Com era la Font del Pic de Sant Hilari de Sacalm, fa 100 anys en rere ?

Com cada divendres us passo dos articles

La Font del Pic de Sant Hilari de Sacalm, estava a les afores de poble, ara ja no, s’ha protegit com a una zona d’estada, ha sigut un punt de trobada de la gent, per recollir la seva apreciada taules fins hi tot, disposava d’un petit  bar amb taules, s’anava fent un passeig donat que esta propera al centre de Sant Hilari.

Fotografia : 2020

Us passo unes imatges de com era fa 100 anys en rere :

Text : Ramon Solé

Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasola

 

Una Ullada fora de Catalunya : Cigonyes Blanca de Ejea de los Caballeros en Aragó

Com cada divendres avui us passo dos articles

La Cigonya Blanca des de fa un segle és present a la població Aragonesa d’Egea de les Caballeros, concretament des de 1918.

En 1957 es van comptabilitzar 146 parelles nidificades, va disminuir la xifra a 92 parelles en l’any 1974.

La cigonya blanca va ser declarada en 1981 espècie protegida, i està inclosa en los catàlegs nacional i regional de especies amenaçades.

En un cens de l’any  1994 la població de  cigonya blanca  va arribar a les 340 parelles nidificades.

El Heraldo d’aragon, es va fer ressò de la problemàtica que suposava  la nidificació en edificis per la gent i la brutícia que comportava :

https://www.heraldo.es/noticias/las-ciguenas-han-convertido-un-autentico-problema-para-los-vecinos-ejea-322414-102.html

Es podien veure els nius en les torres de les Esglésies com San Salvador i Santa Maria, entre altres edificis, i en altes estructures, com a  torres de telefonia mòbil, torres elèctriques, parallamps, … motivat per la manca d’arbres de grans dimensions que hi poguessin posar allí el seu gran niu.

Us passo un article de la Cadena Ser, sobre un dels problemes :

https://cadenaser.com/emisora/2017/04/06/radio_zaragoza/1491473252_571067.html

Fotografia – Endesa  i Cadena : Ser

Gràcies a una intervenció de fa uns anys esta mes controlada la situació, es van instal·lar els nius a unes  plataformes artificials i varen fer l’anellament  als exemplars joves per realitzar un seguiment sobre la seva dispersió.

Ejea de los Caballeros, ha sapigut enfrontar l’equilibri entre natura i benestar urbà.

Net de nius de cigonya blanca

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès

El Parc de les Morisques esta situat en l’avinguda camí del Mas de  Sant Quirze del Vallès,

al costal de l’antiga masia de Mas Duran.

És un dels principals centres neuràlgics de la vida social quirzetenca, va ser inaugurat en 2003.

També conegut com la Taula Rodona, aquest parc de 40.000 m2 està situat a la zona del Mas Duran.

Es coneixia com a Taula Rodona per la taula d’obra que els pagesos de la masia havien construït al costat de la font,

però que va ser eliminada l’any 1934 per les disputes de la gent que la volia tindre per fer un àpat.

La peculiaritat d’aquest gran parc són els diferents espais i racons de què disposa.

El visitant podrà trobar camins per passejar sense pressa i on els infants poden anar lliurement en bicicleta.

El parc compta amb un amfiteatre a l’aire lliure i un parc infantil.

També és un dels espais on apareix l’escultura Continuum, de l’artista local Tom Car,

un llac artificial que recull les aigües d’un brollador d’aigua natural,

una replica del drac del Parc Güell.

i turons de gespa que conviden al visitant a la lectura i al passeig.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui coneixerem : El Pou de Pont de Molins

Situeu-vos al carrer del Pont a Pont de Molins, i dirigiu-vos al numero 26, allí esta el Pou.

Adossat a la paret de la casa, es pot veure la portella i la palanca pel bombeig de l’aigua, a dalt hi ha la data de 1911.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

 

Llegendes del Camí de Sant Jaume: La Fuente Reniega

L’acció transcorre en l’Alto del Perdón, a pocs km de Pamplona.

Un pelegrí arriba al cim mig mort de set. El diable, disfressat de caminant, s’ofereix a indicar-li una font oculta, posant per condició que renegui de Déu, de la Verge o de Sant Jaume.

Però el pelegrí manté la seva fe costi el que costi, encara que es troba exhaust.

És llavors quan s’apareix Sant Jaume vestit de pelegrí, recull al moribund i el duu a l’amagada font donant-li aigua amb la seva petxina de pelegrí.

 

Recull de la Llegenda en Viquillibres

Fotografia : Ramon Solé

Nota : Les fotografies no corresponen a lloc de la llegenda

Aiguabarreig de la riera de Riudaura amb la riera de Bianya de Sant Joan Les Fonts

Per anar a l’Aiguabarreig de la riera de Riudaura amb la riera de Bianya, us recomano dirigir-vos al Barri de La Canya del Municipi de Sant Joan Les Fonts, per la N-260,

i us caldrà que agafeu per l’avinguda Llevant tot fent un tom fins la pista direcció Casa de colònies La Cadamont, que no caldrà arribar-hi, trobareu cartells a la llarg del camí.

A l’altura de Mas el Serrat, i en el fondal, hi ha l’aiguabarreig de les dues rieres,

amb un cabal d’aigua tot l’any prou destacable.

Una vegada fet l’aiguabarreig, segueix com a riera de Bianya.

Es un lloc agradable, fora del soroll, sols cal sentir i escoltar les aigües al seu pas…

Les rodalies te molts arbres, llocs ombrívols, ideal per fer un passeig a l’estiu.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Roure de Santa Coloma de Farners

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a la Font del Roure cal que sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Castanyet, per la carretera GIP-5511 a uns 200 metres,

surt un corriol direcció a la riera de Canadell o de Castanyet fins a una antiga resclosa,

en aquest punt, cal travessar per un pas de pedres, cal anar en comte de no perdre l’equilibri i caure a la riera,

en l’altra costat  hi ha la Font del Roure.

Adossada al marge de la muntanya, un mur frontal convex de pedra,

hi surten tres brocs d’acer inoxidable disposats l’un al costat de l’altre; l’aigua cau a una allargat pica de pedra.

A uns cinc metres darrere i mes enlairada de la font, queda la porta d’accés a la mina.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador

 

Avui coneixerem : La Font del Serrat de Sant Hilari de Sacalm

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font del Serrat, es molt fàcil d’arribar, esta dins d’una illeta enjardinada del carrer del Serrat a l’altura del numero 50, del Barri del Serrat de Sant Hilari de Sacalm.

L’estructura de la font es senzilla un mur amb l’escut de la vila en relleu, a sobre el nom de la Font, i a sota dos aixetes de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular .

Disposa de dos llargs bancs per seure a banda i banda del jardí; un cartell ens informa de la Historia i altres dades del barri.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Àrea d’estada de can Figueres i can Canya de Terrassa

Avui com cada dissabte us presento dos articles

L’Àrea d’estada de can Figueres i can Canya ,

és un lloc ideal per quant estigueu passejant o fent un recorregut a prop de l’anella verda de Terrassa.

On està? Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,

cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas, a uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca, una vegada que el passeu

i a la vostra dreta esta aquesta Àrea d’estada,

amb arbres i vegetació que teniu destacada a les rodalies amb bona ombra,

aquest espai forma un racó  amb roures i alzines, així com pins.

Disposeu d’uns rocs on poder descansar o fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El gruixut Plataner de la Font de Sant Pau de Manresa

Com cada dissabte us presento dos articles

Esta situat aquest exemplar centenari de Plataner al costat mateix de la Font de Sant Pau de Manresa,

entre el riu Cardener i la carretera C-1411z,  hi ha un camí que baixa paral·lel al riu, on esta la Font i l’arbre.

No es massa alt el seu tronc, però si de gruix que es molt important, les branques no podades pugen vent rectes cap a munt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola / any 2008