Arbres – Les Palmeres de can Mercader de Cornella de Llobregat

Les palmeres del parc de Can Mercader està format per un grup de 31 palmeres, són altes i esveltes, amb els troncs cilíndrics i llisos, que formen curiosos dibuixos i estan rematats al cim per una corona de fulles.

Cal destacar dues classes diferents de palmeres, de Canàries y les de washingtonias.

Una alçada excepcional, la seva edat notable, la seva bellesa i elegància, el seu exotisme i el fet de tractar-se d’un grup nombrós són els elements que conformen la singularitat de les palmeres del parc de Can Mercader.

Recull de dades : Àrea Metropolitana de Barcelona

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Record d’una Font : La Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles

De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.

Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.

A finals del segle passat  quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.

Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.

Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.

Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

El Gorg Negre o Pantà de la Brinxa de Sant Celoni

La Riera de Fuirosos discorre per la vall del mateix nom, que neix a Tordera

i que passa pel nucli habitat de Fuirosos, entitat de població de Sant Celoni.

En aquest indret, de molt pocs habitants, hi destaca l’església de Sant Cebrià i un interessant forn antic de vidre.

El Pantà de la Brinxa (219 m) Embassament d’aigua de la Riera de Fuirosos, ubicat al Sot de la Brinxa,

dit també el Gorg Negre pel color fosc que pren l’aigua en aquest magnífic indret.

Seguint per la vall principal s’arriba a aquest embassament de la Brinxa,

un lloc espectacular per les vistes i per la destacada vegetació

i pels hàbitats aquàtics que ofereix,

especialment pel nombre d’ocells i animals de diverses especies.

La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall.

Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells molt ben integrats i d’un gran valor natural.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent: L’hort del mes d’Abril

Ja comença la primavera, és el moment de plantar als nostres horts les varietats d’estiu.

És un bona moment de sembrar : tomàquet, pebrot, albergínia, carbassó, cogombre, enciams, endívies, escaroles d’estiu, naps, xirivies, remolatxa, pastanaga i maduixeres.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn0043.jpg

Tenim una varietat per collir : coliflors, cols, espinacs, bròquil, faves, i patates primerenques.

Durant la primavera també s’ha de vigilar les plagues i posar-hi fre.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó

A mitjans del segle passat va ser la Font de la Riera de Sant Feliu del Racó una de les més notables de les rodalies del riu Ripoll.

Qualsevol dia, sobre tot els festius i a l’estiu, era un bon lloc de reunió familiar i es considerava una aigua excel·lent,

sortia de vàries brocs uns abundants dolls d’aigua.

Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila

Un tub metàl·lic penjat  per sobre del riu Ripoll anava fins a l’altre cantó a peu de carretera,

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

era per carregar l’aigua que portaven a vendre a Sabadell amb furgonetes.

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

Per anar a aquesta font, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, 

al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-02-03-12.21.11.png

i en uns metres trobareu un sender amb unes escales de pedra que baixa al fons del riu Ripoll, on trobareu la Font de la Riera.

Us passo l’enllaç de Trails Dant Llorens, on podeu veure com està actualment :

http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/12/font-de-la-riera-sant-feliu-del-raco.html#.YBlJ5jFKjIU

A principis del segle XX.

Cal dir que en moltes ocasions el camí de baixada el podeu trobar molt tapat per la vegetació fent difícil seu accés.

Fotografia : Arxiu Rasola ( 1991)

Nota : Des de finals de Març, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola i Google

I Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila

Fem una ullada fora de Catalunya : Nacimiento del río Cuervo

El río Cuervo nace junto a la localidad de Vega del Codorno (Cuenca, España), concretamente en la falda occidental de la Muela de San Felipe, a unos 1469 metros de altitud, dentro del término municipal de la ciudad de Cuenca. Desemboca en el Guadiela, afluente del Tajo, junto a la localidad de Puente de Vadillos, tras recorrer parte de la serranía conquense y pasar por el conocido balneario y planta embotelladora de agua mineral de Solán de Cabras.

El Cuervo pertenece, por tanto, a la cuenca hidrográfica del Tajo.

En su curso existe un único embalse llamado La Tosca, en la localidad de Santa María del Val, de apenas 3 hectómetros cúbicos de capacidad.

El nacimiento del río Cuervo fue declarado monumento natural en 19991​ y ocupa una superficie de 1709 hectáreas.

En este lugar, el agua (cuando lleva) brota de un manantial travertínico y escurre por enormes estalactitas de roca calcárea (toba) recubierta de musgo, formando unas largas chorreras que se congelan en invierno, ofreciendo una bella estampa fotografiada miles de veces cada año.

En el nacimiento se pueden observar grutas tras las cascadas y simas en sus alrededores y es relativamente frecuente que se produzcan, de manera natural, derrumbamientos de sus barreras tobáceas.

Su particular localización hace que en este lugar exista un microclima continental húmedo, albergando una flora única, siendo buen ejemplo de ello las diversas especies de orquídeas presentes en la zona.

El resto de especies destacables constituyen una variada vegetación ripícola arbustiva y arbórea como lo son los tilos, avellanos, arces negros, tejos y acebos que acompañan a los ejemplares de pino laricio y albar típicos de la serranía conquense.

El nacimiento del río Cuervo forma parte del Parque natural Serranía de Cuenca, creado mediante la Ley 5/2007 de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.

A este lugar se accede desde la localidad de Tragacete, de la que dista unos 12 kilómetros por carretera.

El Nacimiento del Río Cuervo, impresionante tras el paso de Filomena :

https://www.lasnoticiasdecuenca.es/provincia/impresionante-estampa-del-nacimiento-del-rio-cuervo-tras-paso-filomena-52678

Existen sendas señalizadas para facilitar la visita, además de servicios hosteleros y un punto de información e interpretación en sus inmediaciones.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Avui coneixerem : La Font del Santuari del far de Susqueda

El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d’una colossal i impressionant cinglera, silueta inconfusible, a 1.123 metres d’altitud dins del municipi de Susqueda.

Front de la gran explanada del santuari, hi ha una zona de lleure, que s’accedeix per unes escales,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es b.jpg

la seva font esta en la vorera de pedra que separa les dues explanades,

la font esta dins d’una estructura de pedra, en forma d’oratori, a sobre  hi ha una capelleta amb la estatueta de la verge,

a sota, trobareu la cara d’un lleó on hi ha un polsador, per que surti l’aigua, caient a una petita pica, tot de pedra. En cada costat hi han uns llargs seients.

Esta situada en un lloc amb arbres que donant una bona ombra a l’estiu, amb varies taules i bancs de pedra, lloc ideal per fer un àpat o descansar.

A peu del camí que va al santuari, podeu veure una petita llacuna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – La Tipuana

La Tipuana tipu o acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).

És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.

És un arbre semi caducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d’altura, resistent i de ràpid creixement. Les fulles son grans i de color verd intens.

S’anomenen fulles compostes perquè estan formades per entre 5 i 15 parells de folíols, estrets i de forma el·líptica, i un últim folíol al capdamunt.

De maig a juny fa la floració. Les flors tenen 5 pètals desiguals (el central és molt més gros), arrugats i de color groc ataronjat.

Es troben agrupades en ramells que cauen amb facilitat.

El seu fruit és un llegum que porta soldada una ala membranosa.

Les seves fulles són compostes i de color verd esgrogueït.

L’època de floració de la tipuana és l’estiu.

És molt utilitzat com a arbre ornamental en moltes places, carrers i parcs.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-12-02_15-37-40-3.jpg

Es cultiva com a arbre ornamental, per la bellesa de la seva floració, en zones temperades d’Europa i dels Estats Units.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat

Dites i Refranys del mes d’Abril

A l’abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja con un faig

A l’abril, un dia bo entre mil

Abril, abrilet: al migdia calor i al vespre fred

Abril mullat, de pa en ve carregat

Abril tronat, bon any assegurat

Abril que abrileja, primavera que fueteja

Abril plujós, maig ventós

Abril que surt plovent, el maig crida rient

De principi a fi, l’abril sol ser roí.

Espiga o espigueta, per l’abril treta.

Fred d’Abril, no faltarà pa ni vi

Les gelades de l’abril s’emporten el vi

L’abril mullat fa créixer l’herba per al ramat

L’abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig

Per l’abril no et treguis ni un fil

Per l’abril cada gota val per mil

Per l’abril, maduixes mil

Per l’abril arrenca un card i en naixeran mil

Quan l’arbre és ben esporgat, per l’abril treu l’esclat

Setmana Santa en abril, any gentil

Si per l’abril sens tronar, ordi i blat no faltarà

Si l’Abril venteja, és que encara marceja

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Visitem de nou la Font de la Blada de Castellterçol

La Font de la Blada queda una mica lluny del poble de Castellterçol, s’hi arriba fent una excursió d’una hora l’anada.

S’ha de pujar fins a la Creueta i es passa prop del mas de la Codina

i on se segueix el curs del torrent que porta el nom de la casa i que, més avall, s’uneix amb el torrent de l’Argemira.

La font no disposa de cap broc, els regalims de l’aigua s’escolen entre les roques.

Amb els anys han anat creant una paret de pedra tosca i una mena de piques naturals on es queda l’aigua embassada.

Hi ha cartells que van indicant el camí, es un paratge de fades…

Recull de dades : Ajuntament de Castellterçol

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano