Avui destaquem : La Font de Terrades de Centelles

Cada diumenge son dos els articles que us presento !

Per arribar a la Font de Terrades, cal prendre la carretera C17 (antiga N-152) direcció Vic i agafar la Sortida 46 -Centelles Nord – Hostalets de Balenyà -. A l’entrada de Centelles trobareu el trencall amb les indicacions de Mas Banyeres a la vostra dreta.Cal seguir la carretera asfaltada fins una cruïlla de camins, i cal agafar a l’esquerra una pista que en la segona corba veureu la Font  de Terrades, el mas esta proper a la font.Es una important deu d’aigua tot l’any. Surt d’un gran tub de ferro situat sota d’una portella d’accés.Disposa d’uns seients de pedra al seu costat.L’aigua cau a una pica relativament petita pel caudal que en moltes ocasions surt de la font, un desguàs per subterrani la porta a una bassa de rec que serveis per regar camps i horts de la zona.Aquesta bassa i per evitar algun ensurt, esta cerclada amb una balla.A les rodalies i ha varis punts de captació d’aigua.Es un lloc molt freqüentat pels veïns de Centelles a l’estar tant pròxima a poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Olivera de la Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

L’Olivera que avui ens referim, està situada en la Plaça de l’Ajuntament amb cantonada al carrer Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat.Es un dels arbres centenaris mes destacat del centre de la ciutat, esta ven arrelat i presenta un bon aspecte de salut.Es va adaptar molt be a la zona urbana cèntrica de l’Hospitalet de Llobregat.Al seu peu trobem una poesia dedicada a l’Olivera, de Pere Vives i Sarri i que us mostrem :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

22 de Març de 2019 – Dia Mundial de l’Aigua dolça

Avui com es el dia mundial de l’aigua , us presento dos articles

En la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de l’any 1992,  i durant l’Assemblea General, és va decidir proposar i posteriorment designar que el 22 de març de 1993 fora el primer Dia Mundial de l’Aigua.

Aigua dolça contaminada

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà de cridar l’atenció sobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua dolça.

Font naturtal a França

Font Pública a Turquia

Us passo informació de dades sobre l’aigua dolça al Mon :

http://www.un.org/es/events/waterday/

Aquest Dia Mundial de l’Aigua, del 22 de març de 2019, tracta de fer front a la crisi de l’aigua abordant els motius pels quals queda molta gent sense accés al recurs.Us passo l’enllaç de l’Agencia Catalana de l’Aigua, la aca.gencat.cat :

http://aca.gencat.cat/ca/laca/campanyes-i-divulgacio/dia-mundial-de-laigua/

Any darrera d’any, el propòsit es el mateix, tot el Mon, tingui i gaudeixi de l’Aigua dolça, que tanta falta fa, i mes en el canvi climàtic que patim…

 

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Oriol – Ramon Solé, Ramon Badia i Celia Peix.

Informació : Mes de 5.000 fonts naturals de Catalunya, a poder consultar i visitar

Avui Dia Mundial de  l’Aigua Dolça, us presento dos articles

Excursionistes, BTT, amants de la natura, boletaires… en fi, tota persona que va al bosc o rodalies, ara disposa d’una nova eina gracies a la Tecnologia actual.En aquest sentit, per tal d’apropar l’experiència a qualsevol ciutadà, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya han creat una aplicació per localitzar, a partir d’un mapa interactiu sobre les fonts naturals repartides arreu de Catalunya.

L’app, anomenada CercaFonts, està ja disponible per a iOS i Android, però també es pot consultar en línia des de l’ordinador.

Ara per ara es pot consultar un inventari de 5.000 fonts naturals. L’aplicació és gratuïta i aspira a esdevenir una referència per als excursionistes i per als aficionats a les caminades, que poden trobar tot tipus d’informació de les fonts, com el topònim, el mapa, les coordenades, fotografies, l’ús i el cabal.CercaFonts dona la possibilitat als usuaris de donar feedback. És a dir, a partir de la col·laboració ciutadana, té l’objectiu d’ampliar el llistat de fonts que ofereix el mapa i, alhora, millorar-ne la precisió de la localització.

Pots començar a explorar  les Fonts Naturals de Catalunya clicant en aquest enllaç :

http://cercafonts.icgc.cat/fontsaca/

Com us dic, la iniciativa té un component interactiu, ja que els usuaris poden aportar noves fonts per ampliar el recull i compartir-les amb altres usuaris.

 

 

Recull de dades gràcies a : l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Xiprer resisteix al foc forestal ?

Avui el nostre col·laborador, Jordi Monfort, en terres de Castelló, en fa una reflexió que porta de cap a Tècnics  i Biòleg després d’un important incendi forestal al Pais Valencia, i ens diu :

Una interesant característica dels xiprers, és la seua utilitat com a tallafocs, el motiu seria, per la seva fusta resistent a altes temperatures.Els experts començaren a estudiar aquesta qualitat seua, arran d’un gran incendi, que l’any 2012 es produí a Alcublas i Andilla, a la comarca valenciana dels Serrans, en el límit amb Terol.

Bosc brut de malesa

Es calcinaren 20.000 hectàrees, però miraculosament, enmig d’aquell infern negre i gris, queda una taca de verdor :

Aproximadament va resistir una hectàrea de xiprers, formant un oasis verd.

Fotografia de EL PAIS

El Pais remarcava en la edició del 12 d’Agost de 2012 :

“ Solo ardieron 12 de los 946 cipreses, que evitaron la expansión del fuego”

Bosc net de malesa

Podeu llegir tot l’article que va publicar El Pais, a :

https://elpais.com/sociedad/2012/08/12/actualidad/1344804535_438591.html

Al final de l’articlem el redactor de El Pais, insisteix :

“ ¿Por qué no ardieron los cipreses? “…

 

Text i Dades facilitades per : Jordi Monfort

Fotografia de la zona Cremada : El Pais

Altres Fotos : Ramon Solé

Aiguamolls del Molí Vermell de Barberà del Vallès

Aquests Aiguamolls, li dona el nom l’antic Molí Vermell, que està pròxim i a un nivell mes elevat en el terreny.Us passo l’historia d’aquest jove espai natural :l’Aiguamolls, està situat a la llera dreta del riu Ripoll al pas per Barberà del Vallès.L’any 2010 es van executar les obres de la zona humida o aiguamolls dins de les diferents obres i treballs al Parc Fluvial del Riu Ripoll, que incloïen un observatori d’aus,i que varen estar subvencionades pels Fons Europeus FEDER, entre d’altres.A finals de l’any 2016 es van realitzar les tasques d’actualització i millora de l’observatori per tal de facilitar l’aproximació, observació i fotografia d’espècies de fauna, sense ser vistos per aquestes.Malauradament el 26 de febrer de 2017 l’observatori d’aus va quedar totalment destrossat, va patir un incendi intencionat que va requerir la presència d’efectius de Bombers per aconseguir la seva extinció.El foc va cremar tota l’estructura (incloses parets i bancs de fusta), els plafons informatius que hi havia al seu interior sobre flora i fauna, així com gran part del bruc dels costats.Us passo la informació escrita des de totbarbera, sobre el citat incendi :

http://totbarbera.com/incendi-lobservatori-daus-dels-aiguamolls-del-moli-vermell/

La Regidoria de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barberà del Vallès,  va restituir i arranjar aquest espai, per seguir gaudint de la natura i la fauna a la nostra ciutat, des del respecte per l’entorn.El dissabte 8 de juliol de 2017es va portar a terme una passejada als aiguamolls del Molí Vermell,  per tal de donar a conèixer aquesta zona i el seu renovat observatori d’aus.Als aiguamolls podeu observar, entre d’altres, les següents espècies d’aus:

bernat pescaire (Ardea cinerea)

polla d’aigua (Gallinula chloropus)

martinet blanc (Egretta garzetta)

corriol petit (Charadrius dubius)

cabusset (Tachybaptus ruficollis)

i blauet (Alcedo athis)

La regidoria de Territori i Medi Ambient del consistori de Barberà del Vallès,  va realitzar diferents actuacions al riu i el seu entorn per tal de mantenir, millorar i adequar l’espai verd més grans de la ciutat,uns treballs que es van portar a terme des de 2016 al 2017, el projecte de senyalització informativa i la reparació de camins d’accés i les rodalies.Us passo dades de l’Independent de barbera sobre els Aiguamolls i rodalies del Molí Vermell :

https://www.independentbarbera.cat/prop-de-50-mil-euros-per-millorar-lentorn-dels-aiguamolls-del-moli-vermell/

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà de Vallès, Serveis d’Informació Locals i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Actualitat : La Vespa Asiàtica, els seus perills

La vespa asiàtica, tot i no ser una espècie perillosa per a la salut i el benestar humà, si que ho és per la biodiversitat i l’apicultura, ja que desplaça les vespes autòctones i caça centenars d’abelles diàriament en època de cria per alimentar les seves larves.La vespa asiàtica o vespa velutina és una espècie forana procedent del sud-est asiàtic.A Europa, ha trobat un clima ideal per al seu desenvolupament, ha trobat abundància d’aliment i, el més important, no hi té cap enemic natural, això l’ha convertit en una espècie invasora que es reprodueix i es dispersa per tot el continent ràpidament.

Generalitat de Catalunya i Mon Rural

Les abelles de la mel, a més de ser una espècie de gran interès apícola, també és molt important per la seva capacitat de pol•linitzar la flora autòctona, realitzant una funció de vital importància en el manteniment dels nostres ecosistemes.

Informació de RadiArenys sobre la Vespa Asiàtica :

http://www.radioarenys.cat/noticia/la_vespa_asiatica_ja_s_ha_detectat_al_maresme

Elpuntavui,  també, com a molts altres medis d’informació, dona a conèixer  dades sobre la Vespa Asiàtica :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/15-ciencia/378086-atencio-sacosta-una-vespa-nova.html

Us passo un reportatge en video de beteve, sobre aquesta Vespa :

https://beteve.cat/medi-ambient/vespa-asiatica-collserola-collita-raim-mel/

COM ACTUAR EN VEURE UN NIU DE VESPA ASIÀTICA :

Procurar mantenir-se a una distància mínima de 5 metres i trucar al Servei de Control de Plagues del vostre Ajuntament , Agents Rurals o Consells Comarcals. El personal de l’Ajuntament s’encarregarà de fer una inspecció al niu i decidir, a partir de criteris tècnics, la necessitat de retirar-la.

Fotografia : El Nou. Cat

Hi ha una altra Abella invasora, que no forma colònies, us passo una noticia apareguda l’Octubre de 2018 a diarimes.com :

https://www.diarimes.com/noticies/actualitat/2018/10/19/alerta_catalunya_per_arribada_abella_geganta_resina_asiatica_47948_1095.html

El novembre de 2916 es va portar a terme una Jornada formativa de control de vespa asiàtica en la Val d’Aran, us passo informació .

http://www.conselharan.org/ca/jornada-formativa-de-control-de-vespa-asiatica-en-la-val-daran/

Per últim cal dir que La Vespa Asiàtica, ens mata a les nostres abelles productores de mel i cera. !La Fotografia correspont a les rodalies de Sant Celoni. – Desembre /2018

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Viquipedia, medis informatius i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de Colomer de L’Hostal Nou de Bianya

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Per L’Hostal Nou de Bianya,  travessa la N-260, cal anar a la placeta de Joaquim Burch i seguir per la pista que travessant el pla del Colomer, i va en direcció a la muntanya de Sant Miquel del Mont, on tovareu algun cartell orientatiu.Passareu per la riera de Santa Margarida o de Cantarell i la cruïlla de Can Dolores  i se seguireu cap al Colomer, gran masia de la Vall de Bianya.Cal destacar que conserva l’antic molí fariner, que funcionava amb l’aigua recollida dins la propietat de la casa i que anava a parar a la bassa.Allí en un lloc verd i bonic hi ha la seva Font d’aigua abundant i fresca, amb uns seients en cada costat  i una antiga taula de pedra.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de can Martí de Tossa de Mar

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Com a continuació de l’article d’ahir que vàrem dedicar a Es Pi Gros de Can Martí, avui farem reso de l’Alzina de can Martí de Tossa de Mar.Està situada al costat mateix a pocs metres del Pi monumental.No es tant gran d’alçada i de gruix, per ho es prou destacable per fer-hi referencia.Te una gran capçada i bon brancatge ple de fulles, per tant es considera en un bon estatDisposa de dos seients  a prop seu, per poder fer un descans.Per anar a l’Alzina de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu el monumental Pi i l’Alzina de Can Martí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Es (El) Pi Gros de can Martí de Tossa de Mar

Es Pi Gros de Can Martí, és un dels dos únics arbres monumentals i emblemàtics de Tossa que tenen un certificat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que els atorga oficialment una vàlua i protecció, l’altre es el Roure de Bon Retir.Es Pi Gros de Can Martí és declarat Arbre d’Interès Local per Decret 47/1988.Es un gran exemplar de pi pinyoner que hi ha a la banda dreta  de la riera,( front al Càmping),  és probablement el més alt de tot el massís de les Cadiretes amb 23 metres.Situat al costat d’un camí de pas important, disposa d’una barana que l’envolta i una placa informativa segons la qual l’arbre té una edat entre  250 a 300 anys i un perímetre de 4’25 metres, tot i que en realitat actualment ja en fa 4’36.El seu nom prové de l’antic Mas Can Martí, a l’altra banda de la riera i actualment convertit en càmping.L’aigua i nutrients de la riera li han permès arribar a aquesta grandària.Per anar a Es Pi Gros de Can Martí, simplement us cal que aneu al Parc de Bombers de Tossa de Mar, on al seu costat surt una camí ample que voreja la riera, a poca distancia trobareu aquest monumental Pi,i com a punt pròxim de referencia, hi ha la palanca “d’es Pi Gros”.És un camí totalment planer i que es pot fer amb bicicleta.Al costat de Pi Gros, trobareu un altre exemplar però, molt mes jove, i un tronc d’arbre en forma de seient per si voleu fer una parada o àpat.A la Comarca i a Tossa de Mar, els pins pinyoner s’ha cultivat per la seva fusta, pels seus preuats pinyons i per fixar el terra, sobretot en zones amb dunes i terres erosionables.També, per reforestar zones cremades.Cal destacar que Tossa de Mar, disposa en el seu terme municipal d’altres impressionants pins, així com,  Roures, Alzinars i Sureres de temanys considerables, en alguns casos formant boscos sencers.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé