Les Fonts i Mines que tenia i alguna encara avui en dia es conserva, a Sant Quirze del Vallés – 2ª Part #

Font del Sapo

Es una verdadera llàstima, que moltes de les Fonts i Mines de Sant Quirze no hi siguin o estiguin tapades per la vegetació o seques.

Mina – Font del Llaure

Bassa –  Font del Llaure

Pou – Font del Llaure

Us segueixo aportant imatges de Fonts i Mines que moltes estan en aquest cas.

Font de Manalic – can Llobate

Font can Barra – any : 1982

Font can Barra – any 2007

Pot ser que conegueu alguna d’elles i us hagi motivat fer un repàs i/o  recordar-les.

Font mas Duran ( Curiosa)

Font i Bassa de can Felia

Segon llac , rodó de can Felia

En aquest cas hauré aconseguit l’objectiu que m’havia proposat.

Font del Prat

Mina Font del Prat

Bassa Font i Mina del Prat

Font – Bassa de can Vinyals

Col·laboració en la Recopilació Técnica : ” Sant Quirze Natura”.

La Fonteta

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Domènec Solé i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Recopilació Técnica : ” Sant Quirze Natura”.

Les Fonts i Mines que tenia i alguna encara avui en dia es conserva, a Sant Quirze del Vallés – 1ª Part #

Font de can Palles

Sant Quirze del Vallés, és es una població que tenia moltes fonts naturals, d’aquestes properes a una masia que li donava el nom,  altres situades en una riera o torrent del terme Municipal.

Mina de can Feliu – 1

Mina de can Feliu – 2

Sant Quirze de Vallès, és molt ric d’aigua en el seu subsòl o capa freàtica, que aporta per donar per rec i neteja de carrers i parcs.

Font de can Quebi

Avui i en altres dies us oferiré, conèixer fonts que avui ja no existeixen o estan amb unes condicions que podem dir que no subsistiran massa temps mes…

Font de can Arus

Mina mig tapada per la vegetació de la Font de can Arus

Aquestes fotografies van ser fetes pel meu pare,  entre els anys 1987 i 1995, alguna de les  imatges no son prou nítides, per ho, es una manera de recordar fonts que pot ser , sols quedin en la memòria dels mes grans…!

Font i Bassa de can Vinyals

Font – Mina i Bassa de can Vinyals

Font de la canya

Font de can Molins

Font de can Molins

Fontt de can Costas

Font i Bassa de can Costas

Font de can Canals

Font de can Canals

Nota : Alguna fotografia esta danyada pel pas del temps, així i tot em volgut incloure en aquest article per la importància històrica.

Font – Mina de can Molins

Font de la Taula Rodona

 

Col·laboració en la Recopilació Técnica : Sant Quirze Natura

Text : Ramon Solé

Fotografies : Domènec Solé i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Llibre : “L’hort del Segon Origen”

L’hort del segon origen, un manual d’horticultura vinculat a la pel·lícula del Mecanoscrit del segon origen.

Escrit per en Jordi Puig, que explica entre d’altres com cultivar més de 500 varietats locals catalanes.

L’hort del segon Origen :

L’horticultura del futur amb arrels del passat és un manual d’horticultura a partir de la pel·lícula Segon origen (que s’estrenarà durant la primavera de 2015), i que adapta a la gran pantalla el Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.

Producció internacional dirigida per Carles Porta i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood com a Alba, i els joves Andrés Batista i Ibrahim Mané, que donen vida a en Dídac en les seves diferents etapes (nen i jove).

Dara, pare de l’Alba, la protagonista de Segon Origen, és un científic que estudia el canvi climàtic i quan descobreix que la situació climàtica és irreversible i que es produirà un gran desastre, decideix escriure un llibre per explicar a la seva filla, i a les generacions futures, com tornar a recuperar l’autosuficiència alimentària.

En Dara, després de molts anys investigant arreu del país i coneixent moltes persones del món rural, conclou que la clau per aturar les principals anomalies ambientals és un canvi de paradigma en l’agricultura i l’organització social.

Preu : uns 34 euros.

Es un llibre molt singular que cal comprar  !

 

Recull de dades del llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Bisbal de Marganell

Marganell, és un poble d’aquells petits i és algo disseminat que encara queden per Catalunya; cal que us arribeu per la carretera  BV-1123,  i deixeu en l’aparcament municipal el vostre vehicle, on hi ha l’Agrobotiga i la parada del Bus.En un extrem de l’aparcament surt un camí direcció a la Riera de Marganell, trobareu un pal indicador que us orientarà per anar a dues fonts, la del Ferro i la del Bisbal, avui agafareu el camí per anar aquesta última a visitar-la.No es gents complicat tot passant per la vora esquerra de la Riera fins que trobareu una passera de pilons, per si l’aigua que baixa es important, poder travessar-la sense mullar-se.La Font del Bisbal, està a la banda dreta del llit de la mateixa Riera de Marganell.Situada en una ombrívola raconada a tocar d’un salt d’una vintena de metres d’altura.En els anys 60 del segle passat, llegim en el llibre : Ermites i Fonts Montserratines : ”…que era molt abundant l’aigua que sortia pel broc…” en l’actualitat disposa d’una aixeta per regular l’aigua i així garantir-ne.No obstant axó, moltes vegades no raja aigua per la sequera continuada d’aquests últims anys.Sota de l’aixeta, no hi ha cap pica, sino, un pilo per posar la garrafa o botella per omplir-la mes descansadament.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres : L’Alzina surera de la creu de terme de Llinars del Vallès

Aquesta destacada Alzina surera, està a uns metres de la Creu de Terme de Llinars del Vallès, a prop de Can Llobera a un costat de l’antiga via romana o carrer de la via romana.Es l’únic arbre que hi ha en un bon tros de la pista o carrer.Es presenta com una Alzina ven sana i amb bon aspecte.Cal destacar que en l’altre costat del camp hi ha un bosc d’Alzines sureres,que formen part de la casa que hi ha allí, que dona al carrer Verge del Prat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Llac del Parc de la Ciutadella ens mostra una altra cara !

El dia 20/12/2014, us vaig fer un article sobre el Llac del Parc de la Ciutadella, avui em tornem a aquest Parc i veiem, la seva cara actual…En aquella ocasió, començàvem així l’article :

“ El Llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona,  d’una gran superfície que domina l’esplanada del parc. Està alimentat amb aigua freàtica d’un pou i compta amb un circuit de recirculació que redueix l’aportació d’aigua necessària i manté el llac en millors condicions. El llac està envoltat d’una vegetació força rica, entre les que hi ha alzines, palmeres… on conviuen diverses espècies d’aus (ànecs, oques salvatges, gavines i gavians, entre d’altres). “

Quina es la cara actual d’aquest llac ? és sec completament, el motiu es la neteja i unes obres a la font ornamental i en altres llocs.Impacta molt veure tot un espai destacat del Parc, com esta de sec…Veure així mateix les barques reposant al terra del llac, varades i sense aigua…Veure com la gent que fa un passeig, queda mirant aquesta situació…Be, sols es un espai de temps limitat i que veurem dintre de poc novament l’aigua mes neta i les barques amb la gent fent un tom per aquest llac tant representatiu i apreciat per als Barcelonins.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Quin Fred al Cor, Camarada

Quin fred, reïra de bet!,

quan bufa l ́airet de la matinada,

tallant com un ganivet de fulla

esmolada.

Doncs encara fa més fred

al parapet d ́avançada!

Quin fred en nit estelada

amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada

i cap llit no és prou estret ni té prou

flassada.

Quin fred al sòl, la paret

d ́oficina esbalandrada,

sense foc ni cigarret,

on hom treballa amb calfred

fins a la vesprada,

fins a la vesprada.Camarada,

si sota abric i barret

i amb bufanda ben nuada

oblides que al parapet d ́avançada

uns homes lluiten pel dret

de la terra amenaçada

i tens fred,

quin fred al cor, camarada!

 

Autor :  Pere Quart.

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

La vella i… bella, Tosca de Castellcir

Situada en la Vall del Marfà, front on esta l’ermita de Santa Maria de Marfà, a l’altra riba de la riera.Per anar hi, cal arribar des de la carretera de Castellterçol a Moià, abans de creuar el pont de La Fàbrega, on una pista forestal us portarà fins la important masia de Marfà.Allà cal baixar per un camí direcció a la riera i on trobareu un roure centenari abans de creuar la citada riera, agafareu un altra camí a la dreta, que passa just per les Fonts de Marfà, conjunt de 6 brocs d’aigua,  en ocasions  amagats per la vegetació.A partir d’aquí, a uns 20 metres mes a munt, hi trobareu un senderó a l’esquerra que baixa fins a tocar de la Riera, cal anar en compte de no caure.Aquest senderó ens portarà directament  a la Balma de La Tosca, on sota està aquesta abundant font, molt bonica per la petita vegetació que la rodeja.Cal destacar, que el conjunt esta format per La Balma amb la Font  i per la gran pedra Tosca.La Tosca,  des de fa molts anys ja no raja aigua.Per ho cal anar-hi a veure-la, per que en el seu interior i en la part del sostre d’aquesta gran roca tosca , s’ha format una immensitat de petites d’estalactites molt boniques.En els anys 50 del segle passat, es va dir que la Font de la Toca l’havien fet desaparèixer, en realitat era per que la gent no hi anés i el camí d’accés en el pas del temps es va tapar per dècades.Per ho, en l’actualitat una vegada recuperat el camí d’accés s’ha pogut constatar que encara esta present en aquets lloc la seva Font en un espai bonic i feréstec a la vegada !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font – Cisterna de can Trinitat a Montserrat

A Montserrat hi ha mes de 170 fonts o cisternes enregistrades, us vaig presentar el dia  7 de desembre de 2017 una d’aquestes fonts – cisterna, la que hi ha en l’ermita de Sant Benet; avui serà la Font – cisterna de can Trinitat ( Ermita).Seguireu des de l’ermita de Sant Benet pel camí que us portaria a l’ermita – refugi de Santa Cecilia, està senyalitzat per cartells i és el GR- 4 i PR -19, camí aquest que us ofereix unes bones vistes sobre el Monestir de Montserrat i el seu entorn.Arribareu, en un trencall on a l’esquerra un senderó ben marcat us aproximarà al que queda de can Trinitat. Allí cal pujar unes velles escales, i a la paret hi ha la Font – cisterna de can Trinitat.Es com una finestra, que en temps de bones pluges es pot emmagatzemar aigua de pluja, que podreu treure a l‘exterior amb una corda i un cubell o similar lligada a aquesta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’aigua del carrer Industria de Lliça d’Amunt

Aquesta Torre d’Aigua, situada  en el carrer de la Industria de Lliça d’Amunt, es particular, pertany a una important fabrica, a fincada al poble des de fa molts anys.Destaca per la seva altura, el dipòsit es sosté sobre una base o plataforma rodona i amb quatre columnes de formigó.Hi ha una escala amb una barana de seguretat de ferro, que en cada nivell canvia de posició, en total son cinc nivells fins el dipòsit.Gràcies a la seva elevada posició, el dipòsit garanteix fer arribar l’aigua per igual a tot l’àmbit de la Fabrica. També, esta situada en un lloc  ben enjardinat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé