Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Sapiguem mes de la Font de La Rata de Cerdanyola del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

La Font de la Rata, està situada en el camí que des de la carretera d’Horta de Barcelona va  a Cerdanyola del Vallès, poc abans d’arribar a Flor de Maig, deriva a l’esquerra una ampla pista que us porteria fins a la masia i restaurant de can Borrell.

Abans però, quan arribeu a la cruïlla de camins, on a la dreta puja al turó de Torrefarrera, cal agafar un camí a l’esquerra fins arribar a una petita clariana on hi ha varis camins, cal seguir pel corriol de mes el mig, fins baixar el torrent, allí trobareu l’actual la Font de la Rata.

Però retrocedim amb el temps i situem-nos al segle passat…

La Font no estava on es ara, era a uns 8 o 9 metres mes amunt del petit torrent, on fa una raconada, i just de la paret sortia el tub de la font, amb un bon cabal d’aigua.

Cal significar que durant els anys 60 als 80, va ser una font molt concorreguda i considerada per  la gent que acostumava anar-hi setmanalment com d’aigua medicinal, la gent arribava a fer cua per emportar-se aigua amb garrafes.

Situació de l’antiga i desapareguda font de la Rata – Arxiu Rasola

Però va tindre unes èpoques dolentes, va patir sequera en bona part de l’any i  a sobre va tindre l’enfonsament de la paret que la va deixar colgada…  a les hores, va quedar a l’oblit.

Anys mes tard i gràcies a la informació de l’avi Sebastià de can Borrell, la colla del Dimarts al front estava en Miquel Tormos, van localitzar la beta d’aigua i van fer la nova Font de la Rata.

Us passo mes informació de la Font de la Rata, en l’enllaç de Les Fonts de Collserola, que tenen com a lema de Fes Fonts Fent Fonting :

http://fontscollserola.com/?p=817&wppa-album=96&wppa-photo=1956&wppa-cover=0&wppa-occur=1

Cal dir que actualment aquesta Font torna a patir sequera , cosa que fa que poc a poc quedi en un record de la gent que la va conèixer en el seu esplendor…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies Arxiu Rasola

Avui conexarem : La Font del carrer Cerdanya de Llanars

Com cada divendres us passo dos articles

Quan estigueu a Llanars, teniu de dirigir-vos al carrer Cerdanya  que es troba a sota de la carretera GIV-5264 que travessa la població.

La Font es situada a un nivell mes baix d’aquest carrer, a un costa de l’explanada que dona a una casa privada.

Es una construcció de pedra, té forma de caseta amb teulada de pissarra, al seu costat disposa  com un doble banc per seure, i al costat oposat hi ha un banc junt a un contrafort; quan vàrem visitar aquesta Font no disposava d’aixeta.

 

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Fuentespalda

Fuentespalda o Fondespatla,  és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó). Situada a mig camí per la carretera que va de Vall-de-roures a Pena-roja i Mont-roig de Tastavins. El poble és edificat en un estret de muntanyes, entre Sant Miquel i la Penya del Corb ple de fonts.

Dins del poble hi ha tres fonts naturals importants per la seva antiguitat :

• La Font de la Vila
• La Font de la Canella
• La Font d’Empeguera

 

Text i Fotografies : Ramon Solé –  Arxiu Rasola

La Resclosa del Pont Vell en el riu Cardener de Manresa

Diverses son les Rescloses que a llarg del riu Cardener hi podem trobar.

Avui destaquem La Resclosa Pont Vell, situada entre l’estació de tren i poc abans que el curs del riu arribi a passar pel  Pont vell.

D’un article de Regió7 de Francesc Comas,  i amb data 20.07.2019 em pogut treure la informació d’aquesta Resclosa del Pont Vell :

“…La resclosa va ser reconstruïda vàries vegades per culpa dels aiguats. L’any 1712 es va refer. Les obres van començar el 27 de setembre d’aquell any i van acabar el 4 de desembre, i es va fer amb roures tallats de la zona del Grau de la Coromina de Viladordis.

D’aquí sortia el canal que portava l’aigua cap al Molí Nou, que permetia moure els enginys mecànics per a la molta del cereals.

A mitjan segle XIX, l’Ajuntament va vendre a la societat Argemí, Gallifa i Companyia el molí i, entre el 1859 i el 1862, es va edificar una fàbrica de filats que va funcionar, amb diferents noms comercials, fins a final del segle XX.

Encara avui, en un dels pilars del pont, a prop dels bagants, es pot veure una pedra amb les inicials AGC dels fundadors de la fàbrica.

La fàbrica va ser enderrocada l’any 1985 i, una mica més tard, els edificis annexos, deixant la imatge del pont neta.

El salt d’aigua que provocava la resclosa es coneix amb el nom del Bullidor. Una llegenda manresana diu que sota el gorg hi ha un forat tan profund que encara no s’ha trobat una màquina de tren que va ser arrossegada des de l’estació de Manresa-Riu fins a aquest punt en l’aiguat del 12 d’octubre del 1907…”

Actualment es una resclosa relativament nova, amb un caient al mig que pot facilitat en la mobilitat dels peixos, i amb contraforts en el mur.

 

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Pessebre d’Olot

Es coneix com la Font del Pessebre, a una deu d’aigua que sorgeix arran del terra, tot fent una reguerot, quan a plogut molt.

Esta situada darrera de ca la Guidet a tocar a ca la Xatona, al paratge de La Moixina, on hi ha una arbreda coneguda com el bosquet del Pessebre.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

Dites i Refranys del mes de juliol

Aigua de juliol, encén el sol.

Al juliol, a l’era hi fa un bon sol

Al juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol

Al juliol, garbes i eugues al sol i els bous al sol

Al juliol, la roba tota al vol

Al juliol, ni cuca ni cargol

Al juliol, ni dona ni caragol; però caragol i dona tot l’any és bona

Al juliol, no crema el gavell qui vol

Al juliol, pluja i tronada a la tarda

Al juliol, pobres dels qui són al sol

A darrers de juliol, una hora menys de sol.

A primers de juliol sembra el fesol.

A primers de juliol, un pas de cargol.

Abella de juliol, el cap li dol.

Al juliol, sega qui vol.

Al juliol, tota la roba al vol.

Al juliol, els temporals a la posta de sol.

Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada

Juliol, amo del sol

Juliol, el mes del sol

Juliol, la figa al vol

Juliol, les eugues a l’era i els bous al sol

Juliol, les garbes, a l’era i els bous, al sol

Juliol, tota la roba al sol

Pel juliol molt soroll i no plou.

Pel juliol, amb poc foc bull el perol.

Pel juliol, asseca les figues al sol.

Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.

Pel juliol, el pastor toca el flabiol.

Pel juliol, la corbella al coll.

Pel juliol, qui es tapa és un mussol.

 

Recull de refranys del Costumari Catalá i Fotografies : Ramon Solé

Avui destacarem : La Font d’en Pere Cabrer de Camprodon

Com cada diumenge us presento dos articles

Teniu d’anar per la carretera C-38, de Sant Pau de Seguries direcció a  Camprodon, trobareu a la dreta entre el veïnat de la Colònia Estabanell i la Fabrica de galetes Birba, una carretera o pista asfaltada a l’esquerra,  que us portaria a Ogassa.

Teniu de seguir-la i desprès de la primera corba, i a l’esquerra en una pla, trobareu La Font – Dipòsit dels Camps de la Molina, la qual ja us vaig descriure el passat 22 de juliol de 2020, cal continuar amb precaució per aquesta carretera que es molt estreta.

Una vegada que passeu la quarta corba, en la recta i a ma dreta a peu de bosc hi veureu la Font d’en Pere Cabrer.

Font aquesta, molt senzilla, un tub adossat a la paret, donaria l’aigua a una pica rectangular, ara no raja aigua.

Si però ho fa a uns metres a la vostra dreta hi surt amb abundància i es perd per una reixa i passa per sota la carretera tot perdent-se pel altra costat.

Hem observat com aquesta font i d’altres existents en aquesta zona, no regant per broc i si ho fan per altres punts arran del terra, serà perquè no es pugui agafar-ne l’aigua pel consum humà?…

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del Parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès

Avui com cada diumenge us passo dos articles

El parc de les Morisques, també conegut com la Taula Rodona, aquest parc de 40.000 m2 està situat a la zona del Mas Duran.

En aquest indret hi havia la Font de les Morisques, també es coneixia com La Font de la Taula Rodona degut a la taula d’obra que els masovers de la masia havien construït al costat de la font

Antiga Font de la Taula Rodona – desapareguda

i que, a causa de les disputes que suscitava el seu ús els dies de festa, va ser dràsticament eliminada l’any 1934;

la finca tenia una segona Font, la del Canó, en el pas de les dècades tot s’ha perdut, colgades pel moviment de terres i noves construccions en les antigues terres.

Tenim, a l’esquerra a l’entrada del parc un record a les seves fonts, una font que és d’aigua de xarxa, en un pedestal a sobre una bola, aixeca polsador i pica rodona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc de can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

El Parc de Can Feliu, annex a la masia rep el mateix nom i és un espai agradable pel passeig i el lleure familiar.

Situat al costat de la Riera de Can Feliu o Torrent de la Betzuca, té una superfície de més de 54.000 m2.

Es caracteritza per la gran extensió de prats, amb un vial peatonal pavimentat que el creua,

i el llac artificial amb sortidor,

està subministrada en part, gràcies a una de les dues mines que existien en la finca.

També té una petita zona de jocs infantils, que s’ha actualitzat fa poc temps.

Està emmarcat per una zona de serveis que acompanya a gaudir del temps lliure, als peus de la Biblioteca Municipal

i amb extensa zona verda que convida a passar una matí gaudint de la tranquil·litat i la natura.

Es punt de partida de possible rutes o itineraris per la propera serra de Galliners.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pins de can Feliu de Sant Quirze de Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí,  es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,

Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si,  amb molta alçada i presencia.

Una verdadera pena el que es va fer…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé