Les Fonts i Mines que tenia i alguna encara avui en dia es conserva, a Sant Quirze del Vallés – 3ª Part #

Us segueixo aportant imatges de Fonts i Mines que moltes estan desaparegudes o es conserven gracies a l’aigua de xarxa.Es una verdadera llàstima, que moltes de les Fonts i Mines de Sant Quirze , no hi siguin o estiguin tapades per la vegetació o seques, avui us presento fonts on es coneixia per el barri de “Les Fonts de Terrassa”.

Font de can Perellada

Font de Can Fonollet – a

Font can Fonellet – taula gran i Pou

Font can Horts – Imatge

Font dels Horts- vista general

Font can Horts vista de la Font

La Font nova de can Ribes a

La Font nova de can Ribes b

Ft Can Grau i Can Falguera

Antiga Font de Sant Antoni

Segona Font de Sant Antoni

Bassa de l’antiga Font de Sant Antoni

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Domènec Solé i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Recopilació Técnica : ” Sant Quirze Natura”.

 

L’Edifici de les Aigües i l’antic Dipòsit, ara Biblioteca a Barcelona

L’Edifici de les Aigües està ubicat en el carrer Wellington, amb els carrers de Llull, Sardenya i Ramon Turró a Barcelona, front el Parc de la Ciutadella.En aquest edifici cal destacar que inicialment tenia un Dipòsit d’aigua, construït pel mestra d’obres Josep Fontserè, l’any 1874.

Aquesta fotografia com altres, son de les poques que hi ha que podem gaudir del dipòsit d’aigua.

Es va construir a partir de l’any 1876, com a dipòsit i no es va portar a terme la inauguració fins l’any 1880, i era per regular el cabal l’aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i regar la vegetació jardins d’aquest parc.Ha tingut diferent usos les dependències inferiors del dipòsit, tal com a asil municipal, magatzem de material per els bombers municipals, un període d’arxiu de justícia, parc mòbil de la Guardia Urbana i per últim, al passar en 1992 propietat de la UPF. L’any 1993 es van realitzar les primeres obres de rehabilitació.En el transcurs dels anys es va convertir en una de les biblioteques mes importants Universitàries, i així, com de Catalunya, oberta al públic en general a partir de l’any 1999.Us passo un article d’Arquitectura i Empresa, on explicant molt detalladament el tema d’avui :

https://www.arquitecturayempresa.es/noticia/deposito-de-las-aguas-biblioteca-upf-de-barcelona-por-clotet-paricio-arquitectos

No sols crec que és una Biblioteca importat avui en dia, que també es un be arquitectònic per Barcelona, d’haver-ho conservat  aquest Edifici de les Aigües i l’antic Dipòsit d’aigua.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga del dipòsit, dels anys 60 del segle passat.

Sant Miquel de Vilageriu i la seva Font en Tona

Sant Miquel de Vilageriu és una església romànica al costat de la masia de Vilageriu o Vilageliu,  a algo mes de mig kilòmetre del nucli urbà de Tona.Per arribar-hi cal que segui la carretera BV- 5303 i agafeu un trencall a l’esquerra que us portarà fins l’Ermita. És una construcció amb elements romànics característics.Veiem la seva curta historia a pesar de l’edat que te :

  • La capella existeix des d’abans del 948. el primer document que en fa esment és del 12 de març de 948 al fer testament el levita Guadanir, senyor de “Vil·la Gerille”.
  • A principis del segle XI posseïa la vila el noble Rodulf, intitulat arxilevita per trobar-se al servei de l’església de Vic.
  • Entorn l’any 1080, en temps d’Hug Dalmau, es renovà l’església, fent-se la capçalera i la nau
  • Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l’any 1080 i fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. L’absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes. A la base de l’altar es descobrí un mil·liari romà.Cal dir que esta a prop del mas Vilageriu, al costat del camí del mas Vilar. Aquest camí segueix l’itinerari de l’antiga via romana que pujava a Collsuspina.La Font de Sant Miquel, per anar-hi, cal retrocedir i a mig camí abans d’arribar a la carretera, cal baixar per un camí que porta directament a aquesta Font.Cal dir que es d’una deu important, donat que pràcticament sempre raja un bon doll.Sobre del broc, hi ha unes rajoles on indica el nom de la Font i a la vegada hi ha el dibuix de l’ermita.

 

Text i recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

L’Aqüeducte de Vilageriu, a un pas de Tona

L’Aqüeducte de Vilageriu o també, és conegut com a L’Aqüeducte de Barbat; és un monument que possiblement data de l’època medieval.  Així, l’Aqüeducte permetia traspassar d’una a l’altra banda del Torrent de Güells, on  marca els límits en aquest punt dels termes municipals de Balenyà amb Tona.A la banda de Balenyà, podeu trobar la casa pairal de Barbat, mentre que a l’altra banda es troba l’església romànica de Sant Miquel de Vilageriu.Consisteix en un pont d’un sol arc recolzat a la pedra dels costats del riu, per bé que fa uns anys es va haver de consolidar un dels cantons. En destaca la volada de l’arc i el fet de tenir relació amb la via romana que passava a prop.Per a mes ressenyes podeu consultar a :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/12/01/laqueducte-de-vilageriu/

Es una excursió fàcil i recomanada per a tota la família, podreu veure l’Aqüeducte, La Font i Ermita de Sant Miquel de Vilageriu.

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Avui destaquem : La Font del Ferro de Marganell

Avui farem la visita a la Font del Ferro a Marganell.Marganell, és un poble d’aquells petits i és algo disseminat que encara queden per Catalunya; cal que us arribeu per la carretera  BV-1123,  i deixeu en l’aparcament municipal el vostre vehicle, on hi ha l’Agra botiga i la parada del Bus.En un extrem de l’aparcament surt un camí direcció a la Riera de Marganell, trobareu un pal indicador que us orientarà per anar a dues fonts, la del Bisbal, que ja us vaig indicar el diumenge passat i a la Font del Ferro objectiu d’avui.Agafareu el camí indicat per anar aquesta última a visitar-la, esta ven indicada i el camí us portarà fins la mateixa Font del Ferro.No raja actualment, es un lloc tranquil i que podreu fer un àpat en les rodalies, llàstima que la estructura de la font es metàl·lica i de font urbana… que fa que sigui una font poc natural…!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres : El Roure de front el Parc de Pompeu Fabra de Cardedeu

Aquest Roure es destaca per estar a peu de camí, front del Parc Municipal Pompeu Fabra i  al costat d’un petit bosc de Cardedeu.Es un Roure, molt elegant i estirat cap el cel. Ara com ara, ven viu i esvelt, dels que podríem dir que esta prou sa.Per anar hi, simplement es anar a al Parc Municipal de Pompeu Fabra, cal passar un pontet per sobre una petita riera, a l’altra costat hi ha un camp erm, cal creuar-ho i al front mateix veureu un mur blanc, on a sobre mateix esta aquest destacable Roure.Te sobre el gruixut tronc tres branques que tiren per igual cap a munt i d’elles altres mes petites.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Sant Cugat de Gavadons i el naixement del riu Congost a Collsuspina

Sant Cugat de Gavadons , esta a una bona altura, entre les comarques del Moianes i Osona, a 1046 metres d’altitud on s’aixeca l’església, estava envoltada per masies com  les de can Miravalls, Mas Naulart, Bellver, entre moltes mes, desiminades per les contrades.És una església preromànica i romànica d’una sola nau, amb transsepte, i notables elements de l’art romànic del segle XII. Es conserva un campanar d’espadanya i en la part posterior d’aquest una finestra amb arc de ferradura. Hi ha una mutació del presbiteris on s’hi annexionà una masoveria amb portal de pedra treballada i datada el 1817.Fou modificat durant els segles XVII i XIX amb l’afegitó de dues capelles cobertes de nervadures de tipus gòtic.Davant l’actual entrada hi ha dues lloses, una és una lauda sepulcral amb un escut, de la família Miravalls, que recorda la relació d’aquest mas amb l’església. En la seva part  mes sud de l’església hi ha el cementiri.A les rodalies trobareu, la taula de pedra i el mirador, on hi ha un cartell que indica els llocs mes destacats que es poden veure.És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.A prop hi ha la masia de can Regàs, on a prop esta situada la seva Font, es diu que és el punt on neix el riu Congost,  que a Montmeló amb l’aiguabarreig amb el riu Mogent, fan el riu Besos.Us passo un enllaç, que explica molt be les diferents opinions del naixement del riu Congost i / o Besos… :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/11/17/la-font-del-regas-el-naixement-del-riu-congost/

Aquesta petita Font de Regàs, en moltes ocasions esta completament eixuta.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Que son les Escletxes de Papiol ?

“ Les Escletxes de Papiol són unes esquerdes naturals en una unitat de roca calcària d’edat miocena, han sigut ocasionades per l’assentament damunt un terreny argilós i estovat per filtracions naturals.”Per anar a visitar a Les Escletxes,  cal creuar tot el poble, perquè estan situades a les afores de Papiol, en el carrer Carme, 43, on comença la pista forestal que va a l’ermita de la Salut i a Valldoreix, direcció al Puig Madrona.Foren gairebé destruïdes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l’oposició de l’ajuntament; També, van tindre altres agressions, com la bòbila  i  l’ampliació de la urbanització en aquesta zona de Papiol.Algunes d’elles són actualment visitables pel seu interior, podem caminar entre els passadissos que formen aquestes fissures a la roca, algunes d’elles molt estretes.En aquest paratge de Les escletxes, s’hi poden trobar múltiples fòssils a les roques de tota la zona. L’Escletxa més visita i representativa per la seva amplada, és la que es diu “Rambla”. Altres són : La Figuera, La Mariana, La Zig Zag, segons el C.E. Terrassa de l’any 1987.També, trobarem vies d’escalada de divers nivells i  dificultats.La llàstima és que en l’entorn i dins de l’espai, és força degradat, amb deixalles i brutícia per arreu.  L’espai és poc senyalitzat i amb un mínim d’explicacions.Està inclòs en l’Inventari Geològic de Catalunya i amb un valor patrimonial internacional.Si continuem pel camí de la Salut uns metres fins a una cruïlla i a la nostra dreta, trobareu la Font de les Escletxes, l’aigua és de xarxa pública.

 

 Recull de dades, Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez