Parc del Castell de l’Oreneta

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant

Ficha Técnica

Autors : Roger Arquimbau Cano, Roser Guitart Arau, i Anna Vila Vall-llovera

Editorial: FARELL, EL

Any d’edició: 2015

Matèria: GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-92811-68-7

EAN: 9788492811687

Pàgines: 96

Col·lecció: LLIBRES DE MUNTANYA

Idioma: CATALA

Preu : 17,00 €

 

Sinopsi

La comarca natural de la vall de Camprodon s’estén al llarg i ample dels Pirineus orientals i queda definida, des del punt de vista geogràfic, pels cursos fluvials del Ter, a l’oest, i del Ritort, afluent de l’anterior, a l’est.

Amb aquesta guia us acostem a 50 indrets amb encant, seleccionats i repartits pels diferents municipis de la vall.

Coneixereu fonts amagades, ermites i oratoris que ja formen part del paisatge, arbres de grans dimensions, boscos foscos, veïnats isolats, formacions geològiques curioses, torrents, surgències i salts d’aigua perduts, miradors panoràmics i molts altres elements curiosos i representatius de la vall.

Us proposem passejades o excursions de curta durada, a l’abast de tot caminador o persona interessada en descobrir el nostre ric patrimoni paisatgístic.

 

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Boix de Camprodon

Com cada diumenge us presento avui dos articles

La Font del Boix està en la Vall del riu Ritortell a Camprodon.

Concretament, al costat del camí de la Creueta,

trobareu un cartell que anuncia que esteu a la Font,

sols us cal pujar uns esglaons de pedra, que us portarà a una placeta envoltada d’un bancal en la forma totalment circular.

La Font del Boix, és una construcció quadrada a tocar el marge de la muntanya d’on surt un broc o canal, tot el conjunt es de pedra.

L’aigua cau a una pica amb una cantonera semicircular,d’aquí passa a un antic abeurador que esta situat al costat del camí.

Sobre del broc de la Font, hi ha inscrit el seu nom, la data de 1922 i l’altura on esta situada, a 1072.

Com a curiositat, en un costat del camí trobareu un seient de pedra, que si hi voleu seure, us serà una mica complicat donat l’altura on esta ubicat.

La Vall del riu Ritortell te una vegetació singular i variant, com la roureda de mas Llandrius

i pels voltants de laFont del Boix, hi ha nombrosos boixos i faigs.Des de les rodalies de la Font, podreu gaudir d’un paisatge i vistes molt agradables i que el color de la vegetació va canviant depenen de l’època de l’any que hi aneu.

Les fotografies les varen fer a finals de l’hivern d’aquest any.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : Les dues fonts de can Guitard de la Riera de Les Fonts de Terrassa

Avui diumenge us presento dos articles

Can Guitard de la Riera esta entre Les Fonts i Terrassa, a un costat del camí antic de Rubí a Terrassa i  de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Te dues fonts, una en l’interior del recinte i  just davant de l’entrada de la masia, adossada a la paret  d’un gran bassa d’aigua.

La segona font, en el mur exterior, en la paret, hi ha el que queda de la Font dedicada a Sant Antoni, on podien beure aigua els qui passaven per davant la masia.

Actualment, tot esta descuidat i pràcticament abandonat…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Arbres – Els Plataners de les rodalies de l’antic Balneari de Font santa de Sant Pere de Torelló

Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres

Des de l’entrada i antic camí que portava al Balneari de Font santa en Sant Pere de Torelló, podem encara avui en dia veure un seguit de vells i alts plataners a banda i banda d’aquest camí.

Fa mes de cent anys en rere, era un lloc preciós amb una vegetació molt més nombrosa i sobre tot de grans arbres, que no pas ara.

Amb els anys, van anar molts d’aquests arbres, patint de malalties, van ser talats o van morir caient de fortes ventades o nevades, igual que el mateix Balneari, que poc queda en peu i les seves fonts que s’han sacat.

Sant Pere de Torelló

Cal destacar un Plataner solitari front de les ruïnes del Balneari.

Però també, trobem encara recons al costat del riu Ges, que predomina els Plataners en grups,

a la tardor formen una gruixuda catifa de fulles seques que donen un encantador paisatge previ a l’hivern…

Si teniu temps us recomano fer un passeig a peu per aquest entorn.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Plataner de la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles

Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres

Hi ha un vell i gruixut Plataner front la casa i la Font de can Matons de Santa Maria de Martorelles.

Amb una gran multitud de branques que en la primavera i a l’estiu ens ofereix una densitat de fulles i una agradable ombra.

El lloc on esta situat aquest plataner, és entre una zona urbana

i una de rural amb horts i vinya.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Que és un Gorg ?

Com cada divendres us presento dos articles !

Tenim varis noms que és refereixen per igual, piscina d’immersió , piscina d’una cascada, gorg o gorga d’erosió,  és una depressió profunda al llit d’un rierol, riera o un importat torrent, en general, es forma a la base d’una cascada mes o menys gran.

Uns descripció més senzilla podria ser, un gorg és una mena de bassa fonda que es forma en corrents d’aigua quan aquesta s’entolla o alenteix el curs.

És creada per les forces d’erosió de l’aigua que cau sobre les roques situades a la base de la caiguda, on l’aigua impacta.

El terme pot referir-se a l’aigua que ocupa la depressió o a la pròpia depressió.

La quantitat d’aigua va relacionada amb l’aigua que entre i la que surt i la profunditat del gorg.

Les piscines d’immersió es formen per la força natural de l’aigua que cau, com per exemple una cascada; també apareixen en estructures artificials, com ara alguns dissenys de sobreeixidors d’aigua.

Sovint les piscines d’immersió són molt profundes; en general, la profunditat està relacionada amb l’altura de la caiguda d’aigua, el volum d’aigua, la resistència del sòl de la piscina i altres factors.

L’aigua impactant i el remolí que es forma, que de vegades conté roques dins d’ell, foraden el llit del riu i apareix una conca, que sovint presenta costats aspres i irregulars. Les piscines d’immersió poden romandre plenes d’aigua durant molt temps després que el flux d’aigua hagi desaparegut.

Existeixen diversos exemples d’antigues piscines d’immersió a les cascades Dry, a la regió de Channeled Scablands de l’est de l’estat de Washington (Estats Units d’Amèrica).

Les piscines d’immersió són característiques d’erosió fluvial que es produeixen en l’etapa juvenil del desenvolupament del riu, caracteritzada per pendents més pronunciades i fluxos d’aigua molt ràpids.

Allà on la roca més suau o fracturada s’ha erosionat de nou fins a un knickpoint, l’aigua continua desgastant la seva base.

Com que sovint aquesta roca és menys resistent que la dels estrats superiors, l’aigua des de més alt, continua erosionant la roca fins que s’aconsegueix un equilibri.

Quan la piscina té una forma semblant a un bol creat per l’aigua que flueix, enlloc de l’aigua que cau, es coneix com a «forat per fregament», aquest es produeix de forma natural.

Us passo un article elaborat per  adolescents.naciodigital.cat , d’un recull molt interessant sobre les 50 millors piscines naturals a Catalunya :

https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/35090/saps/es/gorg/50/millors/piscines/naturals/catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació a Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Torre – Dipòsit del Passatge de mas Prat de Manlleu

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta important Torre – Dipòsit d’aigua, està situada dins d’una finca particular entre el carrer de Sant Miquel de la Guàrdia i Passatge Mas Prat de Manlleu.

Moltes he vist així de grans, que donen aigua sobre tot a una industria, però aquesta no se la finalitat que te o tenia… Si teniu informació al respecta, no dubteu d’enviar-la.

Fent un passeig per les rodalies de la vora del Ter ens impacta aquesta Torre amb dipòsit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per a Vacances podem visitar : La Vall de les Tortugues a França

El parc zoològic de La Vall de les Tortugues (La Vallée des Tortues), està situat a SORÈDE, al sud de França i a prop de la frontera amb Catalunya.

Acull sobre unes 500 tortugues de més de trenta espècies diferents.

Algunes són endèmiques

i altres provenen de tots els continents.

En les quals es por conèixer  una de les tortugues terrestres més grans, la tortuga gegant de les Seychelles; la més bonica, la tortuga radiada, o fins i tot les més perilloses, com les tortugues furioses o les tortugues al·ligàtor .

Disposa d’una part zoològica i una part botànica, amb zones de joc, zones de descans i espais de pícnic per la vostre estada.

La Vall de les Tortugues presenta una gran varietat d’espècies de tortugues de diversos llocs del món

i és un centre de conservació i reproducció d’aquests animals.

Us aconsellem anar-hi amb tota la família, val molt la pena.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font de la Teula d’Olot

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles 

Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell

seguiu  i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,

si hi es, trobareu un gruixut  arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…

A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,

A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,

Entre la vegetació veureu signes d’aigua

i la Font de la Teula,

i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,

sempre hi ha molta aigua,

surt per un gran tub adossat a una cisterna.

L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador