Refranys Catalans sobre les aigües

Aigua a les figues i a les peres vi.

Aigua als ordis, qu’els blats se seguen.

Aigua bombollada, aigua de durada.

Aigua calenta i veta apretada, sangría acertada.

Aigua cau, senyal de pluja.

Aigua corrent, merda no se sent.

Aigua corrent, no mata la gent.

Aigua d’Agost, safrà, mel i most.

Aigua de Gener, ompli botes i graner.

Aigua de Febrer, bona per a el sementer.

Aigua de Maig, de raig a raig, d’ Abril, de fil a fil.Aigua de Maig, roí per als animals.

Aigua de Març, herba en els sembrats.

Aigua en Febrer, ordi en lo graner.

Aigua en Gener, tota l’any va be.

Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.

Aigua en vi, es per als espantats.

Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell.

Aigua passada no mou la mola.

Aigua sobre aigua, no neteja i ni llaura.

 

 

Recull de Refranys, Costumari Català i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Font urbana del carrer Vistalegre de Martorell

Aquesta antiga Font  urbana, està situada en la part antiga de Martorell, concretament en el punt d’unió del carrer Vistalegre amb carrer Sant Antoni.

És una Font molt senzilla, esta emmarcada dins del mur d’una finca, disposa d’una aixeta amb polsador i una pica; està pintada de color blau fort, amb un banc i paperera.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un Hort diferent : L’Hort Comunitari de l’Escola Ponent de Granollers

L’Escola Ponent, està situada en el carrer  Rafael de Casanova, 71 de Granollers.Aquesta escola, així com casi totes d’arreu de Catalunya, disposa d’un hort per treballa el conreu i s’experimenta de manera directa el creixement de verdures i hortalissescreant aprenentatges vivencials, propers i significatius.Us passo la Web de l’Escola Ponent, on podreu veure tot el cicle durant un any del seu Hort, gestionat pels propis alumnes :

https://agora.xtec.cat/ceipponent-granollers/categoria/hort/

L’Escola molt apreciada al Barri, ha ofert la possibilitat a la gent que vulgui participar, en fer-lo com a Hort Comunitari,per tant segons el dia i horari, tant podem veure gent gran o be, els alumnes de l’Escola,tots axó si, fent un hort cuidat i sembrat amb molta voluntat.Tot esta parcel·lat per determinades i diverses varietats de verdures i hortalissa.Disposen de força quantitat d’aigua, un espai per guardar einesi un espai destinat a fulles seques, per fer adob si es cal.Aquest Hort de l’Escola i a la vegada, Hort Comunitari, es un verdader exemple de com es pot gestionar tant de forma educativai com donar al seu” fruit” a la gent gran que el treballa.En moltes Escoles, una vegada acabat el curs escolar, l’hort per manca que ningú tingui cura d’ell i estant en període vocacional i amb temperatures altes, tot s’acaba secant i morin, fent que la nova temporada, d’ara el setembre, es tingui de tornar a preparar-lo i iniciar de nou tot el procés.Felicitem aquesta iniciativa de l’Escola Ponent de Granollers !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : La rama

Canta en la punta del pino

un pájaro detenido,

trémulo, sobre su trino.

Se yergue, flecha, en la rama,

se desvanece entre alas

y en música se derrama.

El pájaro es una astilla

que canta y se quema viva

en una nota amarilla.

Alzo los ojos: no hay nada.

Silencio sobre la rama,

sobre la rama quebrada.

 

Poema “la rama” és l’auto:   Octavio Paz

Podeu consultar la biografia de l’autor a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Octavio_Paz

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Clapera dels Hostalets d’en Bas

Com cada diumenge avui us presento dos articles

Per anar a la Font de la Clapera, cal que us situeu a l’església dels Hostalets d’en Bas,des d’allí agafeu tot caminant la carretera de la Parcel·lària,al poc cal deixar-la i seguir la pista que passa entre camps i porta al gran mas de La Torre de la Clapera.Una vegada passada aquesta important casa, i al mateix peu del camí,trobareu un cartell que us indica on esta la font,cal seguir uns metres per un estret caminoi,i arribareu a la Font de La Clapera.L’estructura de la font és singular, en forma de caseta on hi ha la cisterna, te dues sortides, una que cau directament l’aigua a una pica semicircular,I l’altre, és un gran broc de pedra que va l’aigua, a un antic abeurador.En un costat lateral de la font disposa d’un seient de obra.La Font de La Clapera és d’aigua molt abundant tot l’any i considerada de molt bona qualitat.

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies Dora Salvador

 

Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – L’Albereda del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Sot d’en Torres, està situat entre la masia- torre de can Draper i can Diví,on s’estén la urbanització del mateix nom, en el terme municipal de l’Ametlla del Vallès.Es un torrent que rara vegada hi baixa aigua en l’actualitat, a pesar que a principis del segle XX, es formava en aquest lloc uns aiguamolls que servien per regar els horts i camps propers.L’Albereda del Sot d’en Torres, esta formada per arbres de mes de 150 anys.

Us passo informació d’aquest tipus d’arbre :

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80lber

També, podem veure altres arbres, com plataners o xops.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Un passeig per els arbres singulars a Tossa de Mar – 2ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Avui tancarem el diferents reportatges que hem dedicat a Tossa de Mar i els Arbres.En ells, us he ofert conèixer arbres destacats i singulars, com l’Alzina de can Martí, el Pi monumental de can Martí, el Suro d’en Santos, els arbres del Parc de Sa Riera i el Passeig per la Riera de Tossa de Mar,Per acabar, us passo una recopilació de mes imatges dels arbres destacats, situats al Parc de la Riera de Tossa de Mar :

Si esteu aquest estiu per aquesta antiga població marinera, no dubteu en fer un passeig per els arbres singulars a Tossa de Mar

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del nen de la regadora, front l’Església de Santa Maria d’Els Hostalets d’En Bas

Si aneu per La Garrotxa, mireu de parar en un bonic poble situat entre muntanyes i camps vers, com és Els Hostalets d’En Bas.Passeu per front de l’entrada principal de l’Església de Santa Maria, us cridarà l’atenció una figura d’un nen on raja l’aigua per una regadora, una curiosa font d’aquest poble.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Que sabem de les Oliveres ?

L’Olivera, és un arbre típic de la Mediterrània, la trobem molt en els camps sobre tot per obtindré l’Oli i Olives per la seva comercialització. Per tant, és comú i habitual utilitzar-ho en la cuina mediterrània.Antigament al no existir l’electricitat, es feia servir l’oli i cremant-lo en les làmpades s’obtenia llum per la nit, que era a la vast de cases humils.Altres utilitats es com a perfums, cosmètics i ungüents medicinals. Per ungir com a fet religiós i sagrat, com en un bateig, a malalts greus, a sacerdots entre altres accions…L’Olivera està en les cultures de molts països, com  Grècia, Egipte, Roma, per ser un element sagrat. En l’antiguitat, les branques de l’olivera tenia molts valors i símbols : abundància, glòria, pau, coronament a atletes i guanyadors de guerres… i el símbol d’immortalitat , ja que porta molts segles sobre la terra i tenen llarga vida.El Vell i Nou Testament i l’Alcorà, trobem, que en molts moment es pot llegir la importància de la simbologia de branques d’Olivera.Es creu que l’Olivera es va anar portant a diferents països de la Mediterrània fa uns 7.000 anys des de Orient Mitja on seria el seu origen inicial. No va ser fins el XVI, que es va portar l’Olivera a Amèrica, sobre tot als països del sud.Moltes finques, xalets, masies, en l’actualitat tenen l’Olivera com arbre destacat en el seu jard,  axí com en la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé