Naixement del Torrent Negre de Llanars

Com a continuació de l’article d’ahir de les Surgències de les Dous de Llanars,

a poca distancia hi ha el naixement del Torrent Negre.

Es una surgència visible donada la manca de vegetació existent en el punt d’aparició a l’exterior.

Te mes o menys cabal de sortida en aquest punt d’aigua,

tot depenent de les pluges enregistrades,

i que podria inclús a l’estiu donar una sortida minsa o nul·la.

L’aigua segueix el seu curs torrent avall i fa aiguabarreig amb el torrent de les Dous.

 

Text : Ramon Solé- Fotografies : Dora Salvador

Les Surgències de Les Dous de Llanars

Com a continuació dels articles anteriors dedicats per aquesta zona, deixareu el Pla Rodó

i arribareu al paratge de Les Dous de Llanars situades a prop del camí.

Cal dir que aquestes Surgències d’aigua surten a l’exterior en diferents punt,

axó es quan a plogut molt intensament en aquestes muntanyes,

quan vàrem estar, sol hi havia una sortida, concretament on es forma el torrent, en el seu cap o naixement,

i aquest  una vegada format el torrent baixa fins fer l’aiguabarreig amb el torrent Negre.

Per tant es un lloc amb molta aigua, axó si, si plou amb ganes…

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Pudorosa de Santa Coloma de Farners

Avui us presento dos articles

La Font Pudorosa és situada en un extrem del Parc de Sant Salvador a Santa Coloma de Farnes, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

Cal visualitzar una barana de color verd, i a sota a nivell mes baix esta situada la font, en un dels seus costats hi ha uns esglaons que permeten baixar.

Aquesta font rep tres noms per part de la gent, Font Pudorosa o Pudosa o del Ferro.

La paret feta d’obra de pedra vista, esta adossada com a mur de les terres del passeig, l’aigua surt poca o gens per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica enreixada de ferro a nivell del terra, en cada costat  hi ha un seient no massa gran, esta delimitat per un mur baix que també es pot fer servir per assentar-se, la riera passa a pocs metres mes a sota.

De sempre s’ha considerat una aigua medicinal per a problemes de la pell.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Avui destaquem : La Font- abeurador de cal Marxant de Llanars

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

i una vegada que passeu per cal Marxant , la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí.

L’aigua surt d’un tub gruixut de ferro i va directament a l’abeurador.

A uns metres per sobre, podem veure la portella de ferro on esta en naixement.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Tres Pins de la Font de Can Roca de Castelldefels

Avui us presento dos articles

Des del centre de Castelldefels us teniu que dirigir-vos al carrer del Castanyer, amb carrer de l’Ametller, cal segur tot recta per una pista ample de terra, fins arribar a la Font i bassa de can Roca,

darrera seu veureu tres impressionants Pins, altíssims.

Us trobeu en l’Àrea de lleure de Can Roca

Es una zona principalment de pins no massa alts i alguns de joves, que contrastant amb el alts pins que ens referim.

Al mes segur que deurien haver de mes així d’alta, però al pas del temps, per culpa de tempestes, ventades i malalties, ara sols quedant aquests tres Pins tant alts.

Hi ha a poca distancia el Pic nic de Can Roca, amb taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

Aquest conjunt d’arbres, esta al peu de les muntanyes mes àrides que conformen el massís del Garraf, es com un oasi a tocar dels carrers de Castelldefels.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Historia de la Font de Sant Narcís de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües.

Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat.

El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.

La Font de Sant Narcís o d’en Pla era en el primers temps coneguda com la Font de Santa Cecília. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º,  és ferrosa amb sofre.

Durant el segle XX la propietat va canviar de mans en diverses ocasions.

Es de la mateixa propietat l’Aigua Imperial.

El seu origen es remunta a l’any 1916, quan l’industrial Pau Estapé va rebre l’autorització per començar a envasar i comercialitzar l’Aigua Imperial.

Va ser el mateix Pau Estapé qui va promoure l’excavació de les termes romanes i les va convertir en bandera i logotip de la seva empresa embotelladora d’ Aigua Imperial, precisament ubicada a l’altra banda de la muralla del castell medieval.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Processionària del pi

Avui us passo dos articles

La processionària del pi o arna del pi, aquest insecte és propi de la zona mediterrània europea i africana,

tot i que també es troba en algunes parts d’Alemanya, Suïssa, Hongria i Bulgària.

Un dels principals factors que limita la seva distribució són les baixes temperatures, fent que només pugui sobreviure en zones on l’hivern no és rigorós amb temperatures mínimes superiors a uns -15 °C).

A causa del canvi climàtic, aquestes temperatures mínimes han anat pujant,

i la distribució d’aquesta espècie s’està expandint vers el nord i cap a altituds superiors.

La Diputació de Barcelona, alerta dels Riscos/problemes per a la salut en relació a la processionària del pi :

https://www.diba.cat/web/salutpublica/-/processionaria-del-pi

No sols s’ha d’anar amb cura dins del bosc, també a ciutat pot haver pins amb processionària en parcs i jardins.

Us passo informació a nivell Veterinari, en el cas que el vostre gos/sa, patís algun incident amb la processionària del pi :

https://www.terramascotes.com/biblioteca/la-procession%C3%A0ria-del-pi/

Ja sabeu, aneu amb cura quan feu un tomb pel Bosc amb la Processionària del pi. !

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Un Hort diferent : L’Hort del Novembre

En un mes Novembre podem fer molta feina, com sembrar i plantar a l’hort, així podrem tindre collita durant els propers mesos d’hivern – principis de primavera,  si ha aguantat les gelades, o possible neu, en general totes les inclemències del temps que pot patir el camp.

Per tant, la verdura recomanable per sembrar i/o plantar seria : alls, api, bledes, cols, coliflor, escaroles, enciams, espinacs, faves, pastanaga, pèsols, porros, xicoira, xirivies.

I si hem plantat fa uns mesos, es pot recollir : albergínies, cols, escaroles, enciams, fesols, pebrots, porros, ravenets, remolatxa.

Altres feines a fer durant el mes de Novembre, seria adobar la terra per als nous cultius i disminuir els regs segons es presenti el mes, que a vegades és molt plujos, axó comporta molta humitat a l’hort.

Hi ha molta gent que no es vol arriscar o patir, i durant aquest propers mesos no hi planta res i l’hort queda fins a principis de febrer sense fer-hi res.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que en sabem de l’Ànec collverd?

Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.

L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).

El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.

Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.

La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat

és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.

Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.

Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.

La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.

Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.

Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes  com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.

També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran,  axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.

Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )

Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos.  Solen viure entre 20 i 30 anys.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé