Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

Un safareig a la capella de la Mare de Déu de la Salut d’Olot ?

D’entre els nombrosos elements d’interès del paratge de la Moixina d’Olot, destaca La Capella de la Mare de Déu de la Salut.El 15 d’octubre de 1884 es va inaugurar aquesta capella, que fou cremada durant la guerra civil, i que va ser restaurada durant l’any 1942 .La nostra col·laboradora Dora Salvador, resident en aquelles terres i que aporta periòdicament al Blog, fotografies de fonts naturalsi d’altres temes, va fer una descoberta fa unes setmanes,i es, d’un possible antic safareig, que sols en queda una petita mostra.Esta situat a poca distancia de la Capella de la Mare de Déu de la Salut, en el marge esquerd del la riera que aflora en aquest lloc.No tenim mes elements, ni informació al respecta; hi ha algun lloc de Catalunya, que el safareig s’ubicava en petits recs i rieres, tot aprofitant el curs de l’aigua natural que disposaven.Us passo una fotografia per fer-vos una idea aproximada de com podria ser.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de les Feixes d’Olot

Avui teniu dos articles que us he preparat

Aquesta antiga Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot, una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura.Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada,un camí us portarà a peu de la font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació.Antigament  era una font que és destacava per els arbres de gran bellesa de les rodalies.Ara en la tardor- hivern, podem admirar el canvi de fulles d’aquests  arbres.Molta gent anava a principis del segle passat a recollir la seva aigua o fer una fontada, l’aigua sobrant donava a directament a una pica allargada.En l’actualitat, esta molt tapada per la vegetació, i es fa difícil de localitzar-la.En èpoques de grans pluges disposa de gran quantitat d’aigua, que surt per un gruixut tub, però, també pot en sequera baixar molt el seu cabal de sortida.També val molt la pena arribar-vos a la Cova de Les Feixes, que esta molt a prop.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari a peu o amb bicicleta des de Santa Agnès de Malanyanes (La Roca) a Cardedeu

Avui teniu dos articles que us he preparat

Es un recorregut fàcil i apte per a tothom, és pot fer amb poc mes d’una hora.Com a punt de sortida podria ser l’església de Santa Agnès de Malanyanes, inclosa en el Municipi de La Roca del Vallès i està a 15 minuts de Granollers amb vehicle, podeu arribar amb bus des d’aquestes poblacions.Com us dic, sortiu des de l’església per carrer i plaça Obispado, que us portarà al carrer de Jaume Cuyás, on destaca un arbre a l’esquerra mort que deuria ser molt destacable i dins de la finca del front, veureu un gran Pi pinyoner.Veureu en aquest punt unes senyals de color blau i groc, us guiaran durant l’Itinerari.Seguiu per la vostra dreta per la carretera d’accés al nucli urbà direcció a la carretera  BV- 5105, al poc i a la dreta veureu un dels depòsits d’aigua que subministra als usuaris de Santa Agnès.Arribareu tot seguit a la carretera que us he dit, aneu molt amb cura en aquest punt, gireu a peu de carretera a la dreta uns metres i agafeu el carrer Isaac Peral, que dona entrada a la zona industrial de la Font de la Parera.Passareu pel costat del que fora un arbre notable per les seves dimensions, actualment esta sec.Vigileu que a l’arribar al final del carrer cal girar a l’esquerra,ara esteu entre la llera del riu Mogent i la línia de fabriques i magatzems de la zona industrial.En aquest tros, el bosc de ribera esta molt descuidat i brut, és una zona amb molt de soroll.Per fi deixareu en rere la zona industrial, i passareu a un ample camí de terra, al poc temps veureu una edificacions molt peculiars,es la planta depuradora, que torna aigua neta al riu Mogent.A pocs metres us cridarà l’atenció una gran finca ballada, es una Hípica.Ara passareu per El Xaragall, que és un espai de Lleure i Natura per petits i grans. Ja us vaig fer fa uns anys un article sobre aquest espai natural.En deu minuts estareu a la carretera de Cardedeu a Dosrius, BV -5193Cal creuar amb cura i passar pel pas peatonal i per bicicletes que trobareu.Per creuar el riu Mogent, cal seguir per el costat del pont de la carretera, també passa per sota el AVE.A l’altre costat veureu un important restaurant, és Mas Mogent,  teniu que rodejar-lo i seguir pel carrer de la Petanca i carrer Falciot fins arribar al carrer del Oriol.Ara cal passar per un pont sobre l’Autopista i Autovia,a les hores  gireu a l’esquerra on sols hi ha pas peatonal i de bicicleta,ja veureu les primeres cases de Cardedeu en el carrer Alzines.També podeu fer el recorregut a la inversa.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de can Quintana de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento dos articles

Per anar a L’Alzina de can Quintana de Sant Antoni de Vilamajor, us cal sortir d’aquesta població pel carrer de Freixeneda, que dona al camí d’Alfou.Passat el trencall del camí a la dreta que us portaria a can Quintana, i a peu mateix de la carretera i a tocar dels camps, esta aquesta destacable Alzina.Es una corpulenta Alzina, a pesar que el seu tronc no es massa alt, forma dues branques principals i d’aquestes altres de nombroses,Axó fa que tingui una copa plena de fulles donant un aspecte arrodonit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Pins del Parc de la Pineda de Cerdanyola del Vallès

Avui us presento dos articles

Els Pins del Parc de la Pineda, estant situats entre la Ronda de Cerdanyola, el carrer de la Pineda i el carrer de Sorolla de Cerdanyola del Vallès.De fet aquest parc, te una forma triangular, es caracteritza pels seus antics  pins, que son molt allargats d’alçada.A principi del segle passat aquesta pineda formava part de la part baixa de la muntanya del Turonet, actual és un parc.En aquella època, era una zona despoblada, no hi havien grans blocs com ara, era terreny agrícola i forestal, amb cases baixes.Amb els anys, malauradament, s’ha talat algun d’ells, i a la vegada s’han plantat arbres de noves especies, creant així un parc per la gent de Cerdanyola del Vallès.També és coneix com a el Parc de les Fontetes.En aquest terrenys havia hagut la Font de Les Fontetes, amb el seu Berenador.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès

 

La Font de la plaça de Josep Umbert Ventura de Sant Feliu de Codines

La plaça de Josep Umbert Ventura és la principal plaça de Sant Feliu de Codines,  on hi ha l’Ajuntament i on també, s’hi celebren la majoria de festes, fires i activitats lúdiques, una d’elles es el mercat setmanal.Es una font que esta en un costat de la Plaça de Josep Umbert Ventura, que dona al carrer de Joan Maragall. ( Front mateix del nou edifici de l’Ajuntament).Amb dues aixetes reguladores, que l’aigua cau a una única pica.Al costat de la mateixa font, forma com dos petits seients; de munt seu uns figures metàl·liques en posició de ball.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 26 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat varies imatges, com a objectius Curiosos, de gent que esta sempre al carrer …  :

• La Banda de música de Centelles
• Un home pensatiu a Canovelles
• Un noi amb l’ordinador fent deures a Canovelles
• Una noia esperant el Bus, llegint a Canovelles
• Un nen assentat tocant l’aigua amb una ma, d’una bassa seca a Canovelles
• Un grup d’avis prenen el sol i explicant batalletes a una nena a Les Franqueses del Vallès

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’home sobre la natura ? Una baixada al Salt de Sallent de Rupit…

El Salt de Sallent  de Rupit, és el salt d’aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d’uns 115 metres.Sant Privat d’en Bas, a la GarrotxaEn època de fortes pluges causa una gran impressió, pel gran cabal d’aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l’erosió de l’aigua sobre la pedra durant milers d’anys.L’aigua prové de la riera de Rupit, que és un afluent del riu Ter pel seu costat esquerre, que neix d’un conjunt de fonts i torrents originats a les rodalies de la serra de Collsacabra.El passat dilluns de Pasqua en el Salt de Sallent és va viure una baixada a traves de Ràpel de 30+30+50, realitzada per part del Director de URIANGUIES, Oriol-Ramon Solé, on ell sol va demostrar que l’home és a vegades… sobre la natura… sense menysprear  a el Salt de Sallent.Amb tot moment  va tindre el recolzament de l’equip que forma part de URIANGUIES, i que ens ha facilitat les fotografies que us presento.Oriol-Ramon Solé, una vegada realitzat el Rapel, va manifestar que es deu de tindre un gran respecta,  com en el cas del Salt de Sallent i amb altres llocs similars, cal tenir experiència i assegurar-se en tot moment de cada pas que es fa, per no patir una equivocació que podria causar una situació fatal.Us passo informació de URIANGUIES :

• L’objectiu de URIANGUIES, és aconseguir que els nostres clients gaudeixin de la muntanya i de totes les seves activitats, d’una manera segura i professional de muntanya i barrancs a Barcelona i Vallès Occidental), organitzarem tot tipus d’activitats d’aventura; barranquisme, senderisme, travesses, raquetes de neu, cursos i formacions, i molt més.
• També, és aconseguir que els nostres abonats gaudeixin de la muntanya i de totes les seves activitats de forma segura i professional.

Us passo l’enllaç a Instagram de URIANGUIES

https://www.instagram.com/urianguies/

Podeu consultar dades per participar en les activitats a :

https://www.urianguies.com/newpage

Nota : Al municipi de Sant Privat d’en Bas, a la Garrotxa, hi ha el Sallent de Gurn, també anomenat  Salt  de  Sallent  d’Olot, que no hi ha que confondre amb el Salt de Sallent de Rupit.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Avui dia de Sant Jordi, la seva Llegenda

Avui diada de Sant Jordi, us he preparat tres articles

Us l’explico …

“ Que per les terres de Montblanc hi vivia un drac ferotge que tenia aterrida tota la població de la comarca.

El drac terrible feia anys que devorava persones i ramats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil.

Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure tranquils, almenys aquella jornada.

La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que va demanar clemència al pare de la noia.

Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar la seva estimada filla cap a la cova del drac per al seu sacrifici.

Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar la princesa i tota la població de Montblanc.

Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança.

D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer el drac i va alliberar tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar  la princesa d’una mort segura.

La Llegenda també explica que, de la sang que en brollà, en sorgí un preciós roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai.

Tot seguit, el cavaller en tallà una i l’oferí a la princesa. “

 

 

Aquesta bonica llegenda de Sant Jordi, ha sigut adaptada gràcies a la nostra col·laboradora, Joaquima Pellicer i Solà

Fotografies: Ramon Solé – Arxiu Rasola