El Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs

El Parc Natural de Gallecs, és un espai que s’ha volgut deixar com fa anys i anys en rere, no s’ha volgut ni urbanitzar amb blocs de pisos ni crear una zones industrials.Esta al vell mig dels Ajuntaments  de Mollet del Vallès, Parets del Vallès ,Santa Perpètua de la Mogoda , Lliça de Vall, Palau-solità i Plegamans i Montcada i ReixacL’espai agroforestal de Gallecs acull en el seu àmbit diferents punts amb especial interès natural.Alguns d’aquests indrets han esdevingut veritables nuclis de biodiversitat que acullen espècies de flora i fauna dels diferents ecosistemes presents a Gallecs.Per una part tenim els punts d’aigua, formats per aiguamolls, pous, pous de vent i basses, però també tenim plantacions arbòries i fins hi tot un tall geològic.També entren en aquest apartat els projectes de recuperació de fauna autòctona, en concret d’aus rapinyaires.Hi ha  els Aiguamolls de Can Salvi, on es poden observar espècies diverses d’aus i de flora aquàtica, la Bassa de Can Benito, les Bases de Can Jornet, entre altres punts, com a torrents.També es important els arbres a Gallecs, es concentren a les masses forestals que a vegades comparteixen amb zones de conreus o de camp. Com el bosc de Can Veire o de Can Mulà, i a les més petites, al sud, com el bosc de la Torre d’en Malla, el de Can Jornet o el de Can Torrents.També hi ha una massa important de bosc de ribera al voltant del torrent Caganell.Els marges dels camps de conreu són un lloc idoni per a l’observació de les flors i les herbes.Per tota la superfície de Gallecs, trobarem masies, un total de 33. De les quals 3 disposen de Molí de Vent per treure aigua per conrear les terres. Dona gust veure molts horts i cuidats al detall ! .Al marge que també podem trobar-hi antics pous protegit per evitar possibles accidents.Punt important, és l’església romànica de Santa Maria de Gallecs, lloc de molt actes a celebrar durant l’any.Podem iniciar una excursió o caminada en qualsevol punt del Parc, us recomano fer-ho a peu, hi ha molts cartells d’orientació. Donat que en general és molt planer qualsevol persona pot gaudir d’aquest espai natural.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gallecs

Us animo si no el coneixeu, poder passar un dia gaudint d’uns recons naturals, respectant això si de les propietats i bens privats.

 

Text , recull de dades i fotografies : Ramon Solé

Llegenda del Cavall Bernat de Montserrat

Muntanya de Montserrat – Any 1920

Hi ha varies versions d’aquesta antiga Llegenda, segons qui l’explica, jo us faig ressenya d’aquesta manera :

“Heus ací ja fa molt temps, que hi havia un boscater que vivia en un poblet dels voltants de Montserrat. Es guanyava la vida tallant i venent llenya que recollia dels boscos de la muntanya. Era una feina dura i sacrificada, ja que es passava el dia aterrant arbres a cops de destral i transportant fatigosament els feixos als pobles de la plana, vora el riu.

 Per això el llenyataire va fer un tracte amb el diable que li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid com un llampec, perquè l’ajudés en aquesta feina.

 – Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat- deia el llenyataire al cavall !. –  i com un llamp el cavall portava la llenya a baix…

Cavall Bernat al fons a l’esquerra

 Però qui fa pactes amb el diable alguna cosa ha de donar a canvi. La condició imposada pel diable va ser que al cap de deu anys el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall de característiques similars.

 El llenyataire es va fer ric gràcies a l’ajuda del cavall Bernat però el dia que es complien els deu anys, el diable li recordà la promesa que el llenyataire ja havia oblidat, i que si no complia, se n’havia d’anar a viure amb ell a l’infern.

 Davant d’això, la seva muller va pregar a la Mare de Déu de Montserrat i una llum va omplir l’indret.

 Després de l’ensurt, el diable i el cavall Bernat havien desaparegut i en el seu lloc s’alçava una gran pedra assenyalant el cel.”

El Cavall Bernat !!!

 

Recopilació de La Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Una Font que en 40 anys no s’ha envellit, la Font de la Rovira de dalt de Sant Martí de Centelles

Son varis els camins que ens poden portar  a la Font de la Rovira de dalt, un d’ells, és agafar el camí que des de la Rovira dels Cerdans o de Dalt, i en uns 275 metres ens portarà; un altra camí es des del vell Castell de Sant Martí de Centelles, ens adreçarà.

la Font de la Rovira de dalt - ant 1986 - Arxiu Rasola

la Font de la Rovira de dalt – ant 1986 – Arxiu Rasola

Us passo la descripció que dona l’amic Enric, en el seu Blog encos – Fonts- Caminades i Cuina, sobre aquesta Font – Cisterna :

“ …Us explicaré com accedir-hi des de la Rovira dels Cerdans: Deixem la masia enrere tot caminant per la pista en sentit sud. Al cap d’uns 350 metres la pista fa un pronunciat revolt a l’esquerra de gairebé 180º. Tot just uns 30 metres després de sortir del revolt, trenquem a la dreta (cal obrir i després tornar a tancar un filat electrificat pel bestiar) per un corriol descendent que s’endinsa en un bonic i frondós bosc. Sense deixar el corriol que baixa suaument, uns 100 metres més avall trobem la font a mà dreta i a peu de camí. Si continuéssim pel corriol, pocs metres després aniríem a parar a un camí més ample que si el seguíssim a la dreta ens conduiria al castell de Sant Martí. “

la Font de la Rovira de dalt - Any 1986- Arxiu Rasola

la Font de la Rovira de dalt – Any 1986- Arxiu Rasola

De fet la Font de la Rovira de dalt, és una Cisterna que recull  l’aigua que surt de les escletxes situades en el seu interior i les emmagatzema. La seva aigua, no és pot garantir la potabilitat, i menys, no tenint una portella que tanquí la Cisterna.

Podeu, veure que ha passat 40 de les fotografies antigues que il·lustren aquest article i ven poc a canviat.

la Font de la Rovira de dalt - Any 1986- Arxiu Rasola

la Font de la Rovira de dalt – Any 1986- Arxiu Rasola

Per a mes informació i/o conèixer el Blog :  encos – Fonts- Caminades i Cuina, podeu consultar a :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=0812

la Font de la Rovira de dalt - Actual- Arxiu Encos

la Font de la Rovira de dalt – Actual- Arxiu Encos

Text i informació : Enric Costa i Ramon Solé

Fotografies antigues : Ramon Solé

El gran Pou de l’Església de Sant Vicenç de Vilardell de Sant Celoni

dscn5957_01Un cop passada la població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.dscn8208_01Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre,  seguirem per la carretera asfaltada fins a una cruïlla de les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll.dscn8209_01Cal agafar el carrer Urbanització Boscos del Montnegre per la nostra esquera que fa una certa pujada, fins arribar a una altra cruïlla, hi ha un cartell que ens indica per on tenim que tirar, girarem a l’esquera i en la primera cantonada de l’esquerra hi ha l’Església de Sant Vicenç de Vilardell.dscn8207_01A peu de carrer hi ha un gran Pou, que deuria subministrar aigua a l’església i a la casa rectoral durant les primeres dècades del segle passat.dscn8197_01Aquest lloc era abans d’obrir carrers per la Urbanització, un lloc rural de camps, bosc i ramader.dscn8199_01Per axó, aquest Pou esta mes a nivell del carrer que no pas de l’església.dscn8198_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per vacances podeu visitar : L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font a Benabarre (Osca)

L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font, estan situades  a prop de Benabarre (Osca) , en un paratge natural que és molt freqüentat per la gent de les rodalies, a condicionat com una àrea d’estada.És un Ermitatge de planta octogonal amb uns arcs de mitja punta i sobre columnes, cobert  amb un capitell en forma de teulada amb llosetes de pissarra.A dins i al centre de l’ermita hi ha un pou amb abundant aigua que surt a l’exterior  per las boques de dos caps de bou de bronze, hi ha la inscripció de 1865.L’aigua cau a dos petites piques comunicades entre si. I desprès va a parar a una basseta no massa gran, per que la gent pugui rentar-se els peus per guarir d’alguna malaltia.Us passo la Llegenda de San Medardo i la Font :

Leyenda de San Medardo

“ En un breviario antiquísimo de la Iglesia Mayor de Benabarre, consta que las reliquias de San Medardo fueron dejadas por el emperador Carlomagno. Parece ser que en alguna retirada fueron escondidas bajo tierra en un lugar del valle de Linares para evitar que fueran profanadas por la “impiedad” de los bárbaros y la posterior ocupación del país por los árabes.Cerca del valle de Linares había una masía, llamada entonces “de Pudiola” (actualmente Mas de San Vicente, por haberse hospedado en ella San Vicente Ferrer en sus correrías apostólicas entre los años 1350-1419). Desde aquella masía “de Pudiola”, acudía todos los días un buey que, cuando le quitaban el yugo y lo dejaban suelto después de trabajar, se llegaba al valle de Linares a escarbar en un lugar concreto. Intrigados por el comportamiento de la bestia, sus dueños decidieron terminar lo que el bovino no acababa, hallando una arqueta de madera que contenía los restos de San Medardo.Sin tocarla, avisaron a los monjes de San Benito que vivían en el convento de Linares, cerca del lugar. Los monjes trasladaron la arqueta al santuario de Santa María de Linares, mientras que en el lugar del encuentro apareció un hermoso manantial. A la vista de tal prodigio, se nombró a San Medardo patrón del pueblo.En el lugar donde se encontraron las reliquias se construyó la actual ermita con una artística verja rodeando el mismo manantial.

Dicho manantial se conserva dentro de la ermita y su caudal sale al exterior por las bocas de dos cabezas de buey de bronce.”A banda de la Llegenda,  hi ha gent de la zona que atribueix el caràcter miraculós de qui toques el pany de l’ermita, podrà recuperar la fertilitat perduda.

Si per Vacances esteu per Osca, no deixeu d’anar-hi !

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dels Lleons de Girona

La Font dels Lleons de Girona, és una font que abans quan tenia aigua permanent, hi anava molta gent a passar el dia en les esplanades situades front la Font.Perquè pugueu anar a veure-la, cal que sortiu des de la plaça de Sant Pere surt el carrer de Sant Daniel que teniu que seguir, paral·lels al riu Galligats tot passant per la Font del Bisbe.A l’arribar al Restaurant “Cul del Mon”, seguireu per una pista de terra que deixareu a ma dreta a peu del camí La Font d’en Fita.Seguiu sempre el camí principal, passareu per sota del gran viaducte de la carretera N-II, que va per fora de la ciutat de Girona, en pocs minuts ja estareu a la Font dels Lleons que us quedarà a la vostra dreta.Per accedir cal pujar uns esglaons de pedra. De fet tota l’estructura d’aquesta Font es feta de pedra.L’aigua, si en tingues, cauria a una pica gran rectangular. El lloc és fresc a l’estiu,  amb una diversitat variada d’arbres.Per a informació sobre la Vall de Sant Daniel, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Daniel_(Girona)

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : L’Alzina notable de Vilajoana de Vallvidrera (Barcelona)

Cal que us situeu en el Centre d’Informació del Parc de Collserola, per la zona hi ha moltes alzines, per ho la mes notable d’aquest sector, és l’Alzina que esta entre el Centre d’Informació i la Masia de Vilajoana.Situada a la dreta del camí que uneix els dos edificis.Al seu costat trobareu un seient de pedra semi circular i a prop una font moderna d’aigua de xarxa.Aquesta Alzina no està en gaires bones condicions, presenta poques fulles i una bona part del seu gruixut tronc podreu veure que es cau l’escorça i amb forats, produïts per alguna plaga d’insectes.Això pinta malament per aquesta Alzina. !Darrera seu, i per un ampli camí,  trobareu un taula i seients, per fer algun àpat .No dubteu en entrar al Centre d’Informació que us facilitaran mes informació d’arbres destacats i/o de fonts naturals, masies, rutes …per Collserola i també, podeu visitar el Museu de Vilajoana.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Bassal d’aigua natural d’una antiga sorrera de Lliçà d’Amunt

En Lliçà d’Amunt, durant aquests últims mesos us he donat a conèixer, la Bassa del Pardalero, L’ estany de la Bassa de Can Dunyó, La Bassa de la Torre, entre altres…dscn6170_01_01Són llocs o espais que depenent molt de l’aigua de la pluja, perquè és mantinguin com a zona humida i les aus puguin nidificar en les seves rodalies.dscn8260_01 Molts d’aquests llocs son de nova, diríem, creació.dscn8263_01Avui us presento un petit espai o zona humida, que gracies a l’abandonament d’una sorrera- pedrera, la natura pròpiament ha creat un d’aquests espais. dscn8261_01Està situat, en Lliçà d’Amunt, al costat del riu Tenes amb la carretera C – 1415 b.dscn8258_01Es un lloc fràgil i sensible a qualsevol contratemps i pugues ser destruït, donat que no esta classificat ni protegit.dscn8259_01És important que hi hagin llocs humits oberts locals, per el propi interès de conservació de la fauna que habita en aquestes zones, que estan molt industrialitzades o plenes d’Urbanitzacions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Joc dels Ocells, per a nens i nenes

Aquest Joc dels Ocells, no cal fer cap inversió destacable, podeu fer ho fàcilment, sols cal paciència.!Si sou pares o avis de fills o nets, petits o joves, us invito a fer amb ells aquest joc, sols cal el següent material :

  • Binocles
  • Camara de fer fotos o de video.
  • Un llibre sobre els Ocells de Catalunya o zona on fareu la recerca.
  • Llapis i llibretaAquest simple joc, consisteix que quan aneu a un parc / jardí urbà o a la muntanya, amb el/els vostra/es fill/s o net/s, el primer pas és el de gaudir dels diferents sons i cants que sentireu del ocells durant el recorregut, i poder fer així, la descoberta i observació dels ocells, tot guardant el màxim silenci.Segon pas, poder fer fotografies o fer en video d’aquests ocells i identificar-los, son nombroses les especies que podeu trobar.Feu servir la llibreta de camp, per anotar, el tipus d‘ocell, colors de les plomes, bec, potes, tipus d’harmonia que fa en el cant, per poder després mirar de catalogar-los.És important que els nens i nenes, puguin anar coneixen el mecanisme d’un binocle, per així poder fer la visualització mes ràpida i mirar el lloc on pot estar ubicat en mig d’una vegetació el ocell.

On podeu localitzar ocells ?

De fet, a tot arreu, millor en llocs on hi hagi aigua, basses, sortidors rieres, torrents, fonts…llocs mes o menys tranquils, dins d’un parc amb ombra, bosc… al jardí de casa… masia, seria una llarga llista de llocs,  segons el tipus d’ocells és mes confiat o no del ser humà, cosa que pot facilitar o no la observació i classificació d’un ocell.És bàsic e important, No molestar-los, ni on estant en el moment de fer la descoberta, ni en els nius on viuen. Per tant com us deia al principi, no podem cridar, fer sorolls, ni tampoc, moviments bruscs.

Una activitat que agrada molt als nens, és poder construir caixes niu, per habitatge d’ocells i col·locar-los posteriorment, en el pati, balcó, jardí de casa, al parc proper i en un bosc amb permís de les autoritats corresponents.Una altra acció, és participar en anellaments pels cens i control d’aus, que és pugui organitzar en el vostre municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre seleccionat : Guia d’Aus per descobrir en Família. Editat per VOX. Text : Mary Rial. Il·lustracions Angel Domínguez

La Font de Sant Salvador d’Orta a Barcelona, una font poc coneguda

La Font de Sant Salvador d’Orta, està situada al Parc Güell, part que dona a el Coll, podeu entrar per carrer del Torrent del Remei, 20.És un espai entre bosc i jardí, que els turistes no hi van al visitar el Parc Güell, s’ha destinat a una gran àrea per a gossos.L’interès de la zona com a lloc sanitós, demostrat per l’existència de la Torre Sana (can Mora), fou degut a l’existència d’abundoses fonts, que a partir del segle XVI subministraven aigua a Barcelona.La mina principal era la Font del Coll. Havien altres com la Font ďen Falcó,  la Font del Remei, la Font – Rúbia i la de Sant Salvador d’Orta (Horta) que ens ocupa avui.Actualment i des de fa dècades , ja no és aigua natural la Font de Sant Salvador d’Orta. En varies ocasions Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona hi ha fet arranjaments i refermat amb pintura les parets de la Font. En èpoques, no tenia tub i/o no rajava aigua, ni tant sols de xarxa pública.

Any 1998 – Arxiu Rasola

En l’actualitat, te de munt de l’aixeta unes rajoles a color amb unes imatges de Sant Salvador. En cada costat trobem uns seients de pedra llargs.

Any 1998 – Arxiu Rasola

Cal dir, que a sobre els bancs laterals lluïa un trencadís de ceràmica blava, aquesta decoració ja no hi és.Front mateix, una bassa que recull aigua d’una canal provinent de la Font i l’aigua que surt, va per un canaló al mig de les escales que baixes.La seva vegetació és riberal, predominant els plàtans i amb algun roure de fulla gran, arboç, pins, entre altres especies.Si aneu, això si, com és un tros del Parc que s’ha destinat en especial al passeig per a gossos, trobareu molts d’ells…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola