L’Antic Pou de Sentfores de Vic

Com a continuació dels dos l’articles d’ahir diumenge, avui ens fitxarem amb el Pou de Sentfores, però abans us vull descriure com és aquest barri de Vic amb entitat pròpia.Us passo dades destacables de Sentfores :

• L’església de Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem ponent del terme, fou consagrada el 1150.
• Al segle XVIII fou abandonada i es va erigir una altra església al raval de la Guixa.
• Al terme hi ha les ruïnes del castell de Sentfores.
• Des de l’any 1932 és un barri del municipi de Vic, a la vall del riu Mèder.
• Sentfores, dit popularment la Guixa.

El Pou de Sentfores, es un antic pou situat al final del carrer Call. Fa anys era totalment abandonat amb aspecte que no dures massa mes anys…Però es va portar el seu arranjament, posant la maneta rodona d’extracció d’aigua, arrebossar tota l’estructura consolidant-la, i reparant la cara d’on sortia l’aigua, per últim també es va voler recuperar l’abeurador de dos compartiments.Aquest Pou ara és sols simbòlic, donat que no esta connectat perquè sortí aigua, que seria no potable; però en el seu moment donava aigua per la gent de les cases d’aquest barri de Vic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Ferro de Sentfores, municipi de Vic – 2ª Part #

Com cada diumenge us passo dos article,  avui relacionats entre ells

Per anar a la Font del Ferro, podeu seguir el recorregut Medi Ambiental o bé, des del mateix poble de Sentfores – la Guixa, seguint el carrer principal, cal prendre un carrer transversal: el carrer del Call, al final del carrer hi ha un pou antic que no funciona i una resclosa. Cal travessar la Palanca i avançar uns 100m a la dreta en direcció al Mas Clarà i can Rafel.La Font del Ferro es troba sota una resclosa de la riera i s’hi accedeix a través d’unes escales que salven el desnivell.L’entorn de la font està força ben cuidat.L’any 1999 l’Ajuntament  de Vic hi va construir  unes escales amb una barana de fusta per tal de facilitar-hi l’accés, situada al costat mateix de  la  resclosa,  es  tracta  d’una  zona ombrívola  i  molt  humida  amb  acàcies  i molsa,en l’any 2010 es va portar a terme una segona actuació de millora de la font i l’entorn amb taules i bancs de fusta.S’explica que la resclosa era propietat  del  Marquès  de  Cànoves  i  que servia  per  canalitzar  aigua  als  molins  del Roig, el molí de Sant Llorenç i al Molí del Griell.

També s’explica que, a uns dos metres al costat de la font , la paret plorava i hi sortia una aigua rogenca que la gent del poble deia que anava bé per curar el mal dels ulls.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de La Talaia de Sentfores, municipi de Vic – 1ª Part #

Com cada diumenge us passo dos article,  avui relacionats entre ells

Per anar a la Font de La Talaia, tot sortint de Vic, en arribar al mas Sagalés situat a la dreta de la carretera, després de passar per sota la variant de la C17, és pren un camí sense asfaltar que segueix la riba del riu Mèder.De seguida que aquesta pista hagi travessat el Mèder, la font ens queda a la nostra dreta, al costat del riu, abans d’arribar el conjunt de cases del Blanqueig.L’aigua surt amb abundància a l’exterior per un gruixut tub, cau  i s’escola per un enreixat de ferro i va a una gran i antiga pica i d’aquí per una canonada al riu.En un costat disposa com un seient de pedra fet de la mateixa estructura de la font.L’entorn de La Font de la Talaia hi han uns magnífics oms, que fan un lloc agradable,  la llàstima que hi ha camps femats molt a prop i no és l’aigua apta pel consum humà.Per  la  seva proximitat amb Vic, aquesta font va ser molt  concorreguda a principis del segle XX, a fer fontades i agafar-hi aigua per ús domèstic.La Font de la Talaia que hi ha actualment, es va construir sobre una antiga font a mitjans de l’any 1936, quan s’hi va fer una intervenció per portar aigua a la casa de la Talaia.Us passo informació d’aquesta zona de Sentfores:Podeu seguir aquest mateix camí fins La Font del Ferro, que serà el segon article d’avui…

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina del Baixador de Torrebonica de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

L’Alzina del Baixador de Torrebonica, esta situada pròpiament darrera de l’antiga estació de Torrebonica de Renfe., al municipi de Terrassa.És un Arbre amb dimensions destacables, té uns 2,20 m. de perímetre mesurat a 1,30 m. del sòl. Projecció aproximada de la capçada 20 m.El tronc presenta parts  sense escorça. La seva capçada té puntes seques i defoliació pel seu costat.Sensible a les compactacions excessives del terreny degudes al accés de vehicles a la zona d’arrels, se ha limitat encerclant el seu perímetre per la seva protecció i conservació.Les masses forestals que envolten la plaça són de pi blanc amb sotabosc d’alzines.Al seu costat hi ha una Àrea d’Estada per la gent senderista, passeja el gos, ciclistes que recorrent  els diversos camins que hi ha en aquest lloc.

 

Recull de dades : Anella Verda i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners de la Font del Mig d’Argentona

Avui com cada dissabte us presento dos articlesEls Plataners forment part de la Font del Mig, es coneixia antigament per la Font Ballot d’Argentona. està situada al final de l’avinguda de Burriac, és un carrer sense sortida.Aquest paratge esta parcialment tancat per una balla de metall, a l’entrar en el recinte, hi ha tres magnífics plataners a la dreta.A la primavera- estiu, axo comporta que quant tenen fulles els Plataners, es gaudeixi d’una bona ombra i frescor; disposa d’unes taules i bancs de fusta per fer un àpat o descansar una estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Cinglera Basàltica de Castellfollit de la Roca

Com cada divendres us presento dos articles !

Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis més petits de Catalunya, amb menys d’un quilòmetre quadrat.Castellfollit de la Roca està situat damunt una Cinglera Basàltica, formada per dues colades de lava superposades.L’espadat de basalt on s’assenta el poble té més de 50 m d’alçària i gairebé un quilòmetre de longitud,i és la conseqüència directa de l’acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes dels corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa milers d’anys.La lava, en solidificar-se, dóna lloc al basalt, roca de gran duresa, que pren diferents formes depenent del procés de refredament, contracció i esquerdament de la lava.Concretament, el cingle és fruit de la superposició de dues colades de lava; la primera, amb 217.000 anys d’antiguitat, prové de la zona de Batet i està formada per lloses;la segona, més jove, és originària dels volcans de Begudà, té uns 192.000 anys i adopta formes prismàtiques.Us passo una fixa descriptiva  de la Generalitat de Catalunya- Departament de Medi Ambient i Habitatge- Direcció General del Medi Natural :

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/208_descrip.pdf

Per la Garrotxa podeu visitar diferents Cingleres Basàltiques, com a Sant Joan les Fonts, a traves d’un recorregut indicat per cartells.Us invito a fer un cop d’ull a una comarca que en cada racó teniu algo que us sorprendrà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de la Roca, Generalitat de Catalunya i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Zona d’esbarjo de Gossos: Camp del Roure de Terrassa

La zona d’esbarjo de Gossos del Camp del Roure, està situada entre passeig del Vint-i-dos de Juliol i carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa.Es una de les 10 de les zones de lliure circulació de gossos, són espais habilitats especialment perquè els terrassencs i terrassenques puguin gaudir dels seus gossos. Aquestes zones, envoltades de tanques, permeten que els animals corrin i juguin sense anar lligats, amb l’excepció dels gossos de races catalogades com potencialment perilloses que, com marca la normativa, han d’anar sempre lligats i amb morrió. Per garantir la comoditat dels ciutadans aquestes zones compten, segons els casos, amb papereres, fonts i bancs, entre altres elements de mobiliari com cartells explicatius.Per a mes informació podeu accedir a :

https://www.terrassa.cat/zones-de-lliure-circulacio-de-gossos

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Centre de Reproducció el Mas del Molí de les Fonts d’Olot

El Mas del Molí de Les Fonts d’Olot esta situat al Pla de la Moixina, al costat de la carretera rural de la Moixina, s/n. d’Olot.Aquest Mas sempre havia sigut de caràcter rural, d’ús residencial i agrícola, com a molí, servia per moldre blat i altres.Era originalment  de  reduïdes  dimensions  i  de caràcter humil on actualment presenta una imatge amb molts volums afegits de nova construcció.Coberta  amb  teula  àrab  amb  diverses  pendents  i  amb façanes, majoritàriament , remolinades i pintades, amb zones revestides amb un arrebossat de morter de  calç,  actualment  en  bon estat  de  conservació.A traves d’un rec, rep al molí l’aigua de diversos naixements del pla de la Moixina, tot abans de desaiguar al riu Fluvià.Actualment es el Centre de Reproducció del Molí de les Fonts d’Olot, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.El Centre del Molí de les Fonts reprodueix aquesta espècie des de l’any 2005 per poder reforçar unes poblacions delmades per la presència de la malaltia fúngica de l’afanomicosi, introduïda per les espècies de cranc de riu d’origen americà presents als nostres rius.Aquests crancs de riu de potes blanques son principalment per millorar els cursos fluvials de la Muga, el Ter i el Fluvià, i d’aquesta manera, mantenir l’esperança d’evitar l’extinció d’aquesta espècie essencial pels nostres ecosistemes fluvials.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Olot i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Sardana de Les Fonts de Terrassa

Ahir us vaig presentar la Font de la Sardana de Madrid, avui toca una  modesta Font, també dedicada a La Sardana i pot ser no massa coneguda.Està situada en una illa verda, entre el passeig del Ferrocarril i carrer de Mossèn Perramon, de les Fonts de Terrassa.Es una font d’aigua de xarxa públca, inaugurada el dia 7 d’octubre de 2006.Disposa d’una placa commemorativa, un relleu amb 4 sardanistes i sobre d’un pedestal rodo una colla ballant sardanes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Sardana en Madrid

La Font de la Sardana en Madrid es troba als jardins del Retiro de Madrid.Va ser inaugurada el 26 d’abril de 1964 pel Cercle Català de Madrid. El relleu mostra un grup de figures amb vestits tradicionals Catalans tot ballant una sardana.Cal dir que en el 2 de maig de 1982 es va portar a terme un aplec de la Sardana.Els festius en moltes ocasions es reuneixen  gent a les rodalies de la font per ballar sardanes.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Text : Ramon Solé  / Fotografies  de l’Arxiu Rasola