesta font, esta situada a prop de l’ermita de Sant Marc i a sota l’ombra d’una alzina no massa gran, en el barri de can Bassacs de Gironella.

L’estructura es feta d’obra amb una paret a sobre es semicircular i al centre una pica, a cada costat hi ha un petit seient de la mateixa obra.

No es d’aigua natural, surt d’una aixeta amb maneta i cau a la pica semicircular.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Ros de Castellbell i el Vilar

La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.

El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.

Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.

Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.

Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.

Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.

 El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.

La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.

Observacions:

Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació  del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Tres Pins de Moja d’Olerdola

Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.

S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.

Historia:

  • Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
  • Avui però, els pins han esdevingut un referent local.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.

Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.

Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero