La Font de Puig – L’agulla esta situada sota el pla on hi ha el santuari i l’hostatgeria de Puig-l’agulla de Sant Julià de Vilatorta.
En aquest indret es situa la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puig-l’agulla.
Segons la tradició oral, el primitiu pedró dedicat a la Mare de Déu als segles XVI i XVII es trobava al lloc on ara hi ha la caseta des d’on es bombava l’aigua de la font.
La font de Puig-l’agulla es troba protegida per una gran volta, que forma una mena de cova d’obra.
L’antiga font brolla d’un pedrís i raja cap a una petita pica.
A tocar de l’antiga font hi ha una altra més recent d’aixeta polsador.
A un costat hi ha una arcada amb una certa profunditat, que podria ser per depositar menjar i/o beguda, per mantindreu fresc.
Dins del recinte, a un dels laterals, hi ha una taula i seients de pedra;
també, hi ha un petit seient entre les dues apertures del recinte.
Front a l’exterior, hi ha una taula i bancs de pedra sota de tres destacats castanyers d’índies.
La Font de l’Esteve está en un lateral de la carretera BV-2153 punt quilomètric 1.500 del Pla del Penedès.
Es una mina excavada, amb parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides.
Tot plegat dóna forma a un habitacle d’1,5 metres d’amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres d’alçada. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d’obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives., i les parets són pintades de color ocre.
Per accedir a la font, cal baixar set esglaons, una vegada a l’interior de l’estructura, veureu que disposa d’un broc de ferro, i l’aigua sobrant cau dins d’una reixa on desaigua.
Des de el poble, es pot baixar per una escala amb baranes de fusta. En l’explanada de davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions.
Per accedir al Parc de Canals i Nubiola cal fer-ho per l’entrada principal, que hi porta el camí del Motor,
cal deixa el vehicle en la zona d’aparcament de l’entrada, no es pot entrat al parc sino és a peu.
Dins del Parc de Canals i Nubiola, front a la zona de pícnic es troba el Pou i la canonada d’aigua que a traves d’un motor pujava l’aigua al dipòsit situat a la Plaça de la Coma.
En aquest punt hi ha una paret d’obra on hi ha la Font d’aquest sector del parc.
L’aigua surt per una aixeta polsador situada al centre d’una placa metàl·lica.
L’aigua sobrant cau a una reixa a nivell del terra.
En un costat hi ha un seient, també de farro i una paperera.
L’antiga masia de Cal Junyent, una vegada remodelat l’edifici es diu “Espai Era”, on es pot fer estada, en el municipi de Rajadell.
L’Alzina és situada a peu de carretera a l’entrada a la finca, al costat d’una bassa i entre mig de grans rocs.
Es una Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d’alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989).
La forma de la capçada és rodona, de bon brancatge i el seu estat actual es bo.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.
A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.
L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.
El Dipòsit de la plaça de la Coma esta dins d’aquest espai públic de Sant Esteve Sesrovires. A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d’aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció.
Aquest dipòsit rebia l’aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l’aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d’aigua en època estival o quan l’aigua escassejava. La construcció d’aquest dipòsit es conserva al bell mig de l’esplanada o plaça de la Coma.
Es tracta d’una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6×6 m.) d’uns quatre metres d’altura. A la banda de ponent del dipòsit s’hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s’hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d’una font, que s’ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s’utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l’aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s’hi localitza el basament d’una antiga font, la qual també rebia l’aigua de l’antic dipòsit.
Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d’on s’extreia l’aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l’antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l’aigua, a la història del subministrament d’aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 