Aquesta antiga Font de La Remunta de l’Hospitalet de Llobregat, està situada en un lateral de l’edifici i al costat d’unes escales.
Font de sortidor i de caient, deuria ser molt bonica, actualment molt deteriorada i seca.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La Font de l’Arquet es troba a pocs metres de l’embassament del Sitjar, que recull aigües del riu Millars, en Ribesalbes de Castelló de la Plana.
Font d’aigua generalment abundant amb un lloc agradable per fer un àpat.
Podeu accedir al Video de la font: https://youtu.be/xwB_TqzzQ6E
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Jordi Mig
En mig de rams de flors virtuals.
Entre missatges de desconeguts
i els dels amics retrobats.
En fotos d’aquells llocs bonics
on un dia vam gaudir,
o en els que s’esdevindran.
Entre paraules senzilles i tendres
o en convencions més formals,
a les emoticones i els avatars.
Entre tantes coses a dir
que sabem i callem,
en allò que no fereix.
Al polsim de llum
que ens mou a mirar,
i al dolor que descobrim
La primavera és el brot
d’allò que l’hivern amagà,
un niu on vam fer caliu.
El caliu que ha fet,
del meu cos,
un lloc on estimar.
Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La laguna del Tobar es una laguna meromíctica española, situada entre El Tobar, en el término municipal de Beteta, y Masegosa, en la provincia de Cuenca, en la comarca del Alto Tajo.
Es una laguna de montaña, de tipo cárstico, que tiene la particularidad de estar formada por dos cubetas; una es la cubeta grande, de 12 m de profundidad, de tipo holomíctico; otra es la cubeta llamada del “cerebro”, de 19 m de profundidad, de tipo meromíctico, formada por hundimiento debido a la disolución de un estrato del Keuper. Esta cubeta profunda tiene unas características meromícticas debido a que sus aguas profundas son de extremada salinidad, tres veces más saladas que el agua del mar. No se conoce a qué se debe este fenómeno.
Las aguas del mixolimnion de la laguna son bicarbonatadas cálcico-magnésicas, con una conductividad de 0,6 mS/cm; mientras que las del monimolimnion son clorurado-sódicas, con una conductividad próxima a los 200 mS/cm.
La laguna está alimentada naturalmente por un manantial que aflora en su lado este, con un caudal medio anual de unos 240 l/s. Artificialmente, recibe las aguas desde la presa de Santa María del Val (del río Cuervo) por una conducción subterránea de 7 km que entra en la laguna por el lado sur, alterando las características tróficas de las aguas de la laguna y creando una zona de circulación desde el punto de entrada hacia la salida por el oeste, donde las aguas se renuevan mucho más que en el resto de la laguna.
Las orillas de la laguna tienen una banda de vegetación de macrófitos en las zonas más someras, especialmente en las orillas este y oeste, cubiertas por Chara, Myriophyllum, Potamogeton y Nymphaea.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Dolores Parraga
L’itinerari avui serà amb cotxe que us permetre fer aquest recorregut. Inicieu a la Població de Sant Celoni direcció al Cor del Montseny ”Santa Fe”. A pocs quilometres i direcció a Viladrau, agafareu la pista forestal ben conservada i indicada, que s’inicia al costat de l’edifici conegut com el Convent.
Des d’aquí, seguireu direcció el Coll de Té, desprès aproximadament un quilòmetre, trobeu una corba forta teniu a la vostra dreta la Font del Conill, no es de gran cabal.
A uns dos quilometres , trobeu la cruïlla que deixeu a la dreta que porta a la Masia, avanç restaurant, del Coll de Te, a poc de tocar una caseta esta la Font del Prat
A l’esquerra i a peu de camí,.us cal pujar un caminet fins la Font del Coll de Té.
La seva aigua sobrant va canalitzada fins la propera bassa. ( Molta gent creu que l’aigua es la mateixa) Compta en caure !, es una forta pendent que us porta fins la font. En la tardor, la humitat i les fulles us podent fer relliscar !
Torneu a Can Prat, seguiu el camí que fa una certa baixada i al trobar una pedra gravada com “camí particular de Can Garolera “, parareu i deixareu el cotxe, per fer les dos fonts properes a peu, donat que el camí es molt pedregós.
Agafareu el camí de l’esquerra que anirà fent una certa pujada durant uns 20 minuts, fins la Font de Maria negre.
Te tres brocs amb molta aigua cada un d’ells. Esta la font en un lloc molt bonic. A pocs metres hi ha el Salt i Sot de Maria negre.
Seguiu la pista uns deu minuts, fins una corba, agafeu un sender més tapat per la vegetació, que baixa al sot de les Agudes , remunteu per el sender, a poc, teniu de fitxar-vos l’altre costar del torrent i a uns 15 metres per de munt, esta la Font d’en Pistola.
Es difícil arribar-hi, a poc a poc i amb precaució, us aproximareu fins la font, amb una forta pujada.
Teniu de tornar al cotxe pel mateix camí. Seguireu per la carretera particular de Garolera. Tranquils sense corre !, teniu moltes corbes en aquesta pista, el paisatge, la vegetació val la pena seguir camí a vall. Arribem a la Masia de Garolera, seguim, i trobeu a prop, en una corba del camí a la dreta la seva Font.
La pista segueix, fins la part nova de la zona industrial d’Arbúcies.
Son moltes les fonts del Municipi, com del Molí de les Pipes, Corbadora, del Ferro…
Mina l’Aulet
i a dins del mateix poble, molts Fonts – Pou.
Font d’en Vila a Arbucies
El recorregut el podem fer en una matinal amb cotxe. Arbúcies disposa de molts Restaurants que podeu gaudir de la seva cuina casolana. També, direcció a Hostalric trobareu una Àrea de Pic Nic.
Text i Fotografies : Ramon SOLÉ
En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm, us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.
Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.
Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,
deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra
i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,
on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.
Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,
passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,
passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,
tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.
La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua
i cau a una pica rectangular.
L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.
Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.
Esta en un lloc molt bonic a qualsevol època de l’any.
Des de la font es veu entre mig del bosc la masia de can Gelada.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui fem una ullada al grup de plataners que hi ha en la segona corba de la carretera B-224, tot venint de Piera i abans d’arribar al nucli de Capellades, en el Pla de l’aigua.
Estan en forma paral·lel a un en front l’altre, i a peu de carretera el mes alt.
Anys en rere era un lloc d estada per passar el dia, sobre tot durant l’estiu,
és un lloc molt humit i fresc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Sant Jordi, foc,
lluita per abatre el mal,
desig d’amor i de bé.
Sant Jordi, vent,
empenta per avançar.
Foc ardent i la set.
Sant Jordi, terra,
Camins de pols per voltar,
perdut ja el sentit.
Beu, cavaller,
que l’aigua de la font
per a tu està rajant.
No és del drac
que la rosa naixerà
sinó de la set,
mai saciada.
Vés, cavaller,
i torna,
que jo sempre
t’estaré esperant.
Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 23-04-2021
A la set que ens fa tornar.
Fotografia : Fidel Rodíguez ( Correspon a la Font de Calaf)
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.
Us passo un enllaç on podreu trobar informació d’aquesta Colònia i del restaurant actual de cau Faluga :
http://www.caufaluga.com/catala/historia.html
Hi ha dos pous que van ser importants en la vida de la gent treballadora de la Colònia que disposava d’aigua.
Estan situats entre els edificis de la Colònia i el riu Ter,
es tenia de bombejar l’aigua a traves d’un volant gran de ferro sortint per una canella i caient a una pica.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola
El Parc del Congost es un dels més grans parcs centrals de la ciutat de Granollers, amb una extensió de 33.600 m2.,
situat al marge esquerre del riu Congost i que uneix els barris dels Instituts i Sota el Camí Ral,
a l’allarg de bona part del Passeig Fluvial.
La seva característica és que es un parc allargat que va des de el carrar d’Enric Prat de la Riba fins el carrer Joan de Camps I Giró.
Les seves principals característiques són una jove pineda que de mica en mica es va consolidant
disposada d’altres tipus d’arbres, com a plataners joves,
una esplanada pavimentada amb escenari que permet acollir gran quantitat d’activitats ciutadanes
amb diverses àrees de joc infantil,
així com al “Skatepark” La Riera,
cal dir que disposa d’una destacada i important il·luminació de nit.
Està adaptat l’accés en la major part del Parc per a usuaris amb cadira de rodes.
Disposa de papereres, bancs i fonts públiques.
Un parc a prop del nucli antic de Granollers que ofereix un espai ample, solejat i tranquil.
Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
