Avui coneixerem : La Font de la Guineu de Mura

La Font de la Guineu esta dins del poble de Mura, adossada en la paret d’una casa on fa cantonada, i dona als tres carrers d’Alfons Sala, La Coma i Faixo.

Construcció tota de pedra, amb una aixeta de polsador, per on surt l’aigua que cau a una pica d’obra arrebossada.

Al capdamunt i en un costat dret de la font,  hi ha una pedra gravada en relleu amb el nom de la font, l’escut de Mura i les dates 1930-1973.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

 

Un Hort diferent : L’Hort d’Agost

Es en general  continua sent calorós, actiu i a finals de mes es pot deixar caure alguna pluja.

Es un mes que es pot seguir recollim una diversitat de verdures, com bleda, all, api, xicoira arrissada, albergínia, carbassó, ceba, col i flor, escarola, mongeta, enciam, patata primerenca, cogombre, pebrot, bitxo, remolatxa, tomàquet, pastanaga, mongetes tendres.

Si teniu ganes de fer feina podeu sembrar diverses verdures com naps, bròquils, cols, raves i pastanagues.

Recomanació : S’ha de regar amb cura.

Altres feines : Si les escaroles són la mida adequada la podrem lligar .

Les seves cal deixar-les assecar  en un costat de l’hort, compta amb la calor forta.

Es un mes adequat per treure la mala herba dels vorals dels horts.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Espígol de Castellar del Vallès

La Font de l’Espígol esta situada a pocs metres per damunt de la llera esquerra del riu Ripoll al nord de les Cases de les Arenes, i per sota de la propera Font de Romaní.

Va ser construïda tal com indican les rajoles de la Font, en l’any 1917. Esta situada en un paratge, que durant les dècades dels anys 1980 i 1990, les famílies de Sabadell i Terrassa, anaven a les Arenes  pel  costat del riu a passar tot el dia festiu, amb la prohibició de fer foc al bosc, axó s’ha anat perden…

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable i cau en una pica rectangular. Esta adossada casi al mig dels dos compartiments de la bassa situada al seu darrera, amb una antiga taula rodona de pedra en el seu front, i un llarg bancal d’obra a peu de la bassa a l’esquerra de la Font; actualment disposa de poca aigua o nul·la.

Les fotografies de 1990, podem veure com estaven les rajoles de deteriorades i gràcies a una restauració de l’any 2010, la Font del l’Espígol ha tornat a ser com havia sigut, un bon lloc d’estada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font i la canal del Molí de Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts… arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí, ara travesseu  el riu Fluvià per una passera, gireu a la dreta i arribareu en una estona al Molí de Collell.

Tot mirant la casa podreu veure a la dreta una obra de color blanc,

si us apropeu, veureu que es una font, amb tub de ferro i una pica quadrada.

Vigileu que el terreny esta inestable i ple de vegetació i podríeu caure.

Mes al costat esquerd hi ha la canal de sortida del Molí de Collell i el seu rec a cell obert, que anava a desembocar les aigües al riu Fluvià.

Cal dir que tot actualment esta sec, font i canal. I recordeu que us vaig fer un article d’una segona Font del Collell, que esta situada un cop passat l’edifici del Molí, a la dreta.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Estany de Vilaüt, és un desconegut ?

Avui dissabte us presento dos articles

Vilaüt és una entitat de població del municipi de Pau a la comarca de l’Alt Empordà.

En el cens de 2007 tenia 10 habitants. Es troba al mig del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, concretament al costat de l’Estany de Vilaüt.

L’estany de Vilaüt és l’últim record de l’antic estany de Castelló, que ocupava una gran extensió de la plana.

Un cop dessecada la zona, la part més fonda de la cubeta de l’estany encara avui queda inundada de manera més o menys permanent,

essent un refugi de tranquil·litat per a moltes espècies que hi podem trobar segons les estacions de l’any.

El màxim esplendor de l’estany ben segur que és quan floreixen els lliris grocs

i els ranuncles coincidint amb l’arribada dels ocells estivals.

L’estany disposa d’un observatori molt singular,  per veure ocells i….

en fauna, ….com cavalls

va ser el primer aguait per a l’observació d’aus construït a Catalunya en l’any1983.

Us passo informació sobre aquest estany de Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural :

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/165_descrip.pdf

Us recomano fer una visita tranquil·la a aquesta part dels Aiguamolls de l’Empordà,

és un lloc desconegut…

 

Recull de dades : Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Plàtan de la Font de Can Barba de Valldoreix

Avui dissabte us presento dos articles 

El Plàtan de la Font de Can Barba esta situat a un costat de l’esplanada de la Font de can  Barba, en l’antiga finca del mateix nom a Valldoreix.

Plàtan d’uns 90 anys aproximadament, d’un gruix de tronc notable, i del que surten 6 branques principals i d’aquestes moltes altres branques rectes cap a munt.

Us passo les seves mides :

  • Alçària: 30 m
  • Perímetre tronc a 1 m: 3,10 m
  • Perímetre soca: 4 m
  • Amplada capçada: 23 m

Es digne de ser admirat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font del Pic de Sant Hilari de Sacalm, fa 100 anys en rere ?

Com cada divendres us passo dos articles

La Font del Pic de Sant Hilari de Sacalm, estava a les afores de poble, ara ja no, s’ha protegit com a una zona d’estada, ha sigut un punt de trobada de la gent, per recollir la seva apreciada taules fins hi tot, disposava d’un petit  bar amb taules, s’anava fent un passeig donat que esta propera al centre de Sant Hilari.

Fotografia : 2020

Us passo unes imatges de com era fa 100 anys en rere :

Text : Ramon Solé

Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasola

 

Una Ullada fora de Catalunya : Cigonyes Blanca de Ejea de los Caballeros en Aragó

Com cada divendres avui us passo dos articles

La Cigonya Blanca des de fa un segle és present a la població Aragonesa d’Egea de les Caballeros, concretament des de 1918.

En 1957 es van comptabilitzar 146 parelles nidificades, va disminuir la xifra a 92 parelles en l’any 1974.

La cigonya blanca va ser declarada en 1981 espècie protegida, i està inclosa en los catàlegs nacional i regional de especies amenaçades.

En un cens de l’any  1994 la població de  cigonya blanca  va arribar a les 340 parelles nidificades.

El Heraldo d’aragon, es va fer ressò de la problemàtica que suposava  la nidificació en edificis per la gent i la brutícia que comportava :

https://www.heraldo.es/noticias/las-ciguenas-han-convertido-un-autentico-problema-para-los-vecinos-ejea-322414-102.html

Es podien veure els nius en les torres de les Esglésies com San Salvador i Santa Maria, entre altres edificis, i en altes estructures, com a  torres de telefonia mòbil, torres elèctriques, parallamps, … motivat per la manca d’arbres de grans dimensions que hi poguessin posar allí el seu gran niu.

Us passo un article de la Cadena Ser, sobre un dels problemes :

https://cadenaser.com/emisora/2017/04/06/radio_zaragoza/1491473252_571067.html

Fotografia – Endesa  i Cadena : Ser

Gràcies a una intervenció de fa uns anys esta mes controlada la situació, es van instal·lar els nius a unes  plataformes artificials i varen fer l’anellament  als exemplars joves per realitzar un seguiment sobre la seva dispersió.

Ejea de los Caballeros, ha sapigut enfrontar l’equilibri entre natura i benestar urbà.

Net de nius de cigonya blanca

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès

El Parc de les Morisques esta situat en l’avinguda camí del Mas de  Sant Quirze del Vallès,

al costal de l’antiga masia de Mas Duran.

És un dels principals centres neuràlgics de la vida social quirzetenca, va ser inaugurat en 2003.

També conegut com la Taula Rodona, aquest parc de 40.000 m2 està situat a la zona del Mas Duran.

Es coneixia com a Taula Rodona per la taula d’obra que els pagesos de la masia havien construït al costat de la font,

però que va ser eliminada l’any 1934 per les disputes de la gent que la volia tindre per fer un àpat.

La peculiaritat d’aquest gran parc són els diferents espais i racons de què disposa.

El visitant podrà trobar camins per passejar sense pressa i on els infants poden anar lliurement en bicicleta.

El parc compta amb un amfiteatre a l’aire lliure i un parc infantil.

També és un dels espais on apareix l’escultura Continuum, de l’artista local Tom Car,

un llac artificial que recull les aigües d’un brollador d’aigua natural,

una replica del drac del Parc Güell.

i turons de gespa que conviden al visitant a la lectura i al passeig.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui coneixerem : El Pou de Pont de Molins

Situeu-vos al carrer del Pont a Pont de Molins, i dirigiu-vos al numero 26, allí esta el Pou.

Adossat a la paret de la casa, es pot veure la portella i la palanca pel bombeig de l’aigua, a dalt hi ha la data de 1911.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola