La Font de la Roda esta situada en la Plaça de la Font de la Roda de Sant Andreu de la Barca.
Esta feta tota l’estructura de totxanes, menys la pica. En el lateral dret hi ha una roda rodona metàl·lica, al donar voltes fa que l’aigua bombegi i surti a l’exterior pel tub.
En general, es perquè, l’aigua es de pou o una gran cisterna interior.
Darrera hi ha una petita bassa, actualment seca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
A prop del Molí de Baix de les Escaules, esta sobre una canal paral-lel a la Muga, un antic Safareig ven conservat.
Va estar utilitzat per rentar la roba fins a la segona meitat del segle XX.
Esta protegit per una teulada a dues vessants i va ser restaurada modernament.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població i després del complex esportiu on tb n’hi ha una escola i un institut públics, passats aquests hi ha a l’esquerra la Font de can Canals.
Historia:
Des de la carretera, passarem pel costat del gran Roure, que us vaig descriure ahir, cal baixar fins la font,
L’estructura de la Font, esta formada per una paret en forma de “U”,
Al seu centre hi ha el tub on surt l’aigua i cau a una pica rectangular.
Per les seves rodalies disposa de varis bancs. Però un d’ells es ben curiós, d’obra i antic.
Es un espai natural molt agradable que es pot arribar en pocs minuts des de Sant Andreu de la Barca.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població a l’esquerra hi ha la Font de can Canals.
Tot abans de baixar a la font, esta el gran Roure.
Es un arbre amb un tronc gruixut però poc elevat.
En canvi, disposa d’unes branques molt destacables per el gruix que tenen i distants unes en les altres.
Donat el seu pes, algunes de les branques tenen unes important estaques per evitar que el seu pes fes caure el Roure.
Esperem que aquest vell Roure, pugui durar molts anys més…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Aquesta Font, esta situada en l’acera del costat del Monestir de Sant Ramon.
Està feta d’obra amb blocs de pedra quadrada,
al centre de la paret hi ha una aixeta de polsador, i l’aigua cau a una pica rodona.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Camí ral discorre per part del terme municipal de Castellgalí, principalment pel nucli antic.
Historia:
Era el camí de portava de Manresa a Barcelona passant per Castellbell i el Vilar. Aquest camí ral provenia de Terrassa i passant per Vacarisses es dirigia vers el Pont Vell de Castellbell per seguir per Castellgalí fins a Manresa, on entrava pel pont sobre el Cardener.
El pas per Castellgalí es feia seguint l’actual carrer Manresa i discorre fins a can Pla passant pel camí del Pla cap a Castellbell, i en direcció Manresa baixava per un camí serpentejant fins a l’actual C16 i després al costat del riu fins a Manresa.
El camí de la costa del pla, abans era ample i estava ben cuidat, fins i tot hi passaven els carros que anaven a Sant Vicenç.
El pas d’un camí pel Pont de Vilomara ja apareix documentat l’any 1193 (SANZ, 2004-2), tot i que aquest era el camí del Coll de Daví que discorria per la carena de Vallhonesta.
A l’entorn de l’església parroquial de Castellgalí hi havia, a més de la rectoria, dues cases, i arrenglerades al llarg del camí ral, tres o quatre cases més que formaven el nucli conegut com el vilar.
A l’actual carrer Manresa es conserven dues cases que feren la funció d’Hostal, al menys al segle XVII, tal i com es pot veure a les llindes corresponents.
També en una llinda hi ha un dibuix d’un ganivet i un pa, i a ca l’Amigant hi ha un cavall indicant el pas de cavalleries. Al final del carrer Manresa, després d’un grup de cases unifamiliars noves, segueix el traçat de l’antic camí que discorre baixant cap al riu i la carretera comarcal C16.
Es conserven 302,30m de camí antic, amb una amplada de 4,65m a l’inici i amb 3,10m en el tram més estret. Està construït sobre roca natural, margues eocèniques, amb pedres sense polir de dimensions mitjanes.
En el seu tram mig presenta un pendent més pronunciat i el camí fa ziga-zagues, mentre que altres trams amb menys pendent hi ha esglaons fets amb pedres petites.
Al mig del camí, al lloc on comença seguint el carrer Manresa, hi ha una pedra dreta amb un forat a la part superior i de funció desconeguda; al final del tram, quasi tocant la C16 hi ha una altra pedra gran de la que també es desconeix la funció.
Per les característiques d’aquest tram es tracta d’un camí d’anar a peu. Actualment aquest camí només és transitable a l’hivern, ja que a l’estiu creix molt l’herba i és quasi impracticable.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Cortés Elía, Maria del Agua
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Mur esta en el carrer del Mur, 104 de Martorell.
Historia:
La Font esta adossada a la façana de l’edifici del carrer Mur 104.
Duran l’any 2022, es va portar a terme el seu arranjament, donat el seu important deteriorament.
Actualment presenta un enquadrament i en el seu interior hi han unes rajoles a color en el seu centra esta la aixeta polsador.
L’aigua cau a una pica semicircular.
A sobre, hi ha les dades : “1934 – 2022”. I el seu nom “Font del Mur”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
Autoria de la fitxa: Dídac Pàmies Gual. SPAL
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.
Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.
Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,
També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.
He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.
Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En casi tots els municipis de Catalunya, hi ha una o varies colònies felines que sobre viuen de la gent que lis dona menjar i aigua.
Des del blog hem fet menció de diferents poblacions i pobles amb aquesta circumstancia, com Llinars del Vallès, Súria, Granollers …entre altres.
Avui, us fem menció de la Colònia felina de Sant Andreu de la Barca, un petit espai en el centre de la Vila on l’Ajuntament a destinat per la supervivència dels Gats.
Esta supervisada, per gent voluntària del municipi, que lis dona menjar, aigua i la neteja.
En aquest espai disposen els gats de lloc d’ombra o si plou fort estar resguardats, jocs a un cert nivell i rascadors per les ungles.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.
Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.
S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.
Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.
La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.
La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Compte
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 