En cada llera on es forma la Resclosa de Navarcles, coneguda com “El Llac”, trobem unes llargues fileres de Plataners.
Son tots uns plataners de dimensions considerables,
amb brancatge allargat i fulles grans.
Donen una gran ombra sobre tot a l’estiu, amb una gran frescor,
i s’han posat taules i bancs en diferents espais a la llarg de la resclosa.
Si no ho coneixeu us invito a anar-hi.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Castellar del Vallès us teniu de desplaçar fins a Sant Feliu del Racó, una barriada que es va fer al costat de l’església a base de xalets.
La Font principal, esta situada en la Plaça de Doctor Puig, propera a l’Església.
Es una font senzilla d’obra adossada a la paret de la muntanya.
Tal con diu un cartell sobre la Font:
“ Portada d’Aigua de La Font de la Riera” – 1 de juny de 1957 .
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa a ran del terra que per allí desguassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.
En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.
Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.
Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.
Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.
Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.
Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).
Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
Les imatges són de Navarcles
En general antigament en una Font per fer la estada mes còmoda o poder fer una fontada, se instal·laven taules i seients de pedra quadrats, rectangular o rodons amb seients adequats a la forma, o be, en algun cas l’estructura era tota de fusta.
Avui voldria que ens fitxéssim en la taula que hi ha en l’explanada situada en la Font de l’Avi,
en la casa del director de la Colònia de Jorba a Viladecavalls Calders.
Es una taula i seients d’estructura rodona amb la particularitat que els seients hi ha per fora i per dins d’aquesta taula.
Amb dos passadissos per poder entrar i ocupar els seients de la part de dins.
Un planer en la part més interior presideix el espai.
Considero que es una taula ven dissenyada per enquibir un nombre destacat del comensals en un àpat i/o celebració.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Font està situada en l’Avinguda del Doctor Pere Tarrés, a l’inici del carrer de l’Església de Monistrol de Calders.
La font està situada en una espai a manera de placeta, en el que trobem la font i una placa commemorativa i alguna escultura. La font és una obra de pedra tallada i polida, en que trobem una estructura d’arc apuntat fets de dovelles, al centre del qual hi ha un frontal pla de carreus de pedra en el que hi ha col·locada una pica de pedra a banda i banda, que recull l’aigua sobrant de les respectives aixetes. El carreu que acull l’aixeta compta amb la inscripció “Monistrol 1988” a cada costat del frontal.
Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona / Autora: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
Ficha técnica
Nº de páginas: 376
Editorial: ANAYA TOURING
Idioma: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788491583691
Año de edición: 2021
Plaza de edición: ES
Fecha de lanzamiento: 25/03/2021
Precio: 20,80 € ( Aprox.)
Sinopsis
La guía oficial de las Vías Verdes ofrece 35 itinerarios apasionantes por los antiguos trazados ferroviarios del norte de España.
Perfectos para los aficionados al senderismo y a la bici que quieran adentrarse en una naturaleza insólita y descubrir este patrimonio ferroviario.
Recorridos seguros, fáciles y accesibles para todos, sin distinción de edad o condición física, aptos para personas con discapacidad y sin tráfico motorizado.
Cada itinerario incluye descripciones de la ruta y su entorno, la historia del ferrocarril, sugerencias para alojarse y alquilar bicis, mapas de situación, perfiles altimétricos, fotografías y códigos QR para ampliar la información.
Recull del llibre Ramon Solé
Us cal situar-vos al carrer de la Font de la Cura, poc abans d’arribar al Llac de Navarcles.
La Font està dins del Parc de la Font de la Cura,
disposa d’un petit aparcament , una zona de jocs infantils i al nivell més alt hi trobareu la Font de la Cura,
al costat d’un petit saltant d’aigua, això sí, quan hi baixa aigua…
i amb una zona de pic nic amb taules i bancs de fusta.
La font queda en una paret plena de vegetació i humitat ,
on hi surt per un estret tub un dit d’aigua que cau a una pica,
al seu costat en èpoques de pluja la paret regalima aigua que va a parar a la prolongació de la pica.
Gracies que fa raconada aquest lloc, es manté sempre molt humit i amb la frescor del diversos arbres que formant el Parc.
Des d’aquest punt podreu fer una bona excursió per les rodalies de la Llac o Resclosa de Navarcles que està a tocar.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La fàbrica de Sant Benet és una antiga fàbrica tèxtil i colònia bàsica al peu del riu Llobregat, al sud-est del municipi de Sant Fruitós de Bages, a tocar amb el terme de Navarcles, el nucli del qual té més a prop.
Hi ha la casa de l’amo, en el seu voltant trobareu uns grans i centenaris plataners.
Avui en dia formant part del conjunt d’arbres del Parc.
Grans i sans, que a l’estiu fan una ombra gràcies a les seves amples fulles.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Salt i Gorg dels Banyuts s’hi arriba des de la carretera que surt de Gombrèn direcció al Santuari de Montgrony.
En la carretera trobareu un cartell que us indica el camí a baixar per unes escales fins la riera de Garfull on es troba el salt d’aigua i el gorg dels Banyuts.
Forma part de la llegenda del comte Arnau, que diu així :
“Arnau tenia dos servents en forma de boc vigilant la bassa. Aquests bocs, enviats pel Diable, vigilaven que el comte no fes cap bona obra, fins que una nit Arnau va matar-ne un. L’altre, com a reacció, llençà el comte al gorg o infern. Des de llavors s’explica que el Comte Arnau surt cada nit del gorg dels Banyuts amb el seu cavall envoltat de foc.”
És un indret ombrívol i silencios per pasar una estona escoltan el suroll de l’aigua…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.
La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.
Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.
Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.
Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.
Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 