Avui coneixerem : La Font nova de can Mas de Piera

Per anar a la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, per trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins, i la paret que delimita la finca, on trobareu la Fon Nova de can Mas.

Actualment  l’antiga finca es de l’empresa MITTELAND S.A., dedicada principalment a la vinya.

La Font, delimitada amb una estructura triangular, disposa de tres bocs un al costat del altre,

l’aigua cau, si en tingues, a una única pica gran i allargada. En cada costat uns seients.

Dins de la finca i a prop de la Font, hi ha un estany  i uns destacats plataners.

Us passo com era la font antiga de can Mas en la dècada dels 80 del segle passat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem una ullada a fora de Catalunya : La Font de Mercadés de Culla de Castelló de la Plana

La Font de Mercadés està en Cullan en la Comarca de L’Alt Maestrat de Castelló de la Plana.

Font modesta, localitzada a uns 950 m. d’altitud, en una zona on hi ha molts masos. De  fet, la font pren el nom d’un d’ells.

Us passo un video d’aquesta Font :

Video (50″):https://youtu.be/75Z1mD33y3k

Text i Fotografies / Video : Jordi Mig

Avui coneixerem : Les dos Fonts de La Costa de Montseny

La Costa del Montseny es un Poble (620 m alt.) del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), al vessant meridional del turó de l’Home (Montseny), damunt la Tordera.

Les dues Fonts, estan en la mateixa plaça, una a l’esquerra i l’altre en front tal com arribeu.

La font de l’esquerra esta dins d’una cavitat feta de pedres de diferents dimensions,

Disposa d’una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a ran del terra.

La segona, esta a tocar de la paret d’una casa,

Es la Font del Rector, que va ser inaugurada el 10 d’agost de 1984.

Es d’estructura ovalada amb l’aixeta polsador al seu centre, cau l’aigua a una reixa a nivell del terra.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Basses de can Llogari de Sant Llorenç Savall

Ahir us vaig presentar la font del Llogari de Sant Llorenç Savall,

molt a prop hi han les dues Basses de can Llogari, per arribar cal seguir el mateix recorregut que us vaig indicar.

Font de can Llogari

Una d’elles, es la que esta al costat mateix de la font i que rep la seva aigua.

La segona, la veureu  des del mateixa explanada on esta el cartell indicador, es rectangular i més gran.

Aquestes basses servien per regar el camps de l’antiga propietat de can llogari, ara plens de matolls i vegetació.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Llogari de Sant Llorenç Savall

Per anar a La Font de Can Llogari cal anar per la carretera B-124 de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders, al punt quilomètric 22,8 cal desviar-se a la dreta per la pista forestal que portaria a la casa del Galí. Cal aparcar el vehicle, donat que hi ha indicadors que per les pistes forestals no es permet circular vehicles no autoritzats.

Us cal seguir a peu per la pista de la dreta durant mig quilòmetre fins que arribeu a una cruïlla de camins amb un pal informatiu.

Des d’aquí ja veureu la teulada on està la font  situada a pocs a metres.

La font esta dins d’una teulada sustentada per una construcció de dues parets de pedra formant angle recte i una columna.

La font esta formada per dos brocs gruixuts molt arran del nivell del terra,

l’aigua cau a una pica i des d’aquí va a una bassa contigua.

A la paret del costat, dret, hi ha un allargat seient d’obra.

Quan vàrem anar a primers d’agost, no havia aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Alzina gran de Vallgorguina

L’alzina gran de Vallgorguina, és podria dir fins i tot “monumental”,

està situada al costat de la carretera C – 61 de Arenys de Mar a Vallgorguina a poca distancia d’Espai de Natura i Oci “El Cabirol”.

Espai de Natura i Oci “El Cabirol”.

Te un tronc gruixut, alt, esvelt…

les seves branques són grosses i llargues, sembla que arribin al cel,

la capçada també es molt generosa de fulles.

En general esta en bon estat, a accepció d’algun forat produït per alguna branca trencada fa anys en rere.

En la seva part baixa i per evitar que els cotxes poguessin danyar-lo s’ha posat una protecció d’uns troncs en tot el voltant.

Disposa espai per deixar el vehicle i poder admirar aquest exemplar d’Alzina.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Àrea d’estada de can Carbonell de Terrassa

En la Via verda de Terrassa , hi ha un tram que el camí és molt pla i obert que us portarà a prop de Can Carbonell, masia que encara conrea el camp.

Una de les Àrees d’estada que us trobareu al llarg de tot l’itinerari es la de Can Carbonell.

Com totes les àrees d’estada disposa de bancs de pedra i un mapa explicatiu de la zona i dels itineraris que podeu fer.

Passareu a tocar de la masia i continuareu el camí, on al poc temps deixareu els camps per entrar a la zona de bosc a tocar de l’antic Hospital del Tórax.

A partir d’aquí podeu fer diferents itineraris, com visitar el Llac petit i diverses fonts, ja fora de la Via verda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Protecció del petit alzinar de l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu

La Protecció al petit alzinar de darrera de l’Ermita de Sant Hilari, consisteix en mirar d’eliminar el Bayarriquer del roure que afecta també a l’alzina.

A la primavera i estiu es quan afecta més a les alzines.

L’Ajuntament de Cardedeu per mitjans d’una empresa especialitzada va començar aquesta campanya per protegir a l’alzinar d’aquests bonic espai natural,

que s’omple de gent especialment per l’aplec de Sant Hilari.

Esperem que el projecta sigui tot un èxit… i l’alzinar pugui sobreviure molts anys.

Us passo informació del Bayarriquer del roure, en aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Banyarriquer_del_roure

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem : La Font del senyor Mariano de Les Fonts de Terrassa

La Font del senyor Mariano està situada en el carrer de l’església número 12, on hi ha una petita plaça de Les Fonts de Terrassa.

Es una font molt senzilla, de forma triangular feta de pedres grans arrodonides, al seu centre hi ha l’aixeta de polsador on l’aigua de xarxa pública cau a una reixa a nivell del terra.

Va ser inaugurada el dia 6 d’octubre de 2018, en motiu de la Festa Major de les Fonts.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Visitem la Vall d’Horta de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

La Vall d’Horta està dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac del municipi de Sant Llorenç Savall.

Història :

  • Tot i no tenir-se clar des de quan va començar a haver-hi presència humana a la vall d’Horta, les troballes d’algunes eines lítiques treballades al massís de Sant Llorenç del Munt, i concretament una peça trobada a la vall d’Horta, permeten afirmar-hi la presència d’éssers humans almenys des de l’època del paleolític.

La vall d’Horta és una vall situada al vessant nord-est del massís de Sant Llorenç del Munt.

Es troba al municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.

Té una àrea aproximada d’unes 887 hectàrees i el límit perimetral fa uns 14,8 km.

Hi discorre el torrent de la Vall d’Horta, tributari del riu Ripoll, que és afluent del Besòs.

És dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, creat el 1972. Des del 2000 també forma part de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC) inventariat com espai d’interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.

La vall d’Horta és al sector occidental del terme municipal de Sant Llorenç Savall i es tracta d’una de les valls més grans i amples del municipi.

Discorre de sud-est a nord-oest, pràcticament en paral·lel a la carena del Pagès, la qual uneix els cims de la Mola i del Montcau.

Té una longitud d’uns 4,5 km i una amplada màxima d’uns 3,5 km. El tàlveg, o fons de vall, té una alçada que va des dels 450 m als 550 m aproximadament i les carenes que envolten la vall tenen alçades molt diverses des dels 500 m aproximadament als 1.056 m del cim del Montcau, un dels límits careners de la vall.

Roca Sareny (804,4 m) i el castell de Pera (740,6 m), a la dreta, des del contrafort sud-oest de Baiarols (uns 670 m).

El límit carener està format per diverses serres i carenes que van perdent altitud en direcció sud-est fins a arribar al punt de sortida de totes les aigües de la vall, a una alçada d’uns 430 m i situat a la confluència del torrent de la vall d’Horta amb el riu Ripoll. Des d’aquest lloc i en sentit nord hi ha la carena de Ricó, que tanca la vall pel cantó est fins a arribar al Puig Cornador (586,5 m) al cap d’1,5 km. Des d’aquí el límit carener gira cap al nord-oest fins a arribar al turó de Baiarols (696,1 m) després de gairebé 1 km.

La carena continua primer en sentit nord, passant pel coll de la Muntada (611,8 m), i després cap al nord-oest, passant pel coll del Castell (654 m), i 1,7 km més tard arriba al turó on hi ha el castell de Pera (740,6 m). El límit nord-oriental el tanca la serra del castell de Pera, la qual, després de passar per dos colls més, el coll d’Agramunt (673,5 m) i el coll de la Costa (682,5 m), arriba al turó de Roca Sareny (804,4 m) al cap d’1,7 km.

Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall.

Actualment encara queda algun mas dedicat a l’agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s’han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística.

És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l’indret de poblament més antic.

Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d’una manera autàrquica i autosuficient. L’excursionisme i l’interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.

Farem el mateix camí per tornar a la carretera.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé