Que son els Jubs ?

Com dèiem ahir, podem distingir de dos tipus segons el lloc; per exemple un d’aquest tipus, i que us vaig explicar, eren els Xups del Maresme.Avui serà els Jubs, i us podríeu preguntar…, es un problema simplement fonètic el seu nom ?, i motivat segons el lloc on esta feta la seva pronunciació en Catalunya, o és totalment diferents als Xups ?…Pues si, son totalment diferents al Xups !; podem trobar en alguna de les Comarques de Tarragona, El Bages i altres llocs, que son unes cavitats de construcció, en general quadrades i rudimentàries que emmagatzemen aigua natural, podríem dir que es un tipus de Font natural peculiar de la zona.En general son fets de pedra natural, diríem per rocs de la mateixa zona i fora d’un nucli urbà.En molts casos l’estructura es quadrada, amb pedres o llosses grans que formen la cavitat on a dins hi ha l’acumulació d’aigua natural, que s’ha format pel degoteig  de les escletxes de la cavitat, tot formant una concentració d’aigua en la part inferior del Jub.

En algun cas cal baixar uns esglaons per baixar fins a tocar l’aigua.L’aigua de pluja abundant es fonamental per que un Jub pugui disposar d’aigua suficient per aguantar tot l’any.Per ho, també pot ser un niu perillós on l’aigua no sigui potable, per la seva contaminació, causada per part d’animals lliures i/o insectes.És recomanable, el seu control, tancant el seu pas d’entrada per medi d’un porta o finestra i periòdicament, fent analítiques de potabilitat de l’aigua acumulada en el seu interior.En el cas que es vegi que l’aigua no es potable, cal buidar el Jub i netejar tot el seu interior a consciència, i no beure l’aigua fins que les analítiques confirmin el seu bon estat.

Be, ja sabeu el que es un Xup i un Jub !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que son els Xups ?

Com a Xups, podem distingir de dos tipus segons el lloc; per exemple un d’aquest tipus, el podem trobar en alguna de les Comarques de Tarragona, coneguts també com a jubs, son unes cavitats de construcció, en general quadrades i rudimentàries que emmagatzemen aigua natural, podríem dir que es un tipus de Font natural peculiar de la zona.

Xups o Jubs (Font Natural)

El segon tipus de Xup, es el que avui us explicaré, situats prioritàriament en la comarca del Maresme; com a municipis d’Alella, Premia de dalt, El Masnou, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Mataró, i en molts altres llocs…

Xup arrenjat

La pregunta inicial era : Que son els Xups ?

En Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012 podem llegir la seva definició :

“ Elements que formen part de l’arquitectura popular i l’artesania tradicional relacionada amb l’abastament d’aigua domiciliària.” (Referint-ça als antics Xups, concretament de Mataró.)Els Xups del Maresme, recollien l’aigua de mines o pous que per medi d’una canalització transportaven l’aigua fins a la casa en general dins del poble, fins a un dipòsit elevat i a sobre d’un safareig. Moltes vegades aquest tenia forma de semi circumferència i no era massa gran, disposava d’una aixeta o broc que l’aigua anava a parar a una pica no massa gran i desprès l’aigua queia al Safareig per rentar-hi la roba.Estaven situats en un patí cobert o descobert, en general, en l’interior d’un casa particular o en algun cas, comunitat petita de veïns. Els Xups una vegada plens feien que l’aigua sobrera sobreeixís provocant un degoteig que afavoria el creixement de falgueres, líquens i altres especies vegetals, en la seva paret.

Xup de la Comunitat de Veïns

La decoració de la part frontal dels dipòsits era bàsicament geomètrica i aprofitava pedres de diferents tonalitats i mides que s’anaven incrustant seguint un dibuix prèviament traçat; també es posaven petxines, rajoles decoratives de colors, carasses grotesques, florons, imatges de sants/tes o figures mitològiques diversitat de pedres tant que fossin de mar o de muntanya.

Fotografia de l’Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Us passo un enllaç, sobre els  Xups de Mataró, on podreu veure a traves de les fotografies, molts d’ells tant la seva arquitectura senzilla i popular, i a la vegada la seva bellesa :

http://openpuigicadafalch.cat/2a-edicio-2012/

A l’arribar les rentadores, Els Xups van quedar com una construcció decorativa de la casa.

 

Els Xups de Mataró : Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Text  : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Margarideta de Ribes de Freser

La Font de la Margarideta és una de les 20 fonts i podria ser, la mes destacable del municipi de Ribes de Freser. Està situada al nord de Ribes de Freser, concretament damunt de l’estació del cremallera Ribes-Vila, s’hi pot accedir per un camí ample de terra que surt de l’aparcament de l’estació on podeu deixar el vostra vehicle; aquest camí fa una certa pujada i un gir a la dreta, on esdevé el passeig de Santa Caterina.Només iniciar el passeig es troba a la seva esquerra La Font de la Margarideta, enlairada uns metres sobre el camí, cal pujar unes escales. Si veniu des del passeig de Santa Caterina i La Font del mateix nom, us queda a la vostra dreta.Tota l’estructura de la font es de pedra, la font en si, esta al seu centre i en cada costat hi ha un contra-fort, damunt una gran vola de pedra; en els costats uns seients allargats. Cal destacar la pica que esta enlairada i te una forma singular, sobre el broc hi ha una llosa quadrada amb el nom de la font, l’any de construcció i provablement, el nom del propietari.Fa mes de cent anys en rere, era considerada una font d’aigua molt bona.Us passo un enllaç on trobareu les fonts mes destacades de Ribes de Freser :

http://www.campingvallderibes.com/wp-content/uploads/2013/07/FONTS_DE_RIBESweb.pdf

La Font de la Margarideta és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : L’Alzina de La Font de Sant Lleir de Sant Antoni de Vilamajor

La Font de Sant Lleir actualment no és d’aigua natural, és de xarxa pública. No obstant, es un lloc molt apreciat per la gent de Sant Antoni de Vilamajor. Esta al costat esquer de la Riera, el lloc es molt ombrívol, per tant, a l’estiu es el lloc idoni per passar una estona tranquil·la i sense calor, gràcies a un nombre important d’arbres de diferents especies.Un d’aquest arbres es, L’Alzina de La Font de Sant Lleir, situada al costat del pont que creua la riera i pel seu costat esquerd un caminoi porta a la Font de Sant Lleir.Dona una ombra prou considerable, donat que es un bon eixamplar i amb bon estat de salut en totes les seves branques.Aquesta Alzina, esta catalogada com arbre monumental, per la Generalitat de Catalunya.

 

Text i Fotografia : Ramon Solé

 

 

La Torre o Molí de Vent de la Masia Torre d’En Gorgs de Barbera del Vallès

La Torre d’en Gorgs es troba a peu de la N-150, amb molt bon accés des de l’autopista AP-7. Aquest espai està ubicat dins d’un espai verd proper al centre històric i comercial del municipi.Esta situada en el carrer de la Torre d’En Gorgs, 40 de Barbera del Vallès.Masia fortificada que té una torre de guaita antiga, tot i que molt modificada en època moderna. És l’edifici més antic del poble, documentat des del segle X. Des de mitjan segle XVIII fins al darrer terç del segle XIX fou habitada pels marquesos de Llió.L’habitatge principal consta de dues ales adossades a banda i banda de la torre, una medieval i l’altra més moderna. Conserva un portal adovellat i una finestra coronella de tradició gòtica.La masia ha donat nom a tot un barri, el barri de Can Gorgs. Ha estat restaurada i actualment és propietat municipal i acull el Centre de Promoció Econòmica, Social i Cultural.En la part que dona a l’aparcament i adossada a l’edifici, hi ha una Torre que deuria ser un Molí de vent (pou de vent), sols queda l’estructura de la Torre.

 

Recull de dades de la Masia : Ajuntament de Barbera del Vallès

Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El gorg de Llitons de Folgueroles

El gorg de Llitons, diuen que és tan fondo que mai ningú no ha pogut arribar a baix. És una cosa rodona i petita. Ningú no ha pogut mesurar el fons del gorg, tot i que molts ho han provat.“ Uns van lligar una pedra a un llibant. La van fer baixar fins que va arribar a l’altra cap. Però de tan fondo que era la pedra encara no tocava fons. Van anar a buscar un altra llibant. I quan van tornar allà es van trobar la corda i la pedra a fora el gorg.

Diuen que van sentir una veu que sortia de dins el gorg i els avisava que per més que ho provessin mai no arribarien al fons. Eren unes veus que semblaven pujades de l’infern, com si el gorg en fos una de les boques.  Ja ho deien que del gorg de Llitons en sortia por !.”

Per anar-hi us cal pujant per l’antic camí de Sau, arribareu al misteriós gorg de Llitons, just a una bifurcació de camins i sota un petit i dissimulat pont, conegut com el Pont de la Bruixa. El misteriós Gorg de Llitons o Nitons, és un paratge humit i ombrívol.Jacint Verdaguer explica en un llibre, que :

“ els Nitons, negres i banyuts surten del gorg en dies de temporal i ataquen els vianants”; uns éssers màgics capaços d’entrar al cervell, ficant-se per les orelles, els forats del nas o la boca, per això no cal mai fer-hi aquí migdiada. És aquest un lloc “que fa feresa d’aguaitar des del camí, entra els arços i romegueres que l’amaguen”…

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Refranyer sobre el “ Beure “, entre l’Aigua i/o el Vi…

Aigua als òrdins que els blats s’assequen

Aigua bullida allarga la vida

Aigua corrent és de bon bevent

Aigua corrent mai no ha fet mal ventre

Aiguardent i vi, borratxo al fi

Al bon vi, la meitat aigua

Al bon vi, no li cal pregó

Beure i bufar no pot ser

Beure molt i anar dret no pot ser

Beure xampurrant, beure de bergantBo és poc vi, molt és verí

Bon vi fa bona sang

Dos vins fan quaranta

El beure no fa set

El bon vi fa bon llatí

El bon vi fa bon sagí

El que no sàpiga beure que no begui

El vi crida la son

El vi de casa no emborratxa

El vi entra dolcet i surt amarguet

El vi fa sang, i l’aigua, fang

El vi moscatell acurta la vida i allarga l’ocell

El vi, pel color, i el pa, per l’olor, i tot, pel sabor

El vi, usat, i el pa, mudat

Garnatxa de l’Empordà és el millor vi que hi haL’aigua és la millor beguda

L’aigua fa granotes

L’aigua fa la vista clara

L’aigua pels bons

L’aigua pura, sola i amb mesura

Les tres gràcies del vi : fres, fi i fort

Ningú no pot dir d’aquesta aigua no beuré

Per engatar-se, engatar-se de vi bo

Qui no sigui català, en beure al galet la pitrera es tacaràQui sopa de vi, berena d’aigua

Si alces molt el porró, aniràs de cantó

Si beus per oblidar, paga abans de començar

Si tens set, jo en tinc vuit i encara no bec

Val més un traguet del negre que tota l’aigua del Segre

Vi batejat, beure’l és penat

Viu el porronet i em prengué la set

 

 

Recull del Refranyer Català i Fotografies : Ramon Solé

Guia dels Arbres dels Països Catalans

Autor : PASCUAL,RAMON

Editat : COSSETANIA EDICIONS

Ref. 9788490343586

Preu : 22,50 €

 

Informació sobre el Llibre :

En aquest llibre hi trobarem la relació de totes les espècies arbòries autòctones dels Països Catalans, els arbres fruiters dels conreus tradicionals i algunes espècies exòtiques plantades en els nostres parcs i jardins.

Aquesta obra, amb il·lustracions a tot color i rigor científic.

 

Recopilació : Ramon Solé

El Pantà del tercer Pont de la riera de Picamena d’Aiguafreda

De fet es una gran barrera de formigó situada en aquesta riera de Picamena d’Aiguafreda, per retindré aigua pel rec i/o per aigua de boca que ja no te pràcticament el seu ús pel que és va planejar inicialment.Podeu arribar-hi amb el vostre vehicle de forma fàcil, donat que la pista forestal de terra està molt ben conservada, o fer uns passeig matinal a peu des del centre d’Aiguafreda.Tot venint del Figaró, us caldrà quan entreu a Aiguafreda agafar el passeig de Catalunya i trencar per anar al  carrer d’Avencó, que inicialment ja va paral·lel a la Riera Picamena.No el deixareu pas, veureu que al finalitzar les cases, us caldrà fer una certa pujada i on entrareu a una pista forestal, sense deixar-la anireu paral·lels a la riera situada a la vostra dreta. De les poques cruïlles que trobareu direcció al bosc (dreta) no feu cas.Al passar per Casanova de Sant Miquel (esquerra), tindreu la certesa que esteu a prop del petit Pantà del tercer Pont. Als pocs minuts, passareu per un petit pont i la riera ara estarà a la vostra esquerra, a les hores veureu el Pantà del tercer Pont .L’aigua no esta massa neta, podríem dir molt estancada, amb una mica de sort podreu veure una família de ànecs coll verd que des de fa temps hi viu.El Pantà no és massa gran, si mireu a la seva cua, hi trobareu varis banyeres naturals que si és a l’estiu,  us podent fer gràcia per remullar-vos les cames, vigileu en no relliscar.El bosc de les rodalies predomina sobre tot l’alzina, i amb menys quantitat, el pi pinyoner i el roure, amb altres especies.Recordeu que per seguretat, no us podeu ficar dins del Pantà.

Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article, va ser el passat dia 17/08/2017, i quan vàrem anar a la font de les Vinyes, vàrem  passar pel Pantà.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Avui destaquem : La Font d’en Vinyes d’Aiguafreda

Per anar a la Font d’en Vinyes, tot venint del Figaró, us caldrà quan entreu a Aiguafreda agafar el passeig de Catalunya i trencar per anar al  carrer de l’Avencó, que va paral•lel a la Riera Picamena.No el deixareu pas, veureu que al finalitzar les cases, us caldrà fer una certa pujada i on entrareu a una pista forestal, sense deixar-la anireu paral•lels a la riera situada a la vostra dreta. De les poques cruïlles que trobareu direcció al bosc (dreta) no feu cas.Al poc trobareu, Casanova de Sant Miquel (esquerra), i als pocs minuts passareu per un petit pont i la riera ara estarà a la vostra esquerra, a les hores veureu un petit pantà.Vosaltres seguiu la pista, veureu unes boniques banyeres naturals dins la riera, seguiu fins trobar una barrera que impedeix el pas al vehicles, donat que a partir d’aquí, hi ha bestia pasturant pel bosc, deixeu en aquest punt el vostre vehicle si és el cas que hi aneu.Cal retrocedir uns metres i veureu un camí estret que us portaria a la riera, entreu en aquest caminoi pues entre la pista i la riera hi ha la Font d’en Vinyes, és molt apreciada per la gent d’Aiguafreda i rodalies per la seva qualitat de l’aigua des de fa dècades…Disposa de dos tubs de sortida de l’aigua i tot l’any es abundosa, fresca i diuen que excel·lent. Per les rodalies destaquen alguns arbres.A la Font d’en Vinyes podeu arribar-hi amb el vostre vehicle de forma fàcil, donat que la pista forestal de terra està molt ben conservada, o fer un passeig matinal a peu des del centre d’Aiguafreda.Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article, el passat 17/08/2017.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé