Avui destaquem : La Font del Molí de can Sanahuja de Viladecavalls

Per anar a La Font del Molí cal sortir de Viladecavalls pel camí Vell de Martorell, a uns 215 metres després de can Sanahuja esta situada la font.

Font que es troba a peu del camí que baixa de la masia de Can Sanahuja.

Està constituïda per un mur amb d’obra amb una obertura ceràmica tancada amb una porta metàl·lica.

Aquesta sembla correspondre’s amb una mina, que podria estar relacionada amb la Font dels Rosers, força propera DEL CAMPO (1995: 122).

Sota d’aquesta estructura en sobresurt un tub metàl·lic, del qual l’aigua brolla constantment i cau a una pica,

l’aigua que se’n desborda està canalitzada fins a una bassa de majors dimensions.

Aquesta havia estat utilitzada com a safareig,

ja que conserva les pedres verticals on es rentava la bugada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Les Alzines de la Font del Molí de can Sanahuja de Viladecavalls

Per anar a les Alzines de La Font del Molí, cal sortir de Viladecavalls direcció a can Sanahuja, des de aquest punt cal dirigir-se a la Font del Molí, al costat de la Bassa i a l’altre costat del camí estan les Alzines.

A peu del camí que ve de Can Sanahuja s’hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis),

dos dels quals són de notables dimensions.

Es tracta d’arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s’estenen cobrint bona part del camí.

Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges.

El seu fruit és el gla.

Si segui recta pel costat d’unes oliveres arribareu a la Font dels Rosers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. 

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i rec de Rellinars

El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga  i el rec està en el camí antic de les Fonts,

travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,

passant pels Horts de l’Andaló

i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts

i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.

S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.

Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.

El gruix del pont mesura 110 cm.

S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.

Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,

Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès

Adaptació el Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Plaça dels Templers de Puig-reig

En la Plaça dels Templers on hi ha la font, esta situada sota del Castell i al front del Cementeri de Puig-reig.

Es una font senzilla feta d’obra amb rocs, al seu centre hi ha una aixeta de polsador d’aigua de xarxa pública, aquesta cau a una petita pica.

Al seu contat  té un jardí i un banc de fusta.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Marquesa de l’Hospitalet de Llobregat

El parc de la Marquesa és un parc municipal d’ús públic situat al barri de Collblanc, del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva història​ :

• Inicialment formava part dels jardins de la finca d’Eugènia Casanovas i Amat, burgesa local i molt implicada en la vida associativa del municipi.
• La lluita veïnal va fer que l’Ajuntament adquirís la casa i els jardins i els convertís en parc.
• El parc va obrir les seves portes al públic l’any 1978 i en aquell moment tenia una extensió de 6.500 metres quadrats i esdevingué una fita per al barri, en tant que no disposava de gairebé cap zona verda en aquella època.
• La Torre Barrina que es troba al parc va ser cremada durant la Guerra Civil, el 27 de juliol de 1936, i va ser reconstruïda posteriorment d’una manera més senzilla i menys ostentosa que l’original.
• El 20 de gener de 2007, desprès d’una remodelació, el parc va tornar a obrir les seves portes.
• Aquesta última remodelació, que va tenir un cost de 1.765.000 euros, va permetre que el parc pràcticament dupliques la seva superfície passant dels 6.500m² als actuals 13.772m².

Limitat al nord per la Carretera de Collblanc, a l’oest pel Carrer Farnés, a l’est pel Carrer Llobregat i al sud pel Carrer Occident, avui dia te una superfície de 13.772 m².

Dins del parc s’hi troba la Torre Barrina, l’edifici d’estil senyorial que va pertànyer a Eugènia Casanovas i Amat. Envoltant la casa hi ha vestigis de l’antic jardí, on encara s’hi conserven les grans palmeres que hi havia prop de les masies (la majoria avui dia desaparegudes).

Està distribuït, com era típic al segle XIX, en glacis i caminets amb bancs, arbres d’ombra i dues fonts de fosa, de tipus columna amb aixetes de llautó i peu de pedra artificial. La reixa que l’envolta és de forja, està emmarcada per dues grans pilastres de pedra, i a la llinda hi ha la data 1867. S’hi ha afegit aparells de jocs per a infants.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Camí Vell a Vacarisses en Viladecavalls

El Camí Vell a Vacarisses el seu inici esta al Nord del terme municipal de Viladecavalls, per sota del camí a can Boxeres.

Era l’Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses.

Comença a l’alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l’autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús.

Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual. El camí està senyalat amb una fita.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Bassa gran de can Vidal de Santa Eulalia de Ronçana

La Bassa gran de can Vidal cal situar-se al carrer Rossinyol on fa una corba el carrer,

D’allí surt un caminoi a l’esquerra que baixa al torrent on es situada aquesta antiga bassa, del Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.

Es una bassa rectangular, en part adossada en la mateixa paret de la muntanya.

L’aigua entra per un dels costats, hi ha gent que diu que l’aigua de la Font de can Vidal i altres, del mateix torrent.

Recull de dades: Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de ca l’Artiguetes de Santa Eulalia de Ronçana

La Font és situada al costat  dret del camí que porta a Ca l’Artiguetes, en el barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

La gent de la masia, la varen construir en 1927 entre el camí i a prop del torrent.

El seu doll sempre escàs però constant omplia una bassa que hi havia a prop.

La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.

En un intent de recuperar la font, es va arranjar l’espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s’emmagatzema l’aigua, tot i que no hi ha brollador.

En un dels costats s’ha gravat la data “15-11-07”, data del seu arranjament.

L’any 2022 es va fer una reforma de nou, col-locant una bomba manual, per extreure l’aigua que hi ha en un dipòsit soterrat.

També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí a la font.

A pocs metres hi han dos alzines centenàries que es destacant de la resta dels arbres de les rodalies.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba,  i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roure Masponç de Santa Eulalia de Ronçana

KODAK Digital Still Camera

El Roure Masponç està situat en un costat del camí que porta a can Maspons de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

KODAK Digital Still Camera

El roure de Can Maspons forma un túnel de vegetació amb les seves branques sinuoses.

Es tracta d’un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d’una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables.

El tronc té un perímetre d’uns tres metres i té una brancada molt voluminosa,

que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres.

L’exemplar creix sobre el marge, pel que el tronc s’inclina cap al camí i part de les arrels estan descobertes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Lluc de Santa Eulalia de Ronçana

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

El paratge de La Font de can Lluc, esta format pel conjunt de la Mina, el Safareig i la Font,

està situat sota les masies de can Lluc del Tossal i el Bruguer a prop de can Martí,

i on comença el torrent de Sant Joan en el Barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

De fet la Mina esta formada per la unió de dos mines interiors,

l’aigua d’aquestes s’uneixen pocs metres abans de sortir a l’exterior,

des d’aquest punt l’aigua es reparteix entre el safareig i a la senzilla font.

Antigament les dones de can Lluc hi anaven a buscar aigua

i a rentar-hi la roba en el seu allargat Safareig,

la seva estructura es d’un mur allargat adossat a la paret

amb la llosa inclinada no massa gran i era com a màxim per rentar –hi dues persones.

L’aigua sobrant per mitjà de canonades i un aqüeducte s’omplia la bassa de can Martí.

La Font es molt senzilla, situada uns metres sota del safareig,

hi ha un tub en una petita paret.

En l’actualitat per la manca d’aigua tot està sec. Es una llàstima, perquè es un lloc tranquil que fa de bo estar-hi.

Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero