Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé

Els secrets de l’Alzina

L’alzina és un dels arbres més venerats per les religions antigues, juntament amb el roure.L’alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l’antiguitat :consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava.Segons diverses tradicions, la clava d’Hèrcules era de fusta d‘alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist, i Abraham rep les revelacions de Jehovà a prop d’una alzina.Des de sempre a l’alzina se li ha atribuït un poder de protecció i de proporcionar energia als que estan a prop seu, d’aquí alguns rituals en llocs on hi ha alzinars o amb objectes fets d’alzina.L’alzina és l’arbre que simbolitza la fortalesa, donat que la seva fusta és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria per fer eines agrícoles, rodes de carro, etc.També s’utilitza la fusta d’alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons (bastoners) precisament, ja que aquestes eines estan sotmeses a cops constants de molta força i requereixen una resistència com la de l’alzina o el roure.

 

Recull de dades de diversos texts i Wiquipèdia

Adaptació al Text de l’article i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Capellans en Castellet del Municipi de Tremp

La Font dels Capellans, esta entre Sapeira i Espluga de Serra a prop d’un camí de terra, i a prop de Castellet; hi ha un cartell que indica on esta aquesta font. Aquests petits pobles i altres, estan actualment integrats dins del municipi de Tremp.La Font dels Capellans, esta en un paratge envoltat de muntanyes molt boniques, com el Puig o Pui de Lleràs, la Serra de Castellet, Roca Mosquera, i diversos colls.La Font, va ser construïda amb pedres de la zona, i l’aigua surt d’un tub que cau a una pica alçada del terra i algo arrodonida.Disposa en cada costat de bancs que formen una certa semi circumferència i en front una taula i bancs de pedres. Curiosament sobre l’estructura de la font hi ha lliris plantats.Us passo informació d’una fitxa tècnica de la Font dels Capellans i mapa  de situació :

http://www.tremp.cat/public/129/docs/9711b4104b0f19ef50294e3920379ce3.pdf

La Font dels Capellans, és una típica font de muntanya per esmorzar abans de fer una caminada per la zona.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres : Les dues Alzines destacables a Sant Pol de Mar

Son moltes les Alzines i altres arbres destacables per tot el municipi de Sant Pol de Mar.Avui us presento dues  Alzines que al passar uns dies de vacances en aquest bellíssim poble coster de Sant Pol me Mar, em van cridar l’atenció.Situeu-vos en la carretera BV-5128, de Sant Pol a Sant Cebrià de Vallalta, poc abans del càmping La Maresme,  trobareu el camí que uneix la deixalleria i la planta depuradora de Sant Pol de Mar.Es un curt camí asfaltat, i a ma esquerra poc abans de creuar la riera de Sant Pol, trobareu les dues Alzines juntes en un racó.Son esveltes, grans i amb unes copes amb moltes branques i plenes de fulles, sembla que disposen de molt bona salut.La llàstima que molta gent, deixa runa i deixalles en les rodalies d’aquest espai, que fan que sigui un lloc desagradable a la vista i poc freqüentat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un hort diferent : Es com escola, com ecologia urbana i com restaurant de degustació a Cardedeu

Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, es situat concretament en el carrer de Lluís Llibre, 29 amb cantonada amb el carrer de Cervantes de Cardedeu.De fet es va crear com un restaurant eco-vegetaria, com que contava amb un terreny annex, es va pensar per part dels promotors, en dedicar-ho, per cultivar de forma ecològica productes agrícoles i alguna gallina.Per ho van anar molt mes lluny, van fer ho com si fora una escola per poder ensenyar correctament el seu cultiu i elaboració posterior en restauració.Molta gent, tant grans com a petits, han pogut participar en aquest projecte, amb il·lusió de veure creixa els productes agrícoles que havien plantat i així mateix, herbes medicinals diverses.Realment és un projecta emprenedor i des del blog volem animar que segueixin en aquesta línia i a ser possible l’ampliïn molt mes, ànims !!!.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font de Canet d’Adri

Moltes llegendes sobre les dones d’aigua, son en llocs com escenaris naturals d’arreu de Catalunya.Una d’aquestes és el cas de La Llegenda de la Font de Canet d’Adri, on es diu que allí vivien dones d’aigua, aquestes eren sempre joves i francament molt belles…, a les nits sortien de les coves on passa la riera i anaven a rentar la roba tot cantant.La font allí existent, és diu que si us renteu la cara o el propi cos amb la seva aigua mantindreu una pell jova que no semblareu la edat que teniu…Llàstima que sols es una llegenda…!  Podria ser que fora veritat …? Axó us deixo a vosaltres quan visiteu aquest lloc natural.

Recull de la llegenda, Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Fem Safareig : El rentador i la Font de la Rompuda de Sant Joan Les Fonts

El Safareig i la Font de la Rompuda, estan situats en la cantonada del carrer de la Rompuda amb el carrer de Mas Peracaula, front mateix de la casa anomenada Torre Blanca, dins de Sant Joan Les Fonts.La Font de la Rompuda, es d’estructura d’obra allargada i adossada a la tanca de la finca particular, de munt seu hi ha una llosa arrodonida.Cal polsar una antiga aixeta perquè surti l’aigua que va a parar a una pica rodona.  Sobre l’aixeta hi ha la inscripció 1940 i unes lletres.El Safareig es allargat amb una gran capacitat d’aigua, en un costat, hi ha les llosses inclinades per rentar-hi la roba.A principis del segle XX, hi anaven moltes dones de les cases de les rodalies a rentar la roba.Disposa d’un petit aparcament front mateix del Safareig i Font de la Rompuda.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Una font parroquial, en l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers.En 1905, els franciscans conventuals es van establir a Granollers fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua. Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

L’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, hi ha com un pati abans d’entrar, on a ma esquerra veiem una font amb una verge dins d’una capelleta protegida amb vidre, que ens sorprèn que no sigui precisament la Verge de Montserrat…Aquesta font, com en altres esglésies que em visitat, es mes de decoració que no pas per veure aigua. Hi ha dos tubs gruixuts que hi raja aigua que va a parar a una gran pica semi circular amb algun peix de colors.Sempre hi ha un significat amb església i aigua :

La transparència cristal·lina i la puresa… Per això, segles en rere, sempre s’edificava una ermita, santuari o església en llocs amb aigua, com a pous, fonts, manantials, deus, rius… tenien una a prop; també, en molts de casos es recollien llegendes i histories.Per això, a pesar que estiguin dins de pobles o ciutats, algunes tenen el significat d’una font , com en el cas d’avui de l’Església de la Mare de Deu de Montserrat de Granollers

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Que es un aiguamoix ?

Els Aiguamoixos son  basses o bassals naturals d’aigua amb un nivell no massa  profund i amb uns herbassars humits, situats en alguns casos, un al costat de l’altre, per exemple en trobem als afores de la població d’Olot i en diversos llocs de la comarca de la Garrotxa.El règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment en alguns Aiguamoixos.Es un terreny inundat o almenys amarat d’aigua d’una manera permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell.Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua.De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, entre altres.Cal destacar els aiguamoixos de les rodalies de Sant Joan Les Fonts, i les nombren com a Les Mulleres.Un Aiguamoix es la forma popular d’anomenar  als Aiguamolls; no obstant, podríem dir que un Aiguamoll es molt mes gran en extensió.També, en aquest nom es coneix quan plou en forma de plugim.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Fontfreda de Sant Joan Les Fonts

La Font de Fontfreda esta a les afores de la població de Sant Joan Les Fonts, a poca distancia de la masia de la Fontfreda de qui rep el nom,  i situada al costat dels camps en el pla de Gibrella , la Font us queda sota el marge del camp, on passa a prop el rec de Les Mulleres.Des de la població es fàcil d’anar hi, donat que hi ha cartells que us portaran fins la font.Passareu per entre mig de camps, sigueu respectuosos, a part que en molts estan ballats.L’aigua surt en forma de generosa en forma de deu entre les pedres, formant un allargat bassal natural.Antigament, era un lloc molt concorregut per anar a fer Fontades; el mes destacat era el darrer dia de la Festa Major de Sant Joan, es celebrava un berenar que acabava amb una ballada de sardanes.També, esteu a prop de la Cinglera de Fontfreda, que podeu visitar.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia