Des de Santa Eugènia de Berga, podeu seguir els senyals blancs i grocs del PR C-93 per anar al Pantà de Sala d’heures, cal situar-se el cementiri, deixareu el camí de carro per endinsar-vos en un sender a mà esquerra, que us portarà pel mig del bosc de Sala-d’heures, entre roures i boixos típic de la plana de Vic.
A uns 2,500 Kilòmetres des del poble, s’arriba al pla de Sala d’Heures, al seu costat esta situat El pantà o el mur de Sala d’heures, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons,
i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut, arribava l’aigua al casal, on aquesta servia bàsicament per regar i per a les explotacions agropecuàries.
És un pantà considerat petit, depenent molt de l’aigua de la puja que baixa pel Torrent de Vilalleons.
Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per donar-li solidesa.
La presa té una forma corba, 
amb tres sortides d’aigua;
Desguàs o sobreeixidor
fa 9 metres d’alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.
El promotor de l’obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d’aigua, l’aqüeducte, el canal i la font del Paradís que estan propers al pantà.
Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
Vaig estar fa uns mesos i precisament em preguntava què feia aquell pantà al mig del bosc. Ara ja ho sé 😉
La gran majoria de petits pantans als ha fet construir el propietari de la finca, molts son de finals del segle XIX i fins el anys 1950.
Per necessitats sobre tot pel rec dels camps. En Caldes de Malavella i municipis de les rodalies, no disposen de mur, ho han fet aixecant una paret de terra del mateix lloc, i amb una bomba elèctrica, envien l’aigua on es necessària. Actualment es mes rapit i econòmic fer servir grans basses de lona, fibra de vidre o similar.
Ramon
Realment era més glamurós com ho feien abans