La Torre amb depòsit d’Aigua de Torre Marimon de Caldes de Montbui

En el conjunt  de dependències de Torre Marimon de Caldes de Montbui, destaca La Torre, que és pràcticament cilíndrica.Aquesta Torre que dona nom a la propietat, és una reconstrucció de la primitiva que podria ser que exercia funcions de guaita i bada.La part inferior és més ample que la resta de la torre i la part superior està rematada per una corsera i merlets.Al llarg del cilindre, a diferents alçades, s’obren finestres amb els brancals i la llinda de carreus de pedra, que correspon a l’escala interior.A l’interior de la torre hi ha un depòsit d’aigua.

 

Adaptació al Text amb recull de dades i Fotografies: Ramon Solé

 

 

 

 

La Font del Malany d’Olost

La Font de Malany, tant sols, ara com ara, es un record… Des d’Olost podeu anar hi, en varis punts del recorregut trobareu cartells indicant  per on seguir fins el lloc de la font.Per ho, el desengany és… que a l’arribar al lloc on estava ubicada la font, sols trobareu, una llossa de pedra amb la inscripció de la Font del  Malany. Cal suposar que la font es deuria assecar i /o va quedar enterrada a sota de la llosa o per les rodalies, tota una llàstima !!Podeu fer una bonica ruta circular, tal com es descriu en el Bloq d’encos d’aquesta zona, i que us passo l’enllaç :

http://www.encos.cat/caminades/I-231.html

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia – Fotografies Arxiu : Rasola

Les Fonts del Bastareny o de l’Adou a Gisclareny

El riu Bastareny, neix al municipi de Gisclareny, a 1077 metres d’altitud.Se les denomina com a Les Fonts del Bastareny , i com L’Adou, on forma un paratge natural de gran bellesa. El riu Bastareny és afluent de capçalera per la dreta del Llobregat.Es troben a un sis quilòmetres del poble de Bagà és millor anar hi des d’aquest poble.Per arribar hi, podeu fer ho en cotxe, caminant o en bicicleta.Heu d’agafar la carretera que va des de Bagà  a Gisclareny durant uns dos quilòmetres. Abans de creuar el pont de Sant Joan veurem un trencall a mà dreta que teniu que desviar-vos.Seguiu aquesta pista uns quatre quilòmetres, arribareu  a un pont de pedra i veurem un cartell que us indica el camí que heu de seguir fins Les Fonts del Bastareny.En primer lloc trobareu un saltant, si ha plogut en ganes en la zona, veureu com el saltant es molt preciós i sorollós.El naixement  està a un 200 metres mes a munt, el camí no es tant ample i es mes costerut, anireu molt a prop del riu, fins arribar el naixement del riu Bastareny.Durant el trajecte que heu fet des de Baga, trobareu cartells que us indicant “L’Adou”, recordeu que es el mateix naixement del riu Bastareny.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón – Canal de la Infanta a Molins de Rei

L’autorització de la construcció d’una Canal, va estar donada per Reial Ordre del 2 de setembre de 1817, amb la denominació “de Canal de Castaños”. La Canal , va ser construïda entre els anys 1817 i 1819, per el dissenyador ,Tomás Soler y Ferrer, amb participació de Pere Serra Bosch, amb finalitats purament agrícoles i posteriorment  elèctriques, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.

Canal de la Infanta

Va ser inaugurat , el 21 de maig de 1819.Posteriorment canvià la denominació original pel Canal de la Infanta per la Reial Cèdula del 22 de desembre de 1824. El Canal de la Infanta, el seu nom complet del qual es “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”.Era una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundàries.La seva amplada varia entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d’uns 1,5 metres.de la comarca del Baix Llobregat. Tenia estratègicament situades13 unitats de petites rescloses, que produïen 262 CV d’energia, l’any 1884.S’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Barcelona.A partir de la captació d’aigües a la “casa de comportes del canal Ferrer i Mora” de Molins de Rei, també conegut com el “Rec Vell” .Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Un article de La Vanguardia, on es veu realment on acaba el canal de La Infanta :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180225/44987228513/tramo-final-canal-de-la-infanta-acequia-montjuic.html

 

Recull de dades, adaptació al Text : Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Teula de Ribes de Freser

Per anar a La Font de la Teula us recomano que ho feu tot caminant.Aquesta Font està situada a les afores del nucli urbà, cal que agafeu per la carretera  GIV- 5263 que us portaria al petit poble de Bruguers,  un cop que passeu el pas a nivell del cremallera de Núria, a pocs metres, agafeu un camí a la dreta, ven indicat per un cartell, que us portarà primer a la Depuradora en algo mes de 300 metres tot fent una certa baixada,allí, mireu de agafar un camí de terra que surt a la vostra esquerra que creua el torrent de la Maçana, trobareu al poc una passera, seguiu el camí principal, fareu una remuntada i estareu en La Font de la Teula, situada al costat esquerd  del mateix del camí.L’estructura de la font esta en el mateix marxa de la muntanya.Sobre el tub de la font hi ha una teula i un cartell del nom de la “Font de la Teula”, l’aigua que surt per un tub de ferro, cau a una pica. En cada costat de la font trobareu uns seients de pedra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pins del Parc de can Nadal de Sant Feliu de Llobregat

El Parc de can Nadal de Sant Feliu de Llobregat, de fet formava part de l’antiga Finca de can Nadal o Clos de Can Nadal, que l’edifici desapareixerà a causa de la construcció de l’estació de trens de la RENFE.Avui us presento els destacats Pins que encara conserva d’aquell temps, uns pins molt allargat i alts.Molts d’ells estant assegurats per medi de gran cables per evitar que en ventades es desplomin.La majoria estant en un camí interior banda i banda d’aquest, realment impressionant i es fan difícils de plasmar-ho en fotografia tot aquest conjunt de Pins.Us invito a que aneu un dia si no els coneixeu, tot passejant desprès per la ciutat de Sant Feliu, podreu gaudir d’altres tresors arquitectònics que hi ha.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Bosc de Torre Marimon de Caldes de Montbui

La finca Torre Marimon de Caldes de Montbui,  te una extensió de 115 ha, de les quals 60 són de bosc, 50 de conreus i les restants estan ocupades per edificis i camins.Des de fa dècades, s’ha distingit el seu Bosc per els seus notables arbres, sobretot dels Pins pinyoner  i de Pins Blanc, es un bosc ple d’ells.Per anar hi, s’entra des de les carreteres que portant a Torre Marimon, la  BV-1424 o la BV-1423.Concretament, front la zona d’estada, s’agafa aquest camí ample que us portaria fins Palau Salita i Plegamans.Un Bosc antic amb arbres alts i grans, Bosc amb vegetació diversa, en un terreny molt planer, i bona part d’ell es molt bonic.Per ho, hi ha dos elements que en l’actualitat no afavoreixen el medi natural d’aquest Bosc, una és la depuradora,  i l’altre, els arbres que varen ser abatuts durant una gran tempesta.Aquest arbres, majoritàriament vells Pins, han sigut retirats en bona part d’ells.Us invito que feu el recorregut, com molta gent ho fa, a peu, corrents, portant el gos, en bicicleta…o simplement tot fent un passeig; un dels camins passa per la riba dreta de la riera de Caldes.En la zona que esta mes propera a Torre Marimon, trobareu 12 punts al costat del camí principal, per poder fer gimnàstica, tot seguin els consells que a traves d’uns plafons us indican com fer-ho.Aquest entranyable Bosc , s’acaba en les rodalies de can Pujol, per ho, podeu seguir fins la vella Granja de Sant Roc i sortir per Palau Salita i Plegamans.De jovenet, el meu pare m’havia portat per aquest bosc de Torre Marimon, de la Diputació de Barcelona, era un lloc ple de gent fent fontades o “ Domingueros”, alguns d’ells fent foc a terra, amb el que axó representava de perill a l’estiu pel Bosc.En aquesta zona de Bosc de Torre Marimon, en les dècades de 80 i 90, del segle passat , estaven vigilats per un servei de guardes de la Diputació que varen preservar molt be en la conservació i protecció del Bosc de Torre Marimon.Tot esperant poder gaudir d’aquest Bosc, dècades i que en un futur no massa lluny, sigui com un Parc Forestal

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : LA DESCOBERTA DEL MEDI

Autors : Pujol, Jordi; Margarida Nadal

Editorial : Blume.

Ref. 9999900114522

Col. Quaderns de Natura, nº 3.

Fotografies de Margarida Nadal

Dibuixos de Lluís Montañà, Rubén Pellejero, Josep Torres.

Profusament ilust. b/n.

Ample: 190 cm Llarg: 240 cm Pes: 430 gr

Preu : 12,00 €

Comentari :

Llibre destinat als joves, de fàcil lectura i compressió.

 

Recull de dades del llibre : Ramon Solé

 

La Riera de Sorreigs, un bon lloc per fer una caminada

La Riera de Sorreigs és un curs d’aigua de la comarca d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant W del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès. També,  hi ha qui diu que neix a Sant Boi de Lluçanès.Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el Municipi de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons.Passa pel petit Pantà de Sorreigs , ( que fa temps us vaig fer un article), mes tard trobareu el saltant i Gorg Negre, mes a vall està la Font de la Gorga Blava, on creuem a l’altra banda de la riera,  ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic.S’uneix al seu col•lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana…fins que troba la carretera de Barcelona a Puigcerdà on passa per sota, continua direcció Est i va a desembocar per la dreta en el riu Ter, a prop de Manlleu.Al llarg del curs de la Riera de Sorreigs,  hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46, on es pot fer diversos itineraris o rutes de muntanya.La Riera de Sorreigs, en general és un curs d’aigües tranquil·les, en canvi, pot sobtadament creixa i ven fort en el cas de pluges fortes o molt fortes, per tant cal anar en conta.En alguns punts podreu passar la riera per les passeres que trobareu.Podeu arribar-vos des de qualsevol municipi en que passa, tant de pujada o baixada, es igual, de bonic el recorregut i molt tranquil.

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodrigues i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Torre d’Aigua – II, de la Finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Aquesta Torre d’Aigua esta al costat esquerd de la carretera  BV – 1423, i que porta en mig quilòmetre a la Finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui.Es una Torre de formigó, molt senzilla i típica en aquest estil.El dipòsit rodo, esta sobre d’una base de quatre columnes.Es per la subministració d’aigua dins de l’ús de la Finca.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé