Properes activitats, Urian Guies de Muntanya

Avui us presento dos articles

Us adjunto les dues activitats properes de Urian Guies de Muntanya :

Imatges : Urian Guies de Muntanya

Amb el suport de : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Canal industrial del Ter de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Canal de Manlleu circula bàsicament pel Passeig del Ter de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • A Manlleu la industrialització va estar molt relacionada amb el riu Ter, però sobretot amb el canal industrial que té antecedents en la séquia que des de 1769 feia funcionar el molí de dalt o d’en Miarons, actual molí de Can Vinyes.
  • A partir de 1829 s’aprofità per fer anar la fàbrica tèxtil adossada al molí.
  • Però, el canal industrial de Ter va ser construït entre 1841 i 1848, quan Francesc Puget, Antoni Baixeres i Salvador Juncadel les van comprar els terrenys prop del molí per aixecar-hi tres fàbriques i un molí fariner al llarg d’una façana fluvial de 1.900 metres al riu Ter.
  • L’obra d’enginyeria hidràulica, i els carrers i edificis que hi desemboquen, fan de Manlleu un nucli industrial molt peculiar.
  • El canal es va anar eixamplant i allargant per cobrir les necessitats de les indústries que s’anaven instal•lant al costat del Ter per aprofitar-ne l’energia hidràulica.
  • El canal, els set salts d’aigua i els diversos compartidors i comportes que servien per alimentar les diferents fàbriques i molins, van patir greus desperfectes durant l’aiguat del 1940, així com els ponts que hi havia sobre el canal i els restants.

El Canal de Manlleu són gairebé 2 km de recorregut, paral·lel al riu Ter al seu pas per la població de Manlleu.

És un canal construït amb còdols de riu que com diem, segueix el riu Ter en el seu pas per Manlleu.

Anava proporcionant aigua a un total de 7 fàbriques i 2 molins, que podien tornar per medi de canals menors l’aigua al riu Ter.

La Canal industrial, passa pels Rentat de Baix,

dit d’una altra forma, el safareig públic de l’època.

Passa per on havia les Tres Fabriques, i que sols queda com un testimoni i museu per l’historia de la canal…

Que era “El submarí” d’aquesta Canal ?, era per on l’aigua desguassava i la derivava a una altra canal, així es podia controlar el nivell de l’aigua…

El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts,

que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.

A la seva vorera, i en una bona part del seu recorregut, es va formar un Parc,

on els arbres són també els protagonistes, amb seients, fonts i els infants tenen jocs.

La canal arriba a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, reconvertida fa uns anys en la seu del Museu Industrial del Ter,

on podeu conèixer mes dades sobre l’industria d’aquesta zona on passa el riu Ter.

Us passo mes dades sobre la Canal industrial de Manlleu del Consorci del Ter :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-industrial-de-manlleu

El Canal de Manlleu és una obra de Manlleu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades i informació : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Viquipèdia, Ruta del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Naixement del Torrent Negre de Llanars

Com a continuació de l’article d’ahir de les Surgències de les Dous de Llanars,

a poca distancia hi ha el naixement del Torrent Negre.

Es una surgència visible donada la manca de vegetació existent en el punt d’aparició a l’exterior.

Te mes o menys cabal de sortida en aquest punt d’aigua,

tot depenent de les pluges enregistrades,

i que podria inclús a l’estiu donar una sortida minsa o nul·la.

L’aigua segueix el seu curs torrent avall i fa aiguabarreig amb el torrent de les Dous.

 

Text : Ramon Solé- Fotografies : Dora Salvador

Les Surgències de Les Dous de Llanars

Com a continuació dels articles anteriors dedicats per aquesta zona, deixareu el Pla Rodó

i arribareu al paratge de Les Dous de Llanars situades a prop del camí.

Cal dir que aquestes Surgències d’aigua surten a l’exterior en diferents punt,

axó es quan a plogut molt intensament en aquestes muntanyes,

quan vàrem estar, sol hi havia una sortida, concretament on es forma el torrent, en el seu cap o naixement,

i aquest  una vegada format el torrent baixa fins fer l’aiguabarreig amb el torrent Negre.

Per tant es un lloc amb molta aigua, axó si, si plou amb ganes…

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Pudorosa de Santa Coloma de Farners

Avui us presento dos articles

La Font Pudorosa és situada en un extrem del Parc de Sant Salvador a Santa Coloma de Farnes, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

Cal visualitzar una barana de color verd, i a sota a nivell mes baix esta situada la font, en un dels seus costats hi ha uns esglaons que permeten baixar.

Aquesta font rep tres noms per part de la gent, Font Pudorosa o Pudosa o del Ferro.

La paret feta d’obra de pedra vista, esta adossada com a mur de les terres del passeig, l’aigua surt poca o gens per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica enreixada de ferro a nivell del terra, en cada costat  hi ha un seient no massa gran, esta delimitat per un mur baix que també es pot fer servir per assentar-se, la riera passa a pocs metres mes a sota.

De sempre s’ha considerat una aigua medicinal per a problemes de la pell.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Avui destaquem : La Font- abeurador de cal Marxant de Llanars

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

i una vegada que passeu per cal Marxant , la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí.

L’aigua surt d’un tub gruixut de ferro i va directament a l’abeurador.

A uns metres per sobre, podem veure la portella de ferro on esta en naixement.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Tres Pins de la Font de Can Roca de Castelldefels

Avui us presento dos articles

Des del centre de Castelldefels us teniu que dirigir-vos al carrer del Castanyer, amb carrer de l’Ametller, cal segur tot recta per una pista ample de terra, fins arribar a la Font i bassa de can Roca,

darrera seu veureu tres impressionants Pins, altíssims.

Us trobeu en l’Àrea de lleure de Can Roca

Es una zona principalment de pins no massa alts i alguns de joves, que contrastant amb el alts pins que ens referim.

Al mes segur que deurien haver de mes així d’alta, però al pas del temps, per culpa de tempestes, ventades i malalties, ara sols quedant aquests tres Pins tant alts.

Hi ha a poca distancia el Pic nic de Can Roca, amb taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

Aquest conjunt d’arbres, esta al peu de les muntanyes mes àrides que conformen el massís del Garraf, es com un oasi a tocar dels carrers de Castelldefels.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Historia de la Font de Sant Narcís de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües.

Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat.

El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.

La Font de Sant Narcís o d’en Pla era en el primers temps coneguda com la Font de Santa Cecília. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º,  és ferrosa amb sofre.

Durant el segle XX la propietat va canviar de mans en diverses ocasions.

Es de la mateixa propietat l’Aigua Imperial.

El seu origen es remunta a l’any 1916, quan l’industrial Pau Estapé va rebre l’autorització per començar a envasar i comercialitzar l’Aigua Imperial.

Va ser el mateix Pau Estapé qui va promoure l’excavació de les termes romanes i les va convertir en bandera i logotip de la seva empresa embotelladora d’ Aigua Imperial, precisament ubicada a l’altra banda de la muralla del castell medieval.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Processionària del pi

Avui us passo dos articles

La processionària del pi o arna del pi, aquest insecte és propi de la zona mediterrània europea i africana,

tot i que també es troba en algunes parts d’Alemanya, Suïssa, Hongria i Bulgària.

Un dels principals factors que limita la seva distribució són les baixes temperatures, fent que només pugui sobreviure en zones on l’hivern no és rigorós amb temperatures mínimes superiors a uns -15 °C).

A causa del canvi climàtic, aquestes temperatures mínimes han anat pujant,

i la distribució d’aquesta espècie s’està expandint vers el nord i cap a altituds superiors.

La Diputació de Barcelona, alerta dels Riscos/problemes per a la salut en relació a la processionària del pi :

https://www.diba.cat/web/salutpublica/-/processionaria-del-pi

No sols s’ha d’anar amb cura dins del bosc, també a ciutat pot haver pins amb processionària en parcs i jardins.

Us passo informació a nivell Veterinari, en el cas que el vostre gos/sa, patís algun incident amb la processionària del pi :

https://www.terramascotes.com/biblioteca/la-procession%C3%A0ria-del-pi/

Ja sabeu, aneu amb cura quan feu un tomb pel Bosc amb la Processionària del pi. !

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador