La Resclosa d’Orfes de Vilademuls

Orfes un petit poble d’un centenar d’habitants, pertany al municipi de Vilademuls i es troba enclavat a la comarca del Pla de l’Estany.Per anar a La Resclosa d’Orfes, podeu anar caminant per la carretera i a uns 400 metres hi ha una pista de terra que surt de la dreta que és voltada de camps de conreu que us portarà directament, es converteix en una agradable passejada.La Resclosa d’Orfes, es una més de les moltes rescloses del tram mig del Fluvià que transcorre per la comarca, i que servien per  derivar-la parcialment cap a un canal pel rec i també,  portar-la a una central elèctrica que estava a prop seu per transformar el cabal de l’aigua en energia, però fa temps que es va desmantellar.Curiosament aquesta resclosa permet en moment de poc cabal circular per sobre en cotxe, pel que també pot servir com a passera.Aigües amunt el nivell és estable, l’aigua amansida pel fet que la Resclosa frena l’aigua del riu Fluvià,  amb algunes mostres de canyís o balca a les vores i un bosc de ribera a banda i banda.Si seguim el curs aigües a vall, hi ha illetes de còdols, i amb vegetació de ribera entremig, salzes, verns, freixes, amb una diversitat de micró ambients rellevant.És un lloc ven tranquil que si aneu per aquesta zona de la comarca us cal visitar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Coll de Te d’Arbúcies

Podem arribar a aquesta Font de Coll de Te, des d’Arbúcies o des de la carretera BV-5114 que va de Sant Celoni a Viladrau, tot passant per Santa Fe del Montseny i a l’arribar a lloc conegut per el Convent, en quilòmetre  22,6, us cal agafar una pista ample i en bon estat que baixa cap a Arbúcies.Esta situada al costat esquerd, sota la pista de terra i a uns 250 metres al sud-oest del “Coll de Te”.Aquesta bonica Font surt l’aigua en un mur fet de pedres  i per un broc també de pedra, que dona a una pica molt a nivell de terra. Te a cada costat un seient i front la Font una taula petita rodona per fer un àpat.L’aigua sobrant de la Font va a parar per medi d’un canaló a una bassa situada a uns metres d’inferior nivell a la Font del Coll de Te.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : El Pi del Meandre de Lliça d’Amunt

Aquest  destacable Pi, està situat a peu del camí terra que va paral·lel al riu Tenes entre Lliça d’Amunt a Lliça de Vall.

Altres pins mes joves d’aquesta zona

El lloc es conegut com al barri del Migdia, on hi ha l’antic Meandre del riu Tenes.Trobem aquest Pi, sa i vent alt…!Per anar hi, cal que us situeu en el Parc del Tenes, passeu amb prudència el pont sobre el riu Tenes per la carretera BV 1432, agafeu a la vostra dreta el camí de terra conegut com masia can Moncau, en el començament trobareu la tenda de La Lliçanenca.En uns deu minuts a peu, estareu en el indret on està situat aquest Pi.

Altres pins mes joves d’aquesta zona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Llibre recomanat : CALENDARI DE FESTES AMB AIGUA

Autor: Manel Carrera Escudé

Edita: Botarga produccions SL

Sèrie: Els llibres de festes.org  vol. 3

Any de publicació: 2015

Número pàgines: 261

Preu: 13€

 

Comentari  :

Llibre que recull prop de dues-centes festes popular del calendari tradicional que estan, directa o indirectament, relacionades amb l’aigua.

S’hi troben celebracions festives on aquest element  és totalment protagonista  de la seqüència ritual i altres on l’aigua, en canvi, té una presència menys visible o gairebé ni apareix.

En un dels capítols del llibre es descriu la Gala de les Preses i els elements de la comparsa que acompanyen els gegants, la granota i els seus calabotins que remeten a l’època quan aquest municipi només era una zona natural plena d’aiguamolls.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

La Llacuna de La Murtra entre Gavà i Viladecans

La Llacuna de la Murtra  te 22 ha. i és un dels aiguamolls més antics del delta del Llobregat.Al límit sud de l’espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries.A partir de mitjan s. XX es va començar a malmetre i els marges de la llacuna van quedar contaminats.El projecte de recuperació ha restaurat l’espai amb plantes autòctones de ribera ,com el canyís, el jonc i el lliri groc, àlbers, freixes de fulla petita, salzes i pollancres i la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants i les platges de llims, on s’alimenten diversos tipus d’aus típiques del delta del Llobregat.Podeu tindre mes informació a :

http://www.llobregatdigital.cat/article/5430/el-parc-de-lestany-de-la-murtra-entre-gava-i-viladecans-safegeix-a-la-xarxa-de-parcs-metro

Aquesta zona humida està inclosa dins l’espai del PEIN “Delta del Llobregat” i dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Embassament de la Pedrera de Caldes de Montbui

El Municipi de Caldes de Montbui s’abasteix d’aigua provinent de varis llocs, i que son :

• L’aigua de captació pròpia de la riera de Caldes.
• Els pous
• L’aigua que subministra Aigües Ter-Llobregat i que prové dels embassaments del país.
• I de l’embassament propi de la Pedrera de Caldes.
• I també, algunes cases i els Balnearis, que des d’antic tenen l’aigua calenta- termal d’us propi.Durant l’any 2008, va haver una situació d’escasses d’aigua i una important sequera, el consum mitjà diari estava situat en 2.921 m3/dia (març), es va calcular amb els següents percentatges d’origen :

36% aigua de l’embassament, 50% aigua Ter-Llobregat i 16% aigua dels pous.

Per anar a l’Embassament de la Pedrera de Caldes de Montbui, cal que agafeu l’antiga carretera de caldes de Montbui, una vegada que passeu per l’ermita del Remei, trobareu la carretera BV-1243, i passada l’entrada del Càmping El Pasqualet, situat a d’esquerra, i a pocs metres a la dreta hi ha l’entrada d’embassament.Com es lògic,  i per garantir la seguretat de l’aigua, no podreu accedir-hi.L’Embassament de la Pedrera, es diu així, perquè correspon a una antiga pedrera que recull l’aigua freàtica i de pluja. Algú la coneix pel “els Saulons”, donat que esta a prop i a un nivell inferior a la Urbanització d’aquest nom.Es un embassament que moltes vegades a estat a un límit molt vaig d’aigua i que a motivat la regulació i restricció d’aigua al Municipi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Aigua marina

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

 

Autor :  Josep Maria de Segarra

Voleu saber mes d’aquest autor del poema , podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra_i_de_Castellarnau

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

 

Com era La Font de la Cabreta de Barcelona ?

On estava situada La Font de la Cabreta a Barcelona ? Al final d’Av. de Pompeu Fabra, 23, front el Col•legi Kostka dels Jesuïtes Gràcia, al costat d’una balla metàl·lica, on abans un caminoi, (ara unes escales) pujava a l’entrada del Park Güell, passant pel mur del Cottolengo.Com podem veure en la fotografia, era molt senzilla, feta de totxos, l’aigua sortia al premé el polsador de l’aixeta.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Era molt apreciada per la qualitat de la seva aigua, sempre tenia algú que anava a recollir-ne amb garrafes.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Per ho, com a moltes Fonts que van haver en el Coll i el Carmel, en els anys no rajava aigua… era un lloc brut i deixat.

Any 1995 – Arxiu Rasola

L’Ajuntament va considerar que no era oportú tenir una font en aquelles condicions en aquell lloc, i la van enderrocar i avui en dia, és un aparcament pels cotxes.Ara sols es el record per la gent mes gran del Barri…

Any 1986 – Arxiu Rasola

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Avui destaquem : La Font i Bassa de can Tiana de Sant Quirze de Safaja

Jo crec que és una meravella natural la Font de can Tiana de Sant Quirze de Safaja.Perquè us ho dic ?… Hi ha una Tosca, pot ser no massa gran, la seva aigua alimenta la gran Bassa. Penseu que per formar una Tosca cal molts de cents d’anys … fins a aconseguir com la que hi ha a la Bassa de can Tiana.Està situada en un reco de la Bassa a peu de paret, llàstima que anys en rere plovia mes i l’aigua queia per de munt seu amb molt mes quantitat, fent-la creixa poc a poc amb el temps, la Tosca.Per arribar-hi, situeu-vos a Sant Quirze de Safaja,  cal que aneu per la carretera BV – 1341, un cop passat pel petit barri de” La Tenda”, seguiu direcció a Castellterçol, al poc hi ha l’esquerra un ample camí, que surt  al costat d’una casa, que remunta cap el bosc, una vegada passades unes cases, i a peu del mateix camí a l’esquerra trobareu la Font i Bassa de can Tiana.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Arbres : Els quatre plàtans en la Barriada de la Clota d’Horta en Barcelona

Aquest conjunt de quatre Plàtans, estan situats en les confluències del carrer de Lisboa amb el carrer de la Granja Vella, en la Barriada de la Clota d’Horta en Barcelona.Mes concretament, en un desnivell del carrer Lisboa, on hi ha el Parc Infantil de la Clota i els quatre  destacables Plàtans.Estan ben alienats,  un al costat de l’altre, deurien pertanyé a una antiga casa que estaria situada en aquest lloc.Us passo informació d’aquesta petita Barriada de Barcelona :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Clota

I també:

http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/home/el-barri-de-la-clota

Us invito que conegueu el Barri de la Clota, que amaga llocs i arbres ven curiosos.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé