La Font de la Marquesa de Can Gras, també és coneguda com la Font de la Senyora de Barcelona.
Per arribar-hi podem arribar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera BV-1415 que porta d’Horta a Cerdanyola, cal baixar per un corriol amb pendent forta es d’aquí, i a uns 300 metres més avall sereu a la font.
Situada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb velles taules i bancs de fusta.
L’estructura de la Font està formada per dues parets amb un banc ampli per asseure-s’hi acabat amb rajoles blanques, al damunt hi trobem l’any de l’última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d’aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d’aigües per mitjà d’un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d’obra que descansa directament al terra.
Uns metres a l’esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina.
A un nivell més baix, hi ha una antiga bassa que recull l’aigua de la Font, és com un abeurador pels animals.
Antigament en l’entrada d’una ciutat o d’un poble per una carretera, es plantaven plataners a cada costat.
Encara avui podem trobar carreteres antigàs i que no han sofert ampliacions o que han realitzat una variant de la carretera, axó ha fet que podem contemplar les rengleres de plataners de dimensions destacades.
Un d’aquests casos són els Plataners de la carretera nacional IIz al pas per la urbanització de Montserrat Parc de El Bruc.
Formen una filera d’algo més d’una dotzena de plataners en cada costat, a l’haver-se plantat a la vegada tots els arbres tenen la mateixa mida i gruix.
En uns metres aquest tros de la carretera a l’estiu dona una bona ombra i frescor…
En l’agregat de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, hi han varies fonts dedicades a la Verge de Montserrat, una d’elles esta situada en un racó de la plaça on està l’església.
L’estructura de la font està adossada en una paret d’una casa particular, és d’aigua de xarxa que cau a una pica rectangular. A sobre hi ha la imatge de la verge de Montserrat amb el nen Jesús.
El Pou de glaç del Torrent Gran està situat al costat d’un hort vora el Torrent Gran, seguint el PR-169.
Cal sortir per un camí des del Polígon de Sant Ermengol en el carrer del camí dels sagraments, direcció al torrent, cal seguir-lo uns metres pel seu costat fins un estret camí que puja fins l’hort, on està el Pou de glaç.
Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificultava la insolació i permetia mantenir una temperatura molt més baixa.
Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.
Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç.
La part superior, que es veu des de l’exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja.
Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans, una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel.
El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d’uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra.
Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior.
El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Historia :
A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.
Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.
L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.
Historia :
Antigament, l’aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
L’any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l’objectiu d’explotar el subministrament d’aigües: la Sociedad Minera Olesana.
Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d’alguns torrents cap a la vila.
Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l’aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d’aquesta manera s’aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l’abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.
La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d’altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l’autogestió de l’abastament d’aigua potable.
El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.
La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.
El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Torrent Gran està bàsicament situat entre el carrer del Camí dels Sagraments i el carrer Barcelona d’Abrera, aquest es la part mes natural amb mes abundant en vegetació; al pas per el costat del nucli, és amb menys vegetació.
Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat.
…/… Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d’aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l’autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d’escombraries; al llarg d’aquest camí s’han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d’aigua potable.
El Camí del Torrent Gran d’Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d’aquest camí està marcada amb una pedra vertical.
Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats.
També hi passa el Camí Històric d’Abrera (PR-C 169)…/…
…/… La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides)…/…
Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l’anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).
Ruta fluvial per conèixer el Torrent Gran d’Abrera, fruït del projecte d’apoció fluvial que Associació Hàbitats – Projecte Rius desenvolupa en aquesta població gràcies a la participació dels voluntàries i voluntàries locals, l’associació ANDA i l’Ajuntament d’Abrera.
El Torrent Gran, permet realitzar un bon recorregut d’anada i tornada a Abrera
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. / Altres
Autor de la fitxa : ArqueoCat SL – Natàlia Salazar
Per anar a la Font Fresca cal sortir des de Molins de Rei i agafar la carretera BV-1468 en direcció a Vallvidrera per la carretera BV-1468 i al cap de dos quilòmetres arribareu al veïnat de Sant Bartomeu de la Quadra,
deixeu la carretera pel primer carrer pel costat de l’església de Sant Bartomeu, carrer de la Pepeta de Cal Bardissa, al poc agafeu el carrer de la Font Fresca, on a poca distancia veureu a ma dreta un camí de terra que baixa cap el torrent,
deixeu el vostre vehicle aparcat en un aparcament a vora del carrer.
Cal seguir el camí de baixada, un cartell indica que a prop esta la font Fresca.
Cal pujar per unes escales i arribareu a una petita esplanada allargada, en un extrem veureu un petit receptacle casi quadrat d’obra;
l’aigua raja per un tub de ferro que surt de la paret del fons
i omple una pica molt arran del terra, desguassant al torrent.
L’estructura està adossada una paret de pedra que fa de respatller a un llarg banc de pedra.
Malauradament, en l’actualitat per la falta de pluges freqüents, no hi raja aigua des de fa temps;
també l’arbre gruixut de front de la font, fa poc que va caure.
Cal mencionar que durant el gener de 2013, l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, conjuntament amb l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) van rehabilitar en part.
El Xup de Tornamira esta a 1000 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 a l’entrada de La Torre d’Oristà.
El xup de Tornamira està situat uns metres a l’oest de l’antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar d’una bassa reformada modernament.
Historia :
El xup de Tornamira s’havia utilitzat modernament com a dipòsit d’aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua.
Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro).
Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda.
Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975)
Es tracta d’una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2’9 per 2’9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l’entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l’interior, on s’emmagatzema l’aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l’interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur.
Recull de les dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 