Avui destaquem : La Font de la Salamandra de Collserola

La Font de la Salamandra, es podria dir, que és una de les Fonts que està situada en la part mes alta de la Serra de Collserrola.Un dels camins per anar-hi, una vegada esteu en l’Hotel Florida, es baixar per un camí del costat d’un mirador cara el Vallès; aquest camí de terra està a prop del piló que regula la circulació de la carretera de Vallvidrera i que va al Santuari del Tibidabo.Fa una baixada pronunciada i amb força pedregam, us cal anar amb precaució de no caure, fins arribar a un camí ample, allí pel camí de la dreta passarem a la basant del Vallès.Un indicador ens informa d’un altra camí on als deu minuts trobareu la Font de la Salamandra, a part dels cartells, ho sabreu per un gran Plàtan que està situat al costat  de la Font.Cal baixar uns esglaons de fusta per arribar-vos a La Font de la Salamandra.Del llibret “Fuentes en las Montañas de Barcelona” de X.Coll dels anys 50 del segle passat, en trèiem la descripció de com arribar a la Font de la Salamandra :

“En el barranco que se inicia en la vertiente norte del Tibidabo, detrás del Hotel Florida, y cercana del antigua atajo a Cal Borni a Sant Cugat del Vallés, se encuentra esta antigua y popular fuente, que mana 1 litro por minuto. Ha perdido mucho de su antiguo renombre”.

Any 2011 – Arxiu Rasola

Efectivament, pel camí hi passant molts excursionistes i ciclistes, actualment, poca gent si para a passar una estona a la Font.En els últims 60 any, la sequera ha passat factura a la Font, ha passat per èpoques que la vegetació s’ha estes per la petita explanada que disposa, i també, pintades i deteriorament en general.

Any 2011 – Arxiu Rasola

Actualment, esta en un estat acceptable, recuperat no fa masses anys, disposa del dos brocs, el central esta sec i l’aigua aniria a una estructura per posar les garrafes; el segon broc disposa d’un rajolí d’aigua que cau directa a una pica semi-circular.En la placeta s’han plantat arbresi disposa de dos seients, un al costat i un altre front la Font.Un lloc ombrívol i tranquil per poder fer un àpat o una estona de descans !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies de 2012 : Arxiu Rasola.

Informació sobre el nou blog Rasola : 

                   Terra, Aigua i Racons

 La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Arbres : El Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola – Barcelona

Un dels camins per anar al Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola, cal que una vegada esteu en l’Hotel Florida, baixeu per un camí del costat  esquerd d’un mirador que dona el Vallès. Una altra referencia,  és que el camí de terra està a prop del piló que regula la circulació de la carretera de Vallvidrera i que va al Santuari del Tibidabo.Fa una baixada pronunciada i amb força pedregam, us cal anar amb precaució de no caure, fins arribar a un camí ample, allí pel camí de la dreta passarem a la basant del Vallès.Un indicador ens informa d’un altre camí que teniu de prendre, on als deu minuts trobareu la Font de la Salamandra, allí està el seu gran Plàtan.Se’ns fa difícil poder fotografiar tot el Plàtan sencer, donat la seva altura. Cal destacar, les seves gruixudes branques, si el mirem, son com tres plàtans sobre el principal.Es veu amb bona salut pràcticament tot ell. Està en un lloc ombrívol i amb molta humitat tot l’any, en la capçalera del Torrent de la Salamandra.Està com si fora un vigilant  permanent sobre la mateixa  Font de la Salamandra, en un espai molt tranquil que us recomano anar.

Demà us presento la Font de la Salamandra !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Informació sobre el nou blog Rasola ;  Terra, Aigua i Racons

 La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Llibre : Flors dels Pirineus

Autors : HERNÁNDEZ CARDONA,ÀNGEL MANUEL, ALTIMIRA NOGUERO,JOAN

Editorial : FARELL

Any : 2016

Ref. :  9788492811724

Import : 17 euros

Dades :

El recull i estudi que aquí oferim de 170 plantes amb flors ens dóna una idea de la gran biodiversitat dels Pirineus i també ens permet copsar la bellesa i l’encant d’aquestes flors.

De cadascuna s’inclou una fotografia, es fa la descripció, s’indica dades generals.

 

Recopilació : Ramon Solé

Com era la Font de Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès ?

Va ser en el seu moment La Font de Sant Esteve del Coll, molt importat i abundosa. 

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

Important, donat que molta gent de les masies de les rodalies contaven amb ella i moltes dones anaven a rentar-hi la roba a la bassa.

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

Abundosa, donat que provenia d’una mina, i donava l’aigua a una Font i Safareig.  Aquest estava mig a dins d’una estructura d’obra en forma de semi – circumferència. En un costat hi havia el tub de la Font.

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

La Font de Sant Esteve del Coll, van fer-la desaparèixer amb les obres de remodelació general a l’any 1986, tant per consolidar l’església  de Sant Esteve, com per modernitzar el Cementeri que esta al seu costat i sobre tot, per fer un ampli aparcament.De fet, feia molts anys que d’aigua no en sortia, estava totalment seca i abandonada, tal com em vist en les fotografies d’arxiu Rasola.

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

la Font actual d’aigua de xarxa, al costat de l’escales o petit auditori allí existent.És pot arribar, per la carretera BV – 5103, a l’arribar al coll, cal agafar i seguir els indicadors per una bona pista.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

La mina del Socau del Figaró

Des del Figaró teniu de seguir la carretera asfaltada que us portarà a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb vehicle o a peu podreu anar-hi.A partir d’aquest punt, és millor continuar a peu l’ara pista ampla de terra, al poc trobareu una cruïlla de camins, el de l’esquerra va cap a l’ Escola de Natura; vosaltres agafeu la pista de la dreta i passareu per can Matamoros; arribats a la cruïlla de Can Dosrius , seguiu el camí de la dreta que aviat creua la riera de Vallcarquera  i tot seguit deixeu els senyals del PR C-33 que continuen per una bona pista muntanya  a munt cap a direcció a Sant Cristòfol de Monteugues i a La Garriga.Cal que agafeu el camí que va fet una certa pujada tot paral·lel a la riera. En uns quinze minuts i a la vostra dreta haureu arribat a la Mina de Socau, situada en un revol a la dreta i a peu de muntanya.No confondre en una cova aquesta mina, va tindre un període curt d’explotació, des dels anys 1880 fins al 1895, donat aquest període tant curs, la Mina de Socau, tampoc no és massa gran.Va ser una explotació de magnetita, òxids de ferro i granats.En l’actualitat, si mireu d’entrar aneu en molta cura, per possibles despreniments  interns i que hi ha un gran bassal d’aigua en el seu interior.Com a complement, i front mateix de la Mina, hi baixa un corriol uns metres a una explanada molt bonica i ombrívola on hi ha unes grans pedres que us podent fer de taula i seient.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Informació sobre el nou blog Rasola : Terra, Aigua i Racons, data d’Inici 1 de Juliol de 2017

Benvolgut / da visitant, amic / ga, esteu a punt de conèixer un nou blog de RASOLA.

És dirà :                       Terra, Aigua i Racons.

Molts coneixeu el meu primer blog, en el que ara esteu :

                    Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes …

Us podeu preguntar-vos,  perquè dos blogs ?

Aquest s’iniciarà el proper dissabte dia 1 de juliol de 2017, vui que tingui un contingut mes de profunditat de temes, mes monogràfics, amb noticies de proximitat sobre la natura, l’Aigua o els molts racons que hi han a Catalunya.Donar a conèixer la nostra Terra, com a llocs, espais naturals,  entre molts altres temes.

L’Aigua serà present, amb abundància d’articles.També, farem espai en descobrir Racons, que podríeu tenir a prop i que no heu anat pots ser mai.Podeu accedir :

http://www.estimadaterra.wordpress.com

Espero que sigui del vostra a grat per poder així continuar en aquest projecte.

Fins el dia 1 de Juliol de 2017, dia de l’inici d’aquest Nou Blog :

                                               Terra, Aigua i Racons.

 

Salutacions, Ramon Solé

La Torreta – Repartidor d’aigua del carrer de Mestres Villà del Masnou

Aquesta Torreta d’Aigua esta situada  en el carrer de Mestres Villà, numero 46,  amb cantonada amb el carrer Capitans Comelles del Masnou. Es per subministrar aigua d’us particular.Disposa d’una porta d’accés, i com podem veure te una escala de ferro en la part final superior, on hi ha una segona portella.En el mur del costat de la torreta hi ha dos dipòsits d’aigua, que es van posar fa anys, per garantir l’aigua a la propietat.Podem apreciar un cert abandó tant en la paret com en la mateixa Torreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Noguera Punxeguda del Figaró

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

Des del Figaro, sortireu per l’antiga carretera coneguda per la  “Carretera de Ribes “. Una vegada que passeu per la Font Vella i Nova de ca l’Andreu, us internareu per un camí a la vostra dreta que fa una certa pujada, està indicada per varis cartells aquest punt.Us cal millor anar a peu, gaudireu millor del paisatge, un bosc divers d’arbres i veureu diferents punts de la riera de Vallcàrquera, que us motivarà de fer fotografies. A  només 150 metres abans  de crear la riera, agafeu un caminoi a l’esquerra i ma l’altre costat de la riera hi ha ben visible la Font de la Noguera Punxeguda.Podeu creuar per una passera de fusta fins la mateixa Font. Fa uns anys, la passera se la va endur un aiguat, per ho fa poc és va restituir, per poder passar millor i sense mullar-se.Lamentablement, també fa anys que no hi raja aigua. A banda d’això, és un lloc tranquil i ombrívol, disposa en cada costat de la Font, uns allargats seients de pedra, per poder fer algun àpat d’anada o tornada d’alguna excursió per les rodalies.

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

L’aigua quan hi ha, cau a terra  i a dins d’un quadrat d’obra i desguassa a través d’una canal oberta de pedra a la riera.

Font amb aigua – Any 2012 – Arxiu Rasola

Per últim cal ressenyar, que a sobre del tub una llossa posa el nom de la Font la Noguera Punxeguda.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Arboç de Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès

A uns 100 metres abans d’arribar a l’església de Sant  Esteve del Coll i a peu del camí a ma dreta, hi ha un exemplar d’Arboç, considerat com a centenari, i és un dels més grans de Catalunya, que malauradament es troba en mal estat. Tenia uns 8,5 metres d’alçada, una soca de 2,40 metres de diàmetre i una capçada de 7,40 metres.L’Arboç de Sant Esteve del Coll és un dels pocs arboços monumentals que podem trobar a Catalunya. Va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com Arbre Monumental l’any 1988.L’arboç, en general, és una planta arbustiva i de les més abundants a la muntanya d’aquesta zona. Cal remarcar que els arboços que es plantaren al passeig de la Castellana a Madrid en el seu dia, procedien dels boscos de la muntanya del Coll.És propietat de l’església Parroquial de Sant Esteve del Coll, situat en el Terme Municipal de Llinars del Vallès.Us passo la fitxa tècnica de Parcs Naturals de gencat., de L’Arboç de Sant Esteve del Coll :

http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/valles_oriental/arboc_de_sant_esteve_del_coll/am4110601_arboc_stesteve_coll_f07_1990.pdf

És pot arribar, per la carretera BV – 5103, a l’arribar al coll, cal agafar i seguir els indicadors per una bona pista.

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Aiguamoll de cal Met Natrus del Prat de Llobregat

L’Aiguamoll de cal Met Natrus, està situat a prop del Cementeri i el mirador de l’entrada d’avions a l’Aeroport del Prat, podeu anar per la carretera B -203 que porta a les Platges,o també, caminant podeu anar hi per la carretera de la Bunyola .AENA., per afavorir i mantenir  l’habitat d’aus en les rodalies de l’Aeroport del Prat, propers a la població de El Prat de Llobregat,va crear ja fa us quants anys, un petit Aiguamoll anomenat Cal Met Natrus En aquest espai, s’han plantat diverses especies de plantes aquàtiques per afavorir el desenvolupament d’aquest habitat humit,com son, el lliri groc o el canyís, entre altres tal com veieu en la fotografia adjunta.L’aigua que inunda aquest paratge, procedeix del rec de la Canal de la Dreta.Les aus son de diverses especies, habitual en les zones humides del Delta del Llobregat.

Text i Fotografies : Ramon Solé