Les fonts naturals d’Alta Muntanya

Les fonts d’alta muntanya, moltes vegada tenen una característica comuna, la pica,

Font camí de Puigmal i Fontalba

De fet és un tronc d’un arbre de les rodalies que s’ha buidat parcialment.

Cisterna Lluis Estesen-SALDES

Disposa d’un forat lateral, per poder desaiguar l’aigua.

Font Coll Tauler 1 – SALDES

En general son fonts d’un gran cabal d’aigua i freda tot l’any, per axó, dieu la gent que es freda per la neu de l’hivern.

Font i Abeurador – GOSOL

Es consideren fonts d’aigua d’excel·lent qualitat, donat que la contaminació es mínima.També, poden servir com a abeurador del bestia que esta lliure per la muntanya, com vaques i cavalls.

 

 

Text: Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Oriol – Ramon Solé

Parc de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

El Parc de Bellvitge està situat en la Rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat.

Al 1988 els veïns van començar a plantar alguns arbres però fins el 1998 no es va inaugurar la primera fase del parc de forma oficial.Aquest Parc de Bellvitge és un espai obert.La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d’intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta, s’aconsegueix axó, gràcies als arbres i la vegetació, amb mes de 25 espècies d’arbres diferents.Disposa d’una zona de jocs infantils, unes basses d’aigua, el terreny és irregular amb algun monticle, podem apreciar algunes escultures, també, una zona reservada pels gossos.També hi ha un Bar, taules i bancs de fusta per fer un àpat  i WC.Dins del Parc hi ha l’ermita de Bellvitge documentada des del segle XIII, l’església és de planta quadrada i d’una sola nau, i té un campanar al vessant sud-est, esta molt ben restaurada.També disposa d’uns panels informatius sobre els ocells que nidifiquen en el Parc, molts d’ells tot l’any.Us passo l’enllaç del catàleg d’arbres i ocells en aquest Parc :

http://www.l-h.cat/gdocs/d1631820.pdf

És una bona alternativa per un matí o tarda de donar un tomb pel Parc de Bellvitge

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que són les Agrobotigues ?

Les Agrobotigues, es caracteritza per la venda dels productes  sense intermediaris en els seus propis establiments.La venda directa es pot dur a terme en la pròpia l’explotació, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires-mercats o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents.La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.Si llegim en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix  “Agrobotiga”, que el substantiu agrobotiga és un compost culte construït amb el formant grec agro-, que significa ‘camp’, i el nom botiga.Us passo el seu Blog :

https://neolosfera.wordpress.com/2015/11/30/agrobotiga/

Per tant, la venda en circuit curt es pot fer en establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva, sempre que aquesta venda s’ajusti als criteris establerts en la regulació de la Generalitat de Catalunya.Us passo un article sobre les Agrobotigues de la Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/20070213/51308036407/agrobotigues-en-xarxa.html

He marxat a conèixer una Agrobotiga en el terme de Sant Pere de Vilamajor, es diu “ Agrobotiga del Pastor ” amb mes de tres anys en funcionament.Per adreçar-nos, cal anar per la carretera BP – 5107, i a l’arribar al quilòmetre 43, cal agafar una pista asfaltada, que passa pel disseminat del Bruc, direcció a la Urbanització de Les Pungoles, abans d’arribar cal girar a l’esquerra per un camí que porta directament a l’establiment.La seva especialitat es el xai i els ous. També disposen d’altres productes de camp, com verdures de temporada, així com iogurt i formatge d’ovella, cargols…Aquesta Agrobotiga està oberta els divendres, dissabtes  de 9 a 14 i de 16,30 a 20 hores i diumenges 9 a 14 hores.Cal comentar que la Fira de la Transhumància, que és celebra a Sant Antoni de Vilamajor, son presents amb el important remat de les seves ovelles, us passo informació de la fira :

https://www.santantonidevilamajor.cat/actualitat/noticies/2018/04/23/un-miler-d-ovelles-travessaran-els-carrers-durant-la-fira-de-la-transhumancia

Moltes d’Agrobotigues arreu dels municipis de Catalunya en podeu trobar  i gaudir dels seus productes.

 

Recull de dades : Agroactiva, Viquipèdia, Neolosfera, Agrobotiga del Pastor i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Bassa Drapera de L’Ametlla del Vallès

Per anar a La Bassa Drapera, us cal que agafeu el mateix camí  que per anar a la Font del Recó; us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per passeres, fareu una certa pujada i abans que arribareu a una explanada protegida per una barana, a la vostra dreta veureu la Bassa Drapera.Des de fa molts anys, esta seca i abandonada, aquesta bassa i altres que havien al costat del torrent de Verder, es van construir per emmagatzemar aigua d’aquest torrent,  per regar els camps de l’antiga finca.Podeu aprofitar i conèixer el torrent Verder i la Font del Racó.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dels Peons de la Vall de Bianya

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

La Font dels Peons, esta situada en un marge del bosc, des del coll del  Capsacosta direcció tot baixant cap a Sant Pau de Seguries.Es una senzilla Font, on l’aigua surt d’un tub en la paret de la muntanya i al costat del camí, i cau l’aigua format un petit bassal, on no hi ha pica. En el cartell, podem llegir el nom de la font i l’any 1947 –  EC.Durant tot l’any, disposa de mes o menys aigua continua.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Una passejada pel pantà de Vallvidrera a Barcelona, en un dia de neu

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Si es va amb precaució una passejada amb neu pot ser tant divertit per els mes petits com per els grans…Avui us porto imatges d ‘una passejada pel pantà de Vallvidrera en un dia  gris i de neu.Vàrem anar amb tren, ens oferia mes seguretat que no amb el vehicle propi.L’estació va ser la del baixador de Vallvidrera, vàrem creuar la carretera i directa cap a el Pantà de Vallvidrera.No era una gran nevada, per ho si que era prou per poder fer fotografies del fet.El contrast de l’aigua, la neu i la vegetació eren prou atraients per fer les fotografies, llàstima del cel ven gris que feia.Una volta pel perímetre del Pantà va ser fantàstica, axó si, calia anar amb precaució de no relliscar, per aquest motiu portàvem uns pals adients.Com que teníem temps, ven allargar l’itinerari fins la Font de Sant Ramon, propera a la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i el Bar – Restaurant, coneguda la zona com Santa Bàrbara.

El camí de la Font de Sant Ramon, amb arbres caiguts per la neu

En poques ocasions raja la font, però vàrem tindre sort que després de les pluges i ara amb la neu, sortia un bon raig d’aigua.Vàrem tornar a l’estació del tren i es va donar per finalitzada una Passejada pel Pantà de Vallvidrera en un dia de neu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de Santa Maria de Martorelles

A la Pl. de l’Església de Santa Maria de Martorelles es troba situat un Lledoner el qual s’estima que pot tenir més de 800 anys, i, que per les seves característiques , el tronc està totalment buit i solament té la meitat de l’escorça el que no l’impedeix seguir viu.Te una alçada de 8 m. i la seva grandària de 4 m.El Lledoner el fa ésser un arbre emblemàtic del poble i molt estimat pels seus veïns.L’Ajuntament Ple en sessió celebrada el dia 28 d’abril de 2006 va acordar que, principalment, per la seva edat, era necessari la seva protecció i conservació i el va declarar d’interès local

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Llibre recomanat : El gran llibre dels bolets

Autor  : Marc Estevez

Editor  : Ara llibres

Edició : setembre – 2014

EAN  : 978-8416154005

ISBN :  9788416154005

Preu : 21.90 €

 

Dades del Llibre :

Tot el que et cal saber sobre els bolets a Catalunya.

Amb fotografies de les espècies més buscades, mapes detallats, calendaris de recol·lecció, noms populars, vegetació associada… Per conèixer els millors bolets dels nostres paisatges, aprendre a trobar-los i també a cuinar-los.

L’expert boletaire Marc Estévez et convida a endinsar-te als boscos d’arreu del territori i descobrir, un cop més, el secret més ben guardat que s’hi amaga.

Amb recorreguts comarca a comarca per convertir cada sortida en una experiència única, divertida i enriquidora.

Amb exhaustives fitxes il·lustrades que orientaran els neòfits i picaran la curiositat dels buscadors veterans. I amb una fantàstica selecció de receptes per gaudir-ne a l’aperitiu, al primer plat, al segon… i fins i tot a les postres!

 

 

Recull de dades : Ramon Solé

La muntanya del Pedraforca

El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.El Pedraforca, està situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador i Ramon Solé

Poema : L’Aplec del Remei

Aquesta poesia esta dedicada i inspirada en l’Aplec que cada any es celebra a l’ermita del Remei de La Bisbal d’Empordà.

Ermita del Remei – La Bisbal d’Empordà

Avui, s’escau l’Aplec del Remei.

Avui és un dia molt festiu,

molt festiu i tradicional

per a tots nosaltres.

Tot passant, anem cantant,

pel camí que va a l’ermita,

tot cantant hi anem anant,

amb entusiasme i alegria.Tot baixant pel corriol,

sentim un clam, algú ens crida,

és la seva font que, com cada any,

ens hi espera amb frisança.

És el seu rajolí que

ens saluda i ens convida.

La mainada salta i corre,

els seus jocs són d’harmonia,

els més grans, acudits i cantarelles.El bon temps ens hi acompanya,

el bon temps i l’alegria.

El cel és d’un blavós enlluernant,

és d’un blau que ens enamora.

Entorn de la capella,

en un indret ple d’oliveres,

les cassoles totes xiulen,

elles els arrossos van coent,

i, la carn, a les graelles.Mentrestant guarnim la taula,

unes notes musicals impregnen l’aire.

Tot és alegria i amistat entre nosaltres.

Mentrestant, la nostra cobla toca una sardana.

Un any més, sense faltar,

a l’Aplec ens hem trobat.

Com cada any tots hem gaudit

de la festa del Remei,

una festa amigable,

entranyable i molt bonica.

 

Autora de la Poesia i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

Les fotografies antigues, és d’un recull gràfic que forma part de la publicació L’Abans.

Dono les gràcies a l’aportació de la Joaquima,  que avui hem fet aquest article, de la seva estimada terra i que a tots ens fascina La Bisbal d’Empordà i … com així,  arreu de Catalunya … !

Ramon Solé