Des de Llanars, cal creuar el riu Ter, i seguir la pista rural, tot passant per les masies de más Pujol i can Gallo, cal continuar fins cal Marxant, deixeu el camí que va al Oratori de Sant Isidre, al poc arribareu al Torrent de la Bona Font,
cal seguir un senderó que remunta aquest petit Torrent, a uns minuts i a la llera esquerra veureu una construcció,
un cartell a la porta us indica que esteu a la captació d’aigua de La Bona Font,
recull l’aigua d’aquesta deu per les necessitats de la gent de les contrades.
Per arribar-vos a aquesta Font d’avui, teniu d’aproximar-vos fins el Càmping Mas Patxet de Santa Pau, darrera de les instal·lacions es troba la riera de Sant Martí, on en un dels seu racons trobareu aquesta senzilla Font.
Disposa de dos tubs on l’aigua surt generosament, per caure a una pica no massa gran.
Es un lloc que podem baixar per un estret camí amb tres esglaons previs a la font, no hi ha espai per fer estada.
Aquests dos destacables Pins que ens referim avui, estan a tocar de les vies el tren, en l’altura de l’avinguda 22 de Juliol i l’avinguda del Vallès de Terrassa, on es forma un espai triangular destinat a l’aparcament de vehicles.
La resta de vegetació que es troba en aquest lloc son plantes i arbust, axó fa que es destaquin més aquests dos Pins.
Estant un al costat de l’altre.
Presentant un bon aspecte, amb un excel·lent brancatge.
Desde Teruel siguiendo la N-330 (futura autovía Mudéjar) y llegando a Monreal del Campo. Desde allí debe tomarse una amplia calle que se inicia en la N-211 a la altura de la plaza de Monreal, al final del casco urbano y siguiendo por un camino asfaltado durante 2 kilómetros se llega a la zona de surgencias o Ojos del Jiloca.
Geomorfología:
Estos manantiales se sitúan dentro de una estructura geológica denominada “Fosa del Jiloca”, se trata de una amplia depresión de fondo plano delimitada por relieves de calizas mesozoicas que con una dirección proximadamente norte-sur se prolonga desde Daroca hasta Teruel, por la parte más baja de esta depresión discurre el río Jiloca.
El manantial de los “Ojos de Monreal” corresponde a un conjunto de oquedades circulares de unos 3 metros de profundidad, unidas por canales, de las que surge un caudal de agua muy superior al que habitualmente lleva el río en la zona.
Fauna y flora:
En los Ojos destacan especialmente las aves acuáticas, así en el carrizal nidifica el azulón junto con la pollica de agua y el zampullín chico; en las junqueras, chochines y el martín pescador. En el humedal puede observarse el carricero común, el buitrón y las lavanderas. En el soto habita la oropéndola, pito real, mirlo real y cuco, además de los búhos y lechuzas.
El entorno del manantial viene definido por la presencia de un bosque de ribera formado por sauces y chopos naturales y de repoblación. Junto a ellos mimbreras y un nogal centenario dan carácter al lugar. En los manantiales crece una densa vegetación palustre formada por masas de carrizo y eneas, además de juncos y un conjunto de plantas asociadas como lirios amarillos y malvaviscos. Una extensa zona de huertas se encuentra entre el manantial y el pueblo.
El Molí de Llobateres esta a sota de la Ctra. C-1413, km 2,8, a 800 m., a la dreta del riu Tenes, a l’extrem meridional del terme, a llevant de les Clotes i al sud de les Torres. Uns 300 metres riu avall, al seu sud-est, hi havia el Molí de Baix.
Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva historia:
Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu , la font Tubal, que neix just al costat.
Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, es va construir una presa al Tenes dins la propietat del veí «mas Torres», que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.
És sabut que al segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que l’any 1328 l’arrendava un cert Arnau Flequer.
Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament.
A partir del 1486 s’hi estableixen emfiteutes.
També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.
El mas, datat l’any 1694.
La documentació existent parla de molins, en plural.
L’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, per la qual cosa es creu que el molí superior havia de ser dins de la torre, mentre que l’inferior s’hauria trobat en un petit edifici adossat, on ara hi ha el mas.
Inicialment era un molí fariner.
Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada dels anys 1960, que va ser fins quan va estar en funcionament.
Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.
L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme. Guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:
Bassa amb cup o poal al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.
Fotografia: Viquipèdia
La torre on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns deu metres, amb un costat interior de 3,45 metres. La gruixària dels murs és d’uns 130 centímetres, aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada; l’original era formada per un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure-s’hi són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
Planta baixa o pis de les moles coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt a uns tres metres i mig del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya
El Molí de Llobateres, va ser declarat en 1949 com a bé cultural d’interès nacional.
Per visitar aquesta font coneguda com del Padrí, us cal sortir d’Olot per la carretera N- 260,
entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,
i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot vent indicat per cartells,
us cal seguir fins un pal informador on indica que esteu al lloc que hi ha que dirigir-vos a peu a la font situada a prop de la riera de Sant Salvador.
De lluny veureu entre arbres una caseta, es un bon punt de referencia,
donat que si seguiu a poques passes hi ha la Font del Padrí.
Es troba adossada a la paret del marge del bosc.
Es una font que surt d’un tub, generosa amb aigua,
Aquesta cau a nivell de terra
i un petit regueró la porta a la riera.
A uns metres mes a vall, de la paret surt una segona font, que es un senzill tub.
Sobre de la Font del Padrí, te una Imatge de la Verge i el nen Jesús.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 