Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de La Olivera de Villamalur de Castelló de la Plana.

La Font de La Olivera de Villamalur  està en la Comarca de l’Alt Millars en Castelló de la Plana.

És una modesta font, a vora carretera, en una zona d’una gran riquesa forestal.

Video (40 segons):

Text I Fotografies : Jordi Mig 

Avui visitem : La Font nova del Molí d’en Xuncla de Sarrià de Ter

La Font nova del Molí d’en Xuncla està situada als afores del poble a pocs metres a llevant del Molí d’en Xuncla i a la llera esquerra de la riera del mateix nom.

A l’estiu de l’any 2009, la antiga font els tres brocs van deixar de rajar.

Va atribuir-se el fet a les obres que s’estaven fent ben a prop pel pas del Tren d’Alta Velocitat (TAV). Adif, però, negava que els treballs tinguessin a veure amb la manca d’aigua de la font.

Amb el pas del temps i negociacions, en va sortir un compromís sota el qual l’empresa TAV es feia càrrec de les tasques de restitució de la font.

Les obres van estar finançades per l’empresa constructora del TAV i va estar possible gràcies a la cessió que va fer els propietaris de la finca de Can Camós.

La nova Font es tracta d’una estructura formada per una planxa de ferro còncava, amb el seu nom tallat a làser a l’esquerra i un polsador a l’extrem superior dret que fa bombejar l’aigua d’un nou pou i raja per tres brocs d’acer inoxidable situats a la part baixa.

L’aigua cau directament a un enreixat de ferro per on desguassa a la riera.

Recull de dades : encos.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Les Passeres de Castelloli

Les Passeres estan situades al costat del carrer de la Font per poder travessar caminant el torrent en Castelloli.

Les passeres van ser fetes de pilons de pedra, un al costat de l’altre

i la gent poden creuar sense mullar-se els peus i les cames.

Estan convenientment col·locats per a poder passar el torrent sense massa dificultat.

Així si, cal anar amb compte en no relliscar, donat que pot estar mullats els pilons i caures a l’aigua.

També al seu costat, disposa de com un petit pont, que ja es més modern, a una certa distancia de Les Passeres.

Es va fer perquè si baixava una forta torrentada, no es podia utilitzar les Passeres, així es podia anar d’un canto a l’altre de la llera del torrent.

Les Passeres son molt antigues, però ven conservades.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la plaça de la Font / Plaça de cal Ferret / Plaça de Sant Salvador d’Avinyonet del Penedès

La Font de la plaça de la Font, està emplaçada en la Plaça de Sant Salvador de Les Gunyoles del municipi d’Avinyonet del Penedès.

Historia :

  • L’any 1944 es va retirar la bassa que hi havia en aquest indret, antiga plaça de l’Om, i que era coneguda com la bassa de Cal Ferret, degut a una plaga de febres tifoides que va provocar la mort de 5 persones en un poble de 300 habitants.
  • Aquí anava la gent per agafar aigua pels animals i l’hort. Les dones també utilitzaven l’aigua per rentar roba.
  • Es va estendre l’opinió de que aquestes basses col·laboraven en la propagació de les febres tifoides, i la gent va procedir de seguida a ensorrar-les.
  • Al seu lloc, es va construir aquesta font que va ser posada per la Comissió d’Aigües del poble en agraïment al Mn. D. Ramon Casajoana, ja mort i a la família de Torrescassana. El mossèn va tenir cura de formar la comissió d’aigües i fonts de Les Gunyoles, la qual es feu càrrec d’enderrocar la bassa i construir la nova font (LLOPART, 1979).
  • A més d’aquesta bassa en moltes cases de Les Gunyoles havia hagut antigament basses més petites. Les dones també anaven a rentar roba a la Font del Cuscó.

Es tracta d’un indret de valor simbòlic, a tocar el camí de la font del Cuscó, i el nucli antic de Les Gunyoles. Es una gran plaça encimentada, presidida per una font que es troba connectada als dipòsits d’aigües del poble que es troben a la vessant de la Serra de Les Gunyoles i a la vall contigua.

La font es una mena de petita ara, feta de maçoneria, de planta quadrada, quatre frontals i dos piques d’aigua amb una aixeta cadascuna.

En dos dels frontals hi ha rajoles de ceràmica vidrada que fan al·lusió al sant del dia de la inauguració, Sant Anton, i en un altre d’aquest quatre frontals hi ha una làpida de marbre blanc amb la següent llegenda repintada en color verd:

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

“TESTIMONIO/ DE GRATITUD/AL PARROCO/DR. RAMON CASAJOANA/Q P D/Y FAMILIA DE/ TORRES CASANA/LA COMISIÓN DE AGUAS/A 17 DE ENERO DE 1945/FIESTA DE ST ANTONIO ABAD”.

El conjunt està rematat per sengles timpans de decoració radial de regust neoclàssic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: J.M. Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Bisbe de Girona

La Font del Bisbe està situada al costat del riu Galligants i del pont medieval de Girona.

Història :

  • L’existència d’una font en aquest indret es perd en la memòria dels homes de la vall.
  • Pel seu nom es pot aventurar la intervenció d’un prelat en la seva construcció o reforma.
  • Per la inscripció de la fons sabem que fou restaurada el 1727 i feta de nou el 1807.

A prop del riu Galligants brolla aquesta font, una de les més populars de Sant Daniel. Per accedir-hi dels del poble s’ha de creuar l’antic pont medieval, construït amb la forma d’un petit arc semicircular i amb un tosc paviment de còdols i argamassa.

Després de baixar uns graons que ens situen al nivell del riu, es troba un espai rectangular on hi ha la font. El brollador d’aigua està ornamentat amb una carassa que representa el cap d’un felí, difícilment identificable degut a la brevetat dels trets. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s’encasta la carassa.

La Font del Bisbe és una font de Girona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Plataners de la Plaça de la Vila de Campins

En la plaça de la Vila de Campins, destacant dos Plataners.

Un d’ells, esta en bones condicions, amb un tronc gruixut i branques llargues cap a munt i fulles grosses.

El segon, esta emmalaltit des de fa un temps, també amb un tronc gruixut, però amb poques fulles que surten de les branques i son petites;

Amb alguna branca tallada i altres seques, tot un presagi que no durarà masses anys, tota una llàstima.

A l’ombra hi ha bancs per seure i passar-hi l’estona.

Era freqüent que en la plaça de la vila molts municipis, en segles passats plantessin plataners, que encara avui en dia podem contemplar-los.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Beat Pere Almató  o Font de Sant Pere Almató OP. de Sant Feliu Sassera

La Font del Beat Pere Almató està situada en la façana nord de la casa Almató, en el carrer de Sant Pere Almató, 15 de Sant Feliu Sassera.

La font de Sant Pere Almató està situada a la façana nord de la casa Almató, també coneguda com cal Metge, a l’extrem est del Pas Nou, prop de la cantonada amb el carrer Sant Pere Almató.

La font està ubicada dins d’una petita volta d’arc escarser, adovellat i amb un escut a la clau, que s’introdueix uns centímetres dins la façana. En l’espai que queda dins la volta hi ha la pica, l’aixeta, dues pedres a mode de festejadors i tres plaques de pedra, sobresortint del mur posterior decorat amb ceràmica que combina el blau, l’ocre i el blanc en les sanefes.

La pica, de forma semicircular, està construïda amb pedra treballada i presenta diverses motllures a més d’un escut al centre. Sobre la pica hi ha un relleu del cap d’un lleó, de petites dimensions i esculpit en pedra de tons clars, de la boca del qual en sobresurt l’aixeta.

A sobre i als costats de l’aixeta hi ha col·locades tres plaques de pedra commemoratives. La central recorda la data en la que es va construir la font, 17-3-68; la de l’esquerra conté la inscripció “Sant Feliu Sasserra alçada 617 mt. Partit judicial de Manresa. Bisbat de Vich” i en la de la dreta es pot llegir: Font del nostre beat Pere Almató O.P.

La font de Sant Pere Almató va ser construïda l’any 1968, tal com es recorda en una placa de pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : Dues Fonts d’Aratores d’Osca d’Aragó

Aratorés és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de Castiello de Jaca, a la Jacetània, província d’Osca d’Aragó.

Es troba a 1021 m d’altitud i a 3 km de Castiello de Jaca. Assentada en un petit pla al peu de la Serra dels Àngels pel qual s’accedeix a la Vall de Borau i des del qual es domina la vall del riu Aragó. És un petit i bigarrat nucli, en el qual es poden apreciar totes aquelles característiques, fins als més petits detalls, de l’arquitectura tradicional de la zona, sobresortint per robustos passadissos, airoses xemeneies troncocòniques, alguna balconada i altres components de les cases.

Destacaria dues Fonts, una a sota d’una zona recreativa amb taules i bans per fer un àpat; en la mateixa paret a un nivell mes inferior a la zona recreativa esta la Font i al seu costat uns abeuradors.

La segona Font, es metàl·lica adossada a la paret.

Recull de dades: Viquipedia i propi

Text : Ramon Solé

Fotografies:  Rosa Costa

Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

El Molí de la Conqueta de Sant Feliu, està al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle de Sant Feliu de Pallerols.

Us passo la seva historia:

  • El molí de la Conqueta és segurament contemporani a la fundació de la sagrera alt medieval.
  • Documentada per primera vegada al segle XIII, aquesta construcció apareix ja a l’any 1285 com a propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà.
  • Inicialment era un petit molí fariner que funcionava gràcies a la força hidràulica: l’aigua provenia d’una petita resclosa (“La Conqueta”) que, canalitzada, abastia uns safaretjos i entrava a la bassa situada a l’interior del molí, sota la sala de moles.
  • L’any 1533, en temps de paraires, s’hi va instal·lar una mola drapera, tot i que posteriorment el molí va tornar al seu ús original.
  • Al 1649 es tornen a tenir notícies del molí, moment en què la vila de Sant Feliu creix considerablement.
  • Als anys 60 és finalment clausurat.

Situat a l’interior d’un obrador, aquest molí fariner ha estat sempre ubicat al mateix lloc.

Està format per tres molins, l’un al costat de l’altre.

Antigament, a l’eix motriu hi havia unes corretges connectades que feien funcionar un garbellador situat al pis superior; després, la farina baixava a una farinera que es troba a la sala de moles.

Sota aquesta sala es troba la bassa, a l’interior de l’edifici i amb forma cúbica.

A l’anar baixant de nivells es van observant els collferros, els engegadors i els alçadors amb proteccions de fusta.

El carcabà, amb una única sortida, està cobert totalment de tosca i s’hi troben tres rodets metàl·lics.

El veïnat de la Fàbrega s’hi concentra la majoria de molins de la vall: el molí vell de Riubrugent, Can Matas, Can Saderra, Can Norat (restaurat recentment), Can Campaneta, el Noc, Can Manyà i el molí Espatllat. També tenim notícies del molí de Pallerols o de la Teularia (1174).

És per això que l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, conscient del paper que han jugat els molins en la història de la població i en la de Catalunya en general, es va proposar adquirir un d’aquests molins documentat ja al s.XIV, el Moli de la Conqueta.

El Molí de la Conqueta és una obra de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia i Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols.

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de Sant Joan de Campins

La Font de Sant Joan està dins de Campins, adossada a la tanca del restaurant Mª Rosa, i situada en la confluència que formen el Camí Vell de Sant Celoni, el passeig de les Tres Germanes i el carrer de Sant Guillem, a pocs metres de l’església parroquial de Sant Joan.

Font urbana, amb aigua provinent de la xarxa municipal, amb una aixeta de polsador dóna pas a l’aigua que cau en una pica semicircular de maons vistos disposat arran de terra.

Al centre del frontal hi ha un mosaic de rajoles representant Sant Joan de petit amb un xai; es va construir l’any 1925, tal com es pot veure gravat al frontal.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero