Dites i Refranys del mes d’Agost

A l’agost figues i most.

A l’agost bull el mar i bull el most.

A l’agost el bestiar de llana es mor de gana.

A l’agost la dalla no té repòs.

L’agost calent, signe corrent

L’agost els belluga i el setembre els sopluja

L’agost els cova, el setembre els talla i l’octubre els amortalla

L’agost els madura i el setembre els captura

L’agost els pastura i el setembre els madura

L’agost és aquí? L’ametlla a collir

L’agost és el neulador i el setembre el degollador

L’agost ho eixuga tot, menys el most

L’agost ho endega tot

L’agost i el setembre no duren sempre

L’agost la belluga i el setembre l’aixopluga

L’agost madurador i el setembre collidor

L’agost té el secret de tot l’any sencer

L’agost té la clau de l’any

L’agost, dolent per al prat i bo per al bosc

bty

L’agost, mes plujós

La lluna d’agost clareja quan es fa fosc.

Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa.

Si no plou a l’agost no gastis diners en most.

Si per l’agost se senten trons, els raïms seran bons.

La primera aigua d’agost refresca el bosc

La primera pluja d’agost avança el most

Mal te va, llagost, si no botes a l’agost

Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar

Ni a l’agost ni al gener no estiguis al sol sense barret

Ni al desembre navegar, ni a l’agost caminar

Ni per l’agost caminar, ni pel desembre navegar

Ni per l’agost ni pel gener, no estiguis al sol sense barret

No diguis oliva, que a l’agost no sigui eixida

Per la Mare de Déu d’agost a les set és fosc.

 

Dites i Refranys : Costumari Català

Recull : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Era de Mura

La Font de l’Era es una font propera al nucli del poble de Mura, des de l’església de Sant Martí i seguir el camí pel costat de la riera de Nespres, a uns 250 metres de recorregut veurem una passera per creuar la riera i en l’altra costa esta la font, on gent gran i nens i poden fer estada.

Podria tractar-se d’una font molt antiga, segons una inscripció en una de les pedres del frontal, que posa  “1789 COMU”.

Es feta de pedra lligada i maons adossats a la paret de la muntanya, disposa de dos broc de lliure sortida i una d’aixeta polsador ; en cada costat hi ha un banc vell de pedra, un d’ells fa angle recta respecta a la font.

A dalt de la paret de la font  hi ha una escultura de pedra de la verge de la moreneta.

La Font de l’Era esta a l’ombra d’uns vells plataners, disposa d’una taula i bancs rodons per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font – Mina de can Viloca de Terrassa

Com cada diumenge us presento dos articles
Aquesta Font de can Viloca era molt freqüentada i apreciada, sobre tot per la gent dels horts que havien en aquell indret  i que avui ja no hi són.

En el llibre de “ Fonts i Mines del Rodal de Sabadell “autor Ricard Molins i Romeu, podem llegir de la Font – Mina de can Viloca:

Il·lustrat per un dibuix a llapis del mateix autor.

Com diem, aquesta zona i rodalies del Torrent de La Betzuca, estant pràcticament lliures dels antics horts il·legals que hi havia.

Per accedir a la Font – Mina de can Viloca, podeu anar-hi per la carretera d’accés a l’Hospital de Terrassa, seguir com si anéssiu a Torrebonica, i el primer trencall a la dreta que fa baixada, us cal seguir-lo que porta a un antic camp no conreat, i cal traspassar el Torrent de la Betzuca, que casi mai baixa aigua,veureu al fons i a peu d’una paret ,

un gran plataner i una bassa, allí esta situada la Font – Mina de can Viloca.Esta molt abandonat tot el seu conjunt,l’entrada de la Mina pot estar tapiada o tapada per la vegetació,raja poc, fa molts anys en rere l’aigua a traves d’un tub anava a omplir un dipòsit que es troba a dins de la Bassa.Curiosament en el mig de la paret de la Bassa, hi ha un petit cap de nen de ceràmica on podia haver sortit aigua i cauria a una pica, seria com un desguàs?…

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font del Sastre de Sant Hilari de Sacalm, fa 30 anys en rere ?

Avui us presento dos articles

La Font del Sastre de Sant Hilari de Sacalm, estava a les afores de poble, rodejat de camps i conreus, ara és s’ha protegit com a una zona d’estada , ha sigut un punt de trobada de la gent i de recollir la seva apreciada aigua, i fins hi tot, fent fontades a les rodalies, donat que esta propera de Sant Hilari simplement  era tot fent un passeig.

Us passo unes imatges de com era fa 30 anys en rere, i podem destacar que hi havia un safareig- bassa de dos compartiments :

Imatge del Safareig – Bassa de 100 anys en rere.

Text : Ramon Solé

Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Avui coneixerem: Les dues fonts de Saldes

Com cada dissabte us presento dos articles

Vista del PedraforcaLa primera Font, esta en el carrer Joan Trasserra, on fa com una petita plaça i unes escales a dreta i a esquerra

i la Font esta al mig, es en front de l’església parroquial d’aquest poble,

te l’escut  de Saldes, a sobre de l’arcada de la font.

La segona Font, és en un costat de carrer Santa Bàrbara, on fa una placeta, amb unes grans vistes de les muntanyes properes,

l’estructura és feta amb rocs de riera, l’aigua cau contínuament a una vella pica, a sobre hi ha una petita escultura del Pedraforca, i una placa en record de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Plataners de can Duran de Mas Rampinyo de Montcada i Reixac

Com cada dissabte us passo dos articles

Mas Rampinyo és un barri de la vila i municipi de Montcada i Reixac, de la comarca del Vallès Occidental.

El barri s’estén al nord de Montcada, separat de la vila pel riu Ripoll. Antigament era conegut com la plana de Sant Pere de Reixac, al peu de l’ermita de Reixac i confluència dels rius Ripoll i Besòs.

Amb el pas del temps, s’han creat sub-barriades com ara Gurugú, Montcada Nova i Mas Duran, i polígons industrials com ara Fointvasa i Pla d’en Coll.

L’antiga finca de Mas Duran delimita amb Ripollet, i disposa  del  Parc de la Llacuna, cal fer menció dels Arbres, sobre tot Plataners.

Estant situats en petits grups,

alguns de destacada corpulència i dimensions.ixa aigua, sols en grans èpoques de pluja.

Hi també,  en trobem que fan com una rotllana o fileres en petit monticles.

Es un espai molt obert que aprofita la gent de la zona per passejar, prendre el sol, corra o anar amb bicicleta, fer una volta amb el gos…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font de Ferro de Sant Hilari de Sacalm, fa 100 anys en rere ?

Avui com cada divendres us passo dos articles

La Font del Ferro actualment – any 2020

La Font de Ferro de Sant Hilari de Sacalm, estava a les afores de poble, rodejat de camps i conreus, ara és ple de cases i xalets…, ha sigut un punt de trobada de la gent i de recollir la seva apreciada aigua, i fins hi tot, fent fontades a les rodalies, donat que esta propera de Sant Hilari simplement  era tot fent un passeig.

Us passo unes imatges de com era fa 100 anys en rere :

 

Text : Ramon Solé

Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Jardins de la plaça de Joan Miró o del Cementeri Vell de Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

Els Jardins de la plaça de Joan Miró,

tenen la particularitat que ocupant part de l’antic Cementeri Vell de Terrassa.

Estan situats entre el carrer de Wagner,  Passeig de Joan Miró, carrer de la Igualtat, i Rambla de Sant Nebridi,

a prop del Parc de Vallparadis, com diem de Terrassa.

Comte amb xiprers, pins i alguna olivera, entre altre tipus d’arbres variats.

Disposa d’una zona amplia de jocs d’infants, bancs de fusta, taules de pin pon, i papereres.

Del Cementeri  Vell sols en queda la Capella

i un monument funerari dedicat a Jaume Jover i Valentí Alagorda, obra de Melcior Viñals.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’embotellament de l’aigua de La Font de Mas Guimbau de Les Planes de Vallvidrera de Barcelona

Avui ens referirem a la Font de Mas Guimbau, però com a petita embotelladora de l’aigua.

Aquesta Font es situada en les planes de Vallvidrera, concretament en el camí Mas Guimbau (carrer), on fa una destacada corba i esta a la dreta i dins dels bosc.

La caseta del embotellament estava situada a pocs metres abans d’arribar a la font, encara es pot observar les restes de l’edificació i on sortia la canonada per omplir les botelles o garrafes de vidre.

Com podem veure en el cartell es considerava excel·lent aigua de taula i en especial per estomacs delicats.

Per a mes dades, podeu consultar a l’enllaç que us adjunto, del blog de Les Fonts de Collserola :

https://fontscollserola.com/?p=667

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : 50 Matinals per Sant Llorenç del Munt I l’Obac

Fitxa Técnica :

Autor: Josep M. Trullàs i Boada.

Pàgines: 192

Preu: 18 €

ISBN: 978-84-936830-5-4

 

Epíleg :

Aquestes matinals us permetran, als qui us ho proposeu i els desconeixeu, descobrir els indrets més bells i ocults del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

És una oportunitat que s’ofereix als milers de persones que, cada cop més, visiten el parc, una joia de la natura que tenim molt a l’abast i que no sempre valorem en la seva justa mesura.

Se’ns proposa tot un descobriment que, respectant la natura, ens podrà acompanyar durant més de cinquanta matins de lleure sa.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé