Avui destaquem : La Font del Sofre de Ribes de Freser

La Font del Sofre, és de les mes antigues de Ribes de Freser i antigament anava la gent fent tot un passeig per prendre l’aigua medicinal sulfurosa, donat que era un camí de terra.La Font és situada a la sortida de Ribes de Freser,  al quilòmetre 120,8 de la carretera N-152,  direcció de Puigcerdà a la dreta, front mateix del molí d’en Sarti sota de la casa “ torre dels Alemanys”.Dos vells plàtans ens marcant el racó on esta situada la Font del Sofre, aquesta esta adossada a la paret de la muntanya, disposa d’un tub que l’aigua cau a una pica.Disposa en cada costat d’uns seients de pedra. En l’actualitat no raja aigua de la Font del Sofre.Us passo el cartell de Les Fonts de Ribes de Freser, editat fa uns anys.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres- Pineda de la Rectoria de Cànoves i Samalús

Avui us porto tot un conjunt de pins, que formen la Pineda que hi ha en la Rectoria de Cànoves, municipi de Cànoves i Samalús.Aquest conjunt de pins, son del gènere de Pi Blanc, amb un total de 12 pins, que estant agrupats en un espai relativament de poca extensió.Destaca de tots un Pi de notables dimensions, tant  pel seu tronc com per les tres gran branques, es el mes prop per a l’edifici de la vella Rectoria.Aquests pins, estant alineats un al costat de l’altre en el camí que porta a la Rectoria i fins aquest edifici.Us passo les característiques del Pi Blanc :

“El Pi blanc, també es diu, pi garriguenc o pina (Pinus halepensis), anomenat pi bord a Eivissa i Formentera, i sovint pi Carrasco [cal citació] al País Valencià és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l’espècie prové del nom la ciutat siriana d’Alep.”Jo crec que la Pineda de la Rectoria de Cànoves i Samalús, á nivell local és tindria de catalogar com a Arbres d’Interès Local, tal com fan altres municipis.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Característiques del Pi Blanc : Viquipèdia

Pou i Banc de can Millet de l’Ametlla del Vallès

Per anar al Pou i Banc de can Millet de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó, ja us vaig fer un article d’aquesta font.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.Esteu ja dins de zona de bosc,  una vegada que passeu la segona passera sobre el torrent,ja veureu a la vostra dreta el Pou i banc de Can Millet.Antigament l’aigua d’aquest Pou, per la casa de can Millet era essencial, donat que a banda de proporcionar aigua de boca, era per regar i sobre tot, pel cultiu de xampinyons.Durant la visita vàrem sentir que l’aigua encara s’utilitza per algun menester, donat  que la bomba extreia aigua del Pou.A l’interior del Pou no es pot accedir, ja que esta tancada la porta per seguretat.Per mes agradable l´estada en la dècada dels anys 50 del segle passat, els amos de la finca de can Millet van fer construir un banc de pedra que és conserva en bon estat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Riu Daró

Riu Daró, riu de casa nostra,

riu d’aigües baixes i tranquil·les.

Avui, adormit i estancat reposes

a l’ombra dels teus ponts,

els bells ponts de la ciutat;

restes immers en un somni

ple de tempestes i riuades,

un somni de grans cortines d’aigua.

Ben aviat, el teu somni es complirà;

les grans llevantades

les riuades portarà,

elles no tardaran a arribar.

Elles el teu son desvetllaran

i correran les teves aigües.

Mentrestant, sigues pacient,

sigues pacient com tots nosaltres,

mentrestant, gaudeix del teu descans.

Mentrestant, tot t’envolta i t’acompanya.

És el nostre entorn, és la nostra ciutat,

som la seva gent que,

en la teva espera, et fem costat.

Junt amb tu, som un conjunt de meravelles.

 

Autora Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Santuari, gruta i font de Lourdes de França

El Santuari, la gruta i la font de Lourdes de França, val la pena fer el viatge.

Lourdes a primers de segle XX

L’advocació catòlica de la Nostra Senyora de Lorda , a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadette Soubirous (Bernadeta Sobirós, 1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massabielle, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.

segell

Ja en vida de Bernadette, multitud de catòlics van creure en les aparicions de la Mare de Déu com a vehicle de la gràcia de Déu, i el papa Pius IX va autoritzar al bisbe local perquè permetés la veneració de la Mare de Déu a Lorda en 1862, uns disset anys abans de la mort de Bernadette.Bernadette Soubirous va ser proclamada santa per Pius XI el 8 de desembre de 1933. Des de llavors, l’advocació de la Mare de Déu com a Nostra Senyora de Lorda ha estat motiu de gran veneració,i el seu santuari és un dels més visitats del món: uns 8 000 000 de persones peregrinen allí cada any.L’Església catòlica invoca a la Mare de Déu de Lorda com a patrona dels malalts.Podeu consultar per a mes informació a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Lorda

L’aigua de Lorda prové d’una font descoberta per Bernadette Soubirous a l’interior de la gruta de Massabielle, com a part de les aparicions de Lorda.Bernadette Soubirous va expressar que la Verge li va dir :

«Vine a beure a la font i a rentar-te».

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_de_Lorda

La gent fa tres cues clares, per entrar i veure per dins al Santuari,per agafar aigua a la filera de fonts,i per entrar a la Gruta on hi ha la imatge de la verge i la deu d’aigua.És molt interessant visitar aquest Santuari de la veïna França.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals antigues de França

Repartidor d’aigua de l’Ametlla del Vallès

El Repartidor  d’aigua esta situat a prop del centre de la població,  on actualment és una rotonda, en la cruïlla de la carretera de Puiggraciós i el camí de la Font del Gat de l’Ametlla del Vallès.L’Ametlla del Vallès a principis de segle XX,  era sols el que és avui en dia la part antiga i les masies desaminades arreu del municipi.Per ho al creixa i fer les noves cases,  no tenien prou amb les mines i sobre tot els pous existents en les cases, per aquest motiu el mossèn Lluís Paradell, a la vegada era el rector del Poble, va promoure amb l’Ajuntament una millora substancial perquè les cases del poble poguessin gaudir d’aigua tant necessària per beure com a regar l’hort.El Repartidor d’aigua va ser construït en l’any 1929.L’aigua va ser captada del Torrent del Verder, i a traves d’un rec és feia arribar fins al Repartidor.Des d’allí, i a traves de 8 compartiments repartien l’aigua a uns 200 litres per hora.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Llegenda del Pesca Llunes de Sant Feliu de Pallerols

Des de temps immemorials, les avies explicant als seus nets, que una nit de cel transparent i de lluna plena, anava un noi de Sant Feliu vorejant el riu Brugent quan va haver d’aturar-se atret per l’encant, mai vist per ell fins aleshores, que li oferia aquell astre que es reflectia en tota la seva plenitud en les aigües encalmades del riu.Tan embabaiat en va quedar de la bellesa d’aquella lluna, que molt brillava en la foscor de l’aigua, que il·lusionat, se li acudí pensar que la podia haver i decidí pescar-la amb un cove. Però per més que posés el cove dins l’aigua i l’enlairés ben de pressa no aconseguia ficar-la-hi.Algú va veure l’espectacle i en to burleta li digué: Noi, què voleu fer?  Pescar la lluna…?El xicot avergonyit es va marxar, potser pensant en tornar-ho a intentar-ho en la propera nit de Lluna plena…

 

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La finestra de Cànoves i Samalús: Arbres i Contrallums

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.

Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Roure Martinenc de l’Escola del Treball de Granollers

A la ciutat de Granollers, fa cent anys en rere, estava envoltada de camps i masies, com a tots el pobles d’arreu de Catalunya; van passar els anys i el creixement de la ciutat va fer que es fessin nous carrers i blocs de pisos, van fer una ciutat gran i prospera.Alguns dels arbres centenaris o notables, es van conservar on estaven.Axó, a permès en els últims anys, de disposar d’un cents de l’arbrat existent amb aquestes característiques i senyalitzant-ho amb un cartell.Un cas el tenim amb un gran Roure Martinenc, situada en el carrer de Roger de Flor amb cantonada amb el Carrer Joan de Camps I Giró, al costat de l’Escola del Treball de Granollers.Curiosament, front seu i a l’altra vorera del carrer, hi ha una gran Alzina Surera, que varen fer referencia en un article fa dues setmanes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé