Avui us presento dos arbres destacats de Castelló.
- El Rebollo de Cortes
- L’Alzina Monumental en la Fuente de Chirivilla en Zucaina
Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)
Arbres : Dos arbres monumentals de fora de Catalunya
Respon
Arxiu de l'autor: Rasola
Jardins de Lluís Companys de Granollers
Els Jardins de Lluís Companys estan situats en el carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Lluís Companys de Granollers, i a prop del riu Congost,
a tocar del Pavelló Municipal d’Esports i la Pista d’Atletisme de Granollers.
Cal destacar que en no massa espai hi ha una diversitat d’arbres important i una bassa, que destaca per la seva naturalització.
A principis de l’any 2019, Granollers va iniciar la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys va ser una activitat familiar amb una plantada de jardineres que, després, es van instal·lar a l’interior de la bassa.
També, es va fer un taller de caixes niu i s’alliberaren petits animals com cargols, puces d’aigua i libèl·lules.
Us passo un article de el9nou.cat, sobre la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys :
A Granollers, després d’aquesta activitat, s’hi hauran instal·lat en els últims mesos 75 caixes niu, 62 per a ocells i 13 per a ratpenats, en diferents espais verds de la ciutat.
Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Una Font de Canaletes… a L’Hospitalet de Llobregat
De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Catalunya, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a poblacions Catalanes.
Un exemple es la font situada en Rambla Just Oliveras en el numero 18, de l’Hospitalet de Llobregat, es iguala a la de Canaletes, però amb l’escut de la ciutat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La ruta de l’aigua de Sant Antoni de Vilamajor
El punt de partida es des del centre de Sant Antoni de Vilamajor, on podeu seguir la “ruta de l’aigua i les rieres” que trobareu marcada en marques blanques i grogues com si fos un sender de petit recorregut.
Tot surtin pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases que passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,
ara seguiu un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern
i mes tard creuareu per una passera la Riera de Brugueres.
Aquests llocs són humits gracies el bosc de ribera amb arbres típics com el verns, pollancres, àlbers, lledoners,
I passareu per llocs que predomina el pi i l’alzina.
Es de fet un recorregut planer entre camps i vegetació.
Podreu també, anar per altres camins a prop de masies,
tot seguin indicacions dels cartells que hi han
i us podent portar a Llinars del Vallès o a Cardedeu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Llibre Recomanat : El Río Cuervo, Fuentes y Manantiales de la Serranía Conquense
Ficha Técnica
Autor : Miguel Ángel Guerra
ISBN: 9788487319488
Editorial: Diputación de Cuenca
Fecha de la edición: 2000
Número de la edición: 1ª
Nº Pág.: 239
Idiomas: Castellano
Precio : 14,28 €
Resumen del libro
Las fuentes siempre han sido buenas compañeras de los hombres. Han saciado su sed, han dado de beber a su ganado, y han refrescado sus resecas tierras haciéndolas fértiles y productivas.
La frenética carrera por la modernidad y el progreso han puesto en jaque al mundo rural y todo lo que con él se relaciona, incluidas las fuentes.
La diputación Provincial ha apostado por recuperar y conservar los vestigios de nuestra cultura tradicional, y para ello el primer reto que nos plantea es saber con que contamos.
Este libro dedicado al Río Cuervo, es el resultado de un trabajo de inventario y catalogación de las fuentes y manantiales de la provincia. Es el primero de una serie que tiene por objeto cubrir la totalidad de la geografía provincial.
Recull del Llibre : Ramon Solé
Fem una ullada fora de Catalunya : San Vicente de la Barquera de Cantabria
San Vicente de la Barquera és un municipi de Cantàbria. Situada a la comarca de la Costa Occidental, limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Herrerías i Val de San Vicente. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d’Oyambre i gaudeix d’una especial protecció regulada per la Comunitat Autònoma de Cantàbria a conseqüència del seu valor paisatgístic i ecològic.
Us passo la seva historia:
- Existeixen evidències de poblament humà des de la Prehistòria. En concret, han quedat petjades de l’Edat del Bronze, com el jaciment megalític del Barcenal. Es creu que aquí van habitar els càntabres orgenomescos. S’ha identificat a San Vicente amb el Portus Vereasueca dels romans.
- En l’Alta Edat mitjana, aquest territori va ser repoblat per Alfons I a mitjans del segle VIII.
- Es va construir llavors el castell, i al voltant d’ell va anar creixent la vila.
- El període d’auge econòmic de San Vicente es desenvolupa a partir de 1210. El 3 d’abril d’aquest mateix any Alfons VIII de Castella va atorgar a San Vicente de la Barquera privilegi de villazgo, concedint-li el mateix fur que a Sant Sebastià.
- Va ser l’última de les «Quatre Viles de la Costa» —Castro Urdiales (1163), Santander (1187), Laredo (1200) i la mateixa Sant Vicent de la Barquera— a la qual Alfons VIII va atorgar fur, configurant-se com a del patrimoni reial. L’auge va ser possible gràcies al comerç marítim i els drets de pesca.
- De 1330 daten les primeres normes de la confraria de mariners. Encara que a mitjans del segle XV va entrar en decadència, per una sèrie d’incendis i epidèmies.
- En el segle XVI, el futur Carles I d’Espanya va visitar la vila quan anava de camí a l’altiplà, per a ser nomenat monarca. Amb el motiu de la seva visita es va preparar una correguda de toros. Allí va emmalaltir i va haver de passar la nit en el convent de San Luis.
- San Vicente de la Barquera va formar part del corregiment de les Quatre Viles de la Costa de la Mar i capital de la germanor de les Quatre Viles de la Mar. Va participar en les Juntes de Puente San Miguel, intervenint en la formació de les Ordenances de la província de Cantàbria (1779).
- Es va constituir com a ajuntament constitucional a l’any 1822. En un primer moment, va formar part del partit judicial de Comillas.
- A partir de 1835 va tenir partit judicial propi, però que no abastava la zona de Liébana, cosa que sí que succeeix actualment.
- A l’abril de 1973 es va anunciar que Electra de Viesgo anava a construir la central nuclear de Santillán, de quatre unitats i una potència de quatre milions de quilowatts, el cost inicial es va calcular en 80 000 milions de pessetes. L’empresa va adquirir 71,6 hectàrees de terreny, en una franja costanera que abasta superfície dels municipis de San Vicente de la Barquera i Val de San Vicente, al costat de l’ancorada de la platja de La Fuente; sobre els penya-segats de Santillán-Boria es va construir una rasa per a realitzar els sondejos previs per a la construcció de la central nuclear en aquest terreny.
- Es va programar que comencés a exportar energia en 1982, amb una potència de 970 megavats.
- Finalment, a causa de l’oposició política i social, tant de càntabres com d’asturians, l’empresa elèctrica va abandonar el projecte de manera provisional.
Es tracta d’un municipi costaner el principal atractiu natural és el parc natural de Oyambre, espai protegit des de 1988.
En els seus 57 quilòmetres quadrats d’extensió caben penya-segats, platges com les de Oyambre o Merón, ries com les de la Rabia i San Vicente de la Barquera, marenys i petits boscos caducifolis mixtos. Les ries i marenys tenen una gran riquesa ornitològica.
Els dos rius del municipi són l’Escudo i el Gandarilla. El riu Escudo neix en la serra de l’Escudo de Cabuérniga i després de travessar Valdáliga entra a San Vicente de la Barquera formant el mareny de Rubín.
El riu Gandarilla neix al sud del municipi de San Vicente i forma el mareny de Pombo. S’uneixen creant la ria de San Vicente, situant-se la capital municipal entre totes dues ries.
Les platges són la petita cala de la Font, al costat de Santillán. Després estan les platges de la capital municipal, àmplies i freqüentades a l’estiu: la de la Maza i el Tostadero.
En la part aquest del municipi, fins al Cap de Oyambre, està la platja de Merón, de més de tres quilòmetres, dividida en: El Puntal, El Rosal, Merón, Bederna i Penyes Negres. I més enllà es troba la platja de Oyambre.
San Vicente de la Barquera, us recomanem la seva visita de tot el seu conjunt !.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Avui coneixerem: La Font de la Falguera de Barcelona
La Font de la Falguera està situada tot baixant des de la Font de la Budallera, fins el punt d’encreuament del torrent de la Budellera amb el carrer del Parc de la Budellera.
L’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar posant-hi un tub perquè ragés com una font i fent-hi dues basses per afavorir la biodiversitat de la zona.
Per a més informació us passo l’enllaç del Blog amic de Fonts de Collserola :
Aquesta font amb els anys havia pràcticament desparagut.
Recull de dades: Fonts de Collserola
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
Arbres – Les Palmeres de can Mercader de Cornella de Llobregat
Les palmeres del parc de Can Mercader està format per un grup de 31 palmeres, són altes i esveltes, amb els troncs cilíndrics i llisos, que formen curiosos dibuixos i estan rematats al cim per una corona de fulles.
Cal destacar dues classes diferents de palmeres, de Canàries y les de washingtonias.
Una alçada excepcional, la seva edat notable, la seva bellesa i elegància, el seu exotisme i el fet de tractar-se d’un grup nombrós són els elements que conformen la singularitat de les palmeres del parc de Can Mercader.
Recull de dades : Àrea Metropolitana de Barcelona
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Record d’una Font : La Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles
De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola
El Gorg Negre o Pantà de la Brinxa de Sant Celoni
La Riera de Fuirosos discorre per la vall del mateix nom, que neix a Tordera
i que passa pel nucli habitat de Fuirosos, entitat de població de Sant Celoni.
En aquest indret, de molt pocs habitants, hi destaca l’església de Sant Cebrià i un interessant forn antic de vidre.
El Pantà de la Brinxa (219 m) Embassament d’aigua de la Riera de Fuirosos, ubicat al Sot de la Brinxa,
dit també el Gorg Negre pel color fosc que pren l’aigua en aquest magnífic indret.
Seguint per la vall principal s’arriba a aquest embassament de la Brinxa,
un lloc espectacular per les vistes i per la destacada vegetació
i pels hàbitats aquàtics que ofereix,
especialment pel nombre d’ocells i animals de diverses especies.
La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall.
Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells molt ben integrats i d’un gran valor natural.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
