El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça d’Isona, com era fa cent anys en rere

Vista d’Isona a principis del segle XX

És coneix a Isona, com la ciutat de l’aigua, donat els rics aqüífers que te, com La Font de la Plaça d’Isona (Isona i Conca Dellà).Com diem, un exemple, es la Font de la Plaça, amb una deu d’aigua molt important i de bona qualitat,

Podem veure els diferents brocs on surt l’aigua

que subministrava aigua potable a la gent del poble,també els safarejos i a un abeurador.La gent feia cues per recollir l’aigua per us propi, quan no arribava l’aigua corrent als habitatges, una o varies vegades al dia es tenia que anar a recollir aigua a la font.A pesar que veiem la data de 1920, es molt mes antiga.La Font de la Plaça, està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Una Font al mig d’un carrer en El Masnou

Efectivament, avui us presento una font d’aigua de xarxa pública, molt coneguda en El Masnou; perquè és coneguda?, és que esta al mig del carrer Gaudí al costat del número 49.Fitxeu-vos quina pendent fa aquest carrer, que ja fa anys varen posar unes baranes per ajudar a la gent. Evidentment, no hi passen vehicles de cap tipus, es un carrer peàtonal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Santa Rita d’Olot

Per poder anar a la Font de Santa Rita d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des de aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, seguiu paral·lels al riu Fluvià.Seguiu per la pista cimentada que al poc deixarem quan hi ha una corba, per agafar un camí de terra que  va a tocar del filat de les pistes d’atletisme, entre un alzinar.Ara a uns 300 metres, veureu un camí que fa baixada cap el riu, i poc abans d’arribar-hi, veureu entre la vegetació la Font de Santa Rita.Per arribar fins la font, us caldrà baixar uns esglaons. Esta protegida per un mur. Disposa d’un tub i l’aigua cau a una estreta pica.Es un lloc molt ombrívol i humit.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres – El Pi del Parc de la Penya de Cardedeu

El Parc de la Penya de Cardedeu, està situat a la llera dreta de la Riera de Cànoves al pas per la població. Va des de l’Avinguda de Sant Hilari fins el carrer del Turó de la Penya.Durant l’ant 2003, els propietaris del terreny van cedir-ho a l’Ajuntament  de Cardedeu per fer-hi un nou Parc pel municipi.Cal dir, que a l’altra llera de la Riera, es troba el Parc de la Font dels Oms.Tot entrant pel carrer del Turó de la Penya, la vista se’ns va al gran Pi pinyoner.Aquest Pi, es gran i alt, per ho, el que el fa diferent a altres, son les dues grosses branques que casi paral·leles i de la mateixa mida surten per un costat del tronc, en el seu dia no van creixa cap a munt.Es un Pi, que si perdés aquestes dues branques, no seria tant destacable…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : LA MUGA

Autor : JOAN CARRERES

Any : 2017

Nº de pagines: 412

Enquadernació: Tapa blanda

Editorial: GORBS

Llengua: CATALÁN

ISBN: 9788494228575

Descripció :

Amb aquest llibre, amb pròleg del conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, presentem una visió completa global i exhaustiva del recorregut del riu Muga des de diferents vessants (geogràfica, paisatgística, natural, mediambiental, històrica, patrimonial…) que, alhora, serveix com a fil conductor per fer un repàs de tots els pobles pels quals transcorre el riu empordanès per excel·lència, que neix a la Catalunya Nord.

Amb textos rigorosos i ben documentats i més de 300 fotografies donen una visió completa i intensiva dels diferents indrets per on circula la Muga. Per a realitzar aquest recerca i aquesta visió completes i exhaustives de la Muga, l’autor ha fet, durant els darrers anys, incomptables sortides, incursions, excursions i fotografies a tots els racons del seu meravellós recorregut. Ho ha fet en les diverses i diferents estacions i condicions climatològiques, per a donar una visió encara més completa i fidel, precisament.

Per complementar aquesta recerca sobre el terreny, ho ha ampliat i complementat parlant amb els estadants (antics i actuals) de pobles, veïnats i masos, que han aportat nombroses, imprescindibles i valuoses dades i informacions. I, finalment, diversos entesos i estudiosos que han participat amb les seves preuades i desinteressades col·laboracions sobre diferents temes concrets de la Muga per acabar de donar forma, estructura i cos al llibre. Sense tots ells, sense la seva paciència i les seves aportacions, aquestes pàgines no haurien estat possibles.

La conjuminació del text, la fotografia i el dibuix han unit les seves disciplines artístiques per tal d’oferir una proposta literària i gràfica que desemboca en un llenguatge que s’harmonitza i complementa per proposa una coherent unitat expressiva.

Presentació del llibre amb data 17/11/2017 :

http://www.bonart.cat/actual/joan-carreres-publica-un-llibre-sobre-la-muga-a-leditorial-gorbs/

 

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

 

 

Microclima en el Jardí de casa

Si miréssiu detalladament en el Jardí de casa, quedaríeu sorpresos de la quantitat d’insectes que gràcies a la vegetació que hi ha viuen en ell i gràcies a ell;i si a mes a mes, teniu un petit estany de peixos, es on trobareu mes insectes.Insectes que hi viuen i també mengen, gràcies a la humitat de regar las plantes,  tenen un clima adequat.Diem que viuen al nostre jardí, entre testos, sota terra o sota una pedra, fulles, dins d’un arbre, en la llenya… qualsevol lloc es bo tindre el cau en un Jardí.En general en un jardí hi trobem plantes amb flors, cosa que molts insectes son atrets per la olor.Quins insectes podem veure?, una varietat com si estiguéssim al bosc, des de cargols, a centpeus o milpeus, escarabats de molts tipus, cucs, aranyes ( amb les seves teles) papallones, formigues…I per l’estany, libèl·lules, abelles, granotes, salamandres…La llista podria ser molt llarga.Si teniu un Jardí petit o gran, no importa, podeu fer un ull per saber quins insectes son els mes habituals en anar-hi.Son uns hostatges diminuts que forment part del microclima d’un Jardí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Jordi Serra i Ramon Solé

 

Suggeriment per fer un Itinerari : Visitar el poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús

És un Itinerari que cal fer a peu, teniu de deixar el vehicle en l’aparcament que hi ha per tal fet, a la carretera de La Garriga a Cànoves, BP- 51,07, punt Quilomètric 37,5, darrera del centre Cívic de Samalús.Des d’aquest punt cal seguir totes les indicacions per medi de cartells, fins pujar el poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús, uns 45 minuts ( de pujada)Us passo informació i dades estreta  de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :Us invito a fer aquesta descoberta del poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús. !

 

Dades especifiques : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Text : Ramon Solé

Fotografies :  Ajuntament de Cànoves i Samalús i Ramon Solé

Les Fonts urbanes de Vilassar de Mar

Plaça Pau Vila

Avui us presento les tres fonts urbanes amb aigua de xarxa,  mes antigues i destacables del Municipi de Vilassar de Mar :

La Font del Telègraf o Font de la Farinera

Situada en una de les parets de la torre del telègraf òptic, construcció de mitjans del segle XIX, l’any 1894 va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi instal•là un dipòsit d’aigua i una font pública. Situada en el carrer Doctor Masriera nº 16, al davant hi ha la plaça del Pebre.

La Font del Sot d’en Parta

Situada en la paret de darrera del museu Gliptoteca Enric Monjo, en la Plaça Pau Vila amb cantonada al carrer Sant Antoni.

La Font de la Plaça d’Àngel Guimerà

Situada en el centre de la plaça d’Àngel Guimerà. Disposa de dues aixetes de polsador. Hi ha una figura d’un infant amb un peix de munt d’unes pedres.

 

Les tres Fonts estan molt a prop entre elles.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El parc de Can Mulà de Mollet del Vallès

El parc de Can Mulà, està situat al centre de la ciutat, forma un triangle delimitat per les avingudes de Rafael Casanova i de Burgos i el carrer Alsina de Mollet del Vallès.És un parc totalment urbà, construït entorn d’una antiga masia  la de can Mulà, avui Biblioteca municipal.Aquest parc, destaca per la bellesa i frondositat dels arbres, que formen arbredes i avingudes molt acollidores durant els mesos de calor donant frescor al que passeja o seu en un banc.En la primavera permet gaudir de les magnòlies florides i altres flors per tot el seu entorn; a la tardor, dels colors intensos i diversos de les fulles dels aurons, liquidàmbar, ginkgos i altres arbres de fulla caduca.També aquest parc ofereix grans espais per a jocs, no sols pels infant, adaptats a totes les edats, i d’esbarjo.Fem una mica d’història, els terrenys del parc eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residència de la família Ros, propietaris de la fàbrica tèxtil del mateix nom, ja desapareguda.L’Ajuntament va adequar-los com espai públic l’any 1982 i va conservar els importants elements vegetals i masses arbòries.Així, podem veure l’alineació de til·lers que acompanya el camí d’accés a la masia i alguns exemplars d’oms que han sobreviscut a la grafiosi que durant els anys 90 va afectar-los greument., a banda d’altres arbres de gran alçada.Can Mulà  té una part amb diversos elements arquitectònics i serveis del parc, amb camins que transcorren entre parterres de gespa, arbres i grups d’arbustos.Al parc, dins el jardí de can Mula s’hi troba el menhir de Mollet, un monument megalític de més de tres mil anys d’antiguitat.També hi podem trobar al parc l’escultura que recorda la designació de Mollet com ciutat pubilla de la sardana i el roure del Mil·lenari, un exemplar plantat el novembre de 1993 per commemorar els mil anys de la ciutat. Així com la font dins d’un templet romàntic…Una placa amb record del morts de bombardeixos de la Guerra Civil a Mollet del Vallès.Us invito a fer una passejada per aquest Parc de can Mulà.

 

Recull de Informació :  Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé