Sortida a peu per a descobrir fonts de l’entorn d’Aiguafreda de Dalt organitzada per Vadefonts i oberta a tothom.
Punt de trobada a la Font del Pontasco el dissabte 2 d’abril a les 8.00 h del matí.
Recull de dades: Ajuntament d’Aiguafreda i Vadefonts
Recull de la informació : Amadeu Pons i Serra
Fotografies : Ramon Solé
La Font de Sant Josep està situada en la serra del Desert de les Palmes, comarca castellonenca de La Plana Alta.
Localitzada a 350 m. d’altitud, i a tan sols 4’7 km. en línia recta, de les platges de Benicàssim.
Fa uns 10 anys va deixar de brollar, i no havia tornat a donar aigua, ni tan sols en èpoques de pluges abundants. Aquest matí m’he dut l’agradable sorpresa de que, després de 10 dies de pluges continuades i abundants, la font torna a brollar, amb un cabal d’uns 50 L/min.
Video: https://youtu.be/QmlnZtmO99Q
Text i Fotografia : Jordi Mig
Sant Joan de Montdarn és una església romànica del terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l’any 922. Sembla que fins a l’any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica, i de llavors ençà és només parròquia.
De l’església original en queda ben poc: l’absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI, el retaule és barroc, i encara es van fer altres modificacions al segle XVIII.
S’anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba en front.
Durant els segles XIX i XX. Va ser un Hostal.
La Masia Cor del Roure en la façana que dona a la carretera podem veure un cilindre d’obra amb una teulada en la seva part superior.
Creiem que podria correspondre a un antic Pou; si algú ens ho pot confirmar i donar més dades, podríem completar aquest article.
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Cova de les Pells està a la dreta de la carretera de la Colònia Sedó al Puig, després de deixar la carretera d’Olesa a Esparreguera;
concretament, la cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d’haver deixat la carretera d’Olesa a Esparreguera (C-1414), a l’alçada del Fabricó i per sota de Can Duran.
A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d’una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells.
Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d’extracció del material constructiu que es practicaven per a l’elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana.
La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D’aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d’aquestes construccions que encara poblen la zona.
La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegetació i a peu de la cinglera.
Encara poden apreciar-se les empremtes dels treballs d’extracció de la pedra al mateix interior de la cova.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Barona esta situada front de l’entrada principal de la Colònia Sedo, concretament darrera d’unes naus, està rodejada de Plàtans,
Trobareu un cartell que posa: camí a Esparraguera, cal seguir –lo i al poc ja veureu un conjunt de plataners, allí esta al seu centre la font. ( Ahir us vaig presentar aquest grup de plàtans).
L’estructura actual de la font, es com una roca que en un costat hi ha un tub no massa gran, on l’aigua cau a una pica rectangular, disposa d’un banc allargat de pedra.
Aquest lloc es recordat per la gent gran, per anar a fer fontades de jove, ara fa més de 50 o 40 anys en rere. La seva estructura era totalment diferent en aquelles èpoques.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest grup de Plàtans estan situats front de l’entrada principal de la Colònia Sedo i darrera d’unes naus; i rodejant la Font de la Barona d’Esparraguera.
L’edat estimada en un general és de 100 anys.
Conjunt de 7 plàtans d’uns 18 metres d’alçària, amb una volta de canó d’entre 1,25 a 3,40, i una capçada de 12 m de diàmetre.
Destaca un que te un troc molt gruixut i baix però amb un gran ramatge.
De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d’ombra.
Dades generals :
Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic.
Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l’espècie ” Platanus x hispanica”. D’origen hibrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentalis” ( d’origen Nord Americà).
El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais.
Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultoral – Ciba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
Fotografies : Ramon Solé
Sóc de terra de secà,
on aflora l’aigua,
entre pous i aiguamolls,
Las Tablas de Daimiel.
Un lloc que conegueren
abans per la tele,
fins que tornaren,
molts anys després.
Lloc de pescaires
I gent molt pobre.
Un lloc per les aus
i l’arbre del Tamarindo.
Lloc per passejar-se,
i parar atenció,
tot ben explicadet:
molins, racons i paludisme.
Però la dona d’aigua és d’allí
I sap, gràcies als cosins,
d’una llacuna amagada
on els turistes no hi van.
Allà tot és pur i salvatge.
Un dia va anar sola
i va trobar un racó
allí s’endurà el seu amor.
Maria Àngels García-Carpintero, 22/03/2022
Dia internacional de l’aigua, dedicat a les aigües subterrànies.
El Safareig del rec de la Vila està en el carrer de Baix, 38 i tocant la paret de la Fabrica.
Safareig construït al tram del rec de la Vila que hi ha al carrer de Baix del nucli de Sant Pere de Riudebitlles.
En el mur d’obra del rec s’hi conserven les lloses inclinades que temps enrere eren utilitzades per fer la bugada.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Ciba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem, S.L.
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En un dels costats de L’Església de Sant Cugat del Racó de Navès, trobareu una petita Font,
es d’obra, feta d’una roca plana, on l’aigua surt d’una aixeta de polsador que dona a una pica rectangular, però el seu interior es ovalada. Hi ha un cartell amb el seu nom.
Al seu costat hi han uns seients allargats en forma d “L”, utilitzats per la Festa de Sant Cugat.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Les aigües subterrànies són invisibles, però el seu impacte és visible a tot arreu. Fora de la vista, sota els nostres peus, les aigües subterrànies són un tresor amagat que enriqueix la nostra vida. Gairebé tota l’aigua dolça líquida del món és aigua subterrània. A mesura que el canvi climàtic empitjora, les aigües subterrànies seran cada cop més crítiques. Hem de treballar junts per gestionar de manera sostenible aquest valuós recurs. L’aigua subterrània pot estar fora de la vista, però no ha d’estar fora de la ment.
El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.
La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:
#diamundialaigua #worldwaterday #acaworldwaterday2022 .
Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay .
http://www.gaceta.udg.mx/el-agua-y-su-impacto-en-los-derechos-humanos/
https://www.femturisme.cat/ca/agenda/22-de-marc-dia-mundial-de-aigua
Recull del Text : Diputació de Barcelona
Fotografies : Rasola, Dora i Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 