Torre d’Aigua – II, de la Finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Aquesta Torre d’Aigua esta al costat esquerd de la carretera  BV – 1423, i que porta en mig quilòmetre a la Finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui.Es una Torre de formigó, molt senzilla i típica en aquest estil.El dipòsit rodo, esta sobre d’una base de quatre columnes.Es per la subministració d’aigua dins de l’ús de la Finca.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : La primavera besaba

La primavera besaba

suavemente la arboleda,

y el verde nuevo brotaba

como una verde humareda.

Las nubes iban pasando

sobre el campo juvenil…

Yo vi en las hojas temblando

las frescas lluvias de abril.Bajo ese almendro florido,

todo cargado de flor

—recordé—, yo he maldecido

mi juventud sin amor.

Hoy, en mitad de la vida,

me he parado a meditar…

¡ Juventud nunca vivida,

quién te volviera a soñar!

 Autor : ANTONIO MACHADO

Si voleu saber d’aquest  poeta, podeu consultar a :

http://www.poetasandaluces.com/profile/1/

Dedicat  les persones de 50 a mes anys…

 

Recull de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé i Fidel Rodríguez

Avui destaquem : La Font del Capellà de Molins de Rei

Per anar a La Font del Capell,  un dels itineraris per fer-ho, es pujant pel carrer del Camí Vell de Santa Creu d’Olorda de Molins de Rei i es pren la pista asfaltada que puja a Castellciuró.Es segueix pujant per la pista que portaria a Santa Creu d’Olorda a pocs metres  s’agafa a la dreta una desviació que us portarà a la Font del Capellà.Cal primer baixar  per al mig de petits camps de conreu i bosc, fins entrar al torrent de la Riera Bonet.El camí de fet es el mateix torrent, a uns deu minuts, a la dreta trobareu un pou elevat per sobre del torrent.Al poc ja estareu a la Font del Capellà.La font raja abundantment normalment en èpoques de pluja, l’aigua surt per un tub que va a parar a una bassa que la omple. En  les èpoques seques, la font s’eixuga.A un costat de la riera, hi ha una caseta feta d’obra on al fons trobem la mina d’aigua, una galeria i presenta diversos compartiments, llàstima que en el seu interior està brut.Us recomano no utilitzar l’aigua de la Font, no es recomanada el seu consum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Podem dir que dins de l’extensió de la Finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui, hi ha molts arbres destacables per la seva altitud, principalment Pi blanc i Pi pinyoner.Avui, en canvi us donaré a conèixer una Alzina, amb una copa molt gran i ven arrodonida.Es de fàcil localització, està situada en un lateral (dret) del jardí i aparcament front els edificis de Torre Marimon, on hi ha una porxada front d’ell.Presenta una magnífica i llarga brancada i ven arrodonida, amb un bon aspecte visual i de salut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Riera de Vallcàrquera al pas pel municipi del Figaró

La riera de Vallcàrquera, afluent per l’esquerra, del riu Congost i que neix al Tagamanent i s’uneix al riu Congost a prop del Figueró.

A la llarg del seu recorregut dins del terme de Figaró, abunden les grans roques amb petits salts i gorgs dins de la riera, que fan que l’aigua caigui en petites cascades.En aquestes últimes setmanes al ploure abundantment i molts dies seguits, ha fet que la riera baixi amb abundant aigua.Qual cosa, l’amic Fidel, m’ha fet fotografies de diferents trams de la riera amb l’abundant aigua !És un lloc molts freqüentat per les famílies, amb petits, per conèixer la ruta dels Arbres,i la ruta de les Fonts, properes a la Riera de Vallcàrquera i la seva antiga Església.Val molt la pena visitar ho ara que baixa tanta aigua…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

 

 

 

Horts Domèstics a la Torre Marimon de Caldes de Montbui

Els terrenys, van ser cedits per l’IRTA i la Diputació de Barcelona, estant situats a la Torre Marimon, en el Municipi de Caldes de Montbui, de moment es divideixen en 57 parcel•les.L’Ajuntament de Caldes de Montbui, va signar un conveni amb l’Institut de Recerca Tecnològica i Agrària de la Generalitat de Catalunya, i amb autorització de la Diputació de Barcelona, posant a disposició de la ciutadania el projecte Horts Domèstics de Caldes de Montbui.I estan distribuïts de la següent manera :

50 parcel•les, es cedeixen a la ciutadania principalment de Caldes de Montbui, i s’atorguen en base al compliment dels requisits establerts a les bases del conveni.Les 7 parcel•les restants, les reserva l’Ajuntament per utilitzar-les com a horts pedagògics amb finalitat educativa, de recuperació d’espècies, o altres d’interès.El projecte d’horts domèstics té per objectiu el desenvolupament de tasques de correu agrícola que permetin la conservació de l’entorn natural i, alhora, ofereixin un benefici social al municipi.L’ús de les parcel•les ha d’anar destinat, exclusivament, a l’autoconsum dels qui les treballant.Informació del shorts en el 9nou.cat del dia 30/01/2018  :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/caldes-amplia-el-nombre-dhorts-domestics-de-torre-marimon/Mer informació sobre Horts Domèstics :

https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/mes-horts-domestics-per-als-calderinsi-mes-ecologics.html

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de Sant Llorenç de Llagostera

El Barri de Sant Llorenç de Llagostera, esta format per l’ermita, unes masies, el Pla de Sant Llorenç, i uns turons no gaire alts, com Puig Grima, Puig Sellers, Puig Moreto, Puig d’en Moner i Puig Oriol i el Pantà de Sant Llorenç i pel municipi passa el riu Ridaura.

Desguàs

Des de Llagostera anireu per la carretera GIP – 6821, un cop que passeu per la Riera de Gotarra, a la poca estona, us teniu que desviar a l’esquerra per un camí ample que porta a can Cabanyes i altres cases i entre mig de terres conreades, a l’arribar al bosc de Puig Oriol, agafareu un altre camí no tant bo, que us portarà directament al petit Pantà de Sant Llorenç.El camí passa per sobre del desguàs del Pantà, i voreja la seva part dreta.Trobareu algunes explanades  pel  costat esquerd seu, per poder fer una parada i un àpat si voleu.Com us he dit moltes vegades, aquest tipus de pantà, eren construïts pels propietaris de les finques, per poder així assegurar -se en tindre aigua suficient per rega les seves terres.El Pantà de Sant Llorenç, depèn molt de les pluges per mantindré el seu caudal d’aigua, pràcticament és inexistent una entrada de torrentera per la seva cua.Si seguíssiu per la pista forestal, us portaria fins al riu Ridaura, al pas pel Municipi de Llagostera.Us passo informació sobre el riu Ridaura :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ridaura

Per tornar a Llagostera, per la Plana de Sant Llorenç, hi ha diversos camins que hi portant,  sempre podeu tornar pel mateix camí que he fet.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els ocells del Montseny

Descripció del llibre :

Un exhaustiu treball del biòleg Josep Ribas inclòs a la sèrie “Treballs” (núm. 6).

La monografia recull les espècies d’ocells que de manera natural s’observen al Montseny i es fonamenta en les prospeccions de camp de l’autor fetes entre els anys 1984 i 2010.

L’àrea d’estudi abasta 625 km2 i inclou àrees veïnes al parc natural. El gruix del llibre, que comença amb dos capítols introductoris sobre els aspectes geogràfics i metodològics de l’estudi, el constitueix el catàleg avifaunístic de 214 espècies, 122 de les quals són nidificants, és a dir, que fan el niu i crien a la zona del Montseny.

L’autor descriu els moviments poblacionals dels ocells comuns, els requeriments ecològics, la distribució geogràfica, la variació territorial de l’abundància, la tendència poblacional i els principals problemes de conservació, així com mapes de distribució i d’abundància. En funció de l’espècie, s’exposen gràfiques de detecció al llarg de l’any, de tendència poblacional i taules de la variació de l’abundància entre regions orogràfiques, biogeogràfiques i formacions forestals. Per a les espècies rares s’esmenten totes les referències documentals i les dades recollides durant l’estudi.

El biòleg Josep Ribas Falomir, de Mollet del Vallès, ha dedicat la seva vida a l’estudi dels ocells. Ha escrit també el llibre “Els ocells del Vallès Oriental” i nombrosos articles científics. La seva tasca minuciosa i diària el situa com el més gran coneixedor de l’ornitologia de la nostra comarca.

“Els ocells del Montseny” és una obra indispensable per al bon coneixement de la Reserva de la Biosfera del Montseny i per a tots els estudiosos i aficionats. L’edició s’inscriu dins del actes de commemoració de l’Any Rafael Patxot i Jubert (Baix Empordà, 1872- Ginebra, 1964), destacat meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.

Més informació : Museu de Ciències Naturals de Granollers

 

Recull de la informació : Ramon Solé

 

La Font del Carbó de la finca del Cottolengo de Barcelona, no s’ha portat a terme la seva recuperació

Fotografia Any 1988 – Arxiu Rasola

La Font del Carbó està situada en el carrer de Marianao front a Rambla de Mercedes i es troba dins de l’antiga finca del Cottolengo.Tenia dos plafons de majòlica emmarcats sobre una paret de totxo, el superior representava la Mare de Déu de la Salut. En el cas de l’inferior, posava el nom de la font i la data amb motius florals. A cada costat un banc d’obra amb majòlica al respatller. La font fou inaugurada el 4 de gener de 1875, va ser restaurada l’any 1940 i posteriorment tancada per contaminació.

Fotografia Any 1988 – Arxiu Rasola

Veiem gràcies a la comparació que us faig per medi de fotografies, com s’ha anat degradant La Font del Carbo al pas dels últims 30 anys…La Font del Carbó i els jardins després de 4 anys, no s’hi ha aconseguit la seva recuperació, limitant-se l’acord de Cottolengo i Ajuntament, a consolidar el mur per impedir l’accés al recinte.Un reportatge de beteve es feia ressò en l’any 2014 de la recuperació de La Font del Carbó i els jardins :

http://beteve.cat/recuperacio-jardins-font-del-carbo-barri-salut/

I aquí teniu el projecte de l’any 2015, de recuperació per part d’una empresa d’arquitectes :

http://www.rosello-sangenis.com/ca/projectes/jardins-i-paisatge/jardins-de-la-font-del-carbo

Esperem que hi hagi molt aviat, pressupost per tirar novament aquest projecte en davant !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( arxiu Rasola)

 

Avui destaquem : Font del Poble o “La Font” d’Olost

En general i d’antic cada poble de Catalunya tenien una Font de Poble o “La Font”, on la gent prioritàriament anava a recollir aigua per seu consum, i estaven molt a prop o dins del poble.Avui us presento una Font de Poble o “La Font” d’Olost, esta situada en el carrer de La Font, cal baixar unes escales que en pocs metres porta a La Font.Situada en una petita explanada i en un costat, disposa d’un mur de pedra que la protegeix, cal baixar cinc esglaons, l’aigua de la Font va a una pica.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia