La Font de La Terreta – La Torre de Tamurcia (Lleida)

Dins del agrupament de cases que conformen La Terreta, a prop de La Torre de Tamurcia, hi ha al costat mateix de la pista de terra, la seva Font.Es una Font molt senzilla, que per estalviar aigua va amb una aixeta. L’aigua cau a una pica rectangular algú elevada del terra, que pot servir com a abeurador per el bestiar.Si voleu saber informació de La Terreta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Terreta

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat

El Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat, esta situat en el barri Centre o barri Antic i la Plana.Els seus accessos immediats són pel carrer de l’Església i pel bucle de l’Avinguda de Cornellà, de fet la nacional N- 340 separaria el parc en dos.Avui us presento la part mes arbrada i antiga la que esta tocant el carrer de l’Església,  podem dir que per visitar aquest parc esta adaptat per cadires de rodes.Es tracta d’una zona que era un torrent natural on hi havia molta vegetació autòctona, conreus i arbres fruiters, així mateix, hi ha nombrosos ocells que hi viuen.Aquest Parc en el seu reordenament, es va incloure els Jardins de Can Tinturé i els Jardins de ca n’Hospital, un en cada extrem del gran parc.Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una gran presència del pi blanc (pinus halapensis) alguns centenaris. Les seves capçades formen una gran massa verda a l’altiplà d’aquest torrent, visible des de diferents punts.També hi trobem xops de diferents varietats, eucaliptus, moreres, xiprers, pruneres, tarongers, una figuera molt vella, i alguna alzina.Aquest vegetació conjuntament amb la que trobem a les finques veïnes i al bucle de la carretera de Cornellà formen una massa verda i un pulmó molt important per a la ciutat.Repartit pel Parc, hi ha, fonts d’aigua potable, llac, zona de jocs infantils, zona de pistes polivalents, tennis taula, zona de pícnic i zones d’estar amb bancs de fusta.Cal destacar, que en el carrer de l’Església, esta situada la part mes antiga de la Població, amb nombroses masies, l’església i un convent.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de l’Àngel d’Olot

La Font de l’Àngel està situada en la Plaça Móra d’Olot.Hi ha una data gravada a la pedra: “1724”, que ens fa suposar que es va inaugurar en aquell any.L’Àngel esta situat damunt d’una bola, i aquesta,  situada sobre un obelisc, a una alçada d’uns 6 metres.Disposa de dos aixetes, on l’aigua cau a dos piques independents a nivell de terra.Darrera hi ha un antic abeurador, que actualment  fa funcions de maseter amb plantes.En l’abeurador trobem una inscripció que posa “Restaurada en 1892 – 1933”, també, hi figura l’escut d’Olot.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Postals Antigues

Avui destaquem : La Font del Pont Nou de Setcases

La Font del Pont Nou, és molt coneguda per la gent que va a les pistes d’esquí o a fer muntanya per Setcases.Per anar a la Font del Pont Nou, millor que deixeu el vostre vehicle al poble de Setcases, i agafeu a peu la carretera direcció a Vallter 2000 o a Ull de Ter.Tot  sortint del poble, primer passareu per la “Platja” de Setcases a peu del riu Ter, lloc on es pot prendre el sol i fer un bany de peus.A poca distancia, trobareu on hi ha el pont nou i esta situada la Font del mateix nom, a peu de carretera, en un bonic recó, amb una taula i bancs de fusta.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres – Plàtans centenaris de can Villar de Sant Pol de Mar – 2ª part #

Com a continuació a l’article del dissabte passat, avui veurem els Plàtans centenaris de can Villar de Sant Pol de Mar.De fet, es la prolongació del passeig dins del Parc Litoral, que al sortir d’aquest van realment paral·leles a les vies del tren.Sols ara hi ha els plàtans en un costat, els que donant els habitatges moderns.Al poc trobarem l’entrada de la masia de can Villar,que ara com ara, esta deshabitada i molt tancada,des de l’exterior poc podem veure d’aquesta important i antiga masia.El arbres son com en el Parc Litoral, grans i amb branques fortes i amb moltes fulles tots ells.Dona gust fer un recorregut per aquesta zona de Sant Pol de Mar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Llibre recomanat : Flora Catalana II – Plantes Mediterrànies

Dades generals :

Autor: Josep M. Panareda

1era edició: gener 2011

pàgines: 364

ISBN: 978-84-96905-52-8

Preu: 32 €

Sinopsi :

Aquesta guia d’identificació i reconeixement de plantes mediterrànies

(arbres, arbustos i herbes) presenta una mostra àmplia de les espècies vegetals mediterrànies més significatives del nostre país, amb la informació bàsica per satisfer el ciutadà que té interès a observar-les i descobrir-les.

Conté 300 fitxes amb 625 plantes diferenciades. Cada fitxa inclou una

descripció de la planta amb la fotografia i els dibuixos per identificar-la, així com una sèrie d’icones que ens mostren les diverses característiques que cal tenir presents a l’hora d’observar-la, com ara l’altitud o l’època de floració. També conté un mapa

amb la seva distribució a Catalunya. Les plantes estan agrupades per ambients –boscos i màquies, matollars, prats, ambients d’aigua, rocams, litoral i ambients humanitzats.

Sobre l’autor , Josep M. Panareda

Va néixer a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), el 1945, a pagès, arran la Tordera i des d’on ha pogut contemplar el Montseny i el Montnegre. Ara viu a Sant Celoni i continua

observant aquestes muntanyes. Ha fet els estudis de geografia a la Universitat de Barcelona, on és professor des de 1973. Actualment és catedràtic de Geografia Física i imparteix classes

de biogeografia, paisatge i cartografia. Ha realitzat diversos treballs sobre flora i paisatge vegetal. S’ha especialitzat en estudis sobre dinàmica de la vegetació, en especial sobre les relacions entre activitats humanes i paisatge vegetal.

Té més de 400 publicacions, de les quals destaquen alguns llibres, com Flora de Montserrat, Flora de la vall de Núria, Flora del Montseny, Geografia física dels Països Catalans, Manual de geografia física i Diccionari de geografia física. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 19 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

  • A Cardedeu, veiem com dos… estan encaramats a una finestra

I a Llinars del Vallès a sota d’un piló de l’Autopista veiem un equilibrista…

  • Veiem la part de darrera de l’Ajuntament de Viladecans,el mirem mes a prop i veiem que la fatxada es llisa i està pintada simulant molt be, unes balconades i dos ocells.
  • Un gat va cap a casa, i es troba que esta la trampilla tancada…, esta a Sant Pol de Mar.
  • Una família de cargols ? es la manera de reclamar l’atenció per si voleu comprar i fer un bon àpat de cargols, és a Cànoves.
  • No se si entrar o no per aquesta porta d’una finca a prop de Cardedeu , no ho veig clar …Ehiiii, quan passeu per front la porta cal mirar d’anar a menys de 30/h., deu de ser unes noves i modernes senyals de muntanya…?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Microclima en una Bassa de rec o Safareig de muntanya

Si mireu detalladament una Bassa de rec, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a l’aigua que hi ha viuen en ella, a l’haver aigua es un lloc mes humit , amb vegetació mes verda.De fet, una part important és que hi hagi dins de la bassa una flora mes petita o mes gran.Aquesta flora inclou plantes aquàtiques de diversos tipus com ara els joncs o també, disposi del plàncton.Molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses i sobretot els insectes, depenen del plàncton que s’hi forma en l’aigua.Depenent del lloc, dins de l´aigua trobareu una varietat amplia d’insectes, com l´escarabat d´aigua, l´escorpí d´aigua, el sabater, el teixidor, el barquer, entre altres.Són també molt comuns els insectes voladors com les libèl·lules, papallones, i els amfibis com les granotes, capgrossos.Podeu observar en basses de Fonts Naturals que son d’aigües cristal·lines i bones, que hi ha salamandres i tritons.Popularment es diu que si hi son els tritons, aquelles aigües son potables i bones per la salut dels humans.Les basses son un bon lloc per caçar petits insectes, per tant, les libèl•lules, els espiadimonis o els estiracabells hi son ven presents, així com, alguna aranya que hagi teixit la seva tela prop de la bassa.Així mateix, aquests insectes atreuen als animals més grans com les serps,llangardaix i aus, com el bernat pescaire i la polla d’aigua, ja que depenent de la seva supervivència.En les basses o safareig d’aigües estancades ens poden permetre veure els futurs mosquits desenvolupant-se durant la fase de larva.Us passo un petit treball de l’Escola Josep Ferrà i Esteva d’Olesa de Montserrat, sobre la bassa de la seva pròpia Escola :

https://agora.xtec.cat/ceip-ferra/portada/la-bassa-y-el-seu-ecosistema-evolucionen/

Cal saber que a pesar que creieu que hi ha molts insectes i altres especies petites, tenim mes d’un 35% de les espècies d´amfibis en perill d’extinció.Feu d’observadors quan estigueu en una Bassa de rec o Safareig de muntanya, i edintifiqueu els insectes que trobeu, tot respectant el medi natural que l’envolta.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador,  Tito Garcia i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Sebastià o de la Plaça Major de Sant Joan Les Fonts

La Font de Sant Sebastià o de la Plaça Major de Sant Joan Les Fonts, estava antigament com be es diu a la Plaça Major de Sant Joan Les Fonts.Quan l’any 1933, es va enderrocar la capella de Sant Sebastià, l’Ajuntament, va fer traslladar la Font al racó on esta actualment.Actualment, la Font de Sant Sebastià és d’aigua de xarxa, per això disposa d’una aixeta amb polsador.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Que son els aigols ?

Es una expressió “aigols” mes que científica, és d’índole popular.Ens referim a aigols, a una certa quantitat d’aigua que surt espontàniament, en un marge, en un camí, en un camp, en  una baixant d’aigua…Sortiria del terra aquesta aigua amb una quantitat variable, en general abundant i de forma permanent. També, forma bassals al terra en la proximitat del seu naixement.Aquesta expressió, sols s’utilitza en certs llocs de Catalunya, per eixample, es freqüent amb la gent del Pirineu Gironí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Fidel Rodriguez