Arbres – Plàtan del carrer de Dalt de Sant Antoni Vilamajor

El Plàtan del carrer de Dalt està situat en aquest carrer i el carrer de L’Ermita de Sant Lleir, esta el mig de la cruïlla de carrers i on comença el camí de l’Ermita de Sant Lleir, com si fora una petita rotonda.De fet no es un sols Plàtan, son dos germans de soca, casi de la mateixa mida.Sembla ser que son molt antics i estan al costat d’un vell Pou d’aigua.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià, un paratge amb natura – 2ª Part #

La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol.Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar.L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda,acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna.L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge e’l 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.

 

Recull de la informació : Fitxes descriptives de zones humides. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres paravents

El xiprer és un arbre típic de la Mediterrània,  (Cupressus sempervirens) és un arbre originari d’Orient, molt segurament de l’illa de Xipre, d’aquí la correspondència de noms.Els  xiprers tenen una llarga durada i gairebé no exigeixen manteniment, amb la pluja periòdica en tenen prou donat que son arbres que resisteixen la sequera, de manera que la seva conservació i manteniment son mínims.Son els Xiprers els millors arbres com a paravents i pantalles visuals.Veurem en molts llocs que es fan tanques, filera d’arbres, que resguarda del vent, sobre tot per defensar-se dels vents forts com  de la tramuntana i el mestral segons la zona.Resguarden els marges de conreus, principalment de fruiterars, on els arbres actuen de paravent; també en prats, vores de camins i cementiris.Aquest arbrat que fa de paravent, evita l’erosió del camp un cop es consoliden les arrels al terra i, a més, atrau els insectes, que són necessaris per a la pol·linització.Hi ha altres arbres que també s’utilitzen pel mateix fi, però no son tant empleats, com a Eucaliptus, Robínia, entre altres.També es poden col·locar per fileres, unes a prop de les altres per assegurar encara mes que el vent entre en força en aquell terreny.

 

Recull de dades ,Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Tres Fonts en el nucli urbà de Mollet del Vallès

Avui us presento tres fonts d’aigua de xarxa publica que es troben situades dins del nucli urbà de Mollet del Vallès :

  • Font en la cantonada del carrer del sol amb el carrer de  Portugal, adossada a la paret de la casa.
  • Font de l’antic Mercat o Mercat Vell, adossada a una paret front el mercat, en un carreró, s’accedeix per la Plaça de Prat de la Riba.
  • Font situada en el carrer de Berenguer III amb cantonada carrer de Jacint Verdaguer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

En memòria de Francesc Riu d’Alella i les riuades

Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694-1740), De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble.El rector Francesc Riu, va destacar les riuades i inundacions patides en Alella en 1714, al desbordar -se la riera varis cops.Per a mes dades podeu consultar al Blog amic del Rondaller que explica detalladament  com va anar les inundacions d’Alella :

https://rondaller.wordpress.com/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/

Hi ha una antiga llosa recordant les inundacions que tingué lloc a Alella el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’Arbre de la Bisbal d’Empordà

Cada diumenge hi ha dos articles !

Segons la història, un Reial Decret del 5 de gener de 1915, sota el regnat borbònic d’Alfons XIII, obligava a tots els ajuntaments d’Espanya a celebrar cada any la Festa de l’Arbre. L’ajuntament de la Bisbal d’aquella època no va tenir més remei que celebrar la festa, això va ser per primera vegada l’any 1916, la qual va congregar una gran multitud.

Col-lecció Jordi Frigola – Fotografia d’Emili Casas – Any 1915 – Festa de l’Arbre

Durant la celebració es varen plantar nous arbres en aquell indret on hi havia el pou d’abastasament d’aigua municipal, i que avui dia és la Font de l’Arbre. Segons consta en el llibre d’actes de l’ajuntament d’aquell any, es van plantar til-lers, però van morir corcats al cap d’uns anys. Us adjunto l’enllaç on podreu saber mes sobre la Festa de l’Arbre :

http://www.labisbal.cat/ca/festa-de-l-arbre-1916-2016.html

Però, el nom de la font és en honor a un gran plàtan que hi ha…?La Font de l’Arbre, és d’aigua de xarxa pública, situada en un parc al costat de la piscina municipal i a prop del riu Daró.Durant l’any 2013 es va restaurar la font i les seves rodalies, col-locan bancs i taules.

 

Text : Joaquima Pellicer i Sola i Ramon Solé

Fotografies : Joaquima Pellicer i Solà

Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés

Cada diumenge hi ha dos articles !

Com en altres municipis de Catalunya, s’han construït alternatives pel pas de gent que vagi a peu o amb bicicleta amb seguretat viat.És el cas del Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles.Es un lloc que freqüentment, anava la gent a peu per accedir als dos municipis per la vorera de la carretera amb el perill corresponent d’un accident.Es un tros relativament curt, donat que fins a la sortida del dos municipis hi ha acera, però, en el tros que uneix els dos municipis no era així.Hi ha un servei regular d’autobús, però la gent també s’estimava caminar al no tenir presa.Fa un temps es va decidir fer o adaptar un camí, ample per anar-hi a peu o amb bicicleta.Aquest Itinerari, que esta paral·lel a la carretera que uneix als dos municipis, i se ha convertit en un lloc de passeig, podem trobar algun banc de fusta amb paperera en una raconada al sol o a l’ombra.També s’ha aprofitat el pont antic existent per travessar la riera.En definitiva, s’han complert l’objectiu principal de donar seguretat al vianants i ciclistes i fer un lloc fàcil de passejada amb un itinerari amb la unió entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de can Morera Gros de Vallromanes

L’Alzina de can Morera Gros està situada en un costat de la Rambla de Vallromanes, a l’esquerra tot entrant a aquest poble.De fet , formava part de l’entrada de la antiga finca de can Morera Gros, que ja no existeix.Actualment forma part d’un parc local de Vallromanes.Com llegim al cartell, en aqueta finca es celebrava la Festa Major, molt animada i concorreguda per la gent de Vallromanes i pobles de les rodalies.Es una bonica i gran alzina ben cuidada i en bon estat.Amb un tronc i una branca gruixuts.Al seu costat hi ha varis Pins destacables per la seva alçada.També observem que queden en peu els pilars de l’antic mur de la finca.Lloc amb molta ombra, que fa de bon estar a l’estiu a L’Alzina de can Morera Gros.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mirador al riu Ripoll des de Barbera del Vallès

Aquest Mirador es com una gran finestra oberta al riu Ripoll.El Mirador esta situat en la plaça – jardí que disposa  l’església de Santa Maria – la Romànica, en la Ronda de Santa Maria de Barbera del Vallès.Des del Mirador podem contemplar la plana que forma el riu Ripoll al seu pas pel municipi de Barbera del Vallès.Podem situar-nos gracies a un mapa- plànol de la zona a contemplar.Les hortes municipals, El Torrent de Llobeteres, Molí d’en Santó, l’antiga Torre de ca n’Altamira, Molí d’en Dou…Us passo dades tècniques del Mirador :

http://fabregatfabregat.com/index.php/portfolio_page/mirador-de-ripoll/

Text i Fotografies : Ramon Solé