Aquesta Torre d’Aigua esta en un costat del Parc dels Pinetons, en l’avinguda Joan XXIII, 60, del Masnou.
La gran cisterna rodona està aguantada per unes columnes , tot és de formigó.
Actualment està en desús.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Es una bonica font al mig de la plaça del castell de Torredembarra.
Podem apreciar l’escut al centre adossada a la paret,
En cada costat hi ha una aixeta, i l’aigua cau a una gran pica circular on disposa d’un gran test de pedra generalment amb flors.
Com podem veure en fotografies de principis del segle passat, hi ha en aquesta plaça la font,
per tant es construïda una vegada remodelada la plaça i el seu entorn.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La via ciclista i peatonal va paral·lela a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril és d’un quilòmetre nou-cents metres de longitud.
Va ser inaugurat el 6 d’octubre de l’any 2018, per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena.
La posada en marxa del carril bicicleta era una demanda històrica que feia l’ajuntament de santa maria de Palautordera per disposar d’una mobilitat segura.
El vial, que està asfaltat i compta amb il·luminació nocturna, està separat de la calçada de la carretera per una distància mínima de tres metres en la major part del traçat.
Per encabir la via ciclista al seu tram inicial, s’ha hagut de desplaçar la traça de la carretera al llarg de 460 metres, tot evitant, així, l’afecció al talús arbrat contigu.
Aquesta actuació permet, d’una banda, una circulació segura i ordenada de vianants i ciclistes entre el nucli urbà i l’estació de Rodalies,
i, de l’altra promou la intermodalitat entre els diversos mitjans de transport sostenibles, alternatius al vehicle privat.
Des del principi i el final del recorregut trobareu indicacions que cal ser respectades en tot moment.
A la llarg del Vial, es troben entrades i passos a finques, molt vent senyalitzats.
Un cop que s’arriba a Santa Maria de Palautordera, connecta amb un carril bici urbà,
tot passant pel punt d’informació turística,
on els dissabtes i festius atenen totes les peticions dels usuaris.
Allí hi ha plafons amb informació de les diferents rutes que disposa el municipi i rodalies.
I curiosament, un WC, per la gent que ho pugui necessitar.
Com us dic, des d’aquest punt podeu seguir amb les rutes alternatives en bicicleta o a peu que connecten a diferents municipis i llocs com ermites, castells, rieres, fonts, camps, boscos, antigues fabriques… 
i molt mes pel Montseny, com per exemple, La Ruta de La TOURDERA.
Us passo l’estudi – informe sobre aquesta realitat del Vial ciclista de Santa Maria de Palautordera :
http://xarxamobal.diba.cat/mobal/documents/jornades/mobilitat18/06_Lidia_Casals.pdf
Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us recomano i a la vegada us presento un llibre que en Jordi Monfort de Castelló (*), m’ha fet reso de la seva presentació que es va portar a terme, el passat 25 de gener de 2019.
La presentació del llibre : Els camins de l´aigua de La Vall d´Uixó, es va fer en el saló d’actes del Centre Cultural Palau de Vivel, en la població de La Vall d´Uixó.
Com diem, el nom del Llibre, és “ Els camins de l´aigua de La Vall d´Uixó”, va ser escrit per Josep V. Font i Ten, en el que ha col·laborat l’Ajuntament de La Vall d´Uixó i el Centre d´Estudis Vallers.
L’Ajuntament de La Vall d´Uixó, esta molt implicat amb el tema de l’Aigua dolça del seu municipi, molt important en deus subterrànies.
Per axó també hi ha el projecta de la Ciutat de l’Aigua, i que us passo informació :
http://www.castelloninformacion.com/vall-proyecto-ciutat-de-laigua/
En aquest llibre es pot gaudir de diferents temes sobre, fonts naturals, barrancs, aljubs, ponts, i molt mes… situats en les rodalies del municipi.
Cal mencionar , segon en Jordi, que aquest llibre no es troba a la venda, es dona gratuïtament, al centre cultural Palau de Vivel, de La Vall d’Uixó.
(*) Jordi Monfort, es l’autor de llibre que us vaig presentar , amb el títol : “Fonts de La Plana Alta, Visites i Excursions”, i serà a partir d’avui un nou col-laborador dels Blog’s Rasola des de Castelló, a profito per agrair les seves aportacions, Gràcies Jordi.
Aportació de la informació : Jordi Monfort
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Ajuntament de La Vall d´Uixó i el Centre d´Estudis Vallers.
Avui com cada diumenge teniu dos articles
La Font de Cal Porta esta situada a peu de la carretera LV-3005, Km 1,2 de Torà, direcció a Solsona.
En aquest espai amb arbres, hi ha una taula rodona de pedra i uns bancs allargats en cada costat de la Font, tot aquest frontal està blanquejat per ressaltar amb unes lletres negres el nom de la font, “FONT DE CAL PORTA”. Un d’aquests bancs hi podem llegir la data “1968”.
En un costat trobem la cisterna que nodreix d’aigua a la Font.
Va ser restaurada no fa masses anys, tant la Font i l’espai de lleure.
La Font de Cal Porta és una font natural al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Fotografia de l’Ajuntament de Torà, una vegada restaurada la font i l’espai.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui diumengue, trobareu dos articles !
Llegim a una de les webs de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès :
“ A mitjans de l’any 2018 és van realitzat tasques de rehabilitació del Torrent del Verder, un dels entorns naturals més emblemàtics de l’Ametlla del Vallès, per tal de recuperar-lo per als veïns i veïnes del nostre poble.
S’ha realitzat una primera actuació en un tram del torrent, la qual ha consistit en el desbrossat del camí i de la seva vora, el manteniment i reparació de les escales, la instal·lació d’unes baranes a la zona del salt d’aigua, el condicionament dels marges per evitar esllavissades i la retirada d’alguns arbres, eminentment pins, amb risc de caiguda.”
Si ens centrem en l’itinerari d’aquest torrent, podrem gaudir d’una flora i petita fauna que l’habita.
Com arribar des del centre de l’Ametlla del Vallès ?
Us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vostre vehicle aparcat.
Tot ja caminant, remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu entre el Camp de Futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta que és de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.
A poca distancia està el Torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.
Mes tard, trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres, esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada fins que arribareu a una explanada protegida per una barana, on esta la Font del Recó.
A partir d’aquí, anireu remuntant el Torrent, amb molta vegetació a ambdós costats, sentireu el rumor de l’aigua, generalment tot l’any hi baixa.
No es de mal caminar per aquest Torrent del Verder, tot el contrari sentireu el silenci…
Entre mig de bosc en part de ribera i part de pins i alzines, arribareu al Pla de Verder.
Allí esteu tocant als camins d’una urbanització…
Podeu veure també, el petit pantà, una mina i La font del Gat, tot retrocedint direcció de nou al nucli de l’Ametlla del Vallès, hi ha cartells que us portaran a aquests llocs.
Es un bon Itinerari per gaudir del Torrent de Verder, segui al matí o tarda, tot fent un bon passeig.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Plàtan del carrer de Dalt està situat en aquest carrer i el carrer de L’Ermita de Sant Lleir, esta el mig de la cruïlla de carrers i on comença el camí de l’Ermita de Sant Lleir, com si fora una petita rotonda.
De fet no es un sols Plàtan, son dos germans de soca, casi de la mateixa mida.
Sembla ser que son molt antics i estan al costat d’un vell Pou d’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.
És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.
Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.
A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres
S’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.
És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.
Altres cims montserratins són :
el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.
Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.
El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.
Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE. i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.
La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.
Montserrat, la nostra muntanya !
Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat
Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé
La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.
Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.
L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.
L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.
Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.
Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
El xiprer és un arbre típic de la Mediterrània, (Cupressus sempervirens) és un arbre originari d’Orient, molt segurament de l’illa de Xipre, d’aquí la correspondència de noms.
Els xiprers tenen una llarga durada i gairebé no exigeixen manteniment, amb la pluja periòdica en tenen prou donat que son arbres que resisteixen la sequera, de manera que la seva conservació i manteniment son mínims.
Son els Xiprers els millors arbres com a paravents i pantalles visuals.
Veurem en molts llocs que es fan tanques, filera d’arbres, que resguarda del vent, sobre tot per defensar-se dels vents forts com de la tramuntana i el mestral segons la zona.
Resguarden els marges de conreus, principalment de fruiterars, on els arbres actuen de paravent; també en prats, vores de camins i cementiris.
Aquest arbrat que fa de paravent, evita l’erosió del camp un cop es consoliden les arrels al terra i, a més, atrau els insectes, que són necessaris per a la pol·linització.
Hi ha altres arbres que també s’utilitzen pel mateix fi, però no son tant empleats, com a Eucaliptus, Robínia, entre altres.
També es poden col·locar per fileres, unes a prop de les altres per assegurar encara mes que el vent entre en força en aquell terreny.
Recull de dades ,Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 