La tardor a la Sauva Negra de Castellcir

Podeu iniciar la ruta en el turó del Puigsagordi, cal contemplar des del mirador l’espectacular paisatge sobre la plana de Vic, el Montseny i l’inici del congost entre Centelles i Figaro.La Sauva Negra és un espai natural (67,35 ha.) no massa gran, protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.Aquest bosc tan particular, esta situat entre les cingleres de Centelles, el propi Castell, i Puig Oriol.Per arribar-hi podeu accedir per el Puigsagordi, tal com us deia al principi, i també per Centelles, Sant Martí de Centelles (Castell) i Castellcir. En aquestes possibilitats trobareu cartells que us indicant el camí a seguir.Per que fer la visita per la Tardor al bosc de La Sauva Negra?Senzillament, per que el bosc de La Sauva Negra, esta format per una varietat d’arbres com Faigs, Pi roig, Aurons, Moixeres, Avellaners, Blades, Roures, Alzines, Trèmols, entre altres tipus de vegetació petita,que a la Tardor configuren una varietat de colors espectaculars .No cal oblidar de visitar la Font de la Sauva Negra, que es sulfurosa, i que ja vàrem dedicar en el seu dia un article.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

 

La Font de la Mina a peu de Montjuic a Barcelona

La Font de la Mina, situada al final del carrer de la Font Florida, a prop dels Jardins, en la barriada de la Font de la Guatlla.

carrer Font Florida

És una de les fonts que queda físicament a Montjuic, per ho, ara ja no raja aigua.Per baixar a la font hi ha uns esglaons amb una barana per agafar-ça, la sortida de l’aigua esta a l’esquerra al fons.Com és veu, esta tancada amb una reixa des de finals dels anys 80 del segle passat, donat que es va considerar, que ja no era potable.

Enciclopedia Catalana – 1970

Era propietat de la Cooperativa de Cases Barates d’Obrers i Funcionaris de l’Ajuntament. Curiosament i durant molts anys, hi va haver un cartell que deia :

“Se ruega a los usuarios guardar silencio, los vecinos que duermen se lo agradecerán, de lo contrario nos veremos obligados a cerrar la fuente.”

El mes important, és que no s’ha enderrocat, tal com s’ha fet amb altres fonts de la Muntanya de Montjuic

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Llibre : Masies i vida rural a Collserola. Històries de Collserola

Autor  : Casanova Solanes, Eugeni

ISBN13 : 9788461762576

ISBN10 : 8461762576

Tipo : LIBRO

Páginas: 144

Año de Edición : 2016

Idioma : catalán

Encuadernació : Cartone

Editorial : EL MIRADOR

 

Comentari del Llibre :

A la serra de Collserola hi ha més de 150 masies. Algunes d’elles tenen més de quatre segles d’antiguitat i mantenen encara el nom del llinatge dels seus fundadors.

Totes elles, amb les seves particularitats i diferències, tenen en comú aquest impressionant àmbit natural que les embolcalla i que les condiciona en la seva manera de viure.

L’objectiu d’aquest treball és recollir i narrar històries particulars de la serralada metropolitana a partir, especialment, dels testimonis dels propietaris de les masies de la zona, autèntics protagonistes d’un món que en els darrers decennis ha sofert una gran transformació i que és a punt de desaparèixer tal com el coneixem ara. Volem que mitjançant aquest llibre esdevinguin els principals referents del pòsit sociocultural que ha configurat la manera de viure a la serralada.

 

Recull de la informació del Llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Barbuda de Gelida

La Font Barduda, està en un dels límits del nucli urbà de Gelida, en la part mes sud-est, us cal anar millor per l’avinguda Europa, al finalitzar aquesta trobareu una plaça no massa gran, on a l’esquerra baixant unes escales amb barana al centre d’elles, que us portaran a la Font.

La Font Barduda, te la particularitat que surt l’aigua de la boca d’una cara, i que sembla que tingui barba, per axó el nom.Trobareu d’amunt de la Font, gravat l’any 1922, que podria ser alguna remodelació realitzada.Al costat de la Font, hi ha un allargat seient de pedra.Disposa de dos grans plataners que donen una bona ombra a l’estiu.Per evitar un accident, donat que hi ha el Torrent de Sant Miquel al seu costat i el Salt de l’Hosta, s’hi va col·locar una tanca metàl·lica en les seves rodalies.Us paso una historia sobre la Font Barbuda :

http://alfuniesdiuque.blogspot.com.es/2013/06/la-font-barbuda_10.html

Les Fonts de Gelida, amb un cartell dels anys 1950 :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Castanyer destacable de la Font de Sant Mamet de Corró d’Amunt de les Franqueses del Vallès

Us caldrà que sortiu des de la plaça de l’església de Corró d’Amunt, dedicada a Sant Mamet, aquest nucli pertany a les Franqueses del Vallès.Des de la carretera BV – 5151, que va a Cànoves i Samalús, fareu uns metres tot passant pel costat d’un restaurant, i preneu la carretera a la vostra dreta que us pujaria fins a can Suquet i a la vegada a la seva urbanització.Vosaltres, un cop passeu pel torrent de Remogent i a pocs metres a l’esquerra trobareu una pista ampla de terra,  al seu inici hi ha una pilona que us indica que a 150 metres hi ha la Font de Sant Mamet.

Font de Sant Mamet

Seguiu fins la font, on fa ombra el Castanyer;  de fet es molt allargat, amb branques que s’enfilen cap el cel…Des de Corro d’Amunt, es de bon caminar, planer i a prop, per fer-hi un passeig.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda sobre protegir-se del temporal a pagès

Abans que es produís un gran temporal a pagès deien que feia molta xafogor. Els pagesos notaven que les cames no els portaven, ja que experimentaven un aixafament molt fort i un ensopiment que els faria dormir. Així que allargaven la migdiada de després de dinar.Llavors les bruixes guanyaven més temps per preparar el temporal i llavors els pagesos es despertaven amb el rebombori dels llamps i trons, després si que no hi havia manera de fer-los parar, per molt que els pagesos s’esforcessin a encendre ciris, a resar, a cremar herbes beneïdes en grans fogueres cap el cel…La malvestat estava assegurada, els camps i  les hortes destrossades i pots ser que el bestia també s’ha efectes.

Si les bruixes,  sentien el ferum d’herbes beneïdes que cremaven a la llar de foc els pagesos o el so de campanes…,  els era impossible treballar i fer pedregar !Per això, unes hores abans de començar la feina provocaven l’ensopiment de la gent de pagès… per elles poder  així anar fent… !

 

Llegenda del costumari Català

Recull de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de la Font de Vern d’Aiguafreda

Per arribar El Pantà de la Font de Vern, us cal anar per la barriada de l’Avencó d’Aiguafreda i pujar per la pista que va paral·lela a la riera que és tot rodejat de bosc.A l’arribar a l’altura de can Parellada, us cal deixar el vehicle i anar a ma esquerra, on trobareu la riera i la paret del petit Pantà.En l’actualitat es sec i ple de sorral i terra, troncs i malesa.De fet no hi ha aigua, perquè no plou prou. !És una llàstima que es trobi d’aquesta manera, donat que és un lloc on depenen els insectes, mamífers i altres especies per la seva supervivència.Quan vaig anar, sols es disposava aigua sota del mur del Pantà, era aigua estancada.Tot esperant les pluges de la tardor i/o hivern que puguin omplir aquest petit Pantà de la Font de Vern.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Ofrena

L’aigua clara del llac

reflecteix una estrella.

De la llum argentada,

goso prendre’n un bri.

Us el dono a vosaltres

i entendreu que us estimo.

Millor que amb llum d’estel

no us ho sabria dir!

Autora : Joana Raspall

Si voleu saber mes de l’autora podeu consultar a:

http://www.joanaraspall.cat/biografia.html

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El Repartidor d’Aigua de can Fruitós de Sentmenat

Per anar al Repartidor de can Fruitós de Sentmenat, cal que aneu pel carrer de Climent Humet i al poc passareu pel Castell de Sentmenat, una verdadera joia arquitectònica de Catalunya; va ser restaurat entre els anys 2010 i 2011.Poc mes estareu al pas de can Fruitós, seguiu el camí en direcció nord, al Pic del Vent; a uns 200 metres hi ha a mà dreta la caseta del Repartidor d’aigües, a pocs metres darrera seu, un trencall o bifurcació de camins.El Repartidor, recollien abundant aigua tant de Fonts i Mines, o de Rieres i/o Torrents, per portar-ho a masies per poder omplir les grans basses i disposar per les necessitats de consum propi o be, per regar els conreus o terrenys de cultiu de la finca.Eren molts mils de litres d’aigua que recollien en un sols dia…!No sols beneficiava a una sola propietat, era repartida per varies masies del terme.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El petit aiguamoll de la masia de Casanova de Sant Miquel d’Aiguafreda

Per arribar-hi és molt fàcil, us cal des d’Aiguafreda anar al Barri de l’Avencó, per tant, agafeu el passeig de Catalunya i trenqueu pel carrer d’Avencó, que us portarà paral·lel a la Riera Picamena o d’Avencó .No el deixareu pas, veureu que al finalitzar les cases, us caldrà fer una certa pujada i on entrareu a una pista forestal en una vall, sense deixar-la anireu paral·lels a la riera situada a la vostra dreta.De les poques cruïlles que trobareu direcció al bosc (dreta) no feu cas, seguiu sempre la pista principal.Arribareu a la masia Casanova de Sant Miquel (esquerra), front mateix a la dreta del camí hi ha el seu petit Aiguamoll.Casi sempre amb aigua suficient per mantindré els vegetals característics vius i que els animalons puguin viure també, amb la poca aigua que a vegades concentra.La Masia de Casanova de Sant Miquel es un alberg, amb cultiu d’horta natural i així mateix, tenen cura del seu petit Aiguamoll.Per a mes informació d’activitats o contacte d’aquest Alberg, us faig arribar el seu blog  que us pot orientar :

https://www.aiguafreda.cat/actualitat/noticies/2013/09/10/activitats-de-tardor-a-la-casanova-de-sant-miquel?amb-estils

 

Text i Fotografies : Ramon Solé