La laguna del Tobar es una laguna meromíctica española, situada entre El Tobar, en el término municipal de Beteta, y Masegosa, en la provincia de Cuenca, en la comarca del Alto Tajo.
Es una laguna de montaña, de tipo cárstico, que tiene la particularidad de estar formada por dos cubetas; una es la cubeta grande, de 12 m de profundidad, de tipo holomíctico; otra es la cubeta llamada del “cerebro”, de 19 m de profundidad, de tipo meromíctico, formada por hundimiento debido a la disolución de un estrato del Keuper. Esta cubeta profunda tiene unas características meromícticas debido a que sus aguas profundas son de extremada salinidad, tres veces más saladas que el agua del mar. No se conoce a qué se debe este fenómeno.
Las aguas del mixolimnion de la laguna son bicarbonatadas cálcico-magnésicas, con una conductividad de 0,6 mS/cm; mientras que las del monimolimnion son clorurado-sódicas, con una conductividad próxima a los 200 mS/cm.
La laguna está alimentada naturalmente por un manantial que aflora en su lado este, con un caudal medio anual de unos 240 l/s. Artificialmente, recibe las aguas desde la presa de Santa María del Val (del río Cuervo) por una conducción subterránea de 7 km que entra en la laguna por el lado sur, alterando las características tróficas de las aguas de la laguna y creando una zona de circulación desde el punto de entrada hacia la salida por el oeste, donde las aguas se renuevan mucho más que en el resto de la laguna.
Las orillas de la laguna tienen una banda de vegetación de macrófitos en las zonas más someras, especialmente en las orillas este y oeste, cubiertas por Chara, Myriophyllum, Potamogeton y Nymphaea.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Dolores Parraga
L’itinerari avui serà amb cotxe que us permetre fer aquest recorregut. Inicieu a la Població de Sant Celoni direcció al Cor del Montseny ”Santa Fe”. A pocs quilometres i direcció a Viladrau, agafareu la pista forestal ben conservada i indicada, que s’inicia al costat de l’edifici conegut com el Convent.
Des d’aquí, seguireu direcció el Coll de Té, desprès aproximadament un quilòmetre, trobeu una corba forta teniu a la vostra dreta la Font del Conill, no es de gran cabal.
A uns dos quilometres , trobeu la cruïlla que deixeu a la dreta que porta a la Masia, avanç restaurant, del Coll de Te, a poc de tocar una caseta esta la Font del Prat
A l’esquerra i a peu de camí,.us cal pujar un caminet fins la Font del Coll de Té.
La seva aigua sobrant va canalitzada fins la propera bassa. ( Molta gent creu que l’aigua es la mateixa) Compta en caure !, es una forta pendent que us porta fins la font. En la tardor, la humitat i les fulles us podent fer relliscar !
Torneu a Can Prat, seguiu el camí que fa una certa baixada i al trobar una pedra gravada com “camí particular de Can Garolera “, parareu i deixareu el cotxe, per fer les dos fonts properes a peu, donat que el camí es molt pedregós.
Agafareu el camí de l’esquerra que anirà fent una certa pujada durant uns 20 minuts, fins la Font de Maria negre.
Te tres brocs amb molta aigua cada un d’ells. Esta la font en un lloc molt bonic. A pocs metres hi ha el Salt i Sot de Maria negre.
Seguiu la pista uns deu minuts, fins una corba, agafeu un sender més tapat per la vegetació, que baixa al sot de les Agudes , remunteu per el sender, a poc, teniu de fitxar-vos l’altre costar del torrent i a uns 15 metres per de munt, esta la Font d’en Pistola.
Es difícil arribar-hi, a poc a poc i amb precaució, us aproximareu fins la font, amb una forta pujada.
Teniu de tornar al cotxe pel mateix camí. Seguireu per la carretera particular de Garolera. Tranquils sense corre !, teniu moltes corbes en aquesta pista, el paisatge, la vegetació val la pena seguir camí a vall. Arribem a la Masia de Garolera, seguim, i trobeu a prop, en una corba del camí a la dreta la seva Font.
La pista segueix, fins la part nova de la zona industrial d’Arbúcies.
Son moltes les fonts del Municipi, com del Molí de les Pipes, Corbadora, del Ferro…
Mina l’Aulet
i a dins del mateix poble, molts Fonts – Pou.
Font d’en Vila a Arbucies
El recorregut el podem fer en una matinal amb cotxe. Arbúcies disposa de molts Restaurants que podeu gaudir de la seva cuina casolana. També, direcció a Hostalric trobareu una Àrea de Pic Nic.
En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm, us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.
Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.
Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,
deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra
i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,
on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.
Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,
passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,
passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,
tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.
La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua
i cau a una pica rectangular.
L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.
Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.
Avui fem una ullada al grup de plataners que hi ha en la segona corba de la carretera B-224, tot venint de Piera i abans d’arribar al nucli de Capellades, en el Pla de l’aigua.
Estan en forma paral·lel a un en front l’altre, i a peu de carretera el mes alt.
Anys en rere era un lloc d estada per passar el dia, sobre tot durant l’estiu,