Fem una ullada fora de Catalunya : San Vicente de la Barquera de Cantabria

San Vicente de la Barquera és un municipi de Cantàbria. Situada a la comarca de la Costa Occidental, limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Herrerías i Val de San Vicente. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d’Oyambre i gaudeix d’una especial protecció regulada per la Comunitat Autònoma de Cantàbria a conseqüència del seu valor paisatgístic i ecològic.

Us passo la seva historia:

  • Existeixen evidències de poblament humà des de la Prehistòria. En concret, han quedat petjades de l’Edat del Bronze, com el jaciment megalític del Barcenal. Es creu que aquí van habitar els càntabres orgenomescos. S’ha identificat a San Vicente amb el Portus Vereasueca dels romans.
  • En l’Alta Edat mitjana, aquest territori va ser repoblat per Alfons I a mitjans del segle VIII.
  • Es va construir llavors el castell, i al voltant d’ell va anar creixent la vila.
  • El període d’auge econòmic de San Vicente es desenvolupa a partir de 1210. El 3 d’abril d’aquest mateix any Alfons VIII de Castella va atorgar a San Vicente de la Barquera privilegi de villazgo, concedint-li el mateix fur que a Sant Sebastià.
  • Va ser l’última de les «Quatre Viles de la Costa» —Castro Urdiales (1163), Santander (1187), Laredo (1200) i la mateixa Sant Vicent de la Barquera— a la qual Alfons VIII va atorgar fur, configurant-se com a del patrimoni reial. L’auge va ser possible gràcies al comerç marítim i els drets de pesca.
  • De 1330 daten les primeres normes de la confraria de mariners. Encara que a mitjans del segle XV va entrar en decadència, per una sèrie d’incendis i epidèmies.
  • En el segle XVI, el futur Carles I d’Espanya va visitar la vila quan anava de camí a l’altiplà, per a ser nomenat monarca. Amb el motiu de la seva visita es va preparar una correguda de toros. Allí va emmalaltir i va haver de passar la nit en el convent de San Luis.
  • San Vicente de la Barquera va formar part del corregiment de les Quatre Viles de la Costa de la Mar i capital de la germanor de les Quatre Viles de la Mar. Va participar en les Juntes de Puente San Miguel, intervenint en la formació de les Ordenances de la província de Cantàbria (1779).
  • Es va constituir com a ajuntament constitucional a l’any 1822. En un primer moment, va formar part del partit judicial de Comillas.
  • A partir de 1835 va tenir partit judicial propi, però que no abastava la zona de Liébana, cosa que sí que succeeix actualment.
  • A l’abril de 1973 es va anunciar que Electra de Viesgo anava a construir la central nuclear de Santillán, de quatre unitats i una potència de quatre milions de quilowatts, el cost inicial es va calcular en 80 000 milions de pessetes. L’empresa va adquirir 71,6 hectàrees de terreny, en una franja costanera que abasta superfície dels municipis de San Vicente de la Barquera i Val de San Vicente, al costat de l’ancorada de la platja de La Fuente; sobre els penya-segats de Santillán-Boria es va construir una rasa per a realitzar els sondejos previs per a la construcció de la central nuclear en aquest terreny.
  • Es va programar que comencés a exportar energia en 1982, amb una potència de 970 megavats.
  • Finalment, a causa de l’oposició política i social, tant de càntabres com d’asturians, l’empresa elèctrica va abandonar el projecte de manera provisional.

Es tracta d’un municipi costaner el principal atractiu natural és el parc natural de Oyambre, espai protegit des de 1988.

En els seus 57 quilòmetres quadrats d’extensió caben penya-segats, platges com les de Oyambre o Merón, ries com les de la Rabia i San Vicente de la Barquera, marenys i petits boscos caducifolis mixtos. Les ries i marenys tenen una gran riquesa ornitològica.

Els dos rius del municipi són l’Escudo i el Gandarilla. El riu Escudo neix en la serra de l’Escudo de Cabuérniga i després de travessar Valdáliga entra a San Vicente de la Barquera formant el mareny de Rubín.

El riu Gandarilla neix al sud del municipi de San Vicente i forma el mareny de Pombo. S’uneixen creant la ria de San Vicente, situant-se la capital municipal entre totes dues ries.

Les platges són la petita cala de la Font, al costat de Santillán. Després estan les platges de la capital municipal, àmplies i freqüentades a l’estiu: la de la Maza i el Tostadero.

En la part aquest del municipi, fins al Cap de Oyambre, està la platja de Merón, de més de tres quilòmetres, dividida en: El Puntal, El Rosal, Merón, Bederna i Penyes Negres. I més enllà es troba la platja de Oyambre.

San Vicente de la Barquera, us recomanem la seva visita de tot el seu conjunt !.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s