Poema : Paraules no dites

M’aixecaré del llit

i de l’insomni.

En obrir la porta,

rebré una bafarada

d’aire calent, mentre

els ulls se submergiran

en la frescor d’uns

pins, llunyans. Després,

prendré el càntir del racó,

i l’alçaré entre els meus

braços i sentiré

el doll viu

de l’aigua que refresca

la gola seca de

paraules no dites.

 

Poeta de Montserrat Abelló

Per saber mes de Montserrat Abelló, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Abell%C3%B3_i_Soler

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s