Llibre recomanat: «La font de la Mare de Déu», de Manlleu

Fitxa Tècnica

Autor : Arimany i Juventeny, Joan.

Museu del Ter: Ajuntament de Manlleu, 2022.

191 pagines

ISBN 978-84-09-

40610-4. 21 €.

Disponible també en línia a: https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/la-font-de-la-mare-de-deu-2022/

Dades generals :

De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.

Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.

Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.

El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.

En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.

A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.

El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.

Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).

En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.

Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.

Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.

Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Avui visitem : La Font de Olesa de Bonesvalls

La Font que ens referim esta situada en el carrer del Dr. Molins de Olesa de Bonesvalls.

L’estructura de la font esta adossada al mur d’una finca privada. Esta feta de totxanes, te una aixeta polsador  i una pica. La paret es de trencadís de color gris.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Font de Gaià de Terrassa

Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre  2,500.  Cal seguir  fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.

Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint  a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.

La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,

d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,

Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Els Plataners de La Coma de Sant Jaume de Moià

Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.

Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí

i són de destacades dimensions,

el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Canyadell, un passeig per les seves fonts de Castellbisbal

Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.

Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.

Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,

on trobareu tres fonts.

Font – 1

La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.

Font – 1

A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.

Font – 2

Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.

Font – 2

La Tercera font esta molt malmesa

Font – 3

El camí de passeig es molt agradable

i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els Bassals del Torrent de les Tapies de Calders

Situats dins del Torrent de les Tapies a poc d’arribar als Forns.

Cal saber que sols si hi ha aigua en el torrent, podrem observar la situació dels bassals i sobre tot el mes gran,

en èpoques llargues de manca de pluges com l’actual, pot ser que  es faci difícil situar-los.

Podria haver servit l’aigua pel rec dels camps i per les necessitats dels Forns allí existents.

(Aquests Forns us vaig descriure en el Bloc : Terra, aigua i racons).

KODAK Digital Still Camera

Com a punt de referencia, hi ha visible una caseta en una explanada,

els bassals estan mes a l’esquerra, torrent a vall.

En els petits bassals, sol podem veure actualment aigua allí estancada.

Es un espai poc visitat per desconèixer la seva existència.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem : La Font de Su de Riner

Su és un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.

Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.

KODAK Digital Still Camera

La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.

Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.

En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Pantà de Vilagonella d’Avinyó

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els estimaocells del Bruc

La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.

Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.

L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells  i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.

La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.

Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.

Per a més informació podeu consultar a :

http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells

i a :

https://www.ccma.cat/324/els-estimaocells-que-atreuen-i-no-espanten-els-ocells-a-vallbona-de-les-monges/noticia/2987821/

Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Bassi de la Cellera de Ter

La Font del Bassi esta situada a tocar de la carretera a Plantadis a mig camí de Puigdefrou, des de la Cellera de Ter, hi porta.

Entre 1974 i 1982, es va fer uns treballs de recuperació d’aquesta font, per part de voluntaris de Cellera.

Actualment, es una zona de estada, amb taules i bancs, i barbacoa ( Sols encendre foc en temps autoritzat).

Des del camí, hi baixa un camí fins la font,

Aquesta esta en una paret sota del camí, esta formada peer un broc i l’aigua cau a una pica semi circular.

Un canaló de teules porta l’aigua sobrant al torrent Fosc.

Es un lloc fresc que fa de bon estar en èpoques de calor o primavera.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador