Noms de dones del segle X al Baix Llobregat.

Avui us presento tres articles

Riera de la Betzuca a Sant Quirze del Vallès

Una cosa que ens sorprèn quan ens endinsem en la lectura dels documents de dret català dels segles X-XI són les possessions que els potents (entitats religioses, laics i laiques) tenien repartides a diferents llocs.

Per exemple Moció o Muç, que mor en tornar de captivitat després de la presa d’Almansor, dóna terres que tenia a Vallvidrera, el Penedès, St. Just Desvern, el Besós o Sarrià a diferents persones i esglésies .

Per una altra banda, quan arribem a esbrinar la identitat d’algun personatge dels esmentats als documents, el podem trobar actuant a diferents zones entre el Vallés i el Llobregat, per exemple.

Serra dels Galliners,una via de comunicació natural entre la Serra de Collserola i el Vallés.

Els historiadors expliquen que eren anys de penúries i fams i que tot i que s’anaven fent obres per a propiciar el conreu, la feina era molt dura i el resultat molt minso. Els homes es guanyaven millor les mongetes venent-se per lluitar i havien de preparar les defenses. Les dones seguien conreant les terres i fent les tasques necessàries com l’establiment de molins hidràulics per a moldre el cereal i canalitzar les aigües. Ho hem vist amb la Quixilo, a l’entrada d’aigües des de Montcada a l’anomenat “rec comtal”, seguint la tasca del seu pare, Sanla faber, i del seu germà, Gigila, caigut al 985, ho vèiem amb la Lívul i el seu espòs, Teudart o amb l’Ermenganda amb molinars al riu Sec, com també amb na Savilo i na Goltregod a Eramprunyà, quan parlàvem del monestir de Santa Maria de Castelldefels, on trobaren moltes dones soles al seu voltant.

Sabem que el nom d’una dona, Amalvigia, perdurà associat a un rec dels Banyols del Delta del Llobregat, fins el segle XIII.

Placa que recorda el nom de l’Amalvigia, propietària d’un rec al segle X a la Marina de l’actual Hospitalet de Llobregat. AGC.

Avui volem destacar altres noms de dona que podrien ser l’origen d’alguns llocs relacionats amb l’aigua a prop nostre, un d’ells és el de la ja esmentada Goltregod, nom germànic que podria haver generat el topogràfic de “Gotremon”, nom originari del torrent de la Fontsanta entre Sant Just i Esplugues de Llobregat  mencionat en 1055 en una donació de Giscafred i Adelaida a la Seu de Barcelona d’unes terres a Esplugues .

A prop del límit entre St. Feliu i St. Just.

Na Goltregot donava al 986 una vinya que en tenia del seu difunt marit i dels seus fills (caiguts segurament al 985). Aquesta vinya és al Mojò o “Molione” entre vinyes que tenia el monestir de Sant Cugat. L’any 1000 na Goltregod permuta amb l’abat de Sant Cugat terres junt al Mont Pedrós i l’estany de Lanaria al lloc que en diuen Alcalà (Sant Boi) per alous a Magarona (Sabadell) i una vinya junt el torrent de Tapioles (Besós), també rep un cavall per les dues onces d’or que el cenobi va emprar en les obres de restauració .

Sigui o no na Goltregot l’origen de Gotremon, es confirma el patró de les dobles transaccions que ja havíem vist a altres llocs: donacions i permutes, permutes i vendes, transaccions entre potents i emprenedors i emprenedores que no dubten en traslladar-se d’un lloc a l’altre per fer les seves millores en un temps en que els diners, no sempre consignats, començaven a córrer.

Un nom que prové clarament d’una dona és el de “Bonamica” o “Bonamocia” (recordem que un mateix nom pot tenir diferents versions escrites en un temps en que el llenguatge oral era diferent al llatí dels documents).  Aquest és el nom d’un gual del Llobregat entre Sant Feliu i Sant Joan, esmentat al 997, quan Ennec “Bonfill”, un noble de la zona, permuta amb Sant Cugat l’illa que fou de Mocione, excepte el terç que fou d’Illia (nom que hem trobat com a femení), junt al Llobregat, prop del gual que diuen “Bonamica” més terra a Micià (Sant Joan Despí) per casa, torre i terra a Santa Creu d’Olorda. Al document següent trobem la mateixa permuta però des del punt de vista de Sant Cugat, sense fer menció al terç que s’exceptua.

Recuperació del Llobregat amb Saboga ( Fotografia internet)

El renom de “Bonamoça” el veiem associat a algunes dones que anem trobant al segle X. Garsinda “Bonamoça” permuta amb Sant Cugat terres junt al riu Sec per un alou a Manresa, però ja no ens sorprenen aquests canvis. Trobem a Origelle “Bonamocia” amb el seu espòs, Joan, a Olèrdola a la Marca del Penedès al 988 i al 994. Al 989 Elfred ven la penyora que tenia a Badalona de “Bonamoça”. Diferents identitats amb un renom comú.

També trobem noms gòtics d’home que originen topogràfics, la diferència és que si els noms femenins es relacionen freqüentment amb l’aigua, els dels homes, tot i que els trobem fent les mateixes activitats, han quedat lligats a terres, torres i edificacions, com la torre de Moció, la casa de Gustrimiro, la de Ferrocint o el camp de Recosind, noms que trobem als documents del segle X i que persisteixen com a tals, mentre que els de les dones pateixen més canvis, potser perquè els d’ells queden més fixats als documents i a unes possessions més estables, mentre que els d’elles fan referència a uns límits que al segle XI es fixaran amb mesures i noves referències. És el que pot passar amb el cognom Campreciós, que fa referència a un camp a Sant Joan Despí, un nom perdut que sembla evocar a la dona anomenada Preciosa, que veiem al Vallés (ja sabem que no cal preocupar-nos per aquestes distàncies), al costat d’altres dones, Riquildis i Ermengarda i del monestir de Sant Pere de les Puel•les.

Can Ferriol a Collserola, podria ser la font que “és sobre la casa de Ferrocint”.

En 991 Gustrimiro permutava amb Sant Cugat terres en Reixac per altres en Terrassa i en 998, Ermenir, veguer permuta amb el monestir un “verdaguer” amb aigua i arbres a Ripollet que limita amb un molí que va ser de Guinsemir, rebent a canvi vinyes al Mont Gallinario.

Quan comencem a veure el nom d’Ermenir (a vegades Eroig) lligat a les vendes d’aigua a finals del segle X, els noms de les dones soles van desapareixent, amb el que implica cap al seu reconeixement. Ermenir, veguer, controla un bé molt valuós al servei del comte, un bé que feien servir les dones de manera més comunitària.

Fent un pas més llarg en l’evolució del temps, deixem constància de que la serra Galliners a Sant Quirze del Vallés, entre Collserola i el Vallés, és un bé que s’està intentant preservar amb la valuosa col•laboració altruista de veïns i de gent que estima la natura.

Riera de la Betzuca a Sant Quirze del Vallès

 

Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

De nou,  Àngels, ens ha ofert un article interessant sobre les Dones del segle X, i li agraïm aquesta aportació al Blog.

——————————————————————————————-

1 Feliu i Montfort, Gaspar (1971). El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB. Vol. II, doc. 74

2 Juli Ochoa i Coral Torra. (2002) “El llegat del prevere Pere. Noves aportacions documentals sobre els orígens de Sant Just Desvern”. https://www.academia.edu/12512735/

3 Baucells J., Fàbrega, A., et al. (2006). Diplomataris de l’Arxiu Capitular de Barcelona (ACB) segle XI. Fundació Noguera, 37-41. Doc. 878

4 Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat. Vol. IV, n. CLXV i CCCVI

5 Ibídem, n. CCLXXIX i CCLXXX

6 Ibídem CCXXXIV i CCXCIV

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La contaminació de l’aigua dolça

Avui us presento tres articles !

Podem dir que l’aigua està contaminada o no és potable,  quan conté una quantitat de residus tòxics o patològics suficients per posar en perill l’organisme humà,

Bidons en el riu Ter

Bidó amb substancies tòxiques

provocant-li alguna malaltia o, fins i tot, la mort.

Riera d’Osona, contaminada

Les causes principals de la contaminació de l’aigua dolça a la terra pot provenir d’orígens diferents:

  • Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar, entre altres.
  • Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides, i per les deposicions i els purins dels animals de les granges.
  • Industrial: aigües alterades per residus d’origen diferent, com els residus metàl·lics pesants, com mercuri, plom, i una llarga llista.

Un polígon industrial genera molta contaminació i molts residus

Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals.

Riells del Fai, fa anys en rere – Rec contaminat –

També, les aigües contaminades, a traves del subsòl, pel rec de camps, o per medi de pluges fortes, accidents industrials…

Desguàs d’una industria de Sant Celoni, avocant aigua contaminada al riu Tordera

es pot contaminar a altres deus o naixements, pous, llacs, terres, aqüífers, etc., que les seves aigües fins a les hores eren potables.

Pou

Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen,

abans d’abocar-les als rius o a la mar, en plantes depuradores.

Depuradora de La Roca

Aigua depurada va al riu Mogent

D’Agència de Residus de Catalunya, us passo informació sobre les Causes i efectes de la contaminació del sòl, podeu consultar-ho a l’enllaç que adjunto :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

i també a :

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/sols_contaminats/causes_i_efectes_de_la_contaminacio_del_sol/efectes_de_la_contaminacio_del_sol/

Tots en part som responsables de no contaminar l’aigua dolça !

 

Font de la informació: Viquipèdia i Generalitat de Catalunya i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Jardins del Monestir de Sant Joan Les Fonts

Avui us presento tres articles !

El jardí del monestir és el primer espai del projecte del parc de les Olors a Sant Joan les Fonts.

Es tracta d’una iniciativa que des de fa uns anys, està destinada a la recuperació d’espais agraris d’alt valor paisatgístic per convertir-los en jardins productius i visitables.

En aquest lloc, el visitant hi troba més de trenta varietats de plantes medicinals i aromàtiques.

Per exemple :

Romaní, sàlvia, menta, fonoll, farigola, areguen, …entre altres plantes.

De Garrotxadigital.cat , us passo un article sobre la plantada d’herbes i flors per part d’infants :

https://www.garrotxadigital.cat/2015/05/08/una-plantada-dherbes-i-flors-als-jardins-del-monestir-dona-el-tret-de-sortida-al-sant-joan-les-flors/

Si la visita forma part d’una escola, es pot fer un dibuix o pintar el monestir baix unes línies que s’expliquen en un cartell.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan les Fonts i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Petita presa de Vallter 2000 a Setcases

Avui us presento dos articles

La carretera C – 771us porta fins a Vallter 2000 dins del municipi de Setcases, al costat del Restaurant – Hostal Pasturia just al primer pàrquing de Vallter 2000,

trobareu un telesilla,

dirigiu-vos al torrent situat a l’esquerra i veureu com baixen les aigua clares d’un riu, és el Ter, que neix muntanya a munt…

En aquest punt, es va construir una petita presa per retindré i recollir les aigües tant pures i cristal·lines.

Us una presa artificial d’obra però que conviu plenament amb la natura i l’aigua d’aquest paratge.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Caminar es fer Salut, i de franc

Avui us presento dos articlesCaminar es fer Salut, no es una dita, és una realitat, cal caminar per mantindré una bona salut cardiovascular, moltes enfermetats cròniques es podent rebaixar els nivells, si cada dia es fa una estona de caminar, entre mitja hora a una hora mínim.L’Organització Mundial de la Salut (OMS), indica i subratlla que la manca d’activitat física és un dels factors de risc principals per a la salut, n’hi ha prou amb dedicar-li 30 minuts al dia- és l’esport més practicat i recomanat,i a més, no et costarà ni un euro.Casi tots els Ajuntament de Catalunya, a la llarg de l’any porten a terme campanyes per sensibilitzar a la gent per que porti a terme una caminata diària, sigui per la ciutat o poble, o per fora, com zona de muntanya o platja.Es important que cada persona sigui jove, gran o de la tercera edat, segueixi les indicacions del seu metge i/o infermera abans de començar a fer caminades diàries o periòdiques.Caminar i una dieta adequada a cada persona, pot ser una teràpia bona per allargar la vida o evitar enfermetats i rebaixar de nivell les cròniques.Dins de ciutats o en pobles, s’ha creat circuits, no massa llargs especialment o prioritàriament perquè la gent camini i en seguretat,alguns d’ells ja us els he fet algun article, son circuits conjuntament amb bicicletes,generalment planers i aptes per a tothom, inclòs usuaris amb cadires de rodes.Podeu participar, en caminades populars,passejar i caminar per un parc,fer un petit circuit cada dia per la muntanya,a tocar de la sorra de la platja, simplement, pels carrers en zona urbana.El mes important que la gent es mentalitzi de fer-ho i no deixar-ho per mes endavant, cada un amb les seves possibilitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’imatges de cartells : Ajuntaments i Entitats Oficials

Rescloses d’en Bassols i del Molí d’Argelaguer, integrades amb el Medi Natural

Avui us presento dos articles

Les rescloses d’en Bassols i del Molí pertanyen al municipi d’Argelaguer.

Es tracta de dues petites rescloses del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generació d’electricitat.

La resclosa d’en Bassols queda situada en una plana, cosa que permet una bona ocupació de terreny per part de la vegetació de ribera i helofítica,

i la fa molt atractiva per a la fauna.

La resclosa del Molí, en canvi, es troba més encaixonada per l’obaga de la serra de Fontanals.

Es una zona destacada per la natura en aquest tram del riu Fluvià,

us passo les seves característiques mes destacades,

pel que fa a la vegetació, sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha llenties d’aigua.

A les vores, especialment a la resclosa d’en Bassols,  hi prolifera el canyís, la boga, les jonqueres de jonc boval, el càrex pèndul, els herbassars de gram d’aigua, entre altres especies.

La vegetació forestal de ribera hi està molt ben constituïda, amb vernedes  i salzedes  i espècies com la sarga  i el freixe de fulla petita.

L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquestes rescloses siguin un punt important de descans per molts ardèids.

Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles i altres aus aquàtiques.

Els impactes que amenacen la integritat d’aquest espai són la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres i altres conreus.

Actualment, la part de les pollancredes més propera a l’aigua no es conrea intensivament i va sent substituïda progressivament pel bosc de ribera.

Es tracta, malgrat tot, d’un espai de notable interès ecològic i d’un gran potencial per a determinats grups faunístics.

El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Que són les Maresmes ?

Avui us presento dos articlesLes Maresmes són zones deprimides situades vora el mar, són territoris que fan com a frontera entre l’aigua i la terra.En el passat, ocupaven àrees extenses d’un delta, com exemple passa en les maresmes de Les Filipines.Avui en dia només en resten petits fragments aïllats.Concretament, la Maresme de les Filipines que està en el municipi de Viladecans a tocar del Prat de Llobregat i de l’Aeroport,és la mes gran Maresme de la província de Barcelona.També, és considera probablement, l’indret que conserva els paisatges més naturals del Delta del Llobregat.La vegetació de les maresmes depèn de varis factors, com del seu grau d’inundació, del tipus de sòl, de la salinitat de les seves aigües i del terreny.Quina vegetació és pot trobar en les Maresmes? Principalment hi dominen els canyissars, les jonqueres i els salicornars.A banda de les aus que tenen niu tot l’any o són migratòries, en les Maresmes acull una varietat molt diversa d’altres sers vius,podem observar diferents grups d’invertebrats que viuen a les aigües dels estanys i les Maresmes.La varietat de les especies està relacionada amb les condicions de l’aigua, per exemple, salinitat, fondària, oxigen, matèria orgànica entre altres…Moltes especies voladores passen una fase larvària aquàtica en les Maresmes.Malgrat algunes espècies exòtiques, com carpes i gambúsies, encara hi ha poblacions de peixos autòctones, com llises o anguiles, que entren als estanys des del mar.Sabíeu que el nom de Remolar, prové del rèmol, que és un peix amb aquestes característiques.El fartet és un petit peix exclusiu de zones humides del litoral mediterrani ibèric.És una espècie en perill d’extinció que al delta del Llobregat, s’està recuperant gràcies a un programa en el que també intervenen les escoles de les poblacions locals de les rodalies.Us recomano que aneu a fer una visita a les Maresmes del  Espai Natural del Remolar – les Filipines a Viladecans.

 

Recull de dades : Espai Natural del Remolar – les Filipines

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

El Remolar-Filipines, zones humides del Delta del Llobregat

Avui us presento dos articles

Xatrac Gros a Remolar-Filipines

L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat, situades en el municipi de Viladecans.

El Remolar-Filipines  te una superfície de 123,85 hectàrees.

Anteriorment formava part d’aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït a conseqüència de les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat.

L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat.

El Braç de la Vidala, també situat dins d’aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny.

Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressent de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.La vegetació de l’espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals.

Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord , la gencianàcia, la ranunculàcia, la gramínia, la poligonàcia, algunes orquídees, i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí i el lliri groc.

Pel que fa als ocells, destaca la presència d’importants poblacions d’anàtides i limícoles a l’hivern, així com d’espècies com la boscarla mostaxuda  i el cabusset .

Un fumarel cariblanco en Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena, d’importància internacional.

També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló el rascletó, l’arpella i l’agró roig.

Es pot accedir tot seguin a peu, pel braç de la Vidala al llarg de poc més d’un quilòmetre, fins arribar al pont per on es pot creuar i arribar a l’interior de l’espai fins a l’aguait de la Maresma o fins a l’aguait de la Bassa dels Pollancres, des d’aquests espais us serà molt fàcil observar ocells aquàtics.

A l’entrada hi ha una caseta que esta Informació i que podeu fer les vostres preguntes o consultes.

Us passo la Web de la Diputació de Barcelona on obtindreu mes dades sobre aquest espai natural del Remolar-Filipines :

https://www.diba.cat/web/mediambient/espai-natural-remolar-filipines

 

Recull de Dades : Viquipèdia, Espai Natural Remolar –Filipines , Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

Terrassa amb essència ramadera

Avui us presento dos articles

No és difícil veure algun ramat d’ovelles i cabres pels límits d’algun barri de Terrassa, com Poble Nou, can Roca, can Boada, d’on són fetes les fotografies,

així com, veure-les passar per la riera de Palau, com podeu observar en aquest video de finals de febrer de 2020 :

http://www.diarideterrassa.es/terrassa/2020/02/25/riera-palau-convertida-estable-dovelles/132978.html

L’Ajuntament de Terrassa va construir un abeurador destinat al ramat de 700 ovelles i cabres que pasturen per les finques de Torrebonica, Can Bonvilar ,  us passo la informació :

https://terrassadigital.cat/lajuntament-construeix-un-abeurador-pels-ramats-dovelles-a-la-finca-de-can-bonvilar/

El silvopastoralisme  es la prevenció d’incendis forestals gracies a la pastura del sotabosc que aportant les ovelles i les cabres, deixant un bosc o camps no conreats molt més nets de vegetals i de forma natural.

 

Text i recull de dades : Ramon Solé – Fotografies : Darling Escoto

Resclosa del Molí d’en Calvet de Pont de Molins

Avui us presentem dos articles

La Resclosa del Molí d’en Calvet  està situada en La Vall de La Muga, entre Boadella i Pont de Molins.

Per anar-hi us cal agafar la carretera  GIV-5041,  des de Pont de Molins direcció Boadella,  una vegada deixeu el trencall que us portaria al Molí d’en Calvet, cal desviar-vos a l’esquerra per una pista rural que us baixarà a La Muga, on hi ha la Resclosa.

Aquesta resclosa tenia la finalitat important de subministrar aigua per funcionament del Molí d’en Calvet,

Antiga entrada de l’aigua a la canal  pel Molí d’en Calvet,

poc queda del vell molí, el que hi ha ara és una casa rural i restaurant, molt conegut en la Comarca.

Us passo l’enllaç de Viquipèdia on podreu veure mes dades sobre el Molí d’en Calvet :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_d%27en_Calvet

L’espai on esta la Resclosa del Molí d’en Calvet es un petit paratge natural amb ocells i amb una gran varietat de vegetació d’arbres i plantes.

Unes taules i bancs de fusta fan un lloc ideal, sobre tot a l’estiu, per fer un àpat.

Hi ha també, la Resclosa del Molí d’en Jordà, situat aigües avall en el riu de La Muga abans d’arribar a Pont de Molins.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé