Arbres : Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall

Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall, formen una gran renglera banda a banda del passeig que porta a l’Església de Sant Cristòfol.On abans passava la carretera ara es una llarga zona de caminada peatonal i per a bicicletes.Per l’altra costat  i en paral·lel al passeig, hi ha la nova carretera.Esta format per nombrosos plàtans, vaig intentar contar-los… i vaig desistir perquè em descomptava…Aquesta filera de plàtans segueix fins i tot, una vegada arribats a l’església, i finalitza a prop d’un important restaurant de Lliçà de Vall.La gran majoria de plàtans, son de notables dimensions i disposant d’una bona salut.Es un lloc molt freqüentat per la gent gran i ciclistes de la població; on disposant d’un recorregut fres a l’estiu i sol a l’hivern, amb bancs, papereres i amb alguna font d’aigua potable.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort en un lloc diferent, en les Escoles

He parlat en aquests anys que porto fent articles en aquest Blog, de diferents horts, la seva ubicació, públics, per gent gran…Avui, serà l’Hort en l’Escola, dirigit als mes petits i és cultivar per educar.!Cada temporada escolar, s’inicia al respecta a l’Hort, amb les explicacions prèvies de com es un hort, quina finalitat te, a qui va dirigit, el que es cultiva, on es vent , … i molt mes.Com que ha passat tot l’estiu i ningú l’ha regat i cuidat, els nens i nenes, es trobaran l’espai destinat a l’Hort, ple de males herbes i de seques…i a partir d’aquí s’iniciarà la recuperació de l’Hort escolar, per la nova temporada.Son petits espai dividits en verdures, fruita i plantes medicinals – aromàtiques.En molts des casos, és posa amb cartells, del nom de cada producte que s’està cultivant.On els nens i nenes aniran veien el procés durant els mesos de primavera i a finals de curs, amb les explicacions dels seus professors.Mireu aquest excel·lent treball que us pot entusiasmar tant com a mi :

http://dspace.uvic.cat/bitstream/handle/10854/2526/trealu_a2013_font_ester_us_educatiu_hort.pdf?sequence=1

Com us deia, és un hort en un lloc diferent, en les Escoles…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies dels Horts de les Escoles de Cànoves, Cardedeu i Viladecans

Poema : Preludio de Primavera

Ya viene la galana primavera

con su séquito de aves y flores,

anunciando a la lívida pradera

blando engramado y música de amores.

Deja ¡oh amiga! el nido acostumbrado

enfrente de la inútil chimenea;

ve a mirar el sol resucitado

y el milagro de luz que nos rodea.

Deja ese hogar, nuestra invención mezquina:

ven a este cielo, al inmortal brasero;

con el amor de Dios nos ilumina

y abrasa como padre al mundo entero.

Ven a este mirador, ven y presencia

la primera entrevista cariñosa

tras largo tedio y dolorosa ausencia

del rubio sol y su morena esposa;

ella no ha desceñido todavía

su sayal melancólico de duelo,

y en su primer sonrisa de alegría

con llanto de dolor empapa el suelo.

No esperaba tan pronto al tierno amante,

y recelosa en su contento llora,

y parece decirle sollozante:

¿Por qué si te has de ir vienes ahora?

Ya se oye palpitar bajo esa nieve

tu noble pecho maternal, Natura,

y el sol palpita enamorado y bebe

el llanto postrimer de tu amargura.

«¡Oh, que brisa tan dulce! –va diciendo-.

»Yo traeré miel cáliz de las flores;

»y a su rico festín ya irán viniendo

»mis veraneros huéspedes cantores»

¡Que luz tan deliciosa! es cada rayo,

larga mirada intensa de cariño,

sacude el cuerpo su letal desmayo

y el corazón se siente otra vez niño.

Esta es la luz que rompe generosa

sus cadenas de hielo a los torrentes

y devuelve su plática armoniosa

y su alba espuma a las dormidas fuentes.

Esta es la luz que pinta los jardines

y en ricas tintas la creación retoca;

la que devuelve al rostro los carmines

y las francas sonrisas a la boca.

Múdense el cierzo el ábrego enojosos

y andan auras y céfiros triscando

como enjambre de niños bulliciosos

que salen de su escuela retozando.

Naturaleza entera estremecida

comienza a preludiar la grande orquesta,

y hospitalaria a todos nos convida

a disfrutar su regalada fiesta.

Y todos le responden, toda casa

abrase al sol bebiéndolo a torrentes,

y cada boca al céfiro que pasa,

y al cielo azul los ojos y las frentes.

Al fin soltó su garra áspera y fría

 al concentrado y taciturno invierno

y entran en comunión de simpatía

nuestro mundo interior y el mundo externo.

Autor del poema: Rafael Pombo

 Si voleu saber mes d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Pombo

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 17 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

• Vaig trobar aquest ocell (esplugabous), en la parada de l’autobús direcció a Cànoves, fent-me companya,al final no el van deixar pujar al transport públic, donat que no portava targeta de la Zona…i va volar…
• Vaig veure un Sant que ensenyava la cama, ehiii

Que s’ha havia fet un tatuatge… ?

• No seus ocurreixi pensar que son pilotes i donar una petada…Ull, que son de pedra…!
• Vaja, on esta el pont o la passera ? hi ha un problema per passar a l’altre costat…
• Mireu on a arrelat aquest pi, en una gran roca i es veu ben sa…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Salt de la Mala Dona de Cabrera d’Igualada a Canaletes

Cal que aneu a Cabrera d’Anoia, concretament a Les Canaletes, la ruta està catalogada com a Espai d’Interès Natural i que recorre l’entorn de les petites valls i torrents de l’Anoia amb varis Salts d’aigua.Us cal que sortiu a peu des de Les Canaletes, seguint el camí asfaltat que passa per la masia de La Bleda, es la pista que mena al Bedorc.Passada la casa, a 50 m cal agafar un camí a l’esquerra, a continuació seguir 50 m més avall , i desprès un altre també a l’esquerra, aquest  amb una forta pendent que portarà fins al fons de la clotada.Poc abans de situar-nos al llit del torrent, observem a mà dreta un camí mig tapat per la vegetació.Seguir-lo fins trobar un altre trencall a l’esquerra. Aquest no està en massa bon estat, a uns 100 m ens s’arriba al cingle que forma el Salt de la Mala Dona.On podeu baixar per un corriol fins a sota mateix del salt, aquest té una alçada d’uns 15metres, és el mes alt de la vall i si baixa aigua abundant, també, és el mes bonic salt de les rodalies, forma un grog al seus peus.“La llegenda diu que una dona farta del seu marit, el va matar allí.”La seva aigua va a parar al riu Anoia.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Abans i ara, de la Font de can Pujol a Palau de Plegamans i Solita

En les dècades dels anys 1970,1980,1990 …  havia sigut la Font de can Pujol de Palau de Plegamans i Solita, un lloc de trobada de famílies, amics, gent que molts dissabtes i/o els dies festius hi anaven a passar el dia, i és repartien per grupets de gent amb taules i cadires en les seves rodalies, a fer fontades, … i pot ser que seriant les últimes fontades en aquest municipi de forma tant general.La gent anava a la Font de can Pujol a recollir la fresca aigua que rajava per un gruixut tub i que omplia la Bassa – Safareig  del seu costat, un aigua “Bona”…La Font de can Pujol, estava i està situada a peu de bosc i al costat del camp conreat, a l’esquerra  de l’ antic camí que porta a la masia des de Palau de Plegamans, pel costat de la riera de Caldes.Un lloc amb diversitat d’arbres, destaca a sobre de la font, un pi molt allargat, per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure…entre altres tipus d’arbres.“ En fa recordar quan el meu pare i jo a principis dels anys noranta del segla passat, i era un dia festiu amb molta gent per aquesta zona, se’ns va demanar per part d’una senyora molt nerviosa que feia moltes hores que havia perdut el seu home i dos fills pels bosc…en menys de mitja hora els vàrem localitzar i senzillament estaven no massa lluny, buscant bolets…”El bosc de can Pujol, connecta amb el bosc de can Marimon, no son uns boscos espessos de vegetació, tot el contrari, son molt planers. per ho així mateix, son molt bonics, ja vàrem dedicar un article fa poques setmanes.Parlem de la Font de can Pujol en l’actualitat, com en molts dels casos, la mancança de pluges durant aquest últims anys, ha fet que aquesta font abundant, ara com ara, sigui un rajolí minso d’aigua o estigui bona part de l’any seca.Així també, podem veure en l’actualitat que la Bassa – safareig, esta seca i plena de herbes, en lloc de plena d’aigua en aquells temps, és podia regar els camps de les rodalies de la finca de can Pujol, ara ja ni pensar-ho…Cal dir que les rodalies de la Font de can Pujol, continua sent un bon espai per poder fer una estona de parada durant una excursió o caminada per les rodalies, i gaudir d’una certa tranquil·litat i escoltar com cantant els ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Ginebreda de Gelida

Sortirem des de Gelida per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, una vegada que em passat per les Fonts de Sant Miquel, i de Cantillepa, al poc agafarem el camí de terra pel costat de can Torrents, la seva Font i el berenador.A uns 20  minuts, deixarem a l’esquerra la Font Freda  i girarem per el camí de la dreta que fa pujada fins arribar a unes cases i masia de can Rosell, que deixarem a la nostra dreta.Seguirem el camí principal, i trobarem una bifurcació cal agafar el camí de la dreta entre el bosc i una petita vinya, fins arribar a can Ginebreda. Ens cal seguir el camí que dona tota la volta a la masia, a peu d’ella hi ha un safareig – bassa,i al pocs metres un gran dipòsit, anys en rere tenien granja amb animals.El camí fa davallada fins a un nou encreuament, on en un costat entre plàtans i altres arbres hi ha La Font de can Ginebreda.Es una petita Font, que per molt que sigui la sequera, sempre dona aigua.Uns esglaons ens aproximen al doll d’aigua, que cau a una pica vella, no massa gran i algo arrodonida,per un costat surt l’aigua que va a parar a una Bassa situada uns metres mes lluny.Es itinerari no massa llarg, que podem completar visitant les altres fonts que us he indicat al principi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : L’avinguda de Plàtans de la finca El Palau de Corro d’Avall a Les Franqueses del Vallès

L’entrada a la finca El Palau, es des de la carretera de Corro d’Avall a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.Des del primer moment hi ha en cada costat del camí Plàtans, tot fent  una avinguda de Plàtans fins arribar a la casa de Palau, on es actualment una Llar de Gent Gran.És una camí particular, no obstant, com que el camí no acaba a la citada casa, i continua per camps i bosc ,tot passant diverses  masies, finalitzant a la carretera de Cardedeu a Granollers C-251, fa que hagi gent que passa caminant per aquest tros dels plàtans.Com que no es tallen les branques, s’ha aconseguit, que encara es vegin mes alts i majestuosos.Pràcticament tots estaran a la ratlla del cent anys.Lloc tranquil, amb camps cultivats pels costats, amb ombra a l’estiu i solejat a l’hivern.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Llibre : Primeros Auxilios en la Naturaleza de la Cruz Roja

El  Movimiento  de  la  Cruz  Roja  y  de  la  Media  Luna  Roja  se  esfuerza  en  prevenir  y  aliviar  el  sufrimiento  de  las  personas  en  todas  las circunstancias.

Cruz  Roja  Española  que  viene  tradicionalmente  colaborando  en  mejorar la  salud  y  el  bienestar  social  de  la  población  con  acciones  concretas  en el  ámbito  de  la  prevención,  la  asistencia  y  la  rehabilitación,  ha  creído necesario  acercarse  aún  más  a  las  personas,  facilitando  el  aprendizaje de  primeros  auxilios  básicos  con  una  metodología  sencilla,  práctica  y asequible.

Con  ese  fin  se  edita  este  manual,  que  forma  parte  de  una  pequeña  colección  de  textos  que  tienen  en  cuenta  necesidades  concretas  de  la población,  posibilitando  un  aprendizaje  de  primeros  auxilios  en  un  corto intervalo  de  tiempo.  Así,  con  el  fin  de  abordar  determinadas  emergencias  que  se  pueden  presentar  en  situaciones  cotidianas  de  la  vida,  cada  uno  de ellos  adapta  los  primeros  auxilios  a  diferentes  situaciones:  la  atención  de  bebés  y  niños  pequeños,  personas  mayores;  su  aplicación  en  determinados  entornos,  como  puede  ser  el  hogar,  la  naturaleza  o  el  deporte,  sin  olvidar  un  módulo  básico  sobre  primeros  auxilios  generales.

Es  nuestro  deseo,  que  la  lectura  y  comprensión  de  este  manual  sirva  de  estimulo  para  que  el  lector  pueda  realizar  alguno  de  los  cursos  sobre prevención  y  primeros  auxilios,  ofrecidos  por  el  centro  virtual  de  formación  de  Cruz  Roja  Española  o  presenciales  en  las  oficinas  territoriales  de  la  Institución.

Comentari de presentació d’aquest llibre per part del Sr Manuel  Suárez  del  Toro  Rivero, Presidente  de  Cruz  Roja  Española, en l’any 2008.En un principi aquest llibre, es d’us sols pels cursos que imparteix a institució de la Creu Roja a reu de tot Espanya.

Per  visualitzar aquest llibre podeu fer ho a :

https://www.dropbox.com/s/idlocve59xgujue/Primeros%20Auxilios%20en%20la%20Naturaleza%20-%20Cruz%20Roja.pdf?dl=0

 

Recull de dades : Ramon Solé