Urianguies : Programació d’activitats del mes de Novembre de 2019

Des d’URIAN us animem a viure la natura i la muntanya d’una manera diferent.  Apunteu-vos a les nostres activitats setmanals i gaudiu al màxim d’una experiència inoblidable. Per què apuntar-me?

1.Conèixer gent amb les mateixes aficions que jo.

2.Realitzar una activitat de cost elevat al preu més baix.

3.Anar acompanyat de guies amb titulació i experiència.

4.Descobrir nous indrets a prop de casa.Quines activitats realitzarem?

  • Senderisme d’un dia
  • Travessies de muntanya
  • Excursions culturals
  • Cursos i formacions
  • Raquetes de neu d’iniciació i avançat
  • Descens de barrancs d’iniciació i avançat
  • I molt més

Us presentem totes les activitats que estan programades per les pròximes setmanes on gaudirem amb la millor companyia y sempre acompanyats dels nostres guies :

24 de Novembre  de 2019 – Barranquisme – Barranc Termal a França

Barranc amb 5 ràpels, un d’ells de 35 metres, i un petit tobogan, amb la peculiaritat que anirem trobant petits gorgs amb aigua ben calenta, per a poder-nos escalfar.

Començarem amb un petit ràpel sec d’uns 8 metres que ens portarà al gorg més calent de tot el barranc, entre 40 i 50 graus de temperatura. Des d’aquest punt, i durant tot el barranc, anirem trobant petits naixements d’aigua calenta que ens proporcionaran un plus d’escalfor.30 de Novembre  de 2019 – Curs de ràpels i reunions (progressió per barrancs secs)

El curs de ràpels i reunions ens permetrà adquirir els coneixements necessaris per a poder progressar per un barranc de forma segura, utilitzant les tècniques adequades de ràpel i els seus protocols. Consisteix en un curs pràctic on es vol aconseguir que l’alumne aprengui d’una forma dinàmica i amena, sent així la millor manera d’interioritzar la major part dels continguts.

Al finalitzar el curs s’estarà preparat per a poder realitzar barrancs secs de forma autònoma i segura.30 de Novembre i 1 de Desembre – Curs i pràctica de ràpels i reunions

Curs de ràpels i reunions (30 Novembre) + Pràctica barranc sec a Montserrat (1 de Desembre)

El curs de ràpels i reunions ens permetrà adquirir els coneixements necessaris per a poder progressar per un barranc de forma segura, utilitzant les tècniques adequades de ràpel i els seus protocols. Al finalitzar el curs s’estarà preparat per a poder realitzar barrancs secs de forma autònoma i segura.

Barranc sec – Canal Roja: Barranc de 13 ràpels d’entre 4 i 30 metres on poder gaudir i practicar les maniobres del ràpel.Per consultes o inscripcions, podeu accedir a :

https://www.urianguies.com/

 

Text i Fotografies : urianguies / Oriol – Ramon Solé

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola

Avui destaquem : La Mare de la Font de Camprodon

Com cada diumenge, us presento avui dos articles

La Mare de la Font, esta situada a tocar de la carretera C-38 que va a Molló i a França; a peu des de Camprodon, es pot arribar agafant el camí del camp de la Vila.Aquesta font, antigament estava rodejada de camps de can Petxu,actualment disposa d’un ampli aparcament, i s’ha format un gran parc on es pot fer un àpat en les taules i bancs allí situats;els infants podent gaudir d’una zona de jocs.Està en un lloc que els arbres que disposa, li donant una ombra molt destacable, que a l’estiu s’agreix fer-hi una bona estada.Des de sempre la gent hi va amb garrafes a recollir la seva apreciada aigua, ha vegades formant-se alguna de cua.Es molt abundant la seva aigua, bona i fresca,de la seva gran estructura quadrada de pedra, surt l’aigua per un broc, també de pedra, i la sobrant va a un llac artificial.Cal destacar  que és un llac rodo, on a l’hivern quan arribem a 8 o 10 graus sota zero, la superfície totalment glaçada i la gent ho aprofita per anar-hi a patinar.En el mur de la mateixa Font, esta gravat  una estrofa del poema “Canigó” de Mn. Jacint Verdaguer.Tal com indica l’epígraf existent, la font ja s’havia construït com a mínim des de l’any 1611.

La imatge actual l’adquirí després de la reforma de 1924. La Mare de la Font,  és l’expressió que s’utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’escultura al-legòrica, a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume

Com cada diumenge, us presento dos articles

La ciutat de Terrassa està inclosa dins el tram català del Camí de Sant Jaume,  que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, continua en direcció a la muntanya i Monestir de Montserrat.El passat 16 de maig de 2019, va ser inaugurada l’escultura al·legòrica  a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume, situada al carrer Doctor Fleming cantonada amb Ronda Ponent, assistint autoritats municipals , gent del barri i de la ciutat.Aquesta escultura a sigut gràcies els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa. Una entitat sorgida l’any 2006 i que treballa a la ciutat organitzant sortides mensuals i actes relacionats amb el camí.La construcció d’aquesta escultura de ferro, pedra i fusta és obra de l’artista egarenc Joan Martínez. L’escultura simbolitza la figura d’un pelegrí donant la benvinguda a totes les persones que inicien el seu pelegrinatge des de la ciutat de Terrassa.Es situada en una petita plaça, on hi ha seients i una font.

Cartell camí de Sant Jaume situat al Parc de Vallparadis de Terrassa

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 2ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

En l’heura, un perill per a molts arbres 1ª Part, us he descrit aquest perill que representa aquest arbust trepador per alguns arbres en els boscos de Catalunya.Us voldria presentar un estudi visionat durant un any, per veure el procés quin ha sigut de l’heure a un mateix arbre :

  1. Una vegada escollit l’arbre es va netejar de l’heura que l’estava envaint, tallant les arrels i assecant-se la part de dalt.
  2. Podem observar el nombre important de brancatge de l’heura.
  3. Les marques que van quedar en el tronc de l’arbre a l’arrancar-li l’heura.
  4. A la primavera de l’any següent, i en la base del arbre veiem com han nascut nou brots d’heura.
  5. Passat un mes, veiem que a trepat ràpidament per l’arbres.
  6. Unint se, amb les fulles seques que eren de l’any anterior.
  7. I sembla que aquesta vegada hagi crescut amb molta mes força i plenitud de vegetació.
  8. Es un verdader monstre dins de la vegetació en un bosc, que si no tallem novament l’heura, tot l’arbre s’omplirà…Esperem que en un temps curt es trobi una bona solució per evitar aquest mal.

 

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Sortim a fora de Catalunya : Les Fonts de les rodalies de la ciutat de Terol (Teruel)

A Terol podem destacar la Font de la CatedralA poc mes de 5 kilòmetres de Terol, direcció al Barri del Jorgito, abans hi ha una desviació que porta a les tres Fonts de la Salud i els berenadors:

La Primera Fuente de la Salud La Segona Fuente de la SaludLa Tercera  Fuente de la SaludPer les rodalies esta La Fuente del Chorritoi la FuentePodeu també, anar al Parc de Fuente Cerrada,cal agafar la carretera de Sagunto – Burgos i en el Km 116,esta situat aquest Parc, on trobareu La Fuente Cerrada

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Les Fonts de la Casa – Castell dels Corbera de Llinars del Vallès

Fa pocs mesos s’ha obert al públic la totalitat del Parc dels Corbera a Llinars del Vallès. Ara podem conèixer dos fonts i la mina.Una de les fonts amb una pica considerable alçada i de pedra, esta situada en un dels laterals de la Casa – Castell,al costat de la porta de carros, adossada al mur de la casa i dona a una zona enjardinada amb plataners.L’altra font, està en el lateral contrari i també adossada en la paret, esta feta artísticament amb totxanes i pica a ran de terra, actualment no raja aigua.La mina, esta en la part inferior i dona a la carretera dins dels antic parc, una portar metàl·lica barra l’accés a l‘interior,tres grans plataners li fan ombra permanent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’embassament i presa d’Utxesa-Secà, aigua i natura

Utxesa es un gran embassament que amb el pas del temps ha esdevingut en un Espai Natural, per aquest motiu es considera d’origen antròpic, però amb una gran diversitat de flora i fauna. Aplega també, una mostra completa i característica del paisatge àrid de la Plana de Lleida.El embassament d’Utxesa pertany  a la conca del riu Segre i a la seva vegada a la de l’Ebre. Es va construir entre el 30 de novembre de 1912 i l’1 d’abril de 1914, moment en que entrà en funcionament la Central de Seròs, però no va ser fins el 23 de setembre que la central hidroelèctrica va funcionar a ple rendiment.La superfície de l’embassament és de 242 ha i el seu un perímetre de 19,5 km.Per a mes informació sobre L’embassament i presa d’Utxesa, podeu consultar a :

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Espai-Natural-Cami-natural-dUtxesa/176.aspx

o, també a :

https://utxesa.org/

 

Recull de Dades : Lleida Tur i Utxesa -Municipis

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Camí de l’hivern, en La Vall de Núria

Una vegada situats a Núria i visitat com és preceptiu el Santuari i el bar, on podreu prendrà un desdejuni matinal, cal pensar de fer alguna de les rutes que ens ofereix per les seves rodalies.Si és com ara que estem camí de l’hivern, tenim primer de tot saber el grau de dificultat que ens podem trobar,quin temps farà el dia a realitzar la ruta, també per exemple, com estan els camins, grau de neu si es el cas, etc…teniu d‘anar preparats amb l’equipament de vestuari i utensilis adients.Penseu que no es fa igual en el mateix temps i grau de dificultat un itinerari a la primavera, com a l’estiu o com ara, que estem camí de l’hivern, el temps poc canviar de sobta i tendre un ensurt.També, es important tenir un coneixement elemental d’orientació en muntanya i saber si hi ha algun refugi per la zona.Ara camí de l’hivern, no trobareu neu o serà poca, sempre val mes que us sobri un bon equipament, que us faci falta.Cal portar el mòbil ven carregat de bateria, però de prendrà de la ubicació que esteu, que us arribi o no la senyal.A la Vall de Nuria, hi ha moltes senyals que us indicant el camí per on anar i el mes curt de l’objectiu que tingueu a fer.En cas de pèrdua o accident, no dubteu ni perdeu temps, truqueu al 112 o autoritats locals dels pobles propers o inclòs demanar ajuda en aquest cas, a les autoritats franceses.Penseu que el camí pot semblar que es fàcil, que no entranya dificultats, però recordeu que esteu a l’alta muntanya al Pirineu,axo pot fer que les distancies us semblin curtes i realment no ho son.No sols cal vigilar si hi ha neu o fa una turmenta sobtada, un altra circumstància meteorològica pot ser la boira,gran perill en desorientar-nos i perdés i poder caure per un desnivell o barranc.Si no coneixeu les muntanyes de les rodalies de la Vall de Núria, millor sempre anar amb una persona que ho conegui o un guia.No obstant mai cal tindre por a les muntanyes si no cal tindre el respecta necessari i ser prudents, evitarem ensurts.

vaca morta

Si aneu per la Vall de Núria a fer una ruta,que us vagi molt be i gaudiu de la muntanya i de la natura en general.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola

Un Hort diferent – L’Hort amb gracia de Sabadell

L’Hort amb gracia, està situat en el carrer de Manso, 48 amb cantonada amb el carrer d’Ausiàs Marc, 122 i situat al barri de Gràcia de Sabadell.Un grup de veïns del Barri de Gràcia aprofitaren un solar abandonat per fer-hi un hort cooperatiu,es tracta d’una iniciativa popular que va crear en l’any 2013, amb l’objectiu de cultivar la terra i alhora impulsar actes socials i culturals.Al terreny, és d’uns 1.200 metres quadrats,en la seva part mes central, hi ha instal·lat un rocòdrom,i destaca la paret amb un gran grafit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé