Recuperació de la Font de Roca Negre i el seu entorn a Santa Pau – 2ª Part #

La Font de Roca Negre està  en el municipi de Santa Pau en la Garrotxa, a prop del Volcà de Roca negre.

Per arribar des del poble de Santa Pau a la Font, podeu deixar el vostre vehicle en l’aparcament, passareu a l’altre costat  de la carretera GI-524 i seguiu el camí cimentat  direcció Olot, conegut com  Camí de les Fages,

trobareu algun cartell en aquest camí, passareu per un mas a la dreta, al fons i a l’esquerra els Volcans de Santa Margarida i de Rocanegre.

Als pocs minuts hi ha la gredera del Volca de Rocanegre,  ja vàrem donar dades en el mes de novembre passat.

Seguiu tot creuant la riera i el camí fa un xic de pujada,

Cal seguir el camí i al poc ja estareu a la Font de Roca Negre, que també, és diu Font del Clavell, és degut a la proximitat amb Can Clavell, esta de Santa Pau a algú menys d’un kilòmetre i mig.

Aquesta font estava malmesa anys enrere,  

Fotografia any 2017
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-11-03_15-49-16.jpg

es va portar a terme una recuperació fa poc temps,

en el seu entorn hi ha una taula i un banc de fusta per poder fer un àpat.

Podeu gaudir d’un entorn natural de gran bellesa.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : Les Fonts de Sant Roc d’Olot

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-02-07_22-14-07_01.jpg

Del centre d’Olot, podeu anar fent un passeig tot passant pel costat del riu Fluvià, us aproximareu a un Passeig de vells i centenaris plataners, entrareu al Parc de Les Fonts de Sant Roc, en trobareu 4 de fonts.

La principal i mes popular de les fonts de Sant Roc es la situada al final del passeig  proper a la zona dels Tussols, al començament de la Ruta del Carrilet.

Des d’antic, molta gent hi  ha recollir aigua i a passar el dia.

Forma un monument de 6 metres d’alçada i adossada a la paret,  amb una teulada, a mitja altura hi ha una moderna imatge de Sant Roc  feta de rajoles, al damunt l’escut d’Olot,

l’aigua surt de la paret on hi ha dibuixat com una estrella per  dos tubs, cau a una gran pica rectangular, l’aigua sobrant per un caneló per sota terra desaigua al riu Fluvià.

Una segona Font de Sant Roc, aquesta seria la primera seguint el passeig, actualment és seca i cauria  en una pica rodona de pedra.

Propera a l’anterior, hi ha una tercera Font de Sant Roc, de la paret surten dos tubs metàl·lics per on raja l’aigua i cau en una pica rectangular de pedra.

Per últim, la quarta Font de Sant Roc  està al final del passeig, és la mes llunyana de totes, aquesta casi mai surt aigua, i cauria en una pica rectangular de pedra.

Lloc fresc a l’estiu gracies de l’ombra dels arbres allí situats, disposa de molts e seients per tot el passeig.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Pins del Parc de Desinfecció de Terrassa

Pràcticament la vegetació referent als arbres que configuren el Parc de Desinfecció són de Pins.

Formen un conjunt arbori molt destacat i una illa verda necessària pel barri Roc Blanc de Terrassa,  situat en la carretera d’Olesa, carrer de Calderón de la Barca i carrer d’Atenes.

Qui passeja per aquest parc, sobre tot en primavera i l’estiu, pot gaudir de molta ombra sota uns magnífics pins.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3309_01.jpg

La gran majoria presenta un bon aspecte, cuidats amb fulles allargades.

Axo si, alguns presentant pel vent una certa inclinació.

Disposa d’altres tipus d’arbres, destacant algun xiprers.

Es un espai obert cada dia i es pot veure l’antic edifici de desinfecció al centre del parc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de les Aigües de Montcada i Reixac – 2ª Part #

Avui us presento dos articles

La Casa de les Aigües està situada en l’ Av. de la Ribera de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia:

Al llarg del segle XIX, les prolongades sequeres que feien minvar el cabal d’abastament d’aigua a Barcelona, provocaven grans perjudicis a la població. Per tal de solucionar aquests problemes, l’Ajuntament de Barcelona va projectar construir, prop del riu Besòs, una planta per a la captació i tractament de cabals subterranis.

Es varen fer uns pous i s’instal•laren ginys elevadors i, el dia 21 de juny de 1878 s’inaugurà la instal•lació amb un acte solemne al qual assistiren les primeres autoritats de la província i dels municipis de Montcada i Barcelona.

El resultat fou un conjunt d’edificis i instal•lacions (els pous de Montcada), edificats el 1878 segons el projecte de l’arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.

Conjunt de tres edificis aïllats, una xemeneia i altres construccions annexes, voltats de jardí i delimitats per una tanca. El recinte és allargat, té dos accessos pels extrems, i ocupa una superfície de 4.320 m2.

L’edifici principal, situat al mig del solar, conté els pous, les bombes, calderes i la màquina de vapor.

La planta fa forma de té i consta de planta baixa i coberta composta de teula plana d’encaix i carener de cavallets. Els murs són de maó vist i la coberta és d’encavallades metàl·liques d’uns 5 m de llum i jàsseres de gelosia.

Les façanes laterals presenten nombroses finestres d’arc escarser emmarcades per pilastres coronades a la teulada per boles de pedra.

La part baixa del parament està formada per un sòcol de pedra a l’exterior i un arrambador de trencadís a l’interior. En l’eix de simetria s’intersecciona amb un cos perpendicular que s’expressa en la façana amb un frontó esglaonat.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Els tres pous que s’obren a l’interior estan protegits per baranes de ferro forjat. A la part central hi ha una gran inscripció commemorativa de l’obertura de les instal·lacions, amb dos àngels i l’escut de Barcelona en relleu.

Al darrere del cos central hi ha tres calderes i dues màquines de vapor verticals. Destaca la presència d’unes columnes estriades de ferro colat i capitell daurat.

Per sota terra comunica amb la xemeneia de base quadrada, de fust tronco-piramidal hexagonal.

Capella

L’edifici del sobreeixidor és de planta irregular, consta de semisoterrani i baixos. La coberta és a dues aigües. Les façanes segueixen el mateix esquema que l’edifici principal, però en dimensions més petites. La coberta està formada per una jàssera de gelosia que descansa en un pilar central de ferro colat, que en arribar al terra es converteix en un seient semicircular cobert de ceràmica en forma de trencadís.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Un altre edifici és l’habitatge del maquinista i guarda de les instal·lacions i una gran sala de reunions que sembla una torre d’estiueig.

Té planta de creu grega, dues plantes i golfa amb coberta de fibrociment i torratxa de quatre plantes, també amb coberta composta amb escames i cresteria.

Tania Galán – Museu municipal de Montcada

L’estructura és de murs de càrrega i sostres de bigues metàl·liques laminades i revoltó de rajola; la coberta és d’encavallades, jàsseres i bigues de fusta.

El portal és d’arc de mig punt amb una terrassa tancada amb fusta i un balcó sota coberta. A cada banda del cos central hi ha dues finestres d’arc escarser. El revestiment és d’estuc de calç i imita carreus, sòcols i cornises.

Per últim queda el dipòsit d’aigua elevat de planta rodona, maó vist i coberta cònica.

La Casa de les Aigües és una obra modernista de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Torre repartidor d’Aigua, del carrer de Joaquim de Paz de Terrassa

Torre repartidor d’Aigua situada en el carrer de Joaquim de Paz  en el número 27,  a prop de la cantonada del carrer de Passeig.

Construïda per Joan Baptista Feu, porta els símbols que el representen:

  • L’estella i la finestra d’estil Mossàrab

El dia 16 de setembre de l’any 1846, la Mina Pública d’Aigües de Terrassa presentà una instància a l’Ajuntament de Terrassa, presidit per l’alcalde Agustí Galí i Galí per instal·lar un repartidor d’aigua en aquest carrer.

Sota la finestra apareix “Ramal Segundo”.

Una antiga porta de ferro dona accés a dins de la Torre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Manteniment de les rieres a la ciutat i els pobles

L’Agència Catalana de l’Aigua té assumides les funcions de planificació hidrològica i un dels objectius és vetllar per la conservació i manteniment de la xarxa fluvial catalana i pels ecosistemes vinculats al medi hídric.

Malgrat això, segons una llei del Pla Hidrològic Nacional, les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen als mateixos municipis.

Per tant és important i necessari el manteniment de la vegetació i neteja dels marges dels principals cursos fluvials que transcorren per sòl urbà.

A les rieres on s’acumulen canyes, tot tipus de vegetació i a vegades fins i tot, escombraries les fan perilloses per les pluges de tardor i hivern, que podent formar taps en el desguassos i provocar inundacions i desbordaments que afectin a sol urbà amb danys materials…

Us passo un article de Alfredo Vega, aparegut el 22/10/2019 en elmón.Terrassa :

https://elmon.cat/monterrassa/opinio/37707/que-fem-amb-les-rieres-de-terrassa

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_1941_01.jpg

Per tant, es indispensable dur a terme tasques de neteja en els municipis en rieres, torrents propers, cuidant que les rescloses i saltants de rius i rieres estiguin netes de vegetació i objectes que entorpeixin la lliure circulació de l’aigua,

és important fer-ho els mesos previs a les grans pluges de la temporada.

Recull de dades : Varis

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són a la Riera de Palau al seu pas pel Barri de can Boada de Terrassa

Les Curiositats de l’entorn – 38 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 6 imatges que veritablement són curioses :

Una casa amagada per la vegetació

Una font amb gronxadors ?

Una creu artesanal

Parada de Autobús dels “Picapiedra”

Plantes d’altura

Qui avisa…

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de can Valls de Sant Celoni

Per arribar-nos a l’Aqüeducte de Can Valls de Sant Celoni, ens cal que a la rotonda de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, ens dirigim tal com ens indica un cartell direcció a la Vall d’Olzinelles, on comença la carretera BV- 5112, la prenem, i un cop hem passat el riu La Tordera, girem a la dreta on quedent unes naus industrials. Al poc girem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.

Seguim uns quatre quilometres per la citada carretera, heu d’arribar fins el trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls, no seguiu per aquest camí, sinó que heu d’agafar el que passa per sota de la finca, just al seu costat.

En poc més de 200 metres arribareu a un camí a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables, allí trobareu el conjunt de la Font, bassa, el petit l’aqüeducte que ve des del Soc de l’Aranyant.

Cal retrocedir i seguir pel camí que rodeja la finca de can Valls. Just desprès d’un entrada de darrera per de darrera

hi ha un camí a l’esquerra, a poca distancià veurem que el creua per damunt l’Aqüeducte de Can Valls,

que porta l’aigua d’una mina que va a parar a una gran bassa front mateix dels jardins de la masia.

Text i fotografies : Ramon Solé

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

El paisatge és d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.

L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista.

Cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, barrancs, cascades i molleres que ens fan sentir, veritablement, al país de l’aigua.

Una gran diversitat d’espècies animals i vegetals, que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós, donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així ha estat reconegut, garantitzant a més a més la seva protecció i la integració de les infraestructures i les activitats turístiques a la vall.

Per a més informació podeu accedir a :

http://www.catalunya.com/parc-nacional-daiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-17-17001-573521?language=ca

Per conèixer Rutes per aquest parc, de 1 o més dies podeu accedir a :

https://www.rutespirineus.cat/rutes/parc-nacional-d-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici

Per accedir al Parc ho podeu fer:

Amb Taxi: Parada de taxi situada a l’entrada del poble d’Espot, durant tot l’any (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin).

– Horari d’estiu: de 9.00 h a 19.00 h.

– Resta de l’any de 9.00 h a 17.00h. Pot haver-hi dies en els que l’accés amb transport està tancat.

Contacte: Associació de Taxis d’Espot

Tel. 973 62 41 05 http://www.taxisespot.com (reserves online)

A peu: Amb cotxe particular es pot arribar fins a l’aparcament del Prat de Pierró. A partir d’aquí podeu accedir a peu fins a l’Estany de Sant Maurici 1 h 15’ (3 km aprox.)

En bicicleta: Es pot arribar fins al punt d’informació de Sant Maurici, on hi ha un aparca bicis. Recordeu que cal circular sempre seguint la ruta 12 senyalitzada del Centre BTT Valls d’Àneu.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Casa del Parc

C/ de Sant Maurici, 5

25597 Espot

Tel. 973 62 40 36

Recull de dades :  Generalitat de Catalunya, Valls d’Aneu. Altres

Adaptació del text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Arbres – El Roure de l’avinguda de Catalunya de Cardedeu

El Roure que ens referim esta situat en l’avinguda de Catalunya, a l’altura del numero 35 de Cardedeu,

concretament entre l’avinguda i un feixa del mateix Parc de la Serreta.

Es un Roure de tronc de poca alçada, però amb un ramatge molt destacat.

Forma una copa arrodonida que s’observa millor en primavera i estiu, quant esta ple de fulles.

Com esta en un espai del Parc amb poca vegetació, fa que destaqui molt més.

Text i Fotografies : Ramon Solé