Llibre Recomanat : Fonts de la Plana alta. Visites i excursions

Fitxa tècnica

Un llibre de Jordi Monfort Galmés

Colecció: Deportes

ISBN: 978-84-9160-174-6

Format: Tapa blanda

Tomanys: 15×21

Pagines: 108

Preu: 14€

Sinopsi

“Fonts de la Plana Alta. Visites i Excursions” és un llibre que pretén donar a conèixer un dels nostres patrimonis naturals, etnològics i paisatgístics més interesants de les nostres terres: les fonts naturals. El contingut d´aquest llibre no es tracta d´un estudi exhaustiu, no estan totes les fonts, però sí un bon nombre, unes 74.

De cadascuna d´aquestes, trobareu informació referent a la seua localització, altitud, característiques i entorn de la font, cabal mesurat i la data en que es mesurà, coordenades  geogràfiques de la seua situació, i foto.

Esperem que aquest llibre serveix per a que coneguem un poc més el nostre valuós patrimoni, i per a fer agradables excursions per la nostra comarca.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Les Fonts de Mora de Rubielos de Teruel

Mora de Rubielos o Móra de Rubiols és un municipi de la província de Terol, capital de la comarca de Gúdar – Javalambre.

Us passo les fonts mes destacades i properes al municipi :

Font de la Plaça de l’església

La Font

Font a prop carretera de Escudo

Font del Enebro

Font de can Camps

Font Ocino

Recull de dades : Viquipedia

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Humitat en la muntanya

Avui veurem la importància que te la Humitat en el Sotabosc, en el Bosc de Ribera, en l’Alta  Muntanya i en altres llocs d’un bosc.

El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l’estrat inferior.

Les comunitats vegetals del sotabosc estant formades per una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres, formant un conjunt  amb arbres i arbusts petits, de plantes herbàcies,

així com, una diversitat de falgueres i molses, aquestes en els llocs molts humits.

Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D’altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc.

Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa.

Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors.

La longitud d’ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d’ombra

i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d’ona no disponibles en la zona de les capçades.

En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important.

El sotabosc reté més humitat de les pluges, que les zones del bosc més exposades superficialment.

Si aneu per un bosc a l’estiu notareu els canvis de temperatura a mesura que baixeu de nivell fins arribar a la cota mes inferior,

on per exemple, esta un torrent, notareu humitat i frescor mes acusada i en algunes ocasions, estarà gràcies a la rosada nocturna com si hagués plogut.

Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació.

Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament.

La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_0818_01-1.jpg

Les plantes fora del sotabosc o en boscos nets de sotabosc, a l’estiu pateixen la sequedat del terreny i moltes plantes es moren, i axó farà que trigui més en creixér i formar-se un nou sotabosc.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn6338_01-1.jpg
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dscn4195_01-1.jpg

Els boscos de ribera, a l’estar a la llera d’un riu o torrent important amb aigua, mantenent una humitat constant tot l’any.

Formant-se un auténtic refugi de frescor i humitat, que a molts animals i insectes els ajuda a passar el dur període de l’estiu mediterrani.

En el cas de l’Alta Muntanya, disposa en molts casos de poc bosc i és net en molts llocs de sotabosc, però gràcies a les humitats generals i a l’ambient molt més fresc, amb més pluges i boires, l’humitat perdura bona part de l’any,

es crea un microclima vegetal que afavoreix a trobar grans espais de gespa i vegetació natural molt verda,

tal com podem veure en la imatge amb el contrast de vegetació amb petits rocs.

Altres llocs humits els podeu trobar en Fonts Naturals, on podem apreciar que gràcies a l’aigua i a una humitat permanent, disposen d’una vegetació i de molsa petita;

en un Salt d’aigua podem en molts casos apreciar-la riquesa vegetal per la gran humitat que genera una aigua constant.

Curiosament, també algunes roques situades en zones humides, les veurem recobertes d’una capa de molsa, que fa que siguin mes atractives en veure-les.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es bolets-2_01-1.jpg

I per finalitzar, en cada tipus de sotabosc, a l’hivern podem trobar, si les condicions són optimes, bolets i fongs en general, que també formen part d’aquesta Humitat ambiental.

Recull de dades : Viquipèdia, i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé / Joaquima Pellicer / Oriol Ramon Solé / Dora Salvador

Poema : Amanecer de otoño

Una larga carretera

entre grises peñascales,

y alguna humilde pradera

donde pacen negros toros.

Zarzas, malezas, jarales.

Está la tierra mojada

por las gotas del rocío,

y la alameda dorada,

hacia la curva del río.

Tras los montes de violeta

quebrado el primer albor:

a la espalda la escopeta,

entre sus galgos agudos,

caminando un cazador.

 Autor : Antonio Machado

Recull del Poema : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Solà del Sot de Castellterçol

Per anar a la Font del Solà del Sot, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portaria a Sant Julià d´Uixols,

abans d’arribar-hi, trobareu a mà dreta la masia  El Solà del Sot i a prop de la casa la seva Font i bassa.

La Font del Solà del Sot es del tipus de cisterna disposa en un costat d’una aixeta per poder regular l’aigua, una mica mes a munt però a l’altre extrem hi ha el sobreeixidor.

L’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell de terra. Una portella metàl·lica dona accés a la cisterna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

Arbres – Els Plataners de la Rambla d’en Rufí de Caldes de Malavella

A Caldes de Malavella en la Rambla d’en Rufí, situada en un dels extrems de la població,

hi ha una llarga filera de Plataners centenaris de gran alçada i

amb un alt brancatge.

Es un bon lloc per passejar a l’estiu per la frescor que ens aporta.

També punt de sortida per realitzar alguna excursió per les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Comú o la Font de la Bomba dels Hostalets de Pierola

El Comú és una zona d’ús públic edificada a inicis del segle XX (1903) per l’ajuntament d’aquells temps; l’entorn presenta una forma allargassada on s’entra pel carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrere d’aquest hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba,

el seu renom el va adquirir gràcies a l’aigua que se n’extreia, dotada d’una frescor natural envejable, als seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l’aigua del pou establert a l’altra banda de carrer.

Seguit de la font, hi trobem el Passeig del Comú ombrejat per una dotzena d’acàcies.

Hi finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, amb gran cabuda d’aigua, on les dones del poble hi feien via per rentar la roba.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Rosa Gonzalez i arxiu Rasola

Petit Aiguamolls de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada

Font de la Mitja Costa

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.

Font Falsa / antic abeurador

L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també,  Font Falsa)

L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua

L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra),  que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua

i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa. És una bona acció pel medi ambient de la zona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La desapareguda Font d’aigües terapèutiques de la Puda de l’Hospitalet de Llobregat

Des de 1878, fins als anys 30 del segle XX, al costat de la desapareguda platja de l’Hospitalet, propera a la Farola que encara perdura a la Zona Franca 1, va existir una font d’aigües curatives molt visitada, coneguda per la Puda, era una font d’aigües sulfhídriques fredes, on la gent dels voltants feia cua per banyar-se i guarir-se de diverses malalties.

Al 1892, el doctor Jaddet es lamentava, en un article publicat al “Faro de Llobregat”, de les dificultats que posaven al propietari d’aquestes aigües medicinals per part d’alguns dels seus col·legues.

Per a més dades, podeu accedir a :

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/font-de-la-puda/

Text : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies : internet

Imatges del segle passat sobre l’aigua d’Hostalets de Pierola

Avui us presento unes imatges relacionades amb l’aigua a Hostalets de Pierola del segle passat, que m’ha fet arribar l’amic Carles Jacobo :

Font paret Ajuntament
Hostalets de Pierola – Safareig a principis s.XX
Pou de can Valls
Pou, lloc desconegut
Pou, lloc desconegut

Text : Ramon Solé

Fotografies cedides per : Carles Jacobo