Avui destaquem : La Font del Ferro de Ribes de Freser

De Fonts de Ferro podeu trobar moltes arreu de Catalunya, avui us presento la que trobareu a Ribes de Freser.Per anar aquesta Font del Ferro, teniu d’agafar la carretera GIV – 4011 que des de Ribes de Freser porta al petit poble de Campelles, teniu que creuar el pas a nivell, us recomano anar a peu, una vegada feta la primera corba a l’esquerra, veureu que hi ha un caminoi a la vostra dreta que puja per el mig d’un petit conreu, i que us portarà directament a la Font del Ferro.De fet la font esta dins d’una cavitat o petita cova que podeu entrar, i de seguida veureu, que tant en la paret com a terra està tot groc-ataronjat , es el ferro que constantment surt i es deposita  en aquest lloc.Davant de la Font trobareu una petita explanada per descansar o fer un mos.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure i L’Alzina destacables del Parc de La Serreta de Cardedeu

Aquest passat dijous, us vaig fer l’article del Parc de la Serreta de Cardedeu. Avui us presento els dos arbres mes destacats d’aquest parc, un Roure i una Alzina.El Roure, esta al cotat mateix del camí a la Serreta, aquest fa una certa pujada i l’arbre el trobem al costat dret. Es majestuós i amb troc ample i ramatge vent enfilat.L’Alzina, es relativament jove, la que fa que sigui destacable es el seu ramatge arrodonit, amb una quantitat de branques i fulles que el fan molt espès, i extremadament arriben a nivell del terra.Està situada L’Alzina, front el mirador de la Serreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Closa ?

Les closes són un sistema de conservació de sòls i aigües, amb un aprofitament agropastoral.L’estructura tradicional d’una closa és un prat de dall o pastura, tancat per arbres essencialment de fulla caduca (oms, freixes, àlbers, verns i altres).Tenen un sistema de drenatges que permeten l’escolament de l’aigua, la inundació de la closa i el rentat de sals.Ocupen zones d’aiguamolls dessecats al segle XVIII i es caracteritzen per tenir nivells freàtics elevats, sòls mal drenats i sovint salins o salino-sòdics.Aquests espais constitueixen una unitat ecològica molt destacable en el conjunt del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Altres significats de Closa :

• Acció de circuir o fer un clos.
• Acció de cloure’s.
• Tanca que circueix un terreny, tanca o envà que separa completament dues coses.
• Part que acaba alguna cosa, especialment un edifici.
• Darrer solc de la llaurada.
• Terreny clos destinat al pasturatge.

Us passo una llista de totes les zones humides de Catalunya, extreta de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Zones_humides_de_Catalunya

Aiguamolls de Sils

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de la Serreta de Cardedeu

El parc de la Serreta és l’àrea verda més extensa de Cardedeu.Es va inaugurar l’any 2009 i s’escampa pel turonet que delimita el poble per la cara sud-oest.Un parc amb una superfície de 44.500 m² i amb llargs tobogans, espais verds en diferents nivells i sovint s’hi convoquen volades d’estels, donat que és l’àrea verda més extensa de Cardedeu.El parc de la Serreta hi han diversos camins per passejar, plantes aromàtiques i medicinals, un espai d’amfiteatre circular per a actes culturals i festius, fonts d’aigua, enllumenat en les zones d’estada i repòs, jocs infantils,mobiliari urbà: bancs, taules de pícnic, papereres i aparca bicicletes,i un espai destinat especialment per a gossos.Disposa d’arbrat en algunes zones, com Pi, Alzina, algun Roure, olms, entre altres.Te unes amplies zones de gespa natural i zona forestal amb bosc net sense  a penes vegetació baixa.Bones vistes, a Cardedeu, a Llinars del Vallès, a La Roca i al Massís del Montseny.La zona abans de ser un Parc, va ser reivindicada per la ciutadania de Cardedeu, fins que es va aconseguir no edificar.Podem veure entre el Parc i les pistes de Golf, uns carrers que portant anys paralitzades les obres…Es un Parc molt utilitzat per la gent del barri, tant per caminar, passejar, portar el gos, o portar als nens i nenes una estona als jocs.

 

Recull del Text : Ajuntament de Cardedeu i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

La finestra de Cànoves i Samalús: Els colors a la tardor

Aquest cap de setmana, donat  el dia era fred però amb un sol esplèndid, vaig voler captar imatges del canvi del color dels arbres i dels boscos que hi ha a les rodalies de Cànoves, concretament  del camí de la riera i des del camí de el Vilar.Us passo algunes d’aquestes fotografies, des de La finestra de Cànoves i Samalús :

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Font de l’Hospital d’Olot

Fotografia de 1954

La Font de l’Hospital, està situada al carrer de Sant Rafael d’Olot  al costat de l’entrada a l’Antic hospital de Sant Jaume.Trenta rajoles representen a Sant Andreu, cal destacar la bonica sanefa, que tanca el conjunt, feta amb motius florals estilitzats, predominant els colors taronges, verds i blaus.El Sant va ser representat amb els seus atributs: la creu -on va ser torturat- i la palma que l’identifica com a màrtir. Cromàticament predominen els grocs i els taronges-marrons, envoltat per un grup de rajoles verdes llises.La Font de l’Hospital és una obra d’Olot inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text  : Ramon Solé  –  Fotografies : Dora Salvador

Les Fonts de Les Angles a França

Si esteu per Puigcerdà o rodalies, val molt la pena fer uns quilometres i anar a conèixer Les Angles a la veïna França.Els Angles pertany a la comarca nord-catalana del Capcir. Administrativament és una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals. És un important centre turístic, ja que disposa de pistes d’esquí i d’un parc d’animals (Parc animalier des Angles) entre altres reclams, com els nombrosos llacs.Us passo algunes de les fonts que vàrem veure dins d’aquesta població :

 

La Font de l’Església         

La Font de la Plaça

La Font del Cantó

La Font del Castell

La Font del Serraller

Us recomano la seva visita

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Avui destaquem – La Font de Capdevila de Ribes de Freser

Ribes de Freser te un gran mostrari de Fonts Naturals, és terra d’Aigua i Fonts. Per anar a La Font de Capdevila us recomano que ho feu tot caminant.Aquesta Font està situada a les afores del nucli urbà, cal que agafeu per la carretera  GIV- 5263 que us portaria al petit poble de Bruguers,  un cop que passeu el pas a nivell del cremallera de Núria, a pocs metres, veureu un camí a la dreta, que us indica dues fonts que ja us vaig presentar, la Font de la Teula i la Font de Vista Alegre, no entrarem per aquest camí, ni el proper que es asfaltat a la dreta.Seguireu amb cura per la carretera i cal deixar-la al passar una corba, per agafar una camí a l’esquerra, que en poca estona us portarà al mas de Capdevila.Us cal creuar per dins de les cases del mas, i en un costat trobareu l’antiga font de la propietat amb varis abeuradors.Si l’any a sigut generós surt molta aigua pel seu gruixut broc que passa als diversos abeuradors.

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – L’Alzina del Passeig de la Font dels Oms

Aquesta Alzina destacable, esta situada en el Passeig de la Font dels Oms front el carrer d’Escultor Clarà a Cardedeu i paral·lela a la riera de Cànoves.Es una Alzina gran amb bones branques, que fan una copa allargada tot recta a munt i unes branques algo girades direcció al carrer.Fa pocs anys, l’Ajuntament va fer una poda de les branques mes baixes i així va afavorir el pas de la gent pel seu costat i millorar el seu aspecte i enfortir-la.Hi ha curiosament, molt arrelat al seu costat un Pi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les antigues creences sobre l’heura

L’heura és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure mes de 500 anys.És originària d’Europa, creix i prolifera en llocs d’ambient humit.La podem veure en les parets de Castells, Ermites, Mansions, Xalets… en la decoració de jardins, trobem una important varietat d’heures domèstiques.En els boscos, també hi es present i son fatídiques pels arbres que no estiguin controlats i cuidats;podent arribar a enramar per tot el tronc de l’arbre, fins i tot, trencar branques o el mateix arbre.En l’antiguitat es va observar que tenia propietats beneficioses en la salut  en les aplicacions farmacològiques, esdevenia una planta per fer pomades curatives entre altres medicacions.L’heura, segles en rere, es va creure que era una planta misteriosa, màgica, amb diferents símbols i creences…Us passo uns exemples :

• Ja qui creia que protegia contra els mals esperits i els encanteris de les Bruixes.
• També, protegia contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front s’anava passant poc a poc els efectes.
• L’heure va ser dedicada al Deu Baco.
• Antigament aquelles tavernes que tenien pintada una heura a la porta, era un avis pels parroquians, significava que allà es venia “vi dels bons”.
• Segur que heu vist personatges amb les corones d’heura, axó volia representar el símbol de la fidelitat, com en les celebracions matrimonials en l’antiga Grècia.
• També, donat a la seva longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d’immortalitat.

En les parets que hi ha arrelades heures, es un verdader niu de insectes i animalons petits, com els coneguts dragons, abelles, formigues, escarabats, aranyes, nius d’ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé