Avui destaquem : La Font del Solà del Sot de Castellterçol

Per anar a la Font del Solà del Sot, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portaria a Sant Julià d´Uixols,

abans d’arribar-hi, trobareu a mà dreta la masia  El Solà del Sot i a prop de la casa la seva Font i bassa.

La Font del Solà del Sot es del tipus de cisterna disposa en un costat d’una aixeta per poder regular l’aigua, una mica mes a munt però a l’altre extrem hi ha el sobreeixidor.

L’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell de terra. Una portella metàl·lica dona accés a la cisterna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

Arbres – Els Plataners de la Rambla d’en Rufí de Caldes de Malavella

A Caldes de Malavella en la Rambla d’en Rufí, situada en un dels extrems de la població,

hi ha una llarga filera de Plataners centenaris de gran alçada i

amb un alt brancatge.

Es un bon lloc per passejar a l’estiu per la frescor que ens aporta.

També punt de sortida per realitzar alguna excursió per les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Comú o la Font de la Bomba dels Hostalets de Pierola

El Comú és una zona d’ús públic edificada a inicis del segle XX (1903) per l’ajuntament d’aquells temps; l’entorn presenta una forma allargassada on s’entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrere d’aquest hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba,

el seu renom el va adquirir gràcies a l’aigua que se n’extreia, dotada d’una frescor natural envejable, als seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou establert a l’altra banda de carrer.

Seguit de la font, hi trobem el Passeig del Comú ombrejat per una dotzena d’acàcies.

Hi finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, amb gran cabuda d’aigua, on les dones del poble hi feien via per rentar la roba.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Rosa Gonzalez i arxiu Rasola

Petit Aiguamolls de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada

Font de la Mitja Costa

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.

Font Falsa / antic abeurador

L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també,  Font Falsa)

L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua

L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua

i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa. És una bona acció pel medi ambient de la zona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La desapareguda Font d’aigües terapèutiques de la Puda de l’Hospitalet de Llobregat

Des de 1878, fins als anys 30 del segle XX, al costat de la desapareguda platja de l’Hospitalet, propera a la Farola que encara perdura a la Zona Franca 1, va existir una font d’aigües curatives molt visitada, coneguda per la Puda, era una font d’aigües sulfhídriques fredes, on la gent dels voltants feia cua per banyar-se i guarir-se de diverses malalties.

Al 1892, el doctor Jaddet es lamentava, en un article publicat al “Faro de Llobregat”, de les dificultats que posaven al propietari d’aquestes aigües medicinals per part d’alguns dels seus col·legues.

Per a més dades, podeu accedir a :

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/font-de-la-puda/

Text : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies : internet

Imatges del segle passat sobre l’aigua d’Hostalets de Pierola

Avui us presento unes imatges relacionades amb l’aigua a Hostalets de Pierola del segle passat, que m’ha fet arribar l’amic Carles Jacobo :

Font paret Ajuntament
Hostalets de Pierola – Safareig a principis s.XX
Pou de can Valls
Pou, lloc desconegut
Pou, lloc desconegut

Text : Ramon Solé

Fotografies cedides per : Carles Jacobo

Refranyer sobre l’aigua del mes de gener i altres

Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l’oli també

Aigua al gener, tot l’any va bé

Aigua de gener emprenya l’oliver

Aigua de gener mata l’usurer

No diguis d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui.

Aigua de gener, millor que la de febrer 

Aigua de gener omple la bóta, la gerra i el graner

Cadascú tira l’aigua al seu molí i deixa en sec el del veí.

Aigua de gener omple ses bótes i es paner

Aigua de gener per tot camp va bé

Aigua de gener prenya l’oliver

Guarda’t d’aigua que no corre i de gat que no miola.

Aigua de gener, porta el blat al graner

Aigua de gener, sempre fa bé

Aigua de gener, tot l’any va bé

Aigua del gener, poc blat al graner

L’aigua fa la vista clara

L’aigua al gener, omple el graner i emprenya l’oliver

L’aigua de gener cucala sol ser

Pluja de Cap d’any, duu mal averany  

El mal any entra nedant  

Gener amarat, mig any assedegat 

Aigua de gener, barba d’or al pagès

Aigua de gener, blat en la sitja i vi en el celler

Aigua de gener, bona pel sementer

Pel gener boires, pel maig pluges fortes 

Si pel gener plou, es desperta el cargol 

L’aigua sempre corre cap avall.

Recull : Refranyer i Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Avui destaqueu : La Font de la Llet de Santa Pau

Per visitar la Font de la Llet, cal que aneu per la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau, a l’altura del restaurant de cal Xel, us caldrà desviar-vos

i girar pel primer camí forestal de la dreta, un cartell posa mas la Costa dedicada al turisme rural.

Cal seguir la pista i en una corba destacada hi ha la Font de la Llet, situada a prop de Mas la Costa.

Disposa d’una aixeta polsador, per així regular la seva aigua.

De munt seu, una portella nova de fusta, tanca l’accés a la deu d’aigua.

Donat que la font està a un nivell superior a la pista, cal accedir com dos graons de pedra de la seva mateixa estructura.

L’any passat es va portar a terme la seva restauració.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Pi pinyer del pou de Glaç de Canyamars

Per arribar-hi, cal anar al poble de Canyamars, agafareu el carrer del camí del Pou, passareu per la fabrica i l’antic Molí.

Seguireu per la pista forestal que passa a prop de la riera, en uns deu minuts ens portarà fins a peu del Pou de Glaç.

Front d’aquest, en una gran explanada, s’alça un majestuós Pi pinyer, és el més gran de la contrada,

amb un gruixut tronc i capçada arrodonida.

Es veu molt sà i amb un bon brancatge.

El Pi i el Pou de Glaç formen un perfecte lloc per fer un descans i/o un àpat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els banys de mar a Catalunya

Fitxa tècnica

Autora : Mercè Tatjer

Pes del producte : 300 g

ISBN-10 : 8472460940

ISBN-13 : 978-8472460942

Tapa tova amb 184 pàgines

Dimensions : 15 x 2 x 23 cm

Editorial : Albertí Editor; N.º 1 edició (10 maig 2012)

Idioma: Català

Preu : 15,20 €

Sinopsi

Saps quan es van obrir els banys Orientals de Barcelona? Quan va néixer la Costa Brava? Com eren els càmpings de Gavà i Viladecans? A quin any s’instal·laren els primers banys de Tarragona? Com sorgí la Costa Daurada?

L’objectiu d’aquest llibre és aproximar-nos al litoral, entre principis del segle XIX i finals del segle XX, per assistir a la seva evolució fins a esdevenir un espai d’oci i de banys de mar. Ens endinsarem en la descoberta dels establiments balnearis i cercarem el com i el perquè de la seva existència, quan la gran majoria han desaparegut a conseqüència de les recents transformacions. Visitarem i reviurem els banys de Sant Sebastià, els de Sant Miquel i els Orientals de Barcelona; els banys Colón i els de Santarromana de Caldetes; les casetes desmuntables de Montgat; els establiments termals de Llavaneres; el balneari Monte Bello d’Arenys de Mar; els de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols; la vila de Roses i la cala Montjoi, com a llocs de referència de la denominada Costa Brava; el complex turístic de la Pineda, entre Gavà i Viladecans; la platja de Castelldefels; el nucli del Garraf, el complex Terramar de Sitges; Vilanova i la Geltrú; el municipi de Calafell, el balneari d’aigües medicinals de Coma-ruga i la platja de Sant Salvador del Vendrell, que contribuïren a configurar el caràcter de la costa de Ponent; la platja del Miracle de Tarragona; Salou i el naixement de la Costa Daurada.

En definitiva, un recorregut a través d’unes instal·lacions que, des de finals del segle XIX, van ser capaces de competir amb les ja existents a la Mediterrània francesa i les costes atlàntica i cantàbrica. El text va acompanyat amb 145 imatges, postals de l’època i fotografies.

Recull del Llibre : Ramon Solé