Sínia de Castellnou de Castellnou de Bages

La Sínia de Castellnou esta situada a prop del camí vell que va de Santpedor a Castellnou al nucli antic. A 95m de l’Ajuntament, tocant al riu d’Or.

Us passo la seva historia:

  • La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l’hora d’extreure aigua.
  • S’introdueix a la península ibèrica en època andalusina.
  • Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.

Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d’Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5042_02.jpg

Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d’uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l’arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l’eix de ferro on es lligava l’animal.

La sínia és una: “màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Tiraïres de Rubí

Per visitar La Font de Can Tiraïres us cal que us situeu al carrer Palència, just quan aquest s’ajunta amb el carrer d’Àlaba en Rubí, allí a mà dreta surten tres camins, cal anar pel del mig que entre al bosc, està indicat per un cartell,

i seguir sempre pel camí principal on arribareu a una cadena que barra el pas de possibles vehicles,

al poc estareu a la Font, a mà esquerra i emplaçada a tocar a l’autopista C-16.

La font és feta amb blocs de pedra que consoliden el terreny, amb una obertura al mig protegida per un enreixat de ferro per on surt l’aigua.

L’aigua surt per un broc de pedra, cau a una canaló que porta a un desguàs.

En la paret de damunt la font hi ha un rètol metàl·lic amb el seu nom i un altre que dona a conèixer de que l’aigua no és apta per al consum humà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert de Castellbisbal

El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert, esta situat en l’Avd. Gayarre amb carrer Pep Ventura de Castellbisbal.

Es totalment visible al passar per aquests carrers, per la seva corpulència,

sens dubte, destaca perquè no sols per la seva corpulència, també  per un gruixudíssim tronc, alt i amb unes allargades branques pels costat, que encara el fan més destacat a altres pins existents en aquesta urbanització.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent – Els horts al costat de petites canals o sèquies

Aquestes petites canals o sèquies estan construïdes amb diversos materials, com pedra del país, pedres de riu, unides amb morter de calç, ciment o formigó.

En algun tram, el canal té com a paret la penya natural.

Al seu costat, se han multiplicat al passar la canal a prop d’un poble els horts, molts d’ells situats arran mateix de les canals per aprofitar l’aigua.

Moltes de les aigües son de rius, i per tant no estan tractades ni donen una higiene optima per regar.

Molt dels cassos són horts no legalitzat en terrenys que fa temps els corren.

No disposen de massa terreny i estant parcel·lats i separats amb materials de rebuig.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01-1.jpg

També, es conrea poca varietat de verdures en general.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-anal-fabrica_01.jpg

Alguns municipis controlen la proliferació d’aquest tipus d’horts i la seva limitació o eliminació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Pedrera de can Campanyà de Castellbisbal

La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.

Us passo la seva historia :

  • Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
  • L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.

Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.

La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.

La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.

L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.

El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.

Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Pit – roig de Sant Vicenç de Castellet

La Font del Pit – roig està situada al costat de l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet.

La font esta canalitzada fins a una petita roca plana on una aixeta de polsador, dona l’aigua a una pica de pedra rectangular.

Al costat dret hi ha un cartell amb el seu nom i el dibuix del ocell del Pit – roig.

A un extrem proper, disposa d’alguna taula i barbacoa.

que sols es pot utilitzar quan les autoritats ho permetin.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de Miravet en Cabanes (La Plana Alta) en Castelló de la Plana

La Font de Miravet és de fàcil accés, situada a la vora de la carretera que va d’Orpesa a Cabanes. Es troba en la serra del Desert de les Palmes.

A poca distància de la font, es troba sobre un turó, el castell de Miravet, del segle XI, encara que el lloc ja estava habitat des del Neolític.

Video: https://youtu.be/QkqHzorrXVw

Text i Fotografía : Jordi Mig

El Pou de Sant Hilari d’Abrera

El Pou de Sant Hilari està a prop de la masia i ermita de Sant Hilari,

situada en els antics conreus de la finca, s’arriba per el carrer de Premià d’Abrera.

Es tracta d’un pou cobert, fet bàsicament de totxos i amb una finestra per extreure l’aigua i tancada per una reixa i candau.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem – La Font de l’Espardenyera de Terrassa

Per anar a visitar La Font de l’Espardenyera, us cal que aneu a la urbanització del mateix nom en el terme municipal de Terrassa a tocar al de Matadepera;

caldrà que agafeu el carrer de la font que es sense sortida, a la dreta veureu un cartell que us indica que agafeu unes escales i per entremig de les tanques de dues finques particulars i a pocs metres més avall ja estareu a la Font de l’Espardenyera.

La font ben arranjada, amb un filat a mà esquerra i a la banda dreta del mur és on s’hi ubica la mina, visible a través de l’obertura tancada per una reixa de ferro

Disposa d’un broc d’acer inoxidable, l’aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra.

Disposa de dos bans d’obra.

Com totes les fonts del municipi, es considerada no apte pel consum humà.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de tres troncs de Sant Hilari d’Abrera

El Pi pinyer de tres troncs de Sant Hilari està en un angle dels antics camps de la masia i ermita de Sant Hilari, a prop del carrer de Premià, en una franja boscosa en Abrera.

Aquet Pi esta format per tres gruixuts trons, casi de la mateixa altura i corpulència.

Per tant, es destacant de la resta d’arbres de les rodalies.

Seria un d’aquest arbres que tindrien de ser protegits pel seu important interès natural.

Text i Fotografies : Ramon Solé