Hivernacle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

L’Hivernacle és una obra de l’arquitectura del ferro  de Josep Amargós i Samaranch encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l’Umbracle. De la mateixa manera que l’Umbracle (que us vaig fer un article la setmana passada) , l’Hivernacle s’utilitzà durant l’Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències.Dins del Parc de la Ciutadella, es troba situat al costat del Castell dels Tres Dragons. L’estructura de l’Hivernacle és feta de metall i amb els tancaments tots de vidre per deixar passar la llum.Està format per tres naus de les quals la principal queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central.Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements hel·lenístics de ferro fos com palmetes, formes lobulades i els coronaments de la coberta.Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.Actualment està en desús i en un estat d’abandó, la vegetació del seu interior no esta en bon estat, i el pitjor que l’estructura presenta gres problemes.Us passo un article del País de primers d’any, que fa ressò del estat de l’Hivernacle :

https://cat.elpais.com/cat/2018/01/22/catalunya/1516650306_136425.html

L’Hivernacle de Barcelona esta protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la plaça del Rei de Barcelona, obra de Faust Baratta i Rossi

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé i Postals antigues

Avui destaquem : La Font Bona de Sant Joan Les Fonts

Moltes son les fonts dins del municipi de Sant Joan les Fonts, avui us presento la Font Bona.Per anar aquesta  font, que esta situada a les a fores del poble, us recomano agafeu la carretera GI-522, fa un rodeig i desviar-vos per un camí que surt a la dreta, a uns 300 metres hi ha un camí de terra, que us cal seguir, veureu un cartell que us indica la Font Bona, entrareu a una zona d’ horts, al mig del camp, veureu un monticle de rocs, allí esta la Font Bona.Es molt senzilla, sota de monticle de rocs, hi ha un tub que en general sempre surt un bon doll d’aigua, que va a caure a una pica rectangular. Actualment, tot esta molt embardissat.Abans era molt apreciada la seva aigua, per això el nom de Font Bona, anava molta gent del poble a recollir-ne amb garrafes i també, els treballadors de la propera industria tèxtil Fluinsa.En el temps canvien les coses… i ara es recomana no beure de l’aigua de la Font Bona.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix , Ramon Badia i Dora Salvador

Arbres : El Plàtan de darrera de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

El Plàtan que ens referim, esta situat darrera de l’Ajuntament  de Sant Antoni de Vilamajor i l’aparcament, en un nivell mes elevat.Corpulent , majestuós i centenari, sembla un sentinella des de on sembla que vigili  tot el poble de Sant Antoni.Amb un gran brancatge i copa elevada, a l’estiu dona molta ombra.Es veu cuidat i be de salut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

De vacances a : La Pobla d’Arenós de Castelló

Foto de Viquipèdia

Avui us aconsello anar  per Vacances a Castelló i visitar el poble de La Pobla d’Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l’Alt Millars. Limita amb Cortes d’Arenós, Montanejos, La Font de la Reina i a la província de Terol amb San Agustín, Olba i Fonts de Rubiols.

Foto de Viquipèdia

Te 4 Nuclis de població : La Pobla d’Arenós, Los Calpes, Los Cantos i La Monzona i repartits en el municipi 9 Monuments religiosos :

• Ermita de Santa Barbara, al nucli de la Puebla.
• Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVII.
• Ermita dels Àngels.
• Ermita de Loreto. Del segle XVII.
• Ermita de la Verge del Roser i Sant Josep. Del segle XVIII (Los Calpes)
• Ermita de Santa Bàrbara.
• Ermita de Sant Tomàs de Vilanova. Del segle XVIII.
• Església de la Verge del Roser. A Los Calpes.
• Església parroquial de La Pobla d’Arenós. Del segle XVI

Camps d’Arenós (en castellà, Campos de Arenoso) va ser una població de la comarca de l’Alt Millars, al País Valencià. Va desaparèixer durant els anys 70, deshabitat primer i posteriorment anegada per l’aigua de l’Embassament d’Arenós.Us aconsello visiteu el safareig dedicat a la Verge de Loreto,on el seu costa hi ha la Font.També, en La Monzona, trobareu la Font amb varis brocsi el seu Safareig públic.Les fonts naturals, les mes fàcil d’arribar i properes al poble, son :

• La Font de La Viñaza, que cal entrar com si fora una cova fins a dins on hi ha la font.
• La Font de La Casilla, font típica de muntanya.
• La Font de La Salut, un lloc tranquil a l’ombre dels pins amb bancs de pedra.A Montanejos podeu tindre allotjament, així com gaudir de les aigües del Balneari, ja vàrem dedicar fa uns mesos un article a aquest Poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

20 dites populars sobre el mes de juliol

A darrers de juliol, una hora menys de sol.

Aigua de juliol, encén el sol.

Al juliol, pesca qui vol.

Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.

Diu el blat el sembrador: “Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós”.

El juny diu al juliol: “Ja que jo he plogut, tu fes bon sol”.

En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.

En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.

La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.

Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.

Nit de juliol, pluja no vol.Pel juliol molt soroll i no plou.

Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.

Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.

Per tindre bona col, planta-la pel juliol.

Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.

Si plou pel juliol, hivern de neus.

La pedra de juliol, no té consol.

Pel juliol, asseca les figues al sol.

 

Recull de dites populars i Fotografies : Ramon Solé

L’Umbracle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

L’edifici de l’Umbracle va ser projectat per Josep Fontserè el 1883,  però que restà inacabat per l’inici de les obres en motiu de l’Exposició Universal de 1888, moment en el qual va usar-se com a saló de festes i conferències amb la participació de l’arquitecte Gustà i Bondia.Finalment, un cop finalitzada l’Exposició, va retornar als seus perfils i ús original amb la reforma que en féu Josep Amargós.És un edifici aïllat i presentat al concurs públic per a la construcció del Parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l’Hivernacle.L’estructura està marcada per l’ús del ferro i per la secció lobulada, en un assaig modern i d’avantguarda en l’ús de nous materials i estructures.Els pilars són de foneria i les bigues i les jàsseres són corbes formant un espai cobert trilobulat : un arc central més gran i dos més petits a cada lateral, tot cobert de fusta.L’espai lobulat de tot l’interior queda trencat per les dues façanes que tenen la part superior de maó vist.La façana s’estructura de manera tripartida seguint les voltes centrals de mig punt de l’interior.La part central, amb una gran obertura de la mateixa fusta que la coberta, presenta maó vist a la part superior amb decoracions de maçoneria com són els tres pinacles que sobresurten escalonadament.Els laterals segueixen la mateixa estructura reproduïda a petita escala i amb finestres.En l’actualitat si pot entrar lliurement i admirar les diferents plantes que hi ha, disposa de bancs i es un lloc molt tranquil i silenciós.Moltes de les plantes son d’un volum gran i vent cuidades, amb un petit cartell que indica el seu nom.L’Umbracle és un edifici que esta protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Font de la Parròquia de Sant Felix Africà de Barcelona

En les esglésies i/o ermites, sempre es construïen en llocs que hi hagués aigua, sigui un pou, una mina d’aigua, o una Font, per garantir les necessitats del temple.Algunes esglésies a Barcelona, en que sigui aigua de la xarxa pública, han construït en el patí o jardí una Font, dedicada a un sant o santa, relacionat amb el temple.En el cas de la petita parròquia de Sant Felix, situada en el carrer de Sardenya, 21 de Barcelona, també ho van fer en el seu dia.Es una Font molt senzilla, la imatge de Sant Felix amb rajola a color, situada sobre l’aixeta i una pica algo elevada.Us passo un enllaç sobre aquesta Parròquia :

https://www.sanfelixafricano.com/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

 

Fem Safareig : Un rentador amb colors de les Flors a Argelaguer

Els col·laboradors del Blog, Celia Peix i Ramon Badia, en una de les seves sortides van passar per Argelaguer, un petit poble de la comarca de la Garrotxa.I no van poder evitar fotografiar un safareig d’una casa d’allí, els va motivar i captivar la bellesa que l’envolta amb plantes i sobre tot flors.De fet com diem és un safareig privat, que han sabut posar en cada lloc i en cada pam, una planta. No sols en el safareig, sino també, en les seves rodalies.Pot ser que ja no es renti la roba al safareig, per ho si a quedat com un lloc decoratiu i molt cuidat d’una de les parts antigues d’aquesta finca.Si no coneixeu Argelaguer, us passo un enllaç on esta molt detallat :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia