Les palmeres del parc de Can Mercader està format per un grup de 31 palmeres, són altes i esveltes, amb els troncs cilíndrics i llisos, que formen curiosos dibuixos i estan rematats al cim per una corona de fulles.
Cal destacar dues classes diferents de palmeres, de Canàries y les de washingtonias.
Una alçada excepcional, la seva edat notable, la seva bellesa i elegància, el seu exotisme i el fet de tractar-se d’un grup nombrós són els elements que conformen la singularitat de les palmeres del parc de Can Mercader.
Recull de dades : Àrea Metropolitana de Barcelona
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
La Riera de Fuirosos discorre per la vall del mateix nom, que neix a Tordera
i que passa pel nucli habitat de Fuirosos, entitat de població de Sant Celoni.
En aquest indret, de molt pocs habitants, hi destaca l’església de Sant Cebrià i un interessant forn antic de vidre.
El Pantà de la Brinxa (219 m) Embassament d’aigua de la Riera de Fuirosos, ubicat al Sot de la Brinxa,
dit també el Gorg Negre pel color fosc que pren l’aigua en aquest magnífic indret.
Seguint per la vall principal s’arriba a aquest embassament de la Brinxa,
un lloc espectacular per les vistes i per la destacada vegetació
i pels hàbitats aquàtics que ofereix,
especialment pel nombre d’ocells i animals de diverses especies.
La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall.
Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells molt ben integrats i d’un gran valor natural.
Ja comença la primavera, és el moment de plantar als nostres horts les varietats d’estiu.
És un bona moment de sembrar : tomàquet, pebrot, albergínia, carbassó, cogombre, enciams, endívies, escaroles d’estiu, naps, xirivies, remolatxa, pastanaga i maduixeres.
Tenim una varietat per collir : coliflors, cols, espinacs, bròquil, faves, i patates primerenques.
Durant la primavera també s’ha de vigilar les plagues i posar-hi fre.
El río Cuervo nace junto a la localidad de Vega del Codorno (Cuenca, España), concretamente en la falda occidental de la Muela de San Felipe, a unos 1469 metros de altitud, dentro del término municipal de la ciudad de Cuenca. Desemboca en el Guadiela, afluente del Tajo, junto a la localidad de Puente de Vadillos, tras recorrer parte de la serranía conquense y pasar por el conocido balneario y planta embotelladora de agua mineral de Solán de Cabras.
El Cuervo pertenece, por tanto, a la cuenca hidrográfica del Tajo.
En su curso existe un único embalse llamado La Tosca, en la localidad de Santa María del Val, de apenas 3 hectómetros cúbicos de capacidad.
El nacimiento del río Cuervo fue declarado monumento natural en 19991 y ocupa una superficie de 1709 hectáreas.
En este lugar, el agua (cuando lleva) brota de un manantial travertínico y escurre por enormes estalactitas de roca calcárea (toba) recubierta de musgo, formando unas largas chorreras que se congelan en invierno, ofreciendo una bella estampa fotografiada miles de veces cada año.
En el nacimiento se pueden observar grutas tras las cascadas y simas en sus alrededores y es relativamente frecuente que se produzcan, de manera natural, derrumbamientos de sus barreras tobáceas.
Su particular localización hace que en este lugar exista un microclima continental húmedo, albergando una flora única, siendo buen ejemplo de ello las diversas especies de orquídeas presentes en la zona.
El resto de especies destacables constituyen una variada vegetación ripícola arbustiva y arbórea como lo son los tilos, avellanos, arces negros, tejos y acebos que acompañan a los ejemplares de pino laricio y albar típicos de la serranía conquense.
El nacimiento del río Cuervo forma parte del Parque natural Serranía de Cuenca, creado mediante la Ley 5/2007 de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.
A este lugar se accede desde la localidad de Tragacete, de la que dista unos 12 kilómetros por carretera.
El Nacimiento del Río Cuervo, impresionante tras el paso de Filomena :
El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d’una colossal i impressionant cinglera, silueta inconfusible, a 1.123 metres d’altitud dins del municipi de Susqueda.
Front de la gran explanada del santuari, hi ha una zona de lleure, que s’accedeix per unes escales,
la seva font esta en la vorera de pedra que separa les dues explanades,
la font esta dins d’una estructura de pedra, en forma d’oratori, a sobre hi ha una capelleta amb la estatueta de la verge,
a sota, trobareu la cara d’un lleó on hi ha un polsador, per que surti l’aigua, caient a una petita pica, tot de pedra. En cada costat hi han uns llargs seients.
Esta situada en un lloc amb arbres que donant una bona ombra a l’estiu, amb varies taules i bancs de pedra, lloc ideal per fer un àpat o descansar.
A peu del camí que va al santuari, podeu veure una petita llacuna.
La Tipuana tipu o acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).
És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.
És un arbre semi caducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d’altura, resistent i de ràpid creixement. Les fulles son grans i de color verd intens.
S’anomenen fulles compostes perquè estan formades per entre 5 i 15 parells de folíols, estrets i de forma el·líptica, i un últim folíol al capdamunt.
De maig a juny fa la floració. Les flors tenen 5 pètals desiguals (el central és molt més gros), arrugats i de color groc ataronjat.
Es troben agrupades en ramells que cauen amb facilitat.
El seu fruit és un llegum que porta soldada una ala membranosa.
Les seves fulles són compostes i de color verd esgrogueït.
L’època de floració de la tipuana és l’estiu.
És molt utilitzat com a arbre ornamental en moltes places, carrers i parcs.
Es cultiva com a arbre ornamental, per la bellesa de la seva floració, en zones temperades d’Europa i dels Estats Units.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat
