El Museu Agbar de les Aigües, de la seu del Besos a Cornella de Llobregat

La Central Cornellà d’Aigües de Barcelona és un emplaçament ideal per acollir un museu dedicat a l’aigua. L’aqüífer del riu Llobregat és l’origen i la raó de ser d’aquesta estació d’extracció i bombament d’aigua, que es va inaugurar l’any 1909, i que des d’a les hores, no ha deixat de funcionar mai.Avui, l’aigua subterrània representa només una petita part del total que se subministra des de la Central, però continua sent un recurs imprescindible per a l’abastament de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana.El fet que la Central Cornellà sigui avui dia una indústria en funcionament fa del Museu un exemple de patrimoni històric ben conservat i alhora actiu, que s’ha sabut adaptar als nous temps.La maquinària original que avui forma part de l’exposició permanent del museu s’ha preservat pràcticament intacta gràcies al bon ofici i la perseverança dels professionals i els responsables d’Aigües de Barcelona al llarg d’un segle.El Museu Agbar de les Aigües va obrir les portes el 2004 com una iniciativa de la Fundació Agbar.El Museu Agbar de les Aigües és un espai viu, amb una oferta d’exposicions i d’activitats que reconeix la diversitat de públics. Des que es va obrir, la solidesa i la qualitat dels programes educatius del Museu han fidelitzat el públic escolar de totes les edats, així com el públic familiar i adults.L’exposició permanent traça un recorregut per la història de l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius que exemplifiquen invents ideats al llarg del temps per obtenir aigua. A més, s’acosta a les qualitats organolèptiques, a aspectes relacionats amb la higiene i la salut o a la física i la química de l’aigua.Les parts bàsiques del Museu Agbar de les Aigües :

  • Els edificis d’Amargós i Samaranch del 1905.
  • El pas de fums i xemeneia
  • Els pous. El més antic i emblemàtic és l’anomenat Fives Lille, que data del 1905 i encara actualment s’hi extreu aigua des de 34,35 metres de profunditat.
  • Els jardins es poden observar dos pous de la dècada de 1930 que es caracteritzen per la forma cilíndrica i per l’absència
  • Els dipòsits d’equilibri, enormes magatzems hídrics, l’aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu viatge per les canonades.
  • L’aqüífer com a fonament
  • Jardins

També disposa d’un Bar – Restaurant.Si no coneixeu aquest important Museu de l’Aigua, us recomano la seva visita.

Recull de dades : Museu AGBAR i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Salt d’aigua dels Capellans de Cabrera d’Anoia – Canaletes

Salt dels Capellans

Cal que aneu a Cabrera d’Anoia, concretament a Les Canaletes, allí podeu tot fent una ruta de 4 Salts d’Aigua, i que son : el Salt del Cargol, el Salt dels Cucs, el Salt de la Mala Dona i el Salt dels Capellans.Aquest últim, el Salt dels Capellans, es el que us presento avui, i crec que és el mes bonic, sempre que el cabal que caigui sigui important, per tant cal fer la Ruta dels Salts, quan hagi plogut de forma destacada en la zona.La ruta està catalogada com a Espai d’Interès Natural i que recorre l’entorn de les petites valls i torrents de l’Anoia, sobre tot cal destacar  la riera de la Bleda.És un entorn envoltat de bosc, vegetació, camps de conreu  i torrents amb aigua que desemboquen al riu Anoia.

riu Anoia

Per anar al Salt dels Capellans , us cal que sortiu a peu de Les Canaletes , seguint el camí asfaltat que passa per la masia de La Bleda,al poc us teniu de desviar i  baixar fins al torrent de Canaletes, on està aquest Salt, en un costat  hi ha una petita balma, coneguda per la cova dels Capellans, de gran bellesa en el seu interior.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

 

 

 

 

Molí de can Fàbregas o de Ca n’Hospital d’Esplugues de Llobregat

L’antiga masia de can Fàbregas o de Ca n’Hospital, esta situada  en el carrer de la Creu del raval d’Esplugues de Llobregat, al costat del  Parc dels Torrents.Can Fàbregas o Ca n’Hospital, és una casa protegida com a bé cultural d’interès local del municipi d’Esplugues de Llobregat. Hi ha diverses escultures de marbre d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.En la mateixa finca es conserva el Molí de Vent del segle XIX. És una construcció de planta semicircular flanquejada per torres, també de perfil circular. De la construcció original només en conservem el basament de carreus de pedra irregulars units amb molt de morter i la porta, un arc escarcer de maó. Tot plegat, però, avui es conserva molt deteriorat.Construït pel primer ministre propietari de la família Fàbregas. Donada la precarietat del material, l’edifici aviat començà a deteriorar-se.La següent generació abandonà l’ús del Molí. A principis dels vuitanta, però, s’hi feren obres de recuperació.Es pot veure aquest Molí, des del Parc dels Torrens, en la seva part mes alta, on un camí hi porta, està ubicant en un costat de la finca de Ca n’Hospital.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font d’en Pistola d’Arbúcies

El mes d’abril us vaig presentar la Font de Coll de Te, des d’aquesta cal seguir per la pista forestal que portaria a Arbúcies.A poca distancia d’haver reiniciat el camí, i abans d’una corba, i a ma esquerra, hi ha un trencall, que cal seguir i que us portarà a la Font de Marianegra , aquesta Font ja li dedicarem un article mes endavant.Seguirem el camí al poc temps agafarem un altre no tant bo a l’esquerra, que fa una certa baixada direcció a un petit torrent, cal mirar be a partir d’aquí per saber veure la Font d’en Pistola, donat que esta a una certa altura a nivell nostra, a vegades queda amagada per la vegetació.De fet aquesta Font, és feta d’un petit mur de pedres enclastat a la muntanya, i al mig hi ha el tub per on surt l’aigua, que cau a una pica i d’aquí al torrent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : L’Alzina centenària de Les Torres de Lliça de Vall

Podem arribar-nos a la Finca de Les Torres de Lliça de Vall, des de la carretera CV-1602, tot passant pel costat de la Font  de can Cosconer, creuant per una passera el riu Tenes i tot seguit agafar el camí que porta a aquesta Finca,  o bé, per la C-155, i entrar per el Polígon industrial que també us porta.Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.Una vegada a la casa, cal rodejar –la i donar tota la volta per un camí de terra que passa pel costat de l’ermita de Santa Maria del Vallès.Poc mes i a l’esquerra d’aquest camí que portaria als camps de conreu, hi ha L’Alzina centenària.De fet eren dues, una al costat de l’altra. No fa masses anys una d’elles va mori i sols queda una petita part del tronc.Estaven separades per un seient de pedra, a l’ombra de les dues Alzines.La que perdura, podríem dir que esta bastant be, amb una capçada gran.Per seu costat hi passa un rec amb aigua que afavoreix la humitat del terra tot l’any.Esperem que l’Alzina que queda centenària pugui gaudir de molt de temps mes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Tres Fonts d’aigua de la ciutat de Molins de Rei

Us he escollit tres fonts d’aigua de xarxa pública del la ciutat de Molins de Rei, son fonts relativament antigues i situades en la seva part mes cèntrica.

La Font, en la plaça de la Creu de Terme, en un costat hi ha aquesta font, que és un noi amb gos, paraigua, esclops i barretina, totalment típic català. Sembla que posa la data : 22-IX-34.

La Font de la Vila, del carrer Ignasi Iglesias, al tocar de la Plaça de l’Església de Molins de Rei, esta composta de dues aixetes, deu de ser molt antiga.

La Font, situada en l’avinguda de Barcelona nº 4 ( carreta Nacional 340), és metàl·lica i recorda l’Església.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser una riera al pas per una població

La Riera que passa per Llinars, te en el seu curs, varis noms :

En Sant Antoni de Vilamajor, es la riera de Brugueres i rep l’aigua del Sot del Malinfern,posteriorment passa a ser la riera de Giola fins arribar a Llinars del Vallès, on li diuen senzillament, La Riera.Perquè posem que és un exemple al pas d’un població ?Es una Riera totalment neta d’obstacles, s’ha eliminat dels marges de la riera, com arbres i arbusts, amb un manteniment constant de les seves lleres, que no tinguin cap obstacle, com  brancatxa mort, males herbes i tot tipus de deixalles que es puguin haver abocat.Des de que aquesta riera entre a les portes de la població hi ha una total netedat, axó si, disposa d’arbres a cada costat de la riba, que no afectant al curs de l’aigua de la riera, sigui minsa o amb gran cabal.Podem veure que quan la Riera fa una corba en el seu traçat, s’han col·locat rocs per enfortir el fort cop d’aigua en aquest espai i derivar i encausar al seu curs …aigües a vall.Per últim, hi ha nombrosos passos o ponts per a gent a peu i per a vehicles.Axó, també s’ha fet amb als petits torrents o sots d’aigua que donen a la Riera.La gent per tindre el seu vehicle a prop, de casa o del treball a Llinars del Vallès, te la costum de fiar-se i deixar-lo dins de la Riera…Quan hi ha perill d’important avinguda d’aigua en dies de turmenta, l’Ajuntament avisa per medi de cartells a la ciutadania.Us passo un vídeo de fa uns anys on podeu veure una important avinguda d’aigua i les conseqüències que va originar al seu pas per Llinars del Vallès:

https://www.youtube.com/watch?v=CGuBvzLjqzg

i també, podeu veure un altra video sobre aquesta baixada de l’aigua per la Riera de Llinars.

https://www.youtube.com/watch?v=-EeJx059pJo

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser al pas per una població.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa de Sant Quintí o de la Solana del Riu Ter a Ripoll

La Resclosa de Sant Quintí, es a la sortida de Ripoll direcció a Vic,  en la ctra. C-17, km 92,900.  Està situada darrera d’un hipermercat, un supermercat  i una botiga d’accessoris per a cotxes.L’entorn presenta vegetació riberenca, camps i horts.Inicialment era per portar aigua al molí fariner de Sant Quintí. En l’actualitat es per la central elèctrica de Sant Quintí.En Salvador Vaquer, veí de Ripoll, va sol•licitar, el 1900, canviar la resclosa i consegüentment l’altura del canal de captació d’aigua. L’obra responia a la idea de substituir els rodets bota perxes i un batan per dues turbines.

Medidor cabal

El Govern Civil, el juliol del 1902, va autoritzar l’obra i poder aprofitar 5.000 l/s. L’aiguat del 1940 va malmetre part del canal, que es va haver de refer.La Resclosa, es feta de formigó armat, s’aixeca sobre roca natural, té una altura d’uns 3 m, agafa l’aigua del riu Ter i la que surt del desguàs del salt establert a la fàbrica tèxtil d’Agafallops.La casa comporta, es de planta rectangular i construïda amb pedra de riu carejada, agafa l’aigua per mitjà de quatre obertures. La teulada a un sol vessant està feta amb rajoles.Per facilitar la neteja a prop de la Resclosa hi ha una rampa que possibilita l’entrada d’una màquina al canal.Us passo la informació detallada del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-de-sant-quinti

Nota : Les fotografies van ser preses en un dia fred d’hivern i gelat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de La Roca del Vallès

El Molí de La Roca, està situat carrer d’ Anselm Clavé, 9 de La Roca del Vallès.Us passo detall d’aquest Molí, segons dades de la Diputació de Barcelona :

“ El Molí de la Roca : Edifici urbà de planta irregular format per quatre cossos adossats, fonamentats a diferent nivell. El volum principal està situat a la banda de llevant de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. S’hi accedeix mitjançant unes escales que comuniquen el nivell actual del carrer amb el de la planta baixa del molí. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i algunes d’elles estan emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els escopidors motllurats. Cal exceptuar la finestra del pis superior, donat que està bastida amb maons. Damunt del portal destaquen dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra desbastats. A l’extrem de llevant del parament destaca el rellotge de sol, esgrafiat i datat l’any 1661. La resta de paraments de la construcció no presenten obertures.

L’interior presenta estances cobertes amb voltes apuntades de pedra i morter de calç, amb arcades i obertures d’arc apuntat o bé rebaixat adovellades. Adossat a la façana de ponent del molí hi ha un volum de grans dimensions amb teulada de dos aiguavessos, distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l’edifici són rectangulars i majoritàriament presenten els emmarcaments arrebossats. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen els escopidors motllurats. Destaca la finestra central, donat que presenta una llinda monolítica de pedra decorada amb una creu i gravada amb l’any 1669. També compta amb un rellotge de sol, pintat damunt del parament i força degradat. Tant la façana de tramuntana com la de ponent conserven una única finestra cada una emmarcada amb carreus de pedra desbastats. Adossats tant a la façana de tramuntana com a la de migdia de l’edifici hi ha dos petits volums auxiliars. El molí està bastit en pedra sense treballar, carreuons i maons, lligat amb morter de calç. El cos adossat a ponent presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.

Observacions: El volum original manté, a la planta baixa, l’estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les moles i la càbria per alçar-les. L’antiga bassa, ubicada a la part posterior de la construcció, ha estat arranjada i transformada en l’actual Parc de la Bassa del Molí, inaugurat l’any 2010. Fins l’any 2007, la sèquia o rec encara estava en ús.”“El Rellotge de sol : És de forma rectangular situat a la façana de migdia de l’antic molí de la Roca, en el volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l’esgrafiat. El rellotge en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una cartel·la central amb la següent llegenda: “QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?”. A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, està emmarcat per l’any de construcció 1661. A la part inferior del rellotge hi ha una petita inscripció que resa: “CASTELLS 1981”. Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de l’element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.”

Va ser restaurat  fa pocs anys per ser un destacat restaurant  i es feien audicions musicals.Actualment  està a la venda, us passo la informació :

http://www.propermar.com/f-F-163-2165374

Recull de Dades : Diputació de Barcelona i Propermar.

Fotografies : Ramon Solé

El descens de Barrancs, aquí va destinat ?

En varies ocasions, hem destinat algun article sobre el Barranquisme, hi ha gent que m’ha preguntant “aquí va destinat “?El descens de Barrancs és l’oportunitat per viure una aventura plena d’adrenalina, emoció i diversió.

En un entorn 100% natural, ens trobem la possibilitat de practicar un dels esports més divertits i emocionants que la natura ens pot regalar.Durant el descens es pot gaudir de: salts, tobogans, ràpels, sifons… acompanyats dels guies que us donant els coneixements i la seguretat per aconseguir d’aquesta activitat la millor experiència possible.

El descens de Barrancs, d’aquí està a l’abast ?

Hi ha barrancs per a tots els nivells, tant iniciació com avançat, i per a totes les edats!Hi ha empreses que és dedicant a aquesta activitat, i que aportant els seus coneixements i el material necessari.També, és pot gaudir d’altres activitats d’alta muntanya, com :

  • Descens de barrancs secs
  • Raquetes de neu
  • Ascensió a cims
  • Travessies
  • Viatges i expedicions (Nacional i Internacional)Us passo una empresa que he seleccionat que te aquestes característiques :

https://www.urianguies.com/

Ànims, sigueu aventurers !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé (urian guies)