Estany del Barri de St. Salvador o Simon en Puigcerdà

L’Estany del Barri St. Salvador o Simon, esta situat en el carrer Pol. Ind. Sector Estació, amb el carrer Colònia Simon i en una cantonada delimita per un camp a les afores de Puigcerdà.Aquest Estany, passa desapercebut per la gent, per varis factors :Està situat en una extrem de Puigcerdà,esta inferior al nivell del terra del carrer,no disposa de cap senyalització,i, te molta vegetació per els seu perímetre, que fa difícil que es pugui observar.Cal dir que es un Estany en forma triangular, com dèiem rodejat per arbres i vegetació diversa,on viuen molts ocells.Per seguretat, esta protegit per un mur i balla, segon el tros.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Microclima en el Bosc o Camp

Si miréssiu detalladament en el Bosc  o Camp, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a la vegetació i llocs que hi ha, on poden desenvolupar la seva vida en el Bosc o Camp.Efectivament, en un bosc o camp, en qualsevol lloc es bo per que podeu trobar i identificar insectes o altres petites especies com amfibis i rèptils.Podeu mirar, en basses, fonts, rius, camps conreats, en els troncs d’arbres, sota de pedres o rocs, troncs que s’estan podrint, en les flors naturals, en un camí o senderó, herbes, en una paret d’un edifici en el camp… seria una llarga llista.Us recomano si no sou experts en insectes, millor adquirir un bon llibre que parli d’insectes, penseu que no tots els tipus d’insectes estan en la mateix territori o zona,i mes us diré, hi ha comarques mes seques i altres mes humides a Catalunya, tampoc,  no es el mateix viure en uns boscos en zona costera que a alta muntanya,  que afavoreixen tenir un tipus concrets d’insectes o petites especies segon el lloc.Jo mateix de petit gaudia molt quan el meu pare em portava a descobrir insectes i vàrem fer una col·lecció molt complerta…De quins insectes son mes predominants en qualsevol lloc, escarabats, formigues, cucs, cents peus i milpeus, papallones, marietes, i una varietat amplia d’insectes voladors de molts tipus…i que es troben de munt de flors pel pol·len.A vegades m’han preguntat gent si es sap quan insectes hi ha en el mon ?Sols penseu en un formiguer quantes cents de formigues el formen, ens impossible respondre aquesta pregunta.Els insectes formen una important part dintre de Medi Natural i el Microclima d’un espai concret,eliminant-los destruïm un equilibri fundamental per la nostra vida.

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Ramon Solé

 

Un hort diferent : L’Hort en una empresa

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, L’ Hort en l’Empresa. Si, ho dic be, en una empresa privada.De fet un hort en qualsevol lloc pot produir, si esta ben cuida, casi podrien dir mimat, en general es verdura el que hi ha en aquest tipus d’hort, no obstant podria tindre algun arbre fruites i en un costat plantes aromàtiques i/o amb flors..Si hi ha bona relació entre l’Empresa i Treballadors, es por destinar un lloc no massa gran, per ser cultivat.Sempre que es facin les feies laborals i, en l’estona d’oci com en l’esmorzar o dinar, es dediqui a fer les feines en l’Hort.Pot caure alguna verdura d’agraïment al director o encarregat de l’Empresa…

 

Nota : Les fotografies son d’empreses situades en el Vallès Oriental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Tres Fonts de la ciutat de Mataró

Avui us presento tres fonts que son dins de la ciutat de Mataró, per tant son d’aigua de xarxa municipal :

  • Font monumental situada en uns jardins al costat del Convent de les Caputxines, en el carrer de l’Esplanada.
  • Font de la Plaça de Santa Maria (Front a la Basílica)
  • Font de la Plaça Gran (Mercat vell)Un passeig pel centre antic de Mataró podreu gaudir de cases, monuments i de Fonts.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del Salt de la Núvia

En el Mal pas de la Quera o  Salt de la Núvia a Sadernes, es el lloc on la llegenda situa una bonica i tràgica historia d’amor :

Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà.La núvia no vol maridar-se amb l’hereu,  però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel.

De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu.El darrer esglai es una mirada perduda damunt la Vall del Llierca i desprès…. el son etern.

Una altra versió diu :

La que explica que la mula de la noia es girà, espantada pels arcabussos disparats en senyal de gala i rodolà al fons del cingle amb la noia morin.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Volta de Gelida

Per poder anar a can Volta i la seva Font, us caldrà sortir de Gelida per la carretera C-243b, en direcció a Sant Sadurní d’Anoia , passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font. Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí a l’esquerra fa una petita baixada i us porta fins la Font Freda. Per anar a can Volta seguiu tot recta fent unes voltes i pujant un desnivell, no feu cas d’altres camins secundaris, arribareu a can Volta masia antiga que encara avui te cura del camp.Front mateix  de l’entrada a la finca  de Can Voltà,  trobareu un corriol que fa una certa baixada, segons el temps s’ha d’intuir, donat que està tapat per la malesa, a pocs metres hi ha la Font,  situada sota  d’ un destacable roure.Per aquest motiu, també a la Font se la coneix com La Font del Roure. La Font de Cal Volta havia sigut molt important, tant per la gent de Gelida com excursionistes o caçadors, antigament era punt de trobada i ideal per fer una àpat.Actualment, es seca i esta molt descuidada, a  pesar que és va fer una restauració a mitjans de l’any 1999. No obstant , el dia 21 de Març de 2009, personalment vaig veure que tornava a rajar, desprès d’un hivern molt plujos.    Disposava d’un tub on l’aigua queia a una pica no massa gran i aquesta anava conduïda a una Bassa  a uns metres de la font, ara està amb pedres i vegetació. També, encara hi ha una taula i seient de pedra, no en bones condicions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Plàtans de les rodalies del Parc de la Ciutadella de Barcelona

Els Plàtans que avui ens referim estan situats en els carrers de les rodalies del parc de la Ciutadella.Concretament en el Carrer de Wellington i en el Passeig de Pujades, son els plàtans mes destacables.Sobre tot els Plàtans del Carrer de Wellington, son els mes vells de la zona, gracies a la humitat i certa foscor que te aquest carrer,han fet que siguin arbres amb troncs  gruixuts i branques que han crescut molt altres.Cal dir que en la gran majoria son prou sans, a pesar de la pol·lució de la gran ciutat de Barcelona.Es un lloc tant fora (rodalies del Parc) com dins, on trobem el major nombre d’arbres centenaris de la ciutat, i de diferents especies.En els carrer indicats, hi ha cada dia un moviment peatonal important, que a l’estiu podent gaudir de l’ombra d’aquests nombrosos Plàtans.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cactus destacables d’arreu de Catalunya

Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notables, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :

Casa  particular a prop del Park Güell

Jardins de can Coll de Lliça de Vall

Casa particular de Lliça de Munt

A Sant Valeria de Lliça de Munt

Llinars del Vallès

Masia de Llinars del Vallès

Santa Eulalia de Ronçana, en un xalet

Sant Pol de Mar en els jardins camí de l’ermita de Sant Pau

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Guía de descenso de cañones y barrancos. Cataluña

Autor : Eduardo Gómez

ISBN: 9788495744654

Editorial: Barrabés

Fecha de la edición: 2006

Lugar de la edición: Huesca.

Número de la edición: 1ª

Encuadernación: Rústica

Nº Pág.: 254

Idiomas: Castellano

Precio : 60 euros

 

Resumen del libro

Guía de descenso de cañones y barrancos de Cataluña. El descenso de cañones y barrancos es una práctica deportiva que, a pesar de su corta vida, ha evolucionado rápidamente. La geografía española nos ofrece un gran número de cañones y barrancos. Todo un conjunto que hasta al menos experto le apasionará, al descubrir nuevos paisajes y nuevas sensaciones. Es aquí donde la forma física, valor, destreza y habilidades se ponen a prueba. El torpe se vuelve habilidoso y el valiente precavido. Todos estamos en medio de algo que en cualquier momento jugará con nosotros hasta el fin si no somos más listos o cautos que la Naturaleza. Nuestra pasión nos ha desbordado y será por eso que queremos enseñar a todos aquellos interesados a obtener las mayores satisfacciones en este medio, tanto mental como físicamente. Esta guía recoge información, datos técnicos y reseñas de los barrancos de Cataluña. Con numerosas fotografías en blanco y negro y toda la información necesaria.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

La Font de Sant Gil en Núria, com era fa cent anys en rere…

A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.

Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.

A prop seu, i  front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/09/12/passejar-pel-bosc-de-sant-gil-a-la-vall-de-nuria/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé