A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.
Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.
El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.
Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.
A prop seu, i front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.
És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.
A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.
La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.
Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.
Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.
Per a mes informació, podeu consultar a :
Recull de dades : Viquipèdia
Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé
Hola, Ramon! Podria tenir un email de contacte amb vostè?
Moltes gràcies!