Refranys catalans del mes de desembre

        Boira al desembre, pluja o llevant

    Boira de Nadal, a fi del desembre, duu el garbí al ventre

    Boira pel desembre, pluja o llevant

    Boira pel desembre, pluja o sol

    Boires de desembre, la neu no és de tembre

    Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre

    Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre

    Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer

    Desembre amb tronada, senyal de bona anyada

    Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat

    Desembre ben fred, bon any i bon esplet

    Desembre boirada, pluja o solellada

    Desembre i gener calents, febrer dolent

    Desembre molt fred, bon gener i millor esplet

    Desembre mullat, gener ben gelat

    Desembre nevat, bon any assegurat

    Desembre nevat, bon any de blat    Desembre passat, fred arribat, si no s’ha perdut o no l’han robat

    Desembre que fred no plany, bon gener i millor any

    Desembre tremolant, bon gener i millor any

    Desembre, el mes més vell de l’any

    Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any

    Dolent estalviador és el matiner de desembre i de gener

    El desembre ben portat, o pluja o tempestat

    El fred del desembre es fica dins per sempre

    El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer

    Fredors de desembre, a molts fan estendre

    La neu del mes de desembre té queixals i dents    Neus pel desembre, bon any pel que ve

    Pel desembre calor, porta mal pitjor

    Pel desembre el fred i el vent fan tremolar el més valent

    Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes

    Pel desembre fred, i calor per l’estiuet

    Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades

    Pel desembre i pel gener, no cal que siguis matiner

    Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades

    Sastre que pel desembre no cus, el diable se l’enduu

    Sembra pel novembre i llaura al desembre

    Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar

    Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner

    Si el desembre plou, bon any nou

    Si per desembre trona, la collita serà bona

    Si plou molt pel desembre, bon any espera

 

 

Recull de Refranys catalans i Fotografies : Ramon Solé

Les tres Torres – Repartidors d’aigua de Teia

Era freqüent que en finques o cases del Maresme, per disposar de mes força o pressió en l’aigua, disposessin d’unes Torres – Repartidors, que podien fer a la vegada la distribució de l’aigua a dues o mes finques, com en el cas que n’hem vist en altres articles dedicats a El Masnou – Ocata.Avui, us donaré a conèixer tres d’elles situades a dins del poble de Teia :

La Torre del carrer de Pau Casals

Situada a la paret que dona al carrer de Pau Casals, nº 5.És quadrada i disposa en la part exterior d’una petita portella.Curiosament, s’ha fitxat la farola en aquesta Torre- Repartidor.

 La Torre del carrer de Fivaller

Està adossada en la part interior del mur que dona al carrer de Fivaller, , nº 3-7.Com que és un carrer molt estret millor anar-hi a peu.Al seu interior hi ha una antiga bassa.

La Torre del carrer de Sebastià DalmauTorre situada dins del recinte del Jardinet de Vivers de Teia. Des de fora del carrer podem veure la Torre.El Viver, esta situat en carrer de Sebastià Dalmau nº 1, cantonada amb el Passeig de la Riera.Desconec si hi ha alguna mes Torre dins de la part antiga de Teia.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de Cal Petit de Castellvell i el Vilar

L’any 1772 Pere Joan Alsina va comprar una peça terra aigües avall del Molí de l’Alzina per tal d’edificar un segon molí i aprofitar les aigües.Aquest segon molí va entrar en funcionament l’any 1792 i degué funcionar fins a principis del segle XX.També es troba al vessant dret de la Riera de Marganell, molt a prop d’on desguassa el torrent del Brogit.Prenia l’aigua d’una petita presa que servia per recollir els sobrants del Molí de l’Alzina. Es tracta d’un molí de tipus C, segons la tipologia de Bolós (1983), amb un pou de 8 metres de fons i 2 de diàmetre.No es conserva la maquinaria i en el nivell més baix, a tocar de la riera es pot veure el carcabà, tot i que cobert per més d’un metre de terra degut a que quedà afectat per l’aiguat de 10 de juny de 2000.Prop del molí hi havia una casa petita anomenada Cal Petit, motiu per qual aquest molí pren el nom de Molí de Cal Petit

 

L’article s’ha fet gràcies al Col·laborador del Blog :

Text  i Fotografies : Carles Cornado

Que és una Bassa pluvial ?

Una Bassa pluvial, recull i manté en el seu interior l’aigua de la pluja, per ser utilitzada com abeurador per grup d’animals, com remats de xais, cabres, vaques entre altres.La seva construcció és senzilla, i la pot fer ho el mateix propietari de la finca amb un tractor o excavadora.En el lloc o terreny que se ha seleccionat, caldrà rebaixar-ho i fer una sola entrada amb una certa pendent, per que així pugui quan plou fort quedar l’aigua depositada i estancada en el seu interior,i a la vegada, també, serà el pas del bestiar per anar a beure.Pot estar mes o menys les tres parets que forment la Bassa pluvial, consolidades amb unes pedres o rocs com si fora un mur, o crear un mur.En moltes ocasions no serà així, la mateixa terra serà prou solida per mantindràs en peu.En general, es troben situades en llocs de secà o paratges que no hi ha proper un riu, torrent, font o canal d’aigua,  que pugui el bestiar anar a beure,i quan mes gran és el nombre de caps bestiar, mes es necessari l’aigua.És construeixen properes a un camí, on el remat pot ser conduit fins la Bassa, rodejats de camps i/o bosc.Les dimensions d’una Bassa pluvial, seran proporcionals al nombre de bestiar a abeurar.Cal anar vigilant de tant en tant que no es sequi la Bassa Pluvial, en aquest cas, caldria si no plou, sobre tot a l’estiu, portar aigua amb alguna cubà i descarregar-la a la Bassa.La Bassa pluvial, és una modalitat molt antiga de la pagesia a Catalunya, en l’actualitat ja hi ha altres medis i abeuradors mes moderns i amb control des de la casa o masia amb comandament de la regulació, per l’abast i us dels remats.Podeu trobar en alguns llocs, que ja no son utilitzades, i a les hores la vegetació els va cobrin i sols son utilitzades pels animals lliures del bosc o camp.Us passo informació sobre “Captura d’aigua” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_d%27aigua

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pontarró de Castellterçol

Aquesta Font del Pontarró la trobareu a un costat d’un pontet de la carretera C-59 que porta de Caldes de Montbui a Moià, en el terme de Castellterçol,  a l’alçada del punt quilomètric 29,1. En aquest lloc fa la carretera una certa corba, podeu aparcar en una explanada on caven varis vehicles, sense tapar l’entrada a una pista que s’orienta cap el Bosc.Veureu al costat mateix del pont, un caminoi que supera la pendent gracies a unes escales i us podeu assegurar amb una barana de fusta, cal baixar fins el fons del Torrent de la Guineu, no hi baixa a penes aigua.  Allí en la paret de l’estructura del pont, trobareu dues sortides d’aigua, casi sempre una d’elles mana aigua.Hi han dues lloses de pedra a la paret d’amunt de la font, una amb el nom gravat dels que la van restaurar durant l’any 2004.Al costat hi ha la segona llosa de pedra, amb un vers gravat que diu així :

“Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure’t rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit.”

Llàstima que s’aconsella no beure l’aigua de la Font. Cal dir, que es coneix també, per la Font de la Teula o Font de l’Alcantarilla.

Informació :

Avui, al Blog de Terra, Aigua i Recons  podreu veure una casa molt singular :

La Casa Pratginestós de Llinars del Vallès, tot un conjunt d’Art !

Gràcies per seguir els Blog Rasola.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Dos arbres notables de Cànoves i Samalús

El primer arbre que destacarem avui, es un destacable Plàtan situat en l’entrada del nucli de Cànoves, a l’altura del Esportiu, (a la dreta), on per mes referencia està el pas a les Escoles d’aquest municipi.Es característic per la seva forma, des de la soca comuna, te 6 troncs, ven rectes cap el cel…!; i el seguen que es troba tallat, ens podria recordar a una cara d’un porquet.

El segon, es un Eucaliptus en la Urbanització de Ca l’Esmandia (Bar – Restaurant), situat al front del Local Social.Ja us vaig fer esment de l’alzina notable que hi ha un altre costat,

L’Alzina i al fons l’Eucaliptus

sent dos arbres destacats del municipi;Aquest Eucaliptus es gran i allargassat, podríem dir un arbre que és destaca sobre altres arbres de la Urbanització.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Curiositats de l’entorn – 13 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • A Lliça d’Amunt, si aneu per la vorera de la carretera de Parets a Bigues, BV- 1435 i en el numero 24,

Observareu que dins del jardí de la finca, han tapat amb caixes de cartró, cistells i amb altres objectes, totes les plantes,El motiu es que en les gelades de l’hivern, perjudiqui al menys possible a les nombroses plantes dels testos.

  • Una gran gota gelada, veiem com unes plantes petites han quedat a dins congelades
  • Conta si aneu per els bosc de Camprodon, podeu trobar-vos vigilats per uns ulls que tenen uns arbres…
  • Bonic balcó amb aquest caient de les plantes de mes d’un metre de llargada, en un carrer de Gràcia de Barcelona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre – Dipòsit de l’antiga Piscina de Llinars del Vallès

L’antiga Piscina de Llinars del Vallès, està situada en l’Avinguda Mogent, 3;  precisament darrera de les instal·lacions passa el riu Mogent, cada costat hi ha horts, i pràcticament  està a l’entrada a la zona industrial de Llinars del Vallès.En aquesta antiga piscina, hi trobareu la torre d’aigua on està situada a la vista des del mateix carrer, d’amunt deu el dipòsit d’aigua.Es feia així per donar en aquelles èpoques, mes potencia en el subministrament  d’aigua a les instal·lacions.

Fotografia del segle passat

Es pot veure que per accedir s’utilitzava uns ferros clavats directament a la paret de la torre, i disposa d’una estreta escala metàl·lica adossada en aquest cas al Dipòsit, per netejar-ho o per alguna reparació.En un costat de l’edifici, hi ha les oficines de gestió de Subministració d’Aigua al municipi de Llinars del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de Can Maspons de Cardedeu

El Molí de Can Maspons és un conjunt d’edificacions rurals del municipi de Cardedeu, protegit com a bé cultural d’interès local. La seva localització està a peu mateix de la ctra. BV-5108, de Cardedeu a Cànoves, km 2,8.Conjunt d’edificacions rurals disposat en planta en forma de “L”, formant un cos de masia on antigament s’ubicava el molí.Aquest molí està documentat ja des del segle XI i és un dels molins fariners ubicats al marge est de la riera de Cànoves i que feien servir recs artificials per les aigües de la riera, del quals encara en queden alguns.El 1895 el molí encara funcionava amb els avenços de l’època: turbina, moles modernes, netejadores, ventadores i una bàscula per pesar els carros.El 1898, en concret el mes de juliol, el moliner de Can Maspons va comprar el molí de Can Bas, que estava al costat del seu. Va ser l’últim molí en activitat de Cardedeu, i l’últim que es va fer va ser moldre gra per al bestiar. L’edifici principal té alguns elements d’interès, com les obertures de diferents proporcions, amb brancals, llindes i ampits de pedra, amb dades gravades dels segles XVII, XVIII i XIX.Mes modernament, s’utilitzava com a restaurant i habitatge.L’edifici principal és de planta rectangular i és de planta baixa i planta sotacobert.L’escala d’accés a la planta superior està adossada al lateral de la crugia central. Els cossos afegits de la part posterior són de planta baixa i sotacobert i estan situats al redós de l’antiga bassa d’aigua, ara totalment coberta de vegetacióUn cos de característiques volumètriques similars s’adossa perpendicularment al cos principal en el seu extrem esquerre. La façana principal està orientada a migdia i sense composar. El portal d’accés està centrat i és d’arc de mig punt de totxo vist, desplaçat lleugerament damunt d’aquest s’hi conserva la traça d’un rellotge de sol.Destaca la façana posterior perquè era el lloc on s’ubicaven els forats de pas de l’aigua de la bassa al molí fariner, actualment aquests forats estan tapiats,

Bassa

Així, com la resta de finestres i portes, donat el seu estat d’abandonament general.La planta baixa estava destinada a menjador, cuina i serveis del restaurant i a la planta baixa de l’edifici principal és on s’hi conservaven una part dels engranatges de l’antic molí, i un Pou d’aigua, front l’entrada principal.

 

 

Recull de dades, composició del Text i Fotografies : Ramon Solé

Un camí ple de bassetes naturals i petits salts d’aigua en el Torrent de Guanta de Sentmenat

Fa unes setmanes que us vaig destacar La Font de les Nueretes de Sentmenat. Com us deia en l’article cal pujar fins la Casa i Restaurant de Guanta, siguir pel camí de la riera, o també, pujar directament pel camí ample per vehicles.Des d’allí, i poc mes de 15 minuts estareu a la Font de les Neuretes. Avui us proposo seguir el torrent de Guanta amunt per un estret camí que va pel costat mateix del torrent.Si ha plogut recentment i amb quantitat i dies, podreu gaudir en aquest curt recorregut que s’enfila amunt i en ocasions us caldrà agafar-vos amb cordes estratègicament col·locades, de petits salts i bassetes que us agradarà fer fotografies tal com en va passar a mi.Aquestes petites basses naturals us cridaran l’atenció per una aigua cristal·lina i una vegetació viva i molt verda.En algun cas, l’aigua passa entre pedres i rocs grans, formant recons molt bonics.En algun cop, us caldrà deixar el camí, per baixar uns metres fins el torrent, per ho val molt la pena.Gaudiu cada recó del torrent de Guanta, la unió de rocs, vegetació i de l’aigua, us faran sentir que esteu en un petit parc natural.Per això, teniu que esperar a que la pluja torni a ser generosa i abundant,  perquè el mateix Salt de Guanta on és forma la riera de Sentmenat, actualment pateix la manca d’aigua, no cau l’aigua que fa 20, 30 o mes anys en rere ens tenia acostumats de veure caure amb un soroll fort… !Per tant mireu d’anar-hi quan baixi força aigua i fer fotografies de record !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé