Arbres : La Palmera datilera de la Casa Ardiaca de Barcelona

La Palmera datilera de la Casa Ardiaca esta situada en el carrer  de Santa Llúcia, 2 (Casa del Ardiaca) de Barcelona.En el pati està plantada la palmera al costat de la Font, és una gran Palmera datilera que data aproximadament de l’any 1873 i que està declarada arbre de interès local, mideix uns 25 metres d’altura.Us passo la Web de l’Ajuntament de Barcelona, on trobareu la fitxa tècnica d’aquesta palmera :

http://w3.bcn.es/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/indexa77b.html?vgnextoid=d385fcc3dfa5a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=0a3aed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=es_ES

“ Diu una llegenda :  Que es mes alta que els edificis per veure al seu amor, l’altra palmera situada en el claustre de la Catedral, que es troba a l’altre costat de carrer.”L’any 2009 va estar a punt de ser talada per culpa d’una tempesta, deixant-la molt malmesa en la seva part superior.Veieu un article del diari El Mundo, de com es va evitar la seva tala  :

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/22/barcelona/1232652770.html

I el treball d’enclatge de la Palmera durant l’any 2017:

http://www.doctorarbol.com/es/category/palmeras/

Esperem que duri molts anys…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa del Castell dels tres dragons de Barcelona

El Castell dels tres dragons, esta dins del Parc de la Ciutadella, en la cantonada entre el pg. De Picasso, 5 i pg. de Pujades, 8-10 de Barcelona, la Bassa esta front d’aquest.Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, fou construït el 1887-88 com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi instal·là un taller d’arts industrials vinculades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni M. Gallissà i Suqué.En acabar l’exposició l’edifici restà abandonat i el 1891 l’alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que “acabés l’obra” tot adaptant-la per acollir un “Museu de la Història”.L’any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau . El 2015 es va fer pública la intenció de promoure la rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici patrimonial.La Bassa no es gaire gran, disposa d’un sortidor i aigua en moviment. Una jove palmera es situa a un nivell superior. En una part frontal i com a balla de protecció hi ha les figures dels tres Dragons.Llàstima que en moltes ocasions, no funciona el mecanisme de l’agua i aquesta esta aturada i la poca que hi ha, estancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Poua de neu del Matagalls

La Poua de neu del Matagalls, també se la coneix com Pou de neu o de glaç del Pla de la Barraca.Les restes d’aquesta Poua de neu, estan situades en el coll del Pla de la Barraca, des del camí que puja al Matagall es veu molt be.Cal dir que no és un Pou de Glaç, donat que no te les mateixes característiques; un Pou de glaç esta excavat a l’interior de la terra en una profunditat i diàmetre considerables i amb una estructura de pedres tancada que s’accedeix per les portes inferiors i/o superiors, en general eren blocs de gel tallats en les basses properes, la conservació del gel podia arribar a ser de mesos, donat que el temps era molt mes fred que no pas en els nostres dies.En canvi una Poua, tenia poca profunditat i no estava coberta, moltes vegades s’aprofitava sots natural del terreny per conservar el major temps possible la neu en el bosc, convertida en glaç acumulat durant les nevades de l’hivern, aquest glaç no era tant pur com el d’un Pou.Aquest és un dels antics dipòsits de neu que hi ha en el Montseny, el mes fácil d‘accés, altres estan molt mes amagats dins del bosc.Antiga industria que no es posarà mai mes en marxa…

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

El nom de les masies

Ja en temps immemorial, les masies, masos, cases fortificades, … rebien un nom propi, en la majoria dels casos, el mateix nom del primer propietari i posteriorment era mantingut per els hereus.Així quedava enregistrat en les escriptures d’aquells temps.En el segles, podia ser modificat per el nou propietari que canviava el nom original pel seu.Es dona el cas que una mateixa masia, pugues a la llarg de la seva historia, tindre dos a mes canvis en el nom.Eren masies i cases de pagès molt disseminades per les contrades, unes cases lluny d’altres, axó feia mes conèixer se entre si i sobre tot passar la informació del nom de les masies de pares a fills, pensem que els plànols o mapes eren pocs i tècnicament poc detallats, no com ara que  casi tot es pot identificar per GPS de muntanya.No obstant, encara avui en dia, la identificació d’una masia o casa rural, es fa per medi d’un cartell a l’entrada o a prop de la casa.Qui s’ocupa dels cartells a les masies a Catalunya ? Pot ser, el mateix propietari o masover,  l’Ajuntament o Consell Comarcal, La Diputació, o altres entitats.Aquest cartells poden se de fusta, metàl·lic, granit, pedra, rajola …Els cartells Individuals, son els que indiquin sols una masia,els cartells en forma de llistat, primer anirien les masies que trobarem en el camí abans i al final les de mes lluny, seguin un recorregut.En algun cas, podem veure un cartell gran amb un mapa senzill de les masies en la zona o barriada.També, en algun costat de la mateixa fatxada podem veure el nom del mas o les inicials de la propietat.Sempre és bo saber on estem i sobre tot en conèixer el nom d’una masia i la seva historia, com us dic, sempre es bo.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona

La Font de Sant Josep, esta dins del recinte del Reial Santuari  de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.El Santuari, està situat en l’ Avinguda del  Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 , i carrer de  Sant Cugat del Vallès, 16-20 de Barcelona.Es una Font, poc coneguda, esta en uns jardins al costat de l’edifici principal,  sobre de la Font hi ha la figura de Sant Josep i el nen Jesús.Aquesta  Font de Sant Josep, es diu que era d’aigua natural i molt bona a principis del segle passat quan es va construir el Santuari.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Font de les Olletes de Sant Privat d’en Bas

Per anar a la Font de les Olletes, us caldrà sortir des de Sant Privat d’en Bas, podeu fer un tram amb el vostre vehicle, fins l’Àrea Recreativa “ELS PINS”, on hi ha un Pàrquing.Ara a peu us dirigireu al Restaurant Can Turó, fins una cruïlla amb pal indicador, que marca la direcció a les “Olletes”/ Santa Magdalena. Travessem el Torrent de Can Turó i el camí fa pujada.Es important seguir el camí principal i que trobareu indicadors fins el Santuari de la Mare de Déu de Les Olletes, de camí es algo mes d’una hora.De fet la verge esta dins d’una cova feta en una gran roca, una reixa protegeix la Mare de Deu.Segons la llegenda,  la imatge de la Mare de Deu, fou trobada dins una de les moltes cavitats en forma d’olla que es troben en les roques dels voltants.En un arbre, veureu un cartell que us indica el senderó que teniu que agafar per baixar fins La Font de Les Olletes. L’aigua com podreu veure, es la que baixa del petit torrent.Podeu completar el itinerari visitant l’Ermita Santa Magdalena del Mont i Refugi Emili Triadú, que es trobant a prop.  

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Arbres – Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta de La Roca del Vallès

Avui us presento Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta, del municipi de La Roca del Vallès.Estan situats pràcticament al voltant de la Creu de Terme de la Torreta, aquesta, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.Concretament venint de Granollers La Creu de Terme, esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta.Forma com un petit jardí amb bancs a l’ombra dels xiprers.Un cartell ens informa :

“Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta han sigut declarats arbres d’interès local …” Va ser el 28 d’abril de1988 en un Ple de l’Ajuntament de La Roca del Vallès.Com a sentinelles guardant la Creu de Terme, com un tresor d’aquesta població.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de Vilamarí d’Avià

Des de Avià agafarem el carrer que porta Santa Maria d’Avià , no obstant molt abans ens derivarem a una pista de terra que porta a la casa de Vilamarí.Seguirem el camí direcció a la masia de Les Vinyes de Vilamarí, fins a una cruïlla de camins, a prop del Pla de la Serra, en el fondal  hi ha el Pantà de Vilamarí.Bàsicament recull l’aigua de pluja de dos torrents.De fet aquest Pantà no disposa d’un mur, es fet per l’amuntegament de terra suficient tant d’amplada com de llargada que impedeix que l’aigua es perdi pel torrent sec.Hi ha en un costat una certa baixada  a dins del Pantà per alguna embarcació i poder fer treballs dintre de l’aigua.El Pantà de Vilamarí no es massa gran, era per les necessitats pròpies de la finca, sobre tot el regatge.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

 

Poema : Balada de un día de Julio

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Dónde vas, niña mía,

De sol y nieve?

Voy a las margaritas

Del prado verde.

El prado está muy lejos

Y miedo tiene.

Al airón y a la sombra

Mi amor no teme.

Teme al sol, niña mía,

De sol y nieve.

Se fue de mis cabellos

Ya para siempre.

Quién eres, blanca niña.

¿De dónde vienes?

Vengo de los amoresY de las fuentes.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Qué llevas en la boca

Que se te enciende?

La estrella de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en el pecho

Tan fino y leve?

La espada de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en los ojos,

Negro y solemne?

Mi pensamiento triste

Que siempre hiere.

¿Por qué llevas un manto

Negro de muerte?

¡Ay, yo soy la viudita

Triste y sin bienes!

Del conde del Laurel

De los Laureles.

¿A quién buscas aquí

Si a nadie quieres?

Busco el cuerpo del conde

De los Laureles.

¿Tú buscas el amor,

Viudita aleve?

Tú buscas un amor

Que ojalá encuentres.

Estrellitas del cielo

Son mis quereres,

¿Dónde hallaré a mi amante

Que vive y muere?

Está muerto en el agua,

Niña de nieve,

Cubierto de nostalgias

Y de claveles.

¡Ay! caballero errante

De los cipreses,Una noche de luna

Mi alma te ofrece.

Ah Isis soñadora.

Niña sin mieles

La que en bocas de niños

Su cuento vierte.

Mi corazón te ofrezco,

Corazón tenue,

Herido por los ojos

De las mujeres.

Caballero galante,

Con Dios te quedes.

Voy a buscar al conde

De los Laureles…

Adiós mi doncellita,

Rosa durmiente,

Tú vas para el amor

Y yo a la muerte.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

Mi corazón desangra

Como una fuente.

Autor : Federico García Lorca

Si voleu saber la biografia del poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Federico_Garc%C3%ADa_Lorca

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres singulars

Segur que quan heu fet un tom pel bosc heu trobat algun arbre que us ha cridat l’atenció, algun arbre “singular” per la seva forma, característiques diferents… i no cal dir a la ciutat, també hi ha algun que ens pot deixar bocabadats… Us passo una mostra que m’he trobat jo mateix :

  • Una alzina desarrelada
  • Alzina surera amb base gruixuda
  • Pins ven marcats pel porc senglar
  • Pi en forma d’arc
  • Un tronc encaixat al mig de dos plàtans
  • Dos plàtans joves fent canvi de “ la pell”
  • Varis plàtans germans de soca
  • El tronc d’una palmera que acull petites plantes diferents
  • Un arbre que el seu tronc esta vuit per dintre i esta ven viuA veure si trobeu algun arbre singular  vosaltres !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé