Fem una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Les Fonts de Sant Cristòbal de La Pobla de Roda – Osca (Huesca)

Com cada Diumenge us presento dos articles 

La Pobla de Roda és la capital del municipi d’Isàvena. Situada entre el riu Isàvena, el barranc de Carrasquer, al nord-oest per la Serra del Jordal i al sud-est pel turó on està situada Roda d’Isàvena, a una altitud mitjana de 751 m. dista 110 km de la ciutat d’Osca.

Roda de Isabena – Pou del Monestir

Al municipi hi ha boscos, pastures, matolls i garrigues. L’agricultura és majoritàriament de secà, la ramaderia és ovina i porcina.

Us recomano visitar les Fonts de Sant Cristòbal , us passo imatges d’aquests importants deus:

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  Fotografies : Ramon Solé

Les Pedreres destrueixen el paisatge o hi ha solucions?

Com cada Dissabte us presento dos articles

Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s’obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Les principals roques obtingudes en les pedreres són:

marbres, granits, calcàries i pissarres.

Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l’abandonament de l’activitat acostuma a originar seriosos problemes d’impacte ambiental, principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades.

Us passo un article de elpuntavui del 2010, on podem veure el inquietant futur d’una pedrera a Collserola :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/156620-collserola-lamenaca-continua.html

Pedrera de Sant Cugat del Vallès

Desprès de mes de 6 anys de lluita, es va arribar a aprovar una resolució l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, informació treta de tvsantcugat.cat  :

http://www.tvsantcugat.cat/actualitat/lajuntament-clausura-la-pedrera-berta-per-preservar-els-seus-valors-naturals-i-geologics/

Pedrera de La Vallensana

En altres casos, com per exemple en la antiga cantera de La Vallesana, una vegada finalitzada l’explotació, es va decidir omplir-la de runa derivada de les obres de la construcció, i tornar-li la vegetació perduda, axó vol dir dintre de molts anys.

Gravera Egara – Terrassa

En la Sorres i Gravera Ègara, s’ha creat un ambient humit, amb aus i insectes, gràcies al que es coneix, com a Pantà de la Gravera.

Llac Ullastres i Egara

A les dues Canteres Canro, de Sant Fost de Campsentelles, podem veure que s’està formant petites llacunes.

Sant Fost de Campsentelles

Axó es degut que l’explotació a arribat a nivell de la capa freàtica, i l’aigua ha aflorat; com va passar a Sils amb el moviment de terres en la construcció de l’AVE.

Sils

Un exemple que s’ha adaptat al medi des de fa moltes dècades, es l’estany format en l’antiga Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona,

Vista de la Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

situat prop de l’antic Jardí Botànic, sota de l’Estadi, i al costat d’una hípica.

Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

També a Montjuic, tenim el Teatre Grec, va ser dissenyat i construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona,

en una antiga pedrera de la muntanya, la paret tallada de la qual fa la funció d’escena del teatre, va ser un bon aprofitament .

Teatre Grec de Barcelona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vistes aèries de canteres  : Extretes gràcies a Mapa Google

Arbres – Plataners de la Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm

Com cada Dissabte us presento dos articles

Son 6 els plataners que rodejant la illeta que forma la ubicació de la Font del Ferro de Sant Hilari Sacalm.

L’Ajuntament de Sant Hilari, el dia 7 d’abril de 2011, va com Arbre d’Interès Local a un dels plataners allí existents,

Commemorant l’Any Internacional dels Boscos.

Van participar amb dibuixos : Alumnes de 4t. Escola Guilleries i Col·legi Sant Josep del municipi.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Com era el Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera de Barcelona

Avui us presento dos articles

La situació del  Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera  era darrera de la cua del Pantà de Vallvidrera de Barcelona, on acaba el camí del Pantà.

Des d’aquest punt hi ha un camí a l’esquerra tot pujant paral-lel al torrent de l’Espinagosa, i passant per la Font de l’Espinagosa, i s’arribaría a can Cuias i d’allí a Vallvidera superior.

Pues, el Berenador de la Font dels Pins, estava a l’inici i a la dreta del torrent de l’Espinagosa  situat dins d’un bosc de pins pinyers.

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…  Font del Pins – Al ensancharse el valle después de la zona más angosta de can Llavallol, se encuentra en la margen derecha el viejo merendero de esta Fuente , muy concurrido a primeros del presente siglo” … ( el segle es referia al XX)

El berenador estava compost inicialment per un edifici, era una caseta on es servien begudes i menjars, i en cada costat havien taules i seients de fusta,

en un d’ells estava tapat amb un cobert rudimentari fet de troncs i canyes, per donar mes ombra.

El diumenges i algun festiu es feia musica i es permetia ballar entre les taules, mentrestant els nens i nenes jugaven per les rodalies,

era un lloc molt tranquil i lloc de partida per poder fer alguna excursió propera.

Amb el pas dels anys es va fer mes edificacions, fins que va tancar,

també l’aigua de la font es va sacar.

Imatge de 1999 – Arxiu Rasola

Va tindre èpoques de soledat i abandonament i d’okupació, fins que no fa masses anys, va ser desmantellat per l’ajuntament de Barcelona  i es van portar a terme unes obres en aquesta zona.

Com podem veure i gaudir, va ser un dels Berenadors de Vallvidrera i les Planes més fotografiat, per axo ens permet poder conèixer-lo millor.

Berenador i Font a finals dels anys 1990 – Arxiu Rasola

Text, fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Descobrim la Riera de Santa Maria i el Rec o Riera Lleixiu de Caldes de Malavella

Com cada Divendres us presento dos articles

La Riera de Santa Maria el seu curs creua pel vell mig per Caldes de Malavella.

Diríem que no hi passa massa aigua, al ser un municipi molt planer, i depèn molt de l’aigua de pluja puntual, i d’altres petits torrents, canals o recs qui hi conflueixen.

A les afores de la població, esdevé un espai per poder fer una itinerari principalment a peu.

La Ruta de la riera de Santa Maria, te un recorregut  d’uns 9 km, és un Itinerari circular, es fàcil de fer donat que es molt planer,

hi ha les marques de color Verd que cal seguir, i us permet gaudir d’un paisatge boscos molt proper al nucli urbà.

Us passo informació de l’Ajuntament de Caldes de Malavella sobre l’arranjament que es va portar a terme a primers de l’any 2018 a la Riera de Santa Maria al pas per Caldes de Malavella :

https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/historico-noticias/3259-actuacions-al-rec-clar-i-a-la-riera-de-santa-maria

Però abans es va tindre que treure unes 130 tortugues que vivien en la Riera de Santa Maria, us passo l’article del diari de Girona :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/27/retiren-130-tortugues-duna-riera/858851.html

La Riera Lleixiu no és res més que el desguàs de les aigües calentes termals de les surgències del Puig de les Moleres, del Puig de Sant Grau i del Puig de les Ànimes .

L’apel·latiu de “lleixiu” es deu a què recollia també les aigües sobrants dels safareigs públics, aigües que tenien molt bones propietats per rentar la roba, situades al costat de la Font de La Mina.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llacuna d’en Margarit de can Morgat de Porqueres

Continuem en el espai natura de can Morgat

La Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha. amb un mirador instal·lat,

on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai.

És propietat de l’ajuntament de Porqueres, situada en el Pla de can Morgat,

l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina.

A l’estiu sol tenir un nivell molt baix.

A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.

Si han reintroduït espècies desaparegudes a la zona com la llúdriga.

Hi ha un Aiguat on es pot mirar i fotografies les aus, cal estar en silenci.!

En el costat esquerd de l’Aiguat,

podem veure el desguàs existent en cas de superar el nivell d’aigua establert.

L’últim article relacionat amb l’Espai Natura de can Morgat, serà el proper dilluns, el divendres, dissabte i diumenge, us oferiré els articles habituals.

 

Recull de dades : Museu de Banyoles i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Bassa de la Deu de can Morgat de Porqueres

Un dia més que us presento la natura de can Morgat

La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,

d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada.

S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers

i altres ocells aquàtics, diversitats d’animals petits i insectes.

Té la particularitat que s’alimenta d’una antiga mina d’aigua que prové d’un pou situat just al costat de la llacuna de l’Artiga.

En la part mes baixa de la Riera, hi ha la Caseta de Pedra, és molt antiga.

Quan esteu en aquesta zona extremeu el silenci, no feu soroll, els seus habitants són molt sensibles !

 

Recull de dades : Museu de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies Dora Salvador

Bosc de can Morgat de Porqueres

Avui seguim coneixen la natura que envolta can Morgat , en aquest cas el seu Bosc

La masia de Can Morgat està documentada al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany,

esta envoltada d’arbres i de vegetació, situada en el municipi de Porqueres.

En la perifèria del Bosc de can Morgat, es troben diverses espècies d’arbres característics dels boscos mediterranis,

en les zones baixes a prop del llac de Banyoles i zones humides en les petites llacunes de can Margarit i en l’Aulina,

hi ha arbres de ribera amb gran quantitat de joncs i canyissars.

Per les rodalies de la masia de can Morgat, travarem alzines destacables, i també, roures.

Els pins, són els que predominen en les zones mes compactes de bosc i en les parts més altes de muntanya,

com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.

De fet, tot aquest conjunt que envolta els terrenys de can Morgat, és frondós, amb arbres alts i antics.

I s’ha convertir en refugi de Fauna i de Pesca.

Per a preservar tot aquest ecosistema, cal que al visitar-ho seguiu plenament les indicacions que trobareu.

Es el Bosc de can Morgat de Porqueres, un espai natural que invita a conèixer-lo,

i realitzar alguna excursió o passejada.


 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Espai Natura de Can Morgat de Porqueres

El propers dies us presentaré diferents articles sobre la zona natural de can Margat de Porqueres !

L’Espai Natura Can Morgat havien estat dessecades les llacunes naturals en benefici de l’agricultura.

Gràcies a la Fundació Catalunya La Pedrera, la recuperació es va portar a terme entre els anys 2005 i 2007.

L’Espai està inclòs en l’Espai d’Interès Natural de Banyoles i dins la Xarxa Natura 2000, amb un total de superfície real de 13,44 ha.

En aquest Espai Natural, amb una vegetació  diversa i frondosa amb canyissos, jonqueres i arbres de ribera i per la perifèria Bosc de pins.

Amb aquesta vegetació i l’aigua s’ha format un habitacle d’una varietat notable de animals, sobretot ocells com ànecs, martinets entre molts altres, i en les zones mes humides, peixos, amfibis…

S’hi van plantar uns 1000 arbres de ribera per així recuperar la vegetació que havia perdut.

La zona humida està formada per :

  • Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha, amb observació de les aus aquàtiques.
  • Bassa Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,
  • Llacuna de l’Aulina és la llacuna continua a la llacuna d’en Margarit d’1,8ha.
  • Llacuna de l’Artiga és la més gran de totes de 4 ha. i està amagada entre la riera i el bosc de Can Morgat.

Podeu conèixer  la Fundació Catalunya La Pedrera en l’enllaç que us adjunto :

https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/espais-natura/llacunes-can-morgat

Es una Espai Natural visitable, tot sempre sent respectuosos amb el medi. !

Masia de can Morgat

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres – 2ª Part #

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Font del Camp de Baix, es situada a dins del bosc de Can Morgat, sota del camí que voreja, protegit aquest per una barana de fusta.

La font es troba a uns metres per sota del nivell del sòl, uns esglaons ens faciliten l’accés,

l’aigua surt per un tub de ferro de la mateixa paret de la mina.

El problema es que desguassa malament  i reté al terra aigua enfangada.

L’entorn és molt bonic, frondós, humit i ple d’arbres grans, bon lloc per fer un passeig,

donat que esta a poca distancia de l’estany de Banyoles.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.