Dades generals :
Autor : Monfort Galmés, Jordi.
Fonts de la Plana Alta: visites i excursions.
[El Ejido]: Círculo Rojo, 2017.
Pagines : 104
ISBN 978-84-9160-174-6.
Preu : 14 €.
Comentari sobre el Llibre :
Aquest any 2017 està essent fructífer per als aficionats a les fonts. Fa pocs dies comentàvem el llibre de Joan Soler sobre les fonts de Montserrat. Avui ens plau parlar d’una altra obra que ha vist la llum fa pocs mesos. En aquest cas l’estudi s’escapa dels límits de Catalunya, però està escrit en la nostra mateixa llengua, ja que es tracta d’una guia referida a les fonts de la comarca valenciana de la Plana Alta (capital, Castelló de la Plana).
En aquesta ocasió la realització no és tan reeixida com l’anterior; però no hi ha dubte de la seva bona intenció i dels seus punts positius. En total el llibre recull 74 fonts (inclou fonts i altres elements, com pous o ullals), i les presenta agrupades pels 15 municipis on es troben, ordenats alfabèticament. (Cal dir que el primer municipi inclòs, Alcalà de Xivert, pertany realment a la comarca del Baix Maestrat.) Benicàssim, «Benlloch» (nom oficial de Bell-lloc), Borriol, Cabanes, Castelló… fins a Vilafamés i Vilanova d’Alcolea.
De cada font se’n dona la mateixa informació: indicacions bastant detallades per arribar-hi (sense representació cartogràfica), coordenades UTM, altitud, descripció de l’entorn i mesura del cabal (amb la data de la presa de les dades). Quan acaben les descripcions de les fonts comença un apartat anomenat «Fotogaleria», que inclou les fotografies de les fonts, en blanc i negre (n’hi ha dues o tres per pàgina), amb el mateix ordre que el cos del llibre.
La primera de les fonts descrites, que pertany com hem dit al municipi d’Alcalà de Xivert, són les fonts d’Alcossebre, que sorgeixen arran de mar mateix i que van tenir una entrada en aquest blog fa uns anys:
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/05/20/les-fonts-daigua-dolca-a-la-platja-dalcossebre-de-castello-comunitat-valenciana/
Sens dubte es tracta d’un llibre fet amb estimació, per un excursionista amant de la comarca de la Plana Alta i del seu patrimoni històric i antropològic. L’autor (nascut el 1971 a Castelló) ha trigat més de quinze anys a aplegar les dades –segons confessa al pròleg– i, si bé no inclou totes les fonts, sí que n’hi ha una quantitat important.
Aquesta edició es podria millorar incloent les fotografies al costat de la informació de cada font; naturalment, si les fotos fossin a color se’n podrien apreciar millor els detalls, encara que el preu del llibre hagués d’augmentar una mica. Afegir un mapa de localització de cada font (o de les més apartades de les vies importants) seria útil per trobar-les sobre el terreny amb més facilitat. I un índex alfabètic final, amb el nom de totes les fonts, ajudaria a recuperar-les amb més rapidesa. Una darrera correcció ortogràfica i ortotipogràfica li hauria anat molt bé, a aquest llibre.
Com a anècdota direm que l’editorial del llibre té la seu a la província d’Almeria, i que els exemplars s’han imprès a Polònia. Són coses de l’economia global.
Animem a Jordi Monfort que, després d’aquest seu primer llibre, ens continuï regalant amb més propostes de descobriment de fonts i paratges naturals d’un interès innegable. Enhorabona!
Podeu fer la consulta de llibres de Fonts a la biblioteca virtual de l’Amadeu Pons :
https://cat.librarything.com/catalog/apons
Text de presentació del llibre en aquest Blog : Amadeu Pons. Col•laborador del blog “Fonts Naturals, aigua, muntanya i mes…”
Recull de la informació : Ramon Solé
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Cultiu en feixes o cultiu en terrasses, sistema de conreu que disposa el terreny en bancals o terrasses.
Les Feixes acostumen a ser relativament planes, horitzontals i poden o no estar sostingudes per talussos o parets, generalment de pedra seca, com per exemple, les conegudes marjades de pedra seca a Mallorca, amb alguns esbaldrecs, s’utilitza per protegir millor i evitar esllavissaments del terreny.
Com diem a Mallorca, gairebé tota la serra de Tramuntana n’és plena, a causa dels seus desnivells.
La majoria, ja foren construïts en l’època de la dominació musulmana de l’illa.
En general, les Feixes, son de gran extensió, per ho també hi ha de parcel·les petites que no permet l’entrada a maquines i cal fer ho a mà.
En molts dels casos, s’han guanyant terreny a la muntanya i al bosc, per cultivar-hi. En els anys de cultiu, pràcticament, els rocs i pedres l’agricultor haurà arribat a treure’ls del terreny.
Ha vegades, tenen a prop un rierol o torrent que tot l’any pot subministrar aigua pel rec 
o també, una mina o font abundosa, que gràcies axó, és tindran aigua recollida en una bassa.
Les Feixes han de disposar d’un drenatge que permeti l’evacuació dels excedents de pluja i que no és quedi acumulada l’aigua que podria malmetràs el cultiu per excés d’aigua i humitat.
Per a mes informació podeu consultar a :
Altres noms que podem referir-nos a les Feixes son, una marjada, una feixa, un bancal , o una terrassa.
En les Feixes, és pot plantar arbres de secà com les oliveres, els ametllers i els garrofers, vinya, o fins i tot, per a horts de diferents tipus de cultius segons l’època de l’any.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 