Avui destaquem : La Font Viva de Santa Maria de Besora

Cal agafar la carretera GIP-5227 de Sant Quirze de Besora direcció a Vidrà.

A l’arribar al Coll de Vidrà, al costat d’una bassa, veureu un cartell que indica a la dreta que hi ha la masia del Coll,

al costat esquerd de la bassa, puja muntanya amunt una pista, millor mirar d’anar a peu per fer aquest recorregut,

el camí va pujant, mentrestant podreu gaudir de belles panoràmiques de la zona i les verdes muntanyes, on destaca el Santuari de Bellmunt  a dalt de la Serra de Bellmunt.

Es un recorregut que cal prendreu en calma, seguin sempre el camí principal i amb algun cartell orientatiu que anireu trobant.

És important que a l’arribar al Coll d’Hi Era de Massa a l’altitud de 1.098 m. trobareu una cruïlla de camins, teniu de seguir el indicat amb el PR C-45 al poc entrareu al bosc anomenada “Bosc de les Fages.”

El camí va planejant direcció al torrent , fins que creieu que no veureu la font…, trobareu  un cartell que us farà desviar-vos i en cinc minuts baixareu per un sender fins el torrent de la Font Viva, allí al costat  esquerra del torrent està la Font Viva.

Es una estructura d’obra quadrada feta amb pedres, que segurament és una font de dipòsit, té un tub gruixut , a sobre el seu nom gravat a la pedra, i al costat dos tubs de sobreeixidors.

L’aigua cau directament al torrent i durant tot l’any raja un bon cabal.

És una font no massa coneguda ni freqüentada, a pesar d’això, es una “ Font molt Viva”.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramón Solé

Arbres – Els Plataners de la Font del Prat de Piera

L’Àrea de Pic nic de la Font del Prat situada en el nucli urbà de Piera, concretament al costat de la zona esportiva, 

s’arriba pel Passeig del Prat, tot passant per sota de la carretera BV- 2242.

Aquesta font ja era un lloc molt visitat per la gent del poble ara fa més de cent anys enrere, per anar a buscar l’aigua o a passar una estona d’estada o fer una fontada amb la família o amics,

axió ha perdurat fins els nostres dies. Cal destacar els plataners centenaris que s’han conservat i donen una ombra excel·lent a l’estiu,

en el seu dia es va posar taules i bancs de fusta per fer l’estada millor.

El conjunt dels Plataners de la Font del Rossinyol que està a poca distància,

són un grup d’arbres molt important en aquesta contrada.

Text i Fotografies : Ramon Solé i arxiu Rasola

Record d’una Font : La Font de les Monges de La Conreria a Sant Fost de Campsentelles

El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.

El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.

Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí  el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,

cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.

L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.

Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.

L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;

va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.

Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.

Recull de dades : encos

Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Imatges del Balneari Vichy Catalan, a primers del segle XX

Durant el principi del segle XX el Balneari de Vichy Catalan, era molt re nombrat per les seves aigües minero medicinals i com ha Hotel de gran elegància i benestar, freqüentat per la gent de la burgesia de les grans ciutats de Catalunya.

Vichy Catalan 1912

Avui us presento un recull d‘imatges de com era els diferents espais de dins i fora del Balneari :

Edifici

Menjador i Sala-Bar

Gran Saló

Font

Despatx

Laboratori

Capella

Vestíbul

Jardins

Text : Ramon Solé

Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui coneixerem: La Font de Sant Julià d´Uixols de Castellterçol

Per anar a la Font de Sant Julià d´Uixols, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portarà  a Sant Julià d´Uixols, primer deixareu  a mà dreta la masia  El Solà del Sot.

Abans d’arribar a l’antiga església, trobareu La font dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià d’Úixols.

Està emmarcada en un rectangle de pedra i s’hi ha de baixar per uns graons,

en una de les parets hi ha la font que actualment és d’aixeta, ja fa uns quants anys que no raja.

Si seguiu la pista principal, arribareu a l’església de Sant Julià d’Úixols,

lloc de partida a diversos recorreguts i d’itineraris.

l’església de Sant Julià d’Úixol

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano – Mapa : Google

El Parc del Torrent dels Alous de Rubí – # 3 Part

El Parc del Torrent dels Alous esta dins del triangle compres entre Passeig de les Torres, carrer d’Antoni Sedó i la Autopista de la Mediterrània,

i a prop de l’estació Renfe

i l’estació de FFCC, que són punts pròxims d’accés al parc.

En la part superior i a prop de les cases, en el  Passeig de les Torres hi ha una zona enjardinada amb atraccions per els mes petits,

així com taules i bancs de fusta per fer un àpat.

Una altra, al costat que dona al carrer d’Antoni Sedó amb més jocs per infants i espai enjardinat.

Podreu resseguint el torrent per la riba dreta o esquerra, alternant el pas i creuant pels ponts sobre el curs

i gaudint de la vegetació de ribera, on podreu observar l’Albereda del Torrent dels Alous i escoltar el cant dels ocells.

També, hi ha una zona de conreus,

algun antic pou

i podeu visitar les rodalies de l’estany del Torrent dels Alous que ja us vaig fer un article.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges Google

Llibre recomanat : La Sèquia de Manresa. 10 Camins a l’entorn d’un canal medieval

Fitxa tècnica :

Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2014

Matèria Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9034-220-6

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 14,50 €

Sinopsi

Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.

Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.

La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars ­totes elles molt senzilles­ i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.

També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.

Recull del llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Mascarosa de Mura

Per anar a La Font de la Mascarosa podem fer-ho des de l’àrea d’esbarjo de la riera de Nespres, cal creuar la riera per una passera i seguir per un camí que al poc caldrà deixar-lo per un altre a l’esquerra que fa una certa pujada fins arribar a l’esplanada on està la Font protegida per una balma.

La Font esta a un costat, es un petit mur de pedra, l’aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedres que queda per sota del nivell del terra.

De la paret  de la font i en la part alta surt un antic canaló gruixut de pedra, que podria ser de l’antiga Font,

en front seu disposa d’una taula i banc rodo.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

El ser humà esta al mateix nivell d’un Arbre …?

Us passo un recull de curioses imatges del segle passat on podem veure, l’home a un nivell per sobre dels arbres…:

Els arbres estan estàtics, l’home sempre vol estar a la seva altura o ser superior… però mai ens tenim de comparar amb uns arbres, ells poden viure molts mes anys que no pas nosaltres, be, si no els matem… !

Recull de Fotografies antigues : Ramon Solé – Internet mundial

Avui coneixerem : La Font del Pas de Vic

La Font del Pas està situada fora del nucli urbà de Vic, a poca distancia del marge esquerre del riu Gurri.

Per arribar a la Font del Pas, cal seguir el recorregut ambiental del riu Gurri, que des del parc Xavier Roca i Viñas  va cap al pont del Bruguer,

a mà esquerra, ens queda la Font, senyalitzada per un cartell.

Quan es van prendre les fotografies, l’estructura de la Font estava totalment tapada per la vegetació,

sols es podia veure unes escales amb una barana de fusta que hi porta.

La descripció de la Font, l’hem tret del Bloc amic de “encos”, i que la descriu així :

“ La font està algú enclotada un parell de metres respecte del sòl, acollida per tres parets de pedra amorterada. El terra està empedrat, deixant tot al voltant un rec per on circula l’aigua que raja per la font. El broc, de ferro, està situat a la part inferior de la paret central. A la paret de la dreta hi ha una llosa amb un gravat en relleu on hi figura el nom de la font i l’escut de la ciutat de Vic.”…

L’Ajuntament de Vic la va recuperar l’any 2011 quan estava totalment perduda des de feia més de 40 anys, us passo informació extreta de naciodigital.cat  :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/24463/vic/recupera/font/pas/despres/40/anys

Fotografia de la Font del Pas una vegada recuperada en 2011

Al estar situada a prop del riu, es una zona molt humida, qual cosa ha fet que hi hagi molta vegetació, al no ser gaire visitada aquests últims temps, ara la tenim totalment tapada per una important vegetació.

En el recorregut ambiental del riu Gurri, podrem trobar seients i taules per fer un àpat o descansar.

Text : Ramon Solé – Descripció de la Font : encos

Fotografies : Dora Salvador